Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic exigeix un espai digne i una atenció adequada per als menors migrants no acompanyats a la Ciutat de la Justícia, i un increment de les places de primera acollida

23/10/2017

Recomana que es creïn places suficients de primera acollida per evitar que els infants romanguin llargs temps d'espera a les dependències judicials abans de ser assignats a un recurs de protecció

En el marc d’una visita recent a les instal·lacions, el Síndic ha pogut comprovar de primera mà la precarietat de les condicions 

Ha demanat al Departament de Treball, Afers Socials i Família dades sobre el flux d’entrada i de sortida dels infants en els últims dos mesos

El Síndic de Greuges de Catalunya ha recomanat que s’habiliti definitivament a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat un nou espai d’espera adequat per a l’atenció dels infants estrangers no acompanyats. També ha suggerit que es revisin alguns aspectes de l’atenció que es dispensa als infants custodiats, per exemple, pel que fa a la qualitat dels àpats, i que s’intensifiquin els esforços per reduir el temps d’estada dels infants en aquestes dependències. Amb aquest objectiu, i coneixedor d’algunes millores implantades recentment, ha demanat que es posin en funcionament places suficients de primera acollida.

El Síndic, que en els últims mesos ja havia rebut diverses comunicacions en què es denunciava la presència d’infants a les dependències de la Ciutat de la Justícia durant 55 hores, i fins i tot en algun cas 96 hores, aquest mateix mes d’octubre (dia 17) ha efectuat una visita a les instal·lacions. Així, ha pogut detectar de primera mà el que es denuncia en els escrits rebuts. Com a mínim en alguns dels casos, hi ha infants que passen més de 100 hores en aquestes dependències, sense dutxar-se, sense canviar-se de roba, sense rentar-se les dents, amb la llum sempre encesa per raons de seguretat, menjant sempre el mateix (magdalenes, sucs i entrepà de truita o tonyina), sense veure la llum exterior ni sortir i sense saber quan sortiran.

Fora d'aquestes dependències, a la sala d'espera de la planta 0 de l'edifici F (Fiscalia), també hi ha nombrosos infants amb matalassos al terra en condicions inadequades.

La presència d'infants migrants no acompanyats s'ha caracteritzat en els darrers temps per una tendència creixent, com a mínim, des de l'any 2013. L'any 2013 els nous casos de menors migrants no acompanyats va ser de 418, mentre que l'any 2016 aquesta xifra ja se situava en els 665, un 59% més. Durant l'any 2017, aquesta tendència creixent s'ha accentuat encara més, especialment durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre: l’agost de 2017 ja eren 728 els nous casos d'infants migrants no acompanyats, xifres clarament superiors a les de tot l'any 2016.

La saturació dels centres d'acolliment, que no disposen de places vacants, provoca que aquests infants puguin romandre fins a quatre o cinc dies en aquestes dependències.

Aquesta sobreocupació, que afectava la totalitat dels 5 centres d'acolliment que atenien majoritàriament aquests infants i adolescents, i que el juliol de 2016 representava un total de 22 places sobreocupades, equivalia ja a la capacitat d'un centre gran del sistema protector.

En relació amb aquesta situació, el Síndic recorda que el juliol de 2016, fa més d'un any, aquesta institució ja va posar de manifest que un dels principals problemes del sistema de protecció de la infància era la sobreocupació dels centres d'acolliment que atenen majoritàriament infants i adolescents estrangers migrants no acompanyats. El mes de juliol de 2016, la mitjana de sobreocupació entre els diferents centres d'acolliment havia estat al voltant del 15% de les places.

Per fer un seguiment del cas, el Síndic també ha demanat al Departament de Treball, Afers Socials i Família dades sobre el flux d’entrada i de sortida dels infants els últims dos mesos.

Tornar a l

El Síndic signa convenis de supervisió singularitzada amb els ajuntaments d’Òdena, Castellbisbal i Manresa

18/10/2017

sindic

L'equip itinerant del Servei d'Atenció a les Persones es desplaçarà un mínim de quatre cops cada any a la capital del Bages 

El síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha desplaçat aquest dimecres 18 d’octubre a Manresa per signar un nou conveni de supervisió singularitzada amb Valentí Junyent i Torras, alcalde de l’Ajuntament  de la localitat. Aquest acord substitueix i reforça l’anterior pacte, que ambdues institucions van firmar el novembre de 2011. El Síndic també ha visitat la localitat de Castellbisbal, al Vallès Occidental i la d’Òdena, a l’Anoia, i ha signat un conveni específic amb els alcaldes respectius: Joan Playà, alcalde de Castellbisbal i Francisco Guisado, d’Òdena. 

Amb la signatura d'aquests convenis de col·laboració, el Síndic es compromet a oferir una atenció singularitzada a Manresa, Castellbisbal i Òdena, que es concretarà en la tramesa als ajuntaments d’un informe anual que reculli la situació de les queixes gestionades referents als municipis i una estadística de les consultes provinents de persones i d’entitats locals. El Síndic també podrà assistir a un plenari municipal per exposar i debatre l’informe esmentat. 

Per la seva banda, cada ajuntament divulgarà la figura del Síndic al municipi i les diferents vies per accedir-hi sense necessitat de traslladar-se a Barcelona: per mitjà del telèfon gratuït 900 124 124, el web www.sindic.cat, per correu postal amb sobres de cobrament a destinació o directament amb un assessor de la institució. L’acord amb Òdena i Castellbisbal preveu la realització de dues visites anuals, una per semestre, de l’equip itinerant del Servei d’Atenció a les Persones del Síndic de Greuges de Catalunya. 

L’any 2016 el Síndic va iniciar 18 actuacions a Castellbisbal, 9 queixes i 9 consultes. A Òdena va obrir 2 queixes i va rebre 2 consultes.

 En el cas de Manresa, el Síndic s’ha compromès a dur a terme un mínim de quatre visites anuals de l’equip itinerant del Servei d’Atenció a les Persones. El Servei s’obrirà, en cadascuna de les visites anuals, en un districte diferent de la ciutat. L’any 2016 el Síndic va registrar 78 queixes i 87 consultes procedents de Manresa, un 37% de les quals van abordar polítiques socials.

Amb les signatures d’avui ja són 34 els convenis de supervisió en funcionament. A banda, té un conveni de característiques similars amb el Conselh Generau d'Aran.

Tornar a l

El Síndic manifesta que no es pot criminalitzar l’independentisme i apel·la al diàleg polític immediat

18/10/2017

sindic
El passat 16 d’octubre, la magistrada del Jutjat Central d’Instrucció núm. 3 de l’Audiència Nacional va acordar presó provisional comunicada i sense fiança dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per un presumpte delicte de sedició.

Video: comunicat


El Síndic de Greuges, en el marc del seu mandat estatutari de defensa dels drets individuals i les llibertats públiques, i sens perjudici del respecte a la independència del poder judicial, manifesta que l’empresonament de l’ex-adjunt general al síndic i actual president de l’ANC, i també del president d’Òmnium Cultural, constitueix una decisió contrària als drets i les llibertats compresos en els tractats internacionals ratificats pel Regne d’Espanya, en especial la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i manifestació i el dret a la llibertat i seguretat.

El Síndic de Greuges de Catalunya recorda que les entitats presidides pels senyors Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tenen desenes de milers de persones associades, que defensen un ideari –la independència de Catalunya – que no és punible ni il·lícit, tal com es desprèn inequívocament de la Sentència 42/2014 del Tribunal Constitucional. En aquesta decisió, el Tribunal Constitucional va afirmar que tenen cabuda en el si de l’ordenament constitucional totes les idees, fins i tot aquelles que pretenen alterar el fonament mateix de l’ordre constitucional, i que es poden desplegar activitats preparatòries tendents a aquest objectiu.

Les entitats sobiranistes, i els seus presidents, han participat en l’organització de manifestacions que han mobilitzat centenars de milers de persones en diverses ocasions al llarg dels darrers anys, singularment a les manifestacions de la Diada Nacional de Catalunya, sempre de manera pacífica i festiva. La trajectòria pacifista dels senyors Sànchez i Cuixart és sobradament coneguda.

La interlocutòria del Jutjat Central d’Instrucció núm. 3 conté elements que es podrien interpretar com la criminalització d’unes entitats i d’un moviment social, exclusivament pel seu ideari, de manera clarament contrària als drets i les llibertats reconeguts internacionalment i en la Constitució, particularment la llibertat d’expressió. En efecte, en l’ordenament penal hi ha altres mesures cautelars menys severes per evitar la presumpció de futura reiteració delictiva, insuficientment motivada en la resolució. La manca d’aplicació d’aquestes mesures, com ha passat amb les altres persones investigades, pot fer pensar que es pretén criminalitzar entitats i corrents d’opinió a Catalunya i escapçar-ne les direccions.

Així mateix, el Síndic recorda que, d’acord amb l’article 6 del Conveni europeu de drets humans, tota persona té dret a un judici equitatiu i, en concret, que es presumeix innocent tota persona acusada d’una infracció fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment establerta.

En conseqüència, el Síndic expressa la urgent necessitat de tornar a situar els drets fonamentals com a clau de volta de l’estat democràtic i de dret, el respecte escrupolós dels quals és imprescindible en qualsevol situació.

El Síndic apunta finalment que el conflicte entre Catalunya i Espanya tindria com a via de solució el diàleg polític entre ambdues parts. Aquest camí de diàleg, que fins ara no ha estat possible, es veurà sens dubte dificultat per decisions que poden comportar la lesió de drets fonamentals de les persones.

Tornar a l

El Síndic expressa la seva solidaritat amb Galícia

16/10/2017

El Síndic de Greuges lamenta profundament els incendis ocorreguts a Galícia i les víctimes que han causat i es mostra consternat davant la gravetat de la tragèdia.

Rafael Ribó vol expressar tota la seva solidaritat i suport a totes les persones i institucions que lluiten contra el foc i així li ha fet saber a la seva homòloga gallega al capdavant de la institució del Valedor do Pobo, Milagros Otero Parga. 

Tornar a l

El comissari europeu de Drets Humans ha comunicat al síndic de greuges que ha demanat que s’investiguin les càrregues policials de l’1-O

09/10/2017

El síndic de greuges ha enviat puntualment informació al comissari sobre el context social i polític a Espanya i a Catalunya

Nils Muižnieks ha fet pública la carta que va enviar el 4 d’octubre al ministre de l’Interior espanyol

També ha fet pública la resposta del ministre, que desestima el requeriment i defensa l’actuació de les forces de seguretat

“Us insto que assegureu, amb la col·laboració d’altres organismes responsables de la seguretat, que es duguin a terme, de forma àgil, independent i efectiva,  investigacions sobre les acusacions contra els cossos policials de fer un ús desproporcionat de la força el passat 1 d’octubre a Catalunya”. Aquest és el requeriment que el comissari europeu de Drets Humans ha enviat recentment (4 d’octubre) al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido. El síndic de greuges ha enviat puntualment al comissari informacions sobre el context social i polític a Espanya i Catalunya; en concret, li ha traslladat informació sobre l’actuació de les forces de seguretat de l’Estat durant l’1 d’octubre i la voluntat de la institució de dilucidar responsabilitats judicials i policials.

Tot i la contundència de Nils Muižnieks, el ministre ha desestimat la recomanació en una carta en la qual manifesta que “les forces i els cossos de seguretat de l’Estat, seguint instruccions del poder judicial, van actuar amb prudència i proporcionalitat”.

El síndic, que segueix endavant amb les seves investigacions i ja ha rebut prop de 200 escrits sobre aquesta situació, considera que cal arribar fins al fons de la qüestió i garantir que no es torni a repetir.

Rafael Ribó també va traslladar la gravetat dels fets, a banda del comissari europeu de Drets Humans, a la defensora del poble europeu, l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans, el president de l’Institut Internacional de l’Ombudsman i els defensors autonòmics.

Entre els organismes internacionals de defensa de drets que fins ara s’han pronunciat en contra de la violència exercida per les forces de seguretat destaquen el Congrés de Poders Locals i Regionals Europeu, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, i també l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans i del relator especial per a la llibertat d’expressió i opinió.

El síndic també ha tingut coneixement que Amnistia internacional conclou, en l’informe elaborat per observadors, que hi ha hagut un ús excessiu i innecessari de la força per part de la policia sobre persones indefenses i l’ús de pilotes de goma, i també que Human Rights Watch també n’està elaborant un.

Enllaç a les cartes publicades pel Comissari Europeu de Drets Humans 

Tornar a l