Actualitat: notícies i notes de premsa

Comunicat relatiu a la sentència del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president de la Generalitat

28/09/2020

En data d’avui s’ha conegut la sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem en el recurs de cassació interposat pel Molt Honorable Senyor Joaquim Torra i Pla, president de la Generalitat de Catalunya, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 19 de desembre de 2019. En aquest pronunciament, el Tribunal Suprem confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i inhabilita per a “càrrecs públics electius” el president de la Generalitat de Catalunya.

Davant d’aquesta situació, el Síndic de Greuges de Catalunya manifesta el següent:

1. L’exhibició de pancartes i símbols de naturalesa política en edificis públics, quan està emparada per una decisió democràtica i té com a pretensió una reivindicació puntual vinculada a la defensa de drets, s’ha de considerar emparada pel dret a la llibertat d’expressió. En aquest sentit es va pronunciar el Síndic de Greuges en la seva resolució de 17 de setembre de 2018.

2. No obstant l’anterior, en període electoral resulta necessari extremar la neutralitat d’aquest tipus d’edificis institucionals i, per aquest motiu, el Síndic va recomanar al president de la Generalitat en resolució de 15 de març de 2019 que retirés la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics, en compliment de la decisió adoptada per la Junta Electoral Central.

3. La inhabilitació d’un president escollit democràticament per haver demorat tres dies l’execució del mandat de la JEC resulta, però, completament desproporcionada i, per tant, és contrària als principis elementals de dret penal. El manteniment de la pancarta tenia un caràcter reivindicatiu, polític, que hauria de ser irrellevant penalment, com passa en la major part d’ordenaments jurídics del nostre entorn. Cal no oblidar que el president de la Generalitat ja va ser sancionat administrativament per aquests fets.

4. Prova d’aquesta desproporció és que aquesta inhabilitació suposa una vulneració directa del dret al sufragi passiu del president Torra, que era diputat al Parlament fins a la seva inhabilitació pel TSJC. La restricció d’un dret tan fonamental com ara el de ser escollit en eleccions competitives només es pot entendre en casos dels delictes de la major gravetat.

Indirectament, la decisió també vulnera el dret de sufragi actiu de tota la ciutadania de Catalunya que va participar en les eleccions al Parlament de Catalunya de 17 de desembre de 2017.

Per les raons anteriors, el Síndic de Greuges de Catalunya considera que aquesta sentència vulnera drets fonamentals del president de la Generalitat i menyscaba la democràcia al nostre país.

Aquest comunicat es trasllada a instàncies europees de defensa dels drets humans perquè en siguin coneixedores i per a qualsevol eventual actuació.

Tornar a l

El Proòm es desplaça a la Val d’Aran per recollir queixes dels ciutadans i visitar diversos equipaments

28/09/2020

foto
Com cada any, ha recollit les queixes i consultes dels ciutadans a l’Aula de Formació de Vielha

També ha visitat diversos equipaments d’interès

El síndic de greuges de Catalunya, i proòm de la Val d'Aran, Rafael Ribó, s'ha desplaçat a la Vall d’Aran per atendre les queixes i les consultes de la població de l’Aran. L’any 2008 el Síndic va signar un conveni amb el síndic d'Aran per recuperar la figura del proòm com a garant dels drets a la zona. L'acord establia el compromís del Proòm d'utilitzar l'aranès en les seves comunicacions i material de difusió, i d'elaborar un informe sobre les actuacions dutes a terme a l'Aran. Aquest acord es va reforçar amb la signatura l'any 2012 d'un conveni de supervisió singularitzada. Des de la signatura, el síndic s’ha desplaçat com a mínim un cop l’any a aquest territori per recollir queixes i consultes de les persones, però també per reunir-se amb entitats representatives o visitar equipaments d’interès públic.

Tot i que el Proòm té canals habilitats per presentar queixes des de qualsevol punt del món, el fet d'apropar-se a les localitats més allunyades de la seu a Barcelona li permet conèixer in situ les problemàtiques i els greuges de la zona. En aquest desplaçament s’han atès 5 persones per temes de consum, urbanisme, medi ambient, estrangeria i participació ciutadana.

A més, el síndic ha mantingut una trobada institucional amb el síndic d’Aran, Francés X. Boya, i amb l’alcalde de Vielha i Mijaran, Juan Antonio Serrano.

El desplaçament també ha servit perquè el síndic i membres del seu equip poguessin visitar i mantenir reunions amb els responsables de les instal·lacions de l’Hospital de Vielha, de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vielha i el parc de pompièrs.

Tornar a l

El Síndic recomana que es flexibilitzin les moratòries en els pagaments de cotitzacions dels treballadors autònoms

22/09/2020

foto

Els autònoms es troben en una situació més vulnerable i compromesa, ja que molts cops no disposen de cap altre recurs que el propi patrimoni

La flexibilització en matèria d'ajornament de deutes tributaris perd els seus efectes quan els autònoms tenen dret a la devolució en la declaració de la renda

Se sol·liciten noves mesures en cas de cessament de l’activitat o disminució de la facturació d’aquests treballadors

El Síndic de Greuges de Catalunya ha adreçat la recomanació al Defensor del Poble que es flexibilitzin les moratòries en els pagaments de cotitzacions dels treballadors autònoms. La institució va presentar aquest mes de juny un informe anomenat Salut i drets en la crisi de la Covid-19, en què s’exposava, entre d’altres, la difícil situació de la ciutadania a conseqüència del tancament de les empreses, la situació dels treballadors autònoms, i la de les persones aturades i de les empreses.

Entorn d’aquest col·lectiu de treballadors autònoms – que s’està configurant com un dels sectors més castigats per la incidència de la pandèmia, i a la vegada com un dels més desatesos per les administracions –, el Govern estatal, més enllà de les mesures específiques d’ajuda als ciutadans i famílies afectades per aquesta situació excepcional, va decidir de forma immediata l’adopció d’altres alternatives que havien de proporcionar la flexibilitat necessària per mantenir l’ocupació i reforçar la protecció dels treballadors directament afectats. En conseqüència, va establir una prestació extraordinària, amb caràcter excepcional i vigència limitada fins a l’últim dia del mes en què finalitzés l’estat d’alarma.

La prestació tenia una duració d’un mes, i s’ampliava, si s’escau, fins a l’últim dia del mes en el qual finalitzés l’estat d’alarma. El temps de la seva percepció s’entendria com a cotitzat, sense obligació de cotitzar i amb independència dels períodes de prestació per cessament d’activitat als quals les persones beneficiàries poguessin tenir dret en el futur. A més, també es concedia als autònoms la facturació dels quals el mes natural anterior al qual se sol·licita la prestació es veiés reduïda, almenys, en un 75 per cent en relació amb la mitjana de facturació del semestre natural anterior. Tot i això, s’observaven dificultats a l’hora de percebre les dites ajudes, a causa del difícil compliment dels requisits. 

Un cop finalitzat l’estat d’alarma, la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia exigia de mantenir les mesures extraordinàries previstes en el Reial decret de mesures socials en defensa del treball, ja que les causes referides en les dites disposicions impedien la recuperació íntegra de l’activitat i les mesures excepcionals que hi estaven vinculades en matèria de protecció per aturat i cotitzacions a la Seguretat Social.

Per aquest motiu, el passat mes de juny es van establir unes mesures socials de reactivació laboral i protecció de treball autònom i de competitivitat del sector industrial per garantir la protecció dels treballadors autònoms. S’hi establia una exempció progressivament descendent en l’obligació de cotitzar durant els tres mesos següents a l’aixecament de l’estat d’alarma per als treballadors que estiguessin percebent en data 30 de juny la prestació per cessament d’activitat al qual s’ha fet referència, la qual es pot percebre fins al 30 de setembre de 2020.

Per ser beneficiari d’aquesta mesura s’exigia, a part d’haver cobrat la prestació extraordinària ja mencionada, acreditar una reducció en la facturació del tercer trimestre de l’any 2020 com mínim d’un 75% en comparació amb el mateix període de l’any 2019. A més, si bé per accedir a la prestació era suficient presentar una declaració responsable sobre la reducció en la facturació, també calia acreditar-la efectivament, i en cas contrari es tornaria la prestació rebuda, tot i que sense recàrrec ni interès.

D’acord amb la informació anterior i diverses notícies que han aparegut en la premsa que qualifiquen de fracàs la prestació a causa de les condicions imposades per tenir-hi dret, s’observa que els autònoms es troben en una situació més vulnerable i compromesa, ja que molts cops no disposen de cap altre recurs que el seu patrimoni, a la vegada que han de fer front a deutes per poder posar en funcionament els seus negocis. Igualment, es constata l’existència d’una pluralitat de situacions diferents dins del col·lectiu.

També s'ha de remarcar que el fet que la mesura adoptada el març de 2020, mitjançant la qual s'establia una flexibilització en matèria d'ajornament de deutes tributaris, perdi els efectes quan els autònoms tenen dret a una devolució en la seva declaració de la renda no contribueix a pal·liar l'impacte de la COVID-19 i, en conseqüència, es desvirtua la finalitat que es perseguia amb la mesura establerta. Per això, seria convenient de valorar l’adopció de mesures perquè sigui exigible la devolució de les declaracions negatives de la renda de 2019, sense que es compensi amb els ajornaments que havien estat concedits d'acord amb la mesura extraordinària establerta, o de valorar línies de finançament públic als autònoms afectats per aquesta compensació.

A més, davant la previsió dels rebrots de la malaltia i d’una caiguda de l’activitat econòmica, aquesta institució sotmet a la consideració del Defensor del Poble que, d’acord amb les consideracions anteriors, i en l’exercici de les seves competències, estudiï i recomani que, en cas que es detectin noves mesures per cessament de l’activitat o disminució de la facturació de l’activitat, es tingui en compte, a tall d’exemple, i entre d’altres, l’establiment d’uns requisits més flexibles pel que fa al percentatge de reducció d’aquesta, la combinació de la prestació amb moratòries en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social o l’establiment de crèdits tous en funció de les diferents situacions.

Tornar a l

El Síndic debat el cost de la plaça escolar a Catalunya a la comissió parlamentària

21/09/2020

foto

L’informe calcula el cost teòric de la plaça escolar en un escenari hipotètic de plena escolarització equilibrada de l’alumnat, que actualment no es produeix, i incorpora la gratuïtat de les activitats complementàries i material escolar

Per garantir el cost teòric de la plaça escolar de manera gratuïta es requereix un finançament públic addicional de 1.163,8 milions d’euros

La millora de finançament dels centres ha d’anar acompanyada necessàriament i simultània de mesures per combatre els desequilibris existents

Aquest dilluns, 21 de setembre, el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha comparegut al Parlament de Catalunya per al debat en la Comissió del Síndic de Greuges de l’informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya.

L’informe planteja la necessitat d’incrementar progressivament el finançament dels centres del Servei d’Educació de Catalunya, tenint present, mentre hi hagi desigualtats en la composició social dels centres, l’equitat en la distribució dels recursos com a principi bàsic, però també, i especialment, que la millora de finançament dels centres sigui un instrument per anar corregint progressivament els desequilibris existents entre centres, amb l’objectiu de garantir en el futur una escolarització plenament equilibrada d’acord amb uns estàndards de qualitat equivalents entre centres. 

El cost teòric de la plaça escolar està calculat prenent com a referència un escenari hipotètic d’escolarització plenament equilibrada, que actualment no es produeix, en què centres públics i centres concertats tinguessin una composició social equivalent entre si. La millora del finançament dels centres s’ha de desenvolupar, doncs, sempre que es garanteixi un equilibri real en la composició dels centres.

D’acord amb això, l’impacte pressupostari que suposaria cobrir el cost de la plaça amb finançament públic seria de 1.163,8 milions d’euros addicionals a la despesa pública actual, 581,2 milions d’euros en el sector públic i 582,6 milions d’euros en el sector concertat. 

Dins l’informe es preveu un increment de la dotació de personal docent i de suport als centres públics i concertats, especialment per a l’atenció a la diversitat, amb una disponibilitat d’hores lectives equivalent entre centres, un increment del finançament per cobrir les despeses de funcionament dels centres per garantir-ne la suficiència financera, i també una cobertura més gran de la prestació gratuïta del servei educatiu, particularment de les activitats complementàries (que s’incorporarien amb caràcter general al sector públic), de les sortides i colònies escolars, i també dels llibres i materials escolars, tant per a centres públics com concertats. 

Aquest és un estudi pioner al conjunt de l’Estat pel que fa a l’anàlisi del cost de la plaça escolar, especialment si es té en compte l’exhaustivitat de les dades econòmiques disponibles del conjunt dels centres, tant de finançament públic com també de finançament privat per part de les famílies. 

Tornar a l

El Síndic analitza l’estigmatització en el tractament informatiu de l’absentisme de l’alumnat gitano

18/09/2020

Foto (c) Pixabay
S’ha adreçat al CAC perquè valori si s’han aplicat els protocols de tractament informatiu de situacions que afecten els infants en mitjans de la CCMA que preveuen evitar l’estigmatització de col·lectius vulnerables

També estudia el suport en les trajectòries educatives de l’alumnat vulnerable adreçades a combatre l’absentisme i farà el seguiment de les actuacions anunciades pel Departament

Considera que s’ha posat l’accent en l’alumnat gitano amb un tractament diferenciat respecte d’altres col·lectius

Les situacions d’estigmatització poden implicar una major segregació escolar i un increment de la desconfiança en l’escola

El Síndic ha tingut coneixement de la informació donada pels mitjans de la CCMA sobre l’inici de curs, que han destacat la baixa assistència a centres amb més alumnat gitano els primers dies de curs, sobretot per part de famílies del col·lectiu gitano.

Relacionades amb l’inici de curs, el Síndic ha rebut un nombre important de queixes de famílies no vinculades a la comunitat gitana que han manifestat la seva por de portar els infants a les escoles en aquest començament de curs, a causa de la pandèmia, i que posaven de manifest la seva disconformitat i desconfiança en el Pla d'obertura de centres del Departament d'educació. Igualment, famílies vinculades al fenomen de l’escolarització a casa han aparegut als mitjans de comunicació per explicar que havien rebut manifestacions d’interès per aquesta tipologia d’ensenyament, no reconeguda en el nostre ordenament jurídic. Finalment, el Síndic també ha rebut queixes de professorat i sindicats i altres membres de la comunitat educativa en el mateix sentit. Es tracta de situacions que posen de manifest la por d'una part de la ciutadania de contagiar-se de la COVID–19 i que, cal recordar, és una por que afecta totes les famílies de forma transversal.

Així, a banda de l'alt volum de queixes particulars rebudes a la institució del Síndic en les quals es recullen nombrosos casos de reticències de les famílies a portar els infants a l'escola, també s’ha generat un moviment de famílies que s'agrupa en la plataforma “Així no tornem”, que demanen més mesures de seguretat abans de portar els infants a classe.

Les condicions socials en què viuen moltes famílies, el fet de compartir espai de forma més freqüent amb avis o les condicions dels mateixos habitatges també estan lligades a la por de retornar a les aules d’algunes famílies.

Tanmateix, el tractament mediàtic que s'ha donat a la situació de les famílies gitanes, a criteri del Síndic, sembla haver posat l'accent en la condició de membres del poble gitano, la qual cosa pot derivar en l'estigmatització del col·lectiu davant una realitat que, com s'ha posat de manifest, és transversal i afecta diferents sectors de la població.

Atenent aquesta situació, el Síndic s'ha adreçat al Consell de l'Audiovisual de Catalunya per tal que s'interessi per la manera com la CCMA ha informat sobre la reticència d'algunes famílies gitanes a portar els infants a l'escola els primers dies del curs 2020-2021, tot recordant la importància que el tractament informatiu dels infants en els mitjans de comunicació faci prevaler l’interès superior de l’infant i no fomenti la discriminació ni l'estigmatització de cap sector de la població.

D’altra banda, el Síndic té obertes actuacions específiques relacionades amb el suport en les trajectòries educatives de l’alumnat vulnerable, també adreçades a combatre l’absentisme, i farà el seguiment de les actuacions anunciades pel Departament.

D’acord amb estudis previs del Síndic, les situacions d’estigmatització poden implicar una major segregació escolar i un increment de la desconfiança en l’escola.

Tornar a l