Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic conclou que el sistema d’immersió lingüística garanteix la igualtat d’oportunitats i combat la segregació

17/02/2018

Insta el Govern de l’Estat que reconsideri la seva posició i que actuï amb criteris educatius i principis socials, en lloc de guiar-se per interessos partidistes i d’actuar sota el 155, sense possibilitat de govern ni debat parlamentari dels únics representants escollits pel poble català
 
El fet que el català sigui la llengua normalment emprada als centres d'ensenyament respon a l'anomenat  sistema de conjunció lingüística ,que ha estat declarat legítim constitucionalment en virtut de la Sentència 337/1994 del Tribunal Constitucional
 
Abordarà aquesta qüestió en el marc de la IALC, Associació Internacional de Comissaris Lingüístics, constituïda el 2014 a Barcelona i de la qual el síndic és membre fundador
 
El Consell d’Europa ha emès informes favorables al desenvolupament de la immersió lingüística a Catalunya, els quals suposen un suport explícit

El Síndic de Greuges de Catalunya ha alertat que, si se segueix amb els canvis anunciats per posar fi al model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya, el Govern de l’Estat posarà en risc un sistema d’immersió lingüística elogiat per les institucions europees i avalat en reiterades ocasions pel Tribunal Constitucional.

Una qüestió tan important com aquesta no es pot promoure amb visions partidistes, sota el domini de l’article 155, sense govern escollit pel Parlament que acaba de ser elegit pel poble, sense debat parlamentari, i impulsat per part d’un govern amb un suport parlamentari de sols quatre diputats a Catalunya.

El Síndic ha instat l’executiu que reconsideri la seva posició i que actuï amb criteris educatius i principis socials en lloc de guiar-se per interessos polítics partidistes.  

En aquest sentit, el Síndic destaca que un dels àmbits en què, sens dubte, ha estat més polèmica la defensa dels drets lingüístics a Catalunya ha estat l’educatiu, tot i que també cal posar de manifest l’absència d’un conflicte social real, com ho palesa el fet que el nombre de queixes rebudes sigui molt poc significatiu, fins al punt que en l’apartat de drets lingüístics de l’informe anual que el Síndic remet al Parlament aquesta matèria no ha estat destacada en els darrers anys. I passa el mateix amb el nombre de queixes que rep el Defensor del Poble.

El fet que el català sigui la llengua normalment emprada als centres d'ensenyament respon a l'anomenat sistema de conjunció lingüística, que ha estat declarat legítim constitucionalment en virtut de la Sentència 337/1994 del Tribunal Constitucional.

El TC també ha manifestat que no es pot posar en dubte la legitimitat constitucional d’un ensenyament en què el vehicle de comunicació és la llengua pròpia de la comunitat autònoma. Així mateix, ha assenyalat reiteradament que del dret fonamental a l’educació no se’n desprèn un dret dels progenitors a triar la llengua de l’ensenyament ni tampoc el dret a rebre’l en una sola de les llengües cooficials, sempre que quedi garantit el coneixement i l’ús d’ambdues llengües.

La immersió lingüística forma part dels plans d'estudis de moltes escoles arreu del món i busca aconseguir amb el mínim temps possible l'aprenentatge d'una llengua per part d'aquells alumnes que no la parlen a casa. El fet que el català sigui la llengua d’ús normal de l’activitat docent no en comporta l’ús exclusiu, atès que també la Llei de política lingüística i l’Estatut han establert, d’una banda, que els alumnes tenen dret a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual; i, de l’altra, que les dues llengües oficials a Catalunya han de tenir una presència suficient que permeti garantir l’ús correcte d’ambdues en finalitzar l’ensenyament obligatori, amb independència de quina sigui la llengua habitual de l’alumne en incorporar-se a l’ensenyament.

Fins i tot, els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament.

Aquest model d'educació correspon a una voluntat d'assegurar que el català sigui una llengua important, necessària i útil per a la societat, sense que sigui un impediment per a les persones nouvingudes de cara a la seva adaptació a la situació socioterritorial, i garanteix l'èxit en la competència lingüística de les llengües d'ús social.

Ha estat un instrument determinant per a la universalització de coneixement i el domini del català entre la població escolar i una eina de cohesió social, de manera que sense tenir en compte la llengua que es parla a casa es prepara l'alumnat per ser competent en el món laboral tot fent possible la igualtat d'oportunitats sense exclusions per raó de llengua.

Malgrat els atacs rebuts, sobretot en l'àmbit polític, el cert és que hi ha estudis que demostren que el sistema no és perjudicial per als alumnes no catalanoparlants d'origen. De fet,les diferències en els resultats de coneixements entre l'alumnat no semblen relacionades amb la llengua d'escolarització sinó amb altres variables.

Els informes favorables al desenvolupament de la immersió lingüística a Catalunya per part del Consell d'Europa permeten afirmar que el sistema educatiu català és un model que gaudeix d'un suport explícit més enllà de les institucions catalanes, atès que compta amb el suport de les europees.

El síndic, Rafael Ribó, abordarà aquesta qüestió en el marc de la IALC, Associació  Internacional de Comissaris Lingüístics, constituïda el 2014 a Barcelona i de la qual el síndic és membre fundador.

Tornar a l

L'Ajuntament d'Arenys de Mar accepta la recomanació del Síndic i retira l'abocador il·legal de pneumàtics

15/02/2018

El consistori ha assumit finalment la responsabilitat legal davant una situació que comportava riscos per a la salut i per al medi ambient

Disset dels dinou municipis de Barcelona amb abocadors similars als d’Arenys n’han acreditat la retirada des que el Síndic hi va intervenir l’estiu del 2016

Els abocaments pendents de netejar són a Pinós i a la Roca del Vallès, aquest últim situat en terrenys de l’Agència Catalana de l’Aigua

L’Ajuntament d’Arenys de Mar ha donat compliment a la recomanació del Síndic de Greuges de Catalunya i ha retirat l’abocador incontrolat de pneumàtics existent en una finca particular de la localitat des de fa més de deu anys. Segons ha publicat el consistori al web municipal, els treballs de desmantellament els està duent a terme durant aquests dies una empresa adjudicatària en un procés de licitació pública.

El Síndic havia constatat la inactivitat de l’Ajuntament en aquest cas. En la seva resolució, li qüestionava que en lloc d'adoptar mesures d'urgència davant una situació que comporta un gran risc, tant per al medi ambient com per a la salut de les persones, l'Ajuntament s'hagués limitat a iniciar procediments administratius, sense arribar a finalitzar-los, perquè els propietaris dels terrenys s'encarreguessin del desmantellament de l'abocador. Finalment, però, el consistori ha donat compliment a la recomanació del Síndic i ha assumit la responsabilitat legal de procedir a l'execució subsidiària de retirar els pneumàtics i netejar l'espai afectat.

El Síndic va actuar d’ofici l’estiu de 2016 en conèixer l’existència de dinou suposats abocaments incontrolats a la demarcació de Barcelona, entre els quals hi ha el d’Arenys de Mar. Amb la retirada d’aquest últim ja són 17 els ajuntaments que n’han acreditat la neteja: Arenys de Mar, les Franqueses del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Cerdanyola del Vallès, Ullastrell, Sant Salvador de Guardiola, Sant Fruitós de Bages, Fonollosa, Sant Mateu de Bages, Viver i Serrateig, Avinyó, Tavèrnoles, Rupit i Pruit, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Alpens i Sant Agustí de Lluçanès.

Els dos municipis restants són la Roca del Vallès i Pinós. Pel que fa a aquest darrer, tot i que l’ajuntament ja ha acceptat la recomanació del Síndic, encara està en procés d’acreditar la neteja dels pneumàtics. Quant a la Roca del Vallès, l’Ajuntament encara no ha respost al suggeriment emès. En aquest cas, concretament, el Síndic ha reclamat al consistori que insti l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és la propietària dels terrenys on està ubicat l’abocament incontrolat, que s’encarregui de desmantellar-lo i de netejar l’espai

Tornar a l

El Síndic insta els grups parlamentaris a demanar l'execució de la sentència del TC sobre el cas Castor

13/02/2018

En un pas més, el Síndic s'ha adreçat a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya perquè promoguin les mesures que considerin oportunes perquè s'executi la Sentència 152/2017 

La Sentència 152/2017 del Tribunal Constitucional sobre la plataforma Castor declara nul·les de ple dret, per inconstitucionals, les normes que emparaven el pagament de la compensació a l'empresa que gestionava la plataforma (Escal UGS) i el fet que aquesta compensació es pagués amb càrrec als consumidors de gas. Per aquesta raó, la setmana passada, el Síndic ja es va adreçar al Govern de l'Estat per recordar-li que calia fer efectiva l'esmentada sentència en la seva totalitat i al Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats, com a part recurrent en el procediment a què ha donat lloc la sentència, perquè valorés sol·licitar davant el TC l'execució de la sentència.En un pas més, el Síndic ha decidit adreçar-se també a tots els grups parlamentaris amb representació al Parlament de Catalunya perquè promoguin les mesures oportunes perquè s'executi aquesta sentència del Tribunal Constitucional.

L'execució d'aquesta sentència implica que l'executiu espanyol reclami a la companyia Escal UGS, SL, concessionària del fallit magatzem de gas subterrani, la devolució de la indemnització d'1.350.729 euros que va cobrar a finals de 2014. Aquesta devolució també ha d'incloure els interessos meritats des que es va pagar la compensació fins que es retorni. I també comporta que s'hagi de retornar als consumidors de gas els diners extra que se'ls ha carregat des de l'any 2016 en el total de la factura en concepte de la indemnització i el manteniment del Castor.

El 21 de desembre de 2017, el Tribunal Constitucional va dictar la Sentència 152/2017, que resolia els recursos interposats pel Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i el Grup Parlamentari Socialista al Congrés contra diferents preceptes del Reial decret llei 13/2014, la norma per mitjà de la qual es va aprovar la indemnització per a la companya i l'obligació dels usuaris d'assumir-ne el pagament durant 30 anys, i declarava la nul·litat dels articles 4, 5 i 6.

En una compareixença del passat 31 de gener, el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital va explicar que un dia després de la publicació de la sentència es va adreçar a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) perquè s'apliqués. I la CNMC va fer públic que s'havia acordat la paralització d'aquests pagaments i de les despeses d'operació i de manteniment reconeguts amb càrrec al sistema gasista. Tanmateix, aquesta actuació no exhaureix l'execució la sentència indicada, que afecta també la compensació pagada a la concessionària de la plataforma Castor i els drets de cobrament liquidats anteriorment amb càrrec al sistema gasista, atès que la nul·litat de ple dret obliga a la restitució de la compensació pagada a la concessionària i al reintegrament dels imports abonats en tant que aquests pagaments s'han quedat sense empara jurídica.

El Síndic de Greuges, ja des dels inicis del projecte, havia mostrat preocupació per l'activitat de la plataforma Castor i les seves conseqüències per als habitats de les zones properes, i ha adoptat diverses iniciatives relacionades amb la protecció dels drets d'aquestes persones. 

Tornar a l

El Síndic alerta del risc de normalitzar la regressió de drets i demana respecte i diàleg a tots els càrrecs polítics

09/02/2018

foto
Nota de premsa – Informe al Parlament 2017

La Llei de seguretat ciutadana i la judicialització de la política estan produint vulneracions de drets com ara el d’expressió, de reunió i de manifestació

Els il·lícits polítics comesos per institucions catalanes no haurien de ser confrontats amb desproporció penal ni amb presó. El Síndic també reitera la necessitat d’investigar l’1 d’octubre al Parlament de Catalunya

La intervenció financera de la Generalitat, l’aplicació de l’article 155 i els recursos de l’Estat al TC contra lleis catalanes de contingut social han comportat greuges en les polítiques i els drets socials

En total, ha rebut més de 10.000 queixes, ha obert 281 actuacions d’ofici i ha incidit directament en més de 60.000 persones

L'increment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats ha posat a prova el sistema de protecció a la infància i ha evidenciat la manca de famílies d’acollida

La Policia de la Generalitat ha de tenir accés de ple dret als organismes estatals i internacionals de coordinació policial i cal dur a terme el complet esclariment dels atemptats del 17 d’agost

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha lliurat aquest divendres 9 de febrer al president del Parlament, Roger Torrent, lInforme al Parlament 2017. El document i un resum de totes les resolucions emeses estan disponibles al web del Síndic www.sindic.cat.

Pel que fa a les xifres, el 2017 s’han rebut 10.164 queixes, se n’han tramitat més de 16.000 i s’han obert 281 d’actuacions d’ofici. Atès que moltes queixes tenen caràcter col·lectiu, les persones afectades per aquestes actuacions han estat més de 60.000, cosa que representa més del doble que l’any anterior.

Els darrers dos mesos de l’any 2017 l’Administració ha estat objecte de canvis interns i cessaments als llocs de responsabilitat en aplicació de l’article 155 CE. Això ha alentit les respostes d’acceptació o no acceptació de les resolucions del Síndic. Tot i així, el percentatge de resolucions acceptades de manera total o parcial supera el 98% de les emeses. De fet, només un 1,6% han estat rebutjades per l’Administració, mentre que en un altre 22,2% han estat acceptades només parcialment.

També és destacable la tasca que fa l'oficina itinerant del Síndic, que ha efectuat 144 desplaçaments i ha visitat 115 municipis diferents. S’han signat set nous convenis de supervisió singular amb els ajuntaments de Sitges, Caldes de Montbui, Olèrdola, Santa Perpètua de Mogoda, Manresa, Castellbisbal i Òdena, fins arribar als 33 convenis vigents. Enguany s’han tramitat més de 7.000 queixes i actuacions d’ofici relatives al món local, un 45% del total de la institució.

Regressions de drets civils i polítics

La Llei de seguretat ciutadana (o Llei mordassa), que en dos anys de vigència ha generat més de 300.000 sancions a tot l'Estat, moltes directament vinculades a la restricció dels drets de reunió, expressió i manifestació, continua vigent malgrat que fa més d'un any se'n va proposar l'esmena o l’abolició al Congrés dels Diputats. Aquest és un dels factors clau en el retrocés de drets a l’Estat espanyol, tal com destaca el Síndic en l'informe Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya, presentat l’abril de 2017.

A partir de l'aprovació de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació (objecte de recurs pel Govern de l'Estat el dia 7, suspesa primer i després anul·lada pel Tribunal Constitucional), han tingut lloc nombrosos esdeveniments. Entre aquests, l’ús desproporcionat de la força policial l’1 d’octubre, l’empresonament preventiu dels líders polítics i socials de l’independentisme, l’aplicació de l’article 155 i vulneracions del dret d’expressió i participació política. Actuacions que, a criteri del Síndic, han traspassat els límits democràtics, atès que els actes il·lícits derivats de l’aplicació de les lleis declarades nul·les de ple dret haurien d’haver estat confrontats amb l’ordenament legal vigent, i també amb diàleg i solucions polítiques.

Així mateix, els drets de participació política d'infants i adolescents també semblen haver estat ignorats en la instrucció de 27 de setembre de la Unitat Coordinadora de Menors de la Fiscalia General de l'Estat adreçada a les fiscalies provincials de Catalunya.

Finalment, el Síndic reitera que la qualificació penal com a rebel·lió proposada pel ministeri fiscal i acceptada inicialment per les més altes instàncies jurisdiccionals sembla completament desproporcionada per descriure els fets de tots coneguts, com també va ser desproporcionada l’ordre de presó provisional sense fiança imposada a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que es manté en data d’avui malgrat la modificació substancial de les circumstàncies en què es va produir aquella resolució judicial.

El Síndic ha dut a terme 611 actuacions relacionades amb la regressió dels de drets democràtics. D’aquestes, 264 fan referència als esdeveniments de l'1 d'octubre. En aquest sentit, l’Informe dedica un espai a explicar les actuacions dutes a terme arran de les càrregues policials als col·legis electorals el dia 1 d’octubre. El Síndic ja va demanar al seu dia una investigació per part del Govern per aclarir quines van ser les ordres i qui les va donar.

El Síndic de Greuges ha traslladat les queixes i les seves recomanacions al Defensor del Poble, al ministre de l'Interior i a la Delegació del Govern. Així mateix, les ha posat en coneixement del comissari europeu de Drets Humans, de la defensora del poble europea, de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans i del president de l’Institut Internacional de l’Ombudsman. El Síndic és del parer que seria oportú l’establiment d’una comissió d’investigació sobre l’1-O al Parlament de Catalunya.

Atemptats de Barcelona i Cambrils (pàg. 251)

Els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost han reobert el debat entorn de les mesures de prevenció existents i l'anàlisi de les causes d'aquests fets, d'una violència incomprensible. És en aquest sentit que el Síndic va presentar un informe al Parlament el mes de novembre en què es feia ressò de les polítiques públiques en matèria de prevenció del terrorisme, l'odi i la discriminació.

En l’informe s’exigeix l’accés de ple dret de la Policia de la Generalitat als organismes estatals i internacionals de coordinació policial i el complet esclariment dels vincles entre el líder de la cèl·lula terrorista amb els serveis secrets de l’Estat.

Drets afectats pels recursos al Tribunal Constitucional, la intervenció econòmica i l’aplicació de l’article 155 a la Generalitat

L’àmbit dels drets socials és un dels més afectats per la pràctica continuada del Govern espanyol de recórrer contra moltes de les lleis aprovades pel Parlament davant del Tribunal Constitucional. Des de l’any 2006, l’executiu ha presentat més de quaranta recursos, dels quals més de la meitat han repercutit en les polítiques socials i la recaptació d’impostos de la Generalitat.

Un dels casos més il·lustratius és la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (suspesa). D’altres exemples són la Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva entre dones i homes (els recursos d’inconstitucionalitat acceptats parcialment), o la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, també suspesa.

La intervenció econòmica del Govern de la Generalitat i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució també han tingut un impacte negatiu pel que fa als drets i les polítiques socials, tant pels retards en pagaments com per l’aturada de projectes aprovats.

En aquest sentit, el Síndic ha tingut coneixement de perjudicis a l'Administració catalana fruit de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. En l'àmbit dels serveis socials, s'ha produït la paralització del Contracte programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l'Ajuntament de Barcelona, en matèria de serveis socials. També s'ha paralitzat el Pla de viabilitat de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i pot comportar la suspensió de les indemnitzacions econòmiques que reben els ex-presos polítics de la Guerra Civil i el franquisme. Seguint amb les polítiques de memòria democràtica, l’aplicació del 155 ha afectat el Pla d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per a l'any 2017, desenvolupat pel Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.

En l'àmbit LGTBI, destaca la paralització de l'aprovació del decret que desenvolupa el Consell Nacional LGTBI, l'òrgan de participació ciutadana en matèria de drets i deures d'aquest col·lectiu que ja fa temps que demanen diverses entitats de defensa de drets LGTBI. Institucions com el Parlament de Catalunya havien instat el Govern a presentar el decret en breu i el mateix Síndic de Greuges també n'havia recomanat l'aprovació sense més demora.

El Síndic també està investigant la paralització, d'una banda, de la implementació d'un pla estratègic per als agents rurals per al període 2017-2025 i, de l’altra, de la regulació per permetre als agents rurals portar armes.

Vulnerabilitat social i discriminació

Enguany les actuacions de l’àmbit de les polítiques socials tornen a representar prop d’un terç del total de les rebudes, tot i que, per primer cop en molts anys, les queixes d’aquest àmbit no arriben al 30% del total.

Habitatges d’emergència social (pàg. 185)

El Síndic ha reiterat en diverses ocasions que la resposta de l'Administració a una situació d'emergència social residencial ha de ser immediata i s'ha d'atendre des de la triple perspectiva de: facilitar, amb agilitat i celeritat, l'accés a un habitatge; garantir un acompanyament social, i promoure la reinserció laboral de les persones afectades.

Ateses les queixes rebudes, cal revisar l'eficàcia de les meses d'emergències com a mecanisme o instrument de l'Administració per donar resposta a les situacions d'emergència residencial, que, com el seu nom indica, són situacions d'extrema i urgent necessitat que requereixen una actuació immediata de l'Administració que aporti una solució residencial.

Saturació dels serveis d’urgències (pàg. 91)


La situació de saturació que presenten alguns serveis d'urgències dels hospitals del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SIAP), encara que sigui de manera puntual en determinades èpoques de l'any, és un assumpte que preocupa tant els usuaris com el Síndic de Greuges. Aquest any s'han continuat rebent queixes de persones que han hagut d'acudir a un servei d'urgències hospitalàries, o dels seus familiars, principalment per les hores que hi han de romandre i per les condicions en què ho han de fer, sovint en lliteres als passadissos del servei.

D’una banda, en relació amb el servei d'urgèn­cies hospitalàries mateix, el Síndic ha destacat la importància de fer una planificació ade­quada del servei que garanteixi una dotació suficient de personal per atendre l'afluència de pacients en cadascun dels torns que s'establei­xin; de potenciar la coordinació amb la resta dels serveis del centre, ja que s’entén que no es tracta d'un servei aïllat de la resta de l'hospital; d'estudiar l’habilitació de més llits als serveis de l'hospital que en siguin deficitaris, i d'esta­blir circuits de derivació àgils entre els centres hospitalaris i altres dispositius perquè el paci­ent pugui ser atès on se li pugui donar una resposta més adequada a la situació que pre­senta amb celeritat.

La protecció a la infància i els adolescents migrants no acompanyats (pàg. 113)

L’increment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats ha posat a prova el sistema de protecció de la infància i ha evidenciat la necessitat de potenciar l’acolliment familiar. Les dificultats per atendre aquesta realitat han provocat que nombrosos infants estrangers no acompanyats hagin romàs a les dependències de l’àrea de custòdia i detinguts de la Ciutat de la Justícia, sense estar detinguts, més de quatre dies, en cel·les tancades sense llum natural i sense possibilitat de sortir a l’exterior, amb la llum artificial encesa 24 hores al dia, i sense un àpat adequat per a tantes hores, en espera que la DGAIA els assignés plaça en un centre de protecció. L'ús d'aquest espai de detenció per atendre infants de protecció ha estat denunciat pel Síndic des de l'any 2009. El novembre de 2017, finalment, aquestes instal·lacions van deixar d'atendre aquests adolescents.

El bo social (pàg. 191) i la renda garantida de ciutadania

El Síndic ha actuat d’ofici per fer el seguiment del desplegament i l’aplicació de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, que va entrar en vigor el setembre de 2017 i que comporta canvis significatius en el règim de protecció i cobertura de necessitats bàsiques.

Aquesta llei crea i regula una nova prestació social, de naturalesa econòmica i percepció periòdica, i amb caràcter de dret subjectiu, que té com a finalitat assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i a les famílies que es troben en situació de pobresa.

El Reial decret 897/2017, de 6 d'octubre, regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d'energia elèctrica. Respecte a la gestió de sol·licitud del bo, el Síndic s’ha mostrat reticent per la possible sobrecàrrega de treball dels centres de serveis socials que pot comportar, tenint en compte l'augment de tràmits que hauran d'afrontar els professionals i també davant l’increment de les persones que accedeixen a la xarxa de serveis socials. La insuficient dotació de recursos pot agreujar la situació.

Igualtat entre homes i dones (pàg. 117)

En matèria d’igualtat entre dones i homes, enguany cal destacar l’actuació d’ofici iniciada per investigar si es respecta el principi de paritat en els càrrecs electes i òrgans directius de les institucions catalanes. De la informació obtinguda, se’n desprèn que la paritat home-dona en els càrrecs electes, obligatòria a les llistes electorals, desapareix progressivament als llocs de responsabilitat política de més rellevància. Així, per exemple, el Parlament de Catalunya escollit el 2015 tenia un nivell acceptable de paritat, però això no es va traduir en un consell executiu paritari. Al contrari, en el moment de la seva destitució, el consell executiu estava integrat per nou homes i quatre dones. Val a dir que l’elecció de la nova Mesa del Parlament fruit de les eleccions del 21 de desembre de 2017, amb sis homes i una dona, suposa una regressió en termes de paritat d’homes i dones en òrgans representatius.

Així mateix, malgrat l'augment constant de dones en l'àmbit municipal (regidores i alcaldesses), els ajuntaments, amb caràcter general, continuen lluny de ser paritaris, situació que s'agreuja en els governs locals de segon nivell (diputacions i consells comarcals). En aquest sentit, és especialment greu la situació de manca de diputades provincials a les diputacions de Tarragona i Girona.

Tampoc no és exemplar la situació de les institucions estatutàries, particularment pel que fa als òrgans col·legiats escollits políticament, particularment el Consell de Garanties Estatutàries, on la presència de dones entre els càrrecs electes és absolutament testimonial, com ho ha estat històricament a la Sindicatura de Comptes. La situació millora, no obstant això, pel que fa als alts càrrecs d'aquestes institucions.

Sostenibilitat territorial

El sector de les polítiques territorials, incloent-hi qüestions com ara l’urbanisme o la protecció del medi ambient, ha representat enguany un 24% de les actuacions del Síndic de Greuges. Si ens fixem només en les queixes rebudes, aquest percentatge augmenta fins al 32% i se situa com l’àrea de la institució on han entrat més queixes noves enguany.

Els abocadors il·legals de pneumàtics (pàg. 173)

A través dels mitjans de comunicació, el Síndic va tenir coneixement de l'existència d'abocaments il·legals i incontrolats de residus de pneumàtics a la demarcació de Barcelona. Es comptabilitzaven fins a 6.000 pneumàtics en dinou municipis, gairebé tots dipositats en sòl no urbanitzable d'interès forestal. Es va constatar que, tot i que les administracions tenien coneixement d'aquesta situació, en alguns casos havien transcorregut fins a deu anys sense que s'haguessin retirat els residus i s’hagués restituït el medi, motiu pel qual el Síndic va iniciar la seva intervenció.

El Síndic considera que davant l'existència d'un abocador il·legal les administracions implicades han d'actuar de manera immediata i eficaç per restituir el medi i garantir la salut i la seguretat de les persones.

Les molèsties derivades de les festes al carrer i les activitats extraordinàries (pàg. 162)

La utilització de la via pública amb motiu de festes majors és una pràctica habitual. Tal com s'exposa en l'Informe sobre oci nocturn i convivència ciutadana, les denúncies que rep aquesta institució tenen a veure majoritàriament amb els concerts que es fan en horari nocturn, que en cas de la festa major finalitzen a altes hores de la matinada. També són nombroses les queixes rebudes per molèsties de sorolls causades per festes, revetlles o concerts organitzats pels ajuntaments o en sales i equipaments municipals que no tenen les condicions d’aïllament adequades. En aquests casos, el Síndic recorda als ajuntaments que s’ha d’analitzar l’impacte acústic dels esdeveniments que es fan per garantir que els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme als equipaments públics no vulnerin els drets dels veïns.

El Síndic considera que les activitats extraordinàries s’haurien de limitar al nombre màxim de dotze que estableix la normativa. A més, caldria desenvolupar una llei de protecció i de promoció de la convivència cívica com a eina per fixar uns criteris generals de comportament i com a mecanisme de control d’una bona convivència.

Rescabalament a consumidors i afectats del projecte Castor

El novembre del 2014 el Síndic va presentar al Parlament l’Informe sobre el projecte Castor, fruit del reunions amb col·legis professionals i plataformes d’afectats. En el decurs d’aquests anys, el Síndic ha continuat fent-ne un seguiment i enguany s’han produït dos fets que han tornat a posar el projecte Castor a l’agenda.

En primer lloc, el passat mes de maig de 2017 es va fer públic l'informe emès pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb relació a la plataforma de gas Castor, que posa de manifest que els terratrèmols van ser originats per la injecció de gas al magatzem subterrani, que va causar sismicitat en el sistema de la falla Amposta. En segon lloc, la sentència del Tribunal Constitucional del 21 de desembre de 2017 anul·la els articles 2.2, 4, 5 i 6 del Reial decret-llei 13/2014, inclosos, per tant, els que regulen la indemnització que es va pagar a Escal UGS, SL, i la forma en què es va repercutir en els consumidors, mitjançant el reconeixement a Enagás de drets de cobrament sobre el sistema gasista, que es repercuteixen periòdicament en els rebuts dels consumidors, segons es determina cada any per ordre ministerial. Ara cal exigir l’aplicació plena de la sentència i el rescabalament dels drets afectats.

Altres temes destacats:

  • Queixes sobre l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (pàg. 93)
  • Segregació escolar (pàg. 114)
  • Els límits de la llibertat d’expressió i el col·lectiu LGTBI (pàg. 120)
  • L’empadronament d’ocupes (pàg. 143)
  • La contaminació odorífera (pàg. 159)
  • L’encaix dels centres de culte (pàg. 170)
  • Ús del català a l’Administració de justícia (pàg. 241)

Tornar a l

Comunicat amb relació a la intervenció del Síndic davant del TEDH

05/02/2018

El 30 de gener de 2018 el Síndic va emetre un comunicat en què manifestava que la interlocutòria del Tribunal Constitucional del 27 de gener exigia una condició al candidat a la presidència de la Generalitat (el fet de demanar una autorització judicial) desconeguda en l’ordenament jurídic vigent i que, com a condició sobrevinguda per a ser investit, vulnerava els seus drets com a diputat.

També afirmava que tota la ciutadania de Catalunya veia alterat el seu dret de participació política i considerava que hi havia motius fonamentats perquè les persones directament lesionades en els seus drets es plantegessin interposar les demandes corresponents davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a qui podrien sol·licitar, si escau, mesures cautelars en virtut de l’article 39 del Reglament del mateix TEDH.

En els darrers dies, el Síndic ha rebut més de 20.000 comunicacions en què se li demana l'empara i se li sol·licita que, en nom de cada persona, presenti la demanda al TEDH i demani les mesures cautelars esmentades.

El Síndic remetrà al comissari europeu de Drets Humans l’expressió d’aquests milers de queixes ciutadanes perquè en tingui coneixement. No obstant això, la legitimació per interposar demandes davant del TEDH per lesió dels drets establerts en el Conveni europeu de drets humans correspon únicament al candidat Carles Puigdemont i a les persones que puguin haver vist directament lesionats els seus drets fonamentals.

En qualsevol cas, el Síndic continuarà elevant a instàncies europees no jurisdiccionals, com és el comissari europeu de Drets Humans, tots els informes i les comunicacions que arribin sobre aquests fets. 


Tornar a l