Actualitat: notícies i notes de premsa

El síndic participa en la Conferència Anual de la defensora del poble europeu liderant un grup de treball sobre el Reglament de protecció de dades (GDPR)

11/04/2019

síndic

La trobada, que ha tingut lloc a la seu del Parlament Europeu, també ha abordat qüestions com ara la participació en els afers públics o els drets socials

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha analitzat aquest dilluns 8 d’abril, conjuntament amb ombudsman procedents de tot Europa, quins efectes ha tingut l’entrada en vigor de la nova llei europea de protecció de dades sobre la institució que encapçala. Ho ha fet en el marc de la Conferència Anual de la Xarxa de Defensors de l’Ombudsman Europeu, que ha tingut lloc el 8 i 9 d’abril a Brussel·les.

Ribó ha presidit i conduït un grup de treball sobre els efectes de la llei i ha  avançat algunes de les actuacions dutes a terme al Síndic per garantir el compliment de la nova normativa des de la seva vigència. Entre d’altres, s’han revisat tots els procediments i formularis de queixa i s’ha donat formació a tota la plantilla sobre els criteris que s’han de seguir per protegir la confidencialitat de les dades que es gestionen. També s’ha contractat, conjuntament amb la resta d'organismes de control estatutaris, els serveis d’assessoria d’una persona experta. Segons el síndic, els ombudsman treballen amb material altament sensible i la nova normativa és més una eina que una obligació. En l’exposició de conclusions, Ribó ha destacat el grau de responsabilitat assumit pels ombudsman en la implementació de la llei.

A les portes de les eleccions europees, la defensora del poble europeu, Emily O’Reilly, ha convocat la Xarxa Europea d’Ombudsman per debatre les mesures per millorar la democràcia participativa a la UE. Les preguntes que es van intentar respondre des de la seu del Parlament Europeu van ser sobre la possibilitat per part de la ciutadania de modelar les decisions de la UE, com s’assoleix l’èxit en la democràcia participativa o com poden les administracions públiques, els defensors i altres persones implicar més la ciutadania en la presa de decisions.

La trobada ha reunit al voltant de 100 ombudsman d’estats, regions i municipis d'arreu d'Europa, a més de diputats i funcionaris de la UE, organitzacions i altres participants interessats. A més de la participació en els afers públics, altres temes tractats a fons en aquesta ocasió han estat les prestacions familiars, els drets socials i el dret a la salut.

Tornar a l

Condol a les oficines de defensa de drets de proximitat de Sant Cugat del Vallès i Rubí

09/04/2019

El Síndic de Greuges de Catalunya ha expressat el seu reconeixement a la tasca duta terme per Jaume Clavell i Jordi Quintas com a síndics de Sant Cugat del Vallès i de Rubí, respectivament, en la defensa dels drets en l’àmbit local. Clavell, síndic de Sant Cugat des de l’any 2007 al 2017, i Quintas, síndic de Rubí del 2004 al 2010, han mort aquest passat dissabte 6 d'abril de 2019.

Rafael Ribó s’ha adreçat per carta, en nom de la institució i també del seu, als actuals titulars de les esmentades sindicatures, Ramon Palacios i Milagros Calleja, i els ha transmès el seu condol per a ells i per a les seves famílies.

Tornar a l

El Síndic de Greuges de Catalunya i el de Cornellà signen un conveni per millorar l’atenció a les persones i agilitzar la tramitació de queixes

03/04/2019

sindic

Amb aquest, ja són 37 els convenis signats amb síndics locals. A banda, el Síndic de Greuges de Catalunya també té acords de col·laboració mútua amb les nou universitats públiques catalanes

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i el síndic de greuges de Cornellà, Joan Barrera, han signat aquest dimecres, 3 d’abril de 2019, un conveni de col·laboració entre les institucions que ambdós encapçalen. La signatura, que ha tingut lloc a la localitat del Baix Llobregat, té per objectiu evitar duplicitats, aprofitar sinergies i recursos, i sobretot, millorar el servei de defensa de drets i facilitar-ne l’accés de la ciutadania. Amb aquest, ja són 37 els convenis signats amb síndics locals. A banda, el Síndic de Greuges de Catalunya també té acords de col·laboració mútua amb les nou universitats públiques catalanes.

D’acord amb aquest conveni, quan una persona presenti una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya, aquest es compromet a  informar-la de la possibilitat de presentar-la davant del Síndic de Greuges de Cornellà de Llobregat en el cas que el fet que la motivi es relacioni amb el funcionament de l’Administració municipal de Cornellà. L’acord no afecta la independència de cadascuna de les institucions pel que fa a la gestió de les queixes i els greuges de la seva competència, atesa la inexistència de cap relació de jerarquia ni de dependència orgànica o funcional entre elles. El Síndic de Greuges de Catalunya podrà demanar al Síndic de Greuges de Cornellà informació sobre els greuges que tramita i les conclusions en els casos que siguin d’interès comú.

Per la seva banda, el Síndic de Greuges de Cornellà es compromet a trametre al Síndic de Greuges de Catalunya les queixes que afectin administracions distintes de la municipal, sempre que la persona interessada hi estigui d’acord. En aquests casos, la comunicació entre les dues institucions haurà de ser fluida, tant durant la tramitació com un cop s’emeti una resolució, si s’escau.

Finalment, el Síndic de Greuges de Cornellà podrà participar en la capacitat d’iniciativa normativa que la llei reconeix al Síndic de Greuges de Catalunya. Amb aquest objectiu, el Síndic de Greuges de Cornellà pot proposar al Síndic de Greuges de Catalunya iniciatives en aquest sentit.

Tornar a l

El Síndic eleva a la JEC la prohibició de l’expressió 'presos polítics' als professionals de la CCMA

02/04/2019

No es pot considerar que l’expressió presos polítics atempti contra els principis d'igualtat, de pluralitat i de neutralitat política, atès que és una expressió reconeguda pel dret internacional

El fet de no aplicar mesures alternatives a la presó preventiva, decisió desproporcionada, pot fer pensar que es pretén criminalitzar persones a causa de la seva opinió i de les seves idees

El Síndic posa en valor la professionalitat i el criteri tècnic dels professionals dels mitjans de titularitat de la CCMA i recorda que resultaria positiu incloure fórmules més flexibles que les ja adoptades per la JEC

D’acord amb una resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (Resolution 1900 (2012) The definition of political prisoner), una persona privada de la seva llibertat personal és considerada presa política si compleix almenys una d’aquestes circumstàncies:

a. si la detenció ha estat imposada amb violació de les garanties fonamentals del Conveni europeu de drets humans i dels seus protocols (ECHR), en particular llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d'expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

b. si la detenció ha estat imposada per raons merament polítiques sense connexió a qualsevol delicte;

c. si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades al delicte de què ha estat trobada culpable la persona o de la culpabilitat de la qual se sospita;

d. Si, per motius polítics, la persona és detinguda de manera discriminatòria, en comparació amb altres persones; o,

e. Si la detenció és el resultat d'un procediment clarament injust i sembla que està connectat amb motivacions polítiques de les autoritats.

Davant d’aquesta definició, el Síndic considera que l’expressió presos polítics, a què es refereix l'Acord de 27 de març de 2019, de la JEP de Barcelona, no es pot considerar que manqui de rigor ni que la seva utilització pugui confondre el públic mitjà, com argumenta la Junta Electoral en el seu escrit, atès que és una expressió reconeguda pel dret internacional i que es podria adequar a la realitat dels polítics empresonats. Per tant, l’ús de l’expressió esmentada per part dels professionals d'aquests mitjans no es pot considerar que atempti contra els principis d'igualtat, pluralitat i neutralitat política.

Emparat pel marc legal europeu, aquesta ha estat la base de la resolució del Síndic de Greuges amb relació a l'acord de la Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona, de 27 de març de 2019, sobre la neutralitat informativa que han de mantenir els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) durant el període electoral. L’acord fa una especial referència a l'ús de certes expressions amb una referència especial a l'ús de certes expressions, com ara, presos polítics, exiliats o a l'exili, repressió o anàlogues.

En la seva resolució, el Síndic reitera el que va dir en el comunicat publicat el 18 d'octubre de 2017, en el sentit que l'acord de presó provisional comunicada i sense fiança per a les persones encausades en el procés seguit davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, a què s'ha fet referència, conté elements que es podrien interpretar com a criminalització d’unes entitats i d’un moviment social, exclusivament pel seu ideari, de manera clarament contrària als drets i les llibertats reconeguts internacionalment i en la Constitució, particularment la llibertat d’expressió.

Considera, igualment, que la presó preventiva, que dura des de fa més d'un any, esdevé desproporcionada, en la mesura que l’ordenament penal preveu altres mesures cautelars menys lesives dels drets fonamentals i que poden resultar igualment efectives per evitar la presumpció de futura reiteració delictiva. La manca d’aplicació d'aquestes mesures alternatives pot fer pensar que es pretén criminalitzar persones a causa de la seva opinió i de les seves idees.

El Síndic posa en valor la professionalitat i el criteri tècnic dels professionals dels mitjans de titularitat de la CCMA i recorda que en ocasions anteriors, també en el marc de l'estudi de la possible afectació dels principis previstos en l'article 66 de la LOREG, ha defensat que resultaria positiu incloure fórmules més flexibles que les adoptades per la JEC en relació amb aquest precepte. Aquestes fórmules haurien de respectar el dret fonamental a la llibertat d'informació, reconegut en l'article 20 CE i 10 del Conveni europeu, tot garantint un marge d’apreciació als professionals de la informació en relació amb l’ordenació de les emissions de la informació electoral, sense que això impliqui deixar de banda l’objectiu que es vol assolir: la neutralitat informativa i el dret de l'electorat a decidir la seva opció política de manera lliure i informada.

Tornar a l

El Síndic debat al Parlament la tasca de la defensa de drets de proximitat, amb el servei d’atenció itinerant i la figura de l’ombudsman local

01/04/2019

foto

Compareixença informes sobre l’àmbit local

Presenta un informe sobre els vint anys de desplaçaments al territori per atendre les persones. La proposta de desplaçar el servei al territori va sorgir de la Comissió del Síndic

També presenta un segon informe sobre la necessitat de reforçar amb més recursos la independència de les sindicatures locals

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha comparegut aquest, dilluns 1 d’abril de 2019, en comissió parlamentària per presentar dos informes relacionats amb l’àmbit local: l’informe La sindicatura municipal com a ombudsman independent. La situació a Catalunya i l’informe L'Oficina itinerant del Síndic de Greuges: 20 anys escoltant les persones arreu de Catalunya.

El primer dona continuïtat al treball de recerca elaborat pel Síndic per establir els elements definitoris, reconeguts en l’àmbit internacional, sobre la figura de l’ombudsman en les democràcies actuals.

El Síndic analitza així el grau de compliment de les sindicatures locals amb relació als criteris que requereix qualsevol institució d’ombudsman per exercir amb autonomia la tasca supervisora de les administracions dins del seu àmbit competencial. Més concretament, fa una revisió de les sindicatures municipals existents amb relació als factors següents:

L’estatus de la persona que exerceix l’encàrrec, és a dir, el seu estatus jurídic en termes de procediment d’elecció, règim d’incompatibilitats i prerrogatives.

L’estructura organitzativa i els mitjans de l’oficina, és a dir, el funcionament i la independència organitzativa.

La independència econòmica: pressupost independent i possibilitat de contractar personal de suport a càrrec del seu pressupost.

La rendició de comptes de la seva actuació a la cambra a la qual deu confiança.

En el marc de l’informe, el Síndic ha recomanat a l’Administració municipal que doti els síndics locals dels recursos econòmics, humans, legals i logístics necessaris per garantir-ne la independència i evitar que es desvirtuï el caràcter neutral d’aquesta institució, coherent amb la tasca que té encomanada. Actualment, hi ha quaranta-quatre síndics locals a Catalunya

 20 anys de desplaçaments

L’informe sobre els 20 anys de funcionament del servei d’atenció itinerant aporta dades rellevants. En total, fins al 2015, s'han atès 10.399 persones, s'han visitat 208 municipis i s'han fet 573 sortides. El servei ha donat cobertura al 90% de població de tot el territori. Quant a actuacions iniciades, s'han registrat 6.234 queixes i 4.178 consultes. Els últims anys les queixes iniciades des d'aquest servei han suposat vora del 10% del total de rebudes per la institució.

Els desplaçaments han estat una prioritat per al Síndic des dels seus inicis, i especialment durant els mandats de Rafael Ribó, que, a partir del segon mandat, l'any 2010, canvia el model de desplaçament dels anys anteriors. S’abandona progressivament el caràcter institucional i es reforça el vessant d’atenció a les persones. L'objectiu principal és respondre a la necessitat de moltes persones, entitats i, fins i tot, administracions de ser ateses personalment quan exposen una problemàtica que consideren important. Les visites també afavoreixen la decisió de les persones de fer ús de la institució en defensa dels seus drets.

La primera sortida es va fer l'any 1996 i el llavors síndic, Anton Cañellas, va triar Girona. L'elecció no va ser casual, ja que era la ciutat d'on procedia la diputada Carme Vidal. Secretària i presidenta de la Comissió del Síndic als anys noranta, Vidal va ser qui va proposar que el Síndic tingués una oficina itinerant.

 

 

Tornar a l