Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic alerta de la interpretació restrictiva de drets fonamentals en la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem

15/01/2020

foto
La sentència 459/2019 del Tribunal Suprem i la seva repercussió en l’exercici dels drets fonamentals

La Sentència 459/2019 fa una interpretació expansiva de preceptes legals deficients i no fa una ponderació concreta i específica dels drets a la lliure expressió i a la llibertat de reunió i manifestació amb relació als fets que s’atribueixen a les encausades amb la llei penal

Cal activar els mecanismes polítics i jurídics per derogar, o revisar en profunditat, la regulació vigent del delicte de sedició en el Codi penal

La posada en llibertat de les persones ara condemnades és imprescindible per a l’èxit d’una sortida negociada al conflicte polític actual

El conflicte entre Catalunya i la resta de l’Estat té un caràcter eminentment polític i només pot tenir una solució política

Avui, 16 de gener de 2020, el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, acompanyat de l’adjunt general, Jaume Saura, ha lliurat al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, l’informe La sentència 459/2019 del Tribunal Suprem i la seva repercussió en l’exercici dels drets fonamentals.

L’informe, motivat també per les queixes rebudes, parteix de les aportacions i les reflexions extretes d’un seminari de treball que va tenir lloc a la seu del Síndic el passat 13 de novembre de 2019, en què van participar advocats experts en la matèria, analitza, d’una banda, les afectacions a les persones condemnades i als seus drets fonamentals en el marc del procés penal. I, de l’altra, la potencial extensió d’una interpretació restrictiva de drets fonamentals, com ara la llibertat de reunió i manifestació o la llibertat d’expressió a tota la geografia de l’Estat, la perspectiva de possibles drets afectats del Conveni europeu de drets humans, i també el principi d’inviolabilitat parlamentària i la separació de poders.

A parer del Síndic, la condemna a dotze líders polítics i socials que deriva de la Sentència 459/2019, a nou dels quals amb penes de presó entre nou i tretze anys, , resulta desproporcionada i podria haver vulnerat drets constitucionals de les persones condemnades, i també pot tenir afectacions per al gaudi de drets i llibertats fonamentals per part de tota la ciutadania.

Les principals conclusions de l’informe afirmen que en aquesta causa el Tribunal Suprem no era el “jutge ordinari predeterminat per la llei”, a la vegada que la desproporcionada acusació inicial de rebel·lió va viciar tota la causa i va dur a diverses situacions greus, com ara que a les persones acusades se’ls imposés una presó preventiva injustificada i desproporcionada.

Pel que fa a la fragmentació de la causa, es constata que els fets objecte d’enjudiciament en aquesta sentència estan sent coneguts per diverses jurisdiccions (Audiència Nacional, TSJC, Jutjat 13 de Barcelona), cosa que afecta negativament el dret de defensa i el dret a la no-discriminació de les persones acusades.

L’informe remarca que la Sentència fa una interpretació expansiva de preceptes legals deficients (pel que fa al delicte de sedició, per exemple, la desobediència esdevé sedició; i la sedició, un delicte essencialment de desobediència) i no fa una ponderació concreta i específica dels drets a la lliure expressió i a la llibertat de reunió i manifestació amb relació als fets que s’atribueixen als encausats amb la llei penal, per valorar-los des de la perspectiva de l’exercici de drets fonamentals –inclosos els seus límits–i no exclusivament del Codi penal.

Qüestions com ara impedir l’interrogatori creuat dels testimonis, prohibir a les defenses fer preguntes sobre la ideologia d’alguns testimonis, no atendre les recusacions o la vulneració de la presumpció d’innocència per part d’alts càrrecs de l’Estat podrien constituir vulneracions de drets fonamentals reconeguts en el Conveni europeu de drets humans.

Pel que fa a les condemnes imposades per sedició, podrien incórrer en desproporció respecte de les penes previstes en els delictes aplicables com a límits penals dels drets de reunió i manifestació, fins i tot en els que preveuen l’ús d’armes i explosius, que el mateix TS no considera que s’hagin produït en cap cas.

Amb caràcter general, la interpretació que fa el TS d’alguns elements bàsics del delicte de sedició, com ara la finalitat de l’alçament (que per al TS és “obstaculitzar”, no “impedir”, el normal funcionament dels serveis i les institucions públiques i específicament l’execució d’una resolució judicial) i el mode de produir-se (equiparant la resistència no violenta a força i intimidació i sense considerar que l’expressió vies legals que utilitza el Codi penal pugui fer referència a l’exercici de drets fonamentals), unida, a més, a la indeterminació del mateix concepte alçament tumultuari (que assimila de fet a una mobilització massiva de ciutadans, fins i tot pacífica), podria suposar una restricció excessiva del dret de reunió i manifestació en futures protestes ciutadanes.

La Sentència culmina un llarg procés d'intervenció dels tribunals en l’organització interna i el funcionament del Parlament de Catalunya. Sota l'amenaça de sancions penals, els tribunals, a instàncies del Govern de l'Estat en molts casos, determinen preventivament quines són les qüestions es poden debatre al Parlament i quines no. Es prescindeix de la inviolabilitat del Parlament i els seus membres i, indirectament, del dret de participació política de la ciutadania i la separació de poders.

Una vegada més, el Síndic posa de manifest que el conflicte entre Catalunya i la resta de l’Estat té un caràcter eminentment polític i és fruit d’una interpretació gasiva dels preceptes constitucionals sobre autogovern territorial. Un conflicte d’aquest tipus només pot tenir una solució política, basada en la diversitat lingüística, cultural i nacional del Regne d’Espanya. També manifesta que la posada en llibertat de les persones ara condemnades és imprescindible per a l’èxit d’una sortida negociada al conflicte polític actual. I, per fer-ho, el Govern de l’Estat i les Corts Generals disposen d’eines plenament constitucionals com ara l’indult o la llei d’amnistia. També podria tenir aquest efecte la derogació del delicte de sedició.

Al mateix temps, l’informe fa un seguit de recomanacions:

  • Cal activar els mecanismes polítics i jurídics per derogar, o revisar en profunditat, la regulació vigent del delicte de sedició en el Codi penal, que té històricament fortes connotacions autoritàries i que, com s’ha vist en la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, es pot interpretar d’una manera extensiva que vulnera els drets fonamentals a la llibertat de reunió i de manifestació, en connexió amb la llibertat d’expressió.
  • Cal  posar en marxa els instruments jurídics permesos en el marc constitucional per aconseguir la posada en llibertat de les persones condemnades en la Sentència 459/2019, amb independència de la necessària reforma del Codi penal.
  • Cal iniciar un diàleg constructiu per aconseguir una solució política al conflicte entre Catalunya i l’Estat; un diàleg valent i imaginatiu que ha d’incloure una consulta al poble de Catalunya sobre el seu futur polític.

Perquè en siguin coneixedors i als efectes oportuns, aquest informe es traslladarà al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a les Corts Generals, al Govern de l’Estat, a la comissària europea de Drets Humans i a la comunitat internacional de defensories de drets humans.

Al llarg dels darrers dos anys i mig, el Síndic de Greuges, en exercici de la seva funció estatutària i legal de protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts per la Constitució i l’Estatut, ha alertat en diversos informes sobre la regressió de drets i llibertats fonamentals al Regne d’Espanya. El darrer d’aquests informes, titulat La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a l'1-O i l'aplicació de l'article 155 CE, de maig de 2018, ja amb dirigents polítics i socials acusats de rebel·lió i en situació de presó preventiva, assenyalava que l’actuació dels poders de l’Estat s’estava caracteritzant per l’aplicació de mesures excepcionals que limitaven −i fins i tot criminalitzaven− l’exercici de drets i llibertats fonamentals, especialment la llibertat d’expressió.

Tornar a l

El Síndic estudia la coordinació entre administracions i l’aplicació dels plans i protocols de protecció civil en l’accident de la petroquímica

15/01/2020

foto

Demanarà informació als departaments d’Interior, Territori i Sostenibilitat, i Educació, i a diversos ajuntaments afectats

A banda de les pèrdues humanes, l’accident ha tingut greus afectacions en la mobilitat (carreteres, trens) i les infraestructures

També s’analitzarà l'aplicació dels plans i protocols de protecció civil, les afectacions al medi ambient i, si s’escau, com es fa la reparació dels danys ambientals ocasionats

El Síndic trasllada el seu condol als familiars de les víctimes i es posa a la seva disposició

Arran de l’explosió i posterior incendi en una empresa dedicada a la producció d'òxid d'etilè, situada al polígon petroquímic sud, al municipi de la Canonja, en què han mort dues persones i, com a mínim, hi ha vuit ferits, el Síndic ha obert una actuació d’ofici per estudiar aspectes com ara la coordinació entre les administracions públiques, l'aplicació dels plans i protocols de protecció civil, les afectacions al medi ambient (aire, aigua, etc.) i, si s’escau, la reparació dels danys ambientals, la determinació de la responsabilitat de l'empresa d'acord amb la legislació vigent i l'atenció a les persones afectades i l'afectació als serveis públics.

Les dimensions de l'incendi van comportar l'aplicació del Pla d'emergència exterior del sector químic de Catalunya (Plaseqcat) en fase d'alerta. Tot i que no es van activar les sirenes que adverteixen la població, mitjançant un missatge de Twitter, Protecció Civil va demanar que la població de Tarragona, Salou, Vila-seca, Reus, Constantí, el Morell, i la Canonja es confinés.

Segons el mateix Departament de Territori i Sostenibilitat, no es va detectar cap presència d'elements tòxics en l'aire a l'entorn proper a l'empresa accidentada.

D’altra banda, i segons les informacions recollides dels mitjans de comunicació, una persona va resultar morta a causa de l'impacte d'un fragment metàl·lic propulsat per l'explosió en un immoble al barri de Torreforta (Tarragona), situat a més de dos quilòmetres del lloc de l'explosió.

L'accident va tenir repercussions en la mobilitat. Així, la carretera N-340, que discorre al costat del polígon, es va col·lapsar en un primer moment i es va haver de tallar al trànsit. També es va interrompre la circulació a la C-31b entre Vila-seca i Tarragona i l'enllaç de la T-315 amb l'A-7 a Reus. Igualment, la circulació de trens a l'àrea de Tarragona i Reus i Tarragona i Port Aventura també es va veure interrompuda.

En la mateixa línia, el Departament d'Educació ha informat d'algunes afectacions en les infraestructures d’alguns centres escolars de la zona.

El Síndic de Greuges ha expressat el condol afectuós als familiars de les víctimes de l'accident i desitja als ferits una prompta recuperació.

Tornar a l

Oberta la convocatòria per al consell assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya

10/01/2020

síndic i presidente ICDH
El termini de presentació de candidatures finalitza el 13 de febrer de 2020

 

L’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), integrada pel Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ha obert convocatòria pública de places per al seu consell assessor, a la qual podran presentar-se persones i entitats fins el 13 de febrer de 2020.

La Resolució de 23 de maig de 2017, per la qual es crea l’Estructura de Drets Humans de Catalunya, preveu que el consell assessor haurà d'estar integrat per un mínim de 10 i un màxim de 20 membres, entre representants d’entitats de defensa dels drets humans amb seu a Catalunya, membres de representants de col·legis professionals i entitats socials, persones especialistes en l’àmbit dels drets humans del món acadèmic i altres persones nacionals o internacionals expertes en l’àmbit dels drets humans.

Les entitats candidates hauran d’estar inscrites en el registre d’entitats i presentar una carta motivada, així com la darrera memòria d’activitats. Pel què fa a les persones individuals, hauran de presentar una carta motivada i currículum vitae.

Les sol·licituds i documentació s’haurà de presentar a la seu del Síndic de Greuges de Catalunya per via postal o presencial (Passeig Lluís Companys 7, Barcelona) o per via electrònica (estructura@estructuradh.cat).  

Per a més informació: https://estructuradh.cat/2020/01/10/convocatoria-de-places-per-al-consell-assessor-de-lestructura-de-drets-humans-de-catalunya/

 

Tornar a l

El Síndic demana que el servei de transport escolar sigui prestat per vehicles que disposin de mecanismes de retenció infantil mitjançant cinturons amb tres punts de subjecció

10/01/2020

foto (c) Adriano Gadini_Pixabay
L’estudi sobre la seguretat en el transport escolar va començar el 2015, arran de diverses queixes rebudes

La Societat Catalana de Pediatria considera més segurs els cinturons amb tres punts de subjecció respecte dels cinturons amb només dos punts (subabdominals)

Totes les queixes, els estudis i les conclusions s’han traslladat al Defensor del Poble, amb l’objectiu que s’impulsi una modificació de la normativa que ho regula

El Síndic demana al Departament d’Educació que es prioritzi la contractació amb vehicles amb els cinturons amb tres punts de subjecció

L’ús del cinturó de seguretat o altres sistemes de retenció homologats en vehicles destinats al transport escolar és un tema a bastament treballat per la institució. Ja el 2015 es van rebre diverses queixes que posaven de manifest les presumptes deficiències dels vehicles que s’ocupen del transport escolar, pel fet que la majoria d’empreses que presten aquest servei utilitzaven vehicles antics amb sistemes de cinturons de seguretat amb només dos punts d’ancoratge, mentre que els vehicles particulars han de portar sistemes de retenció infantils homologats amb tres punts d’ancoratge.

De la informació tramesa per les diferents administracions, el Síndic va constatar que la normativa referent a la instal·lació de cinturons de seguretat i altres sistemes de retenció establia que els vehicles matriculats abans del 20 d’octubre de 2007 no estan obligats a portar cinturons. No obstant l’anterior, als vehicles de nova fabricació la utilització de cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció degudament cordats té caràcter obligatori, tant per a la persona conductora com per als passatgers de més de tres anys als vehicles destinats al transport de persones de més de nou places.

Vist això, el Síndic va suggerir a l’aleshores Departament d'Educació que donés instruccions als consells comarcals o altres organismes que tinguessin delegada la gestió del servei de transport escolar perquè adoptessin les mesures necessàries, si convenia a través de modificacions, perquè el servei de transport escolar fos prestat per vehicles que portessin instal·lats mecanismes de retenció infantil, amb l’objectiu que aquest transport es pogués prestar amb les màximes garanties possibles. De la informació enviada, se’n desprèn que durant el 2016 aquest departament va donar trasllat als consells comarcals d’aquesta recomanació.

Com que es tracta d’una qüestió estatal, el Síndic va traslladar els casos al Defensor del Poble i li va recomanar que impulsés un canvi en la normativa que regula l'ús de sistemes de retenció és d'àmbit estatal (Reglament general de circulació). Paral·lelament, el Síndic també va alertar que la regulació continguda en el Reglament general de circulació podria estar incomplint la Directiva d'execució 2014/37/UE, atès que aquesta directiva prohibeix que els menors de tres anys viatgin en vehicles que no estiguin dotats de dispositius de seguretat. En canvi, el reglament estableix que als vehicles de més de nou places és obligatori fer servir cinturó o altres sistemes de retenció per al conductor i passatgers de més tres anys, però no es diu res dels infants menors d'aquesta edat.

De la informació de què disposa el Síndic, actualment s’està treballant en la modificació del Reial decret 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors, en relació amb els infants menors de tres anys.

Arran d’una nova queixa rebuda al llarg del 2019, el Síndic va adreçar-se a la Societat Catalana de Pediatria, amb l’objectiu de conèixer la seva valoració de la seguretat i els possibles efectes de l’ús de del sistema de retenció de només dos punts. En general, la Societat Catalana de Pediatria confirma que hi ha estudis que indiquen que l’ús de cinturó subabdominals amb dos punts pot causar lesions greus en cas d’accident, a diferència dels casos en què s’utilitzen sistemes de retenció de tres punts. A parer de la Societat Catalana de Pediatria, a més, també haurien d’haver-hi coixins elevadors per optimitzar la seguretat dels infants.

Per tot l’anterior, el Síndic considera que l’Administració hauria de prioritzar la contractació de vehicles de transport escolar que estiguin dotats de mecanismes de retenció infantil, ja que ofereixen millors condicions de seguretat, i demana al Departament d’Ensenyament que s’adreci de nou als consells comarcals, o a la resta d’organismes en qui tinguin delegada la gestió de servei, perquè el servei de transport escolar sigui prestat per vehicles que portin instal·lats mecanismes de retenció infantil i que aquests incloguin prioritàriament cinturons amb tres punts de subjecció.

Tornar a l

El Síndic debat en una jornada amb altres defensors sobre els Principis de Venècia com a instruments per enfortir les defensories

09/01/2020

foto
La jornada, organitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya, tindrà lloc el proper 21 de gener a la seu del Síndic

Els Principis de Venècia es van elaborar amb l’objectiu de ser un referent internacional pel que fa a les directrius que han de seguir els estats per protegir les institucions d’ombudsman

El Síndic de Greuges de Catalunya, com a president europeu de l’Institut Internacional de l’Ombudsman, va liderar la consulta que es va fer a tots els defensors d’Europa sobre el text aprovat i va participar en els grups de treball previs

El proper 21 de gener el Síndic de Greuges de Catalunya organitza una jornada sobre els Principis de Venècia com a instruments per enfortir les defensories, que tindrà lloc a la seu del Síndic i que va adreçada especialment als defensors locals i universitaris de Catalunya.  

La jornada s’organitza per mitjà de dues taules rodones: la primera, sobre la importància dels Principis de Venècia en el pla internacional, a càrrec de Catherine De Bruecker, mediadora federal de Bèlgica, i Robert Behrens, defensor parlamentari i del sistema de salut del Regne Unit. La segona, sobre els Principis de Venècia com a instruments per potenciar les sindicatures locals i universitàries, a càrrec de Mariano Villa, exadjunt de la Síndica de Greuges de Barcelona, i Lluís Caballol, síndic de greuges de la Universitat de Barcelona. La presentació de la jornada anirà a càrrec de Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya, i les conclusions i la cloenda, a càrrec de Jaume Saura, adjunt general al Síndic de Greuges de Catalunya.

El 2 de maig de 2019 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar, a proposta de la Comissió de Venècia, els Principis sobre la protecció i la promoció de les institucions d’ombudsman (Principis de Venècia).

Aquest document, que ja va ser traslladat pel Síndic de Greuges de Catalunya al Parlament de Catalunya i a diverses defensories quan es va aprovar, es va elaborar amb l’objectiu de ser un referent internacional pel que fa a les directrius que els estats han de seguir per protegir les institucions d’ombudsman. En els últims anys algunes d’aquestes institucions han vist amenaçada la seva independència, i fins i tot la mateixa existència.

Elaborats a partir de l’ampli ventall de models d’ombudsman que hi ha a tot el món, aquests 25 principis abasten exhaustivament totes les situacions i els elements relacionats amb els ombudsman, des de l'elecció, l'acomiadament o els mandats fins a les garanties financeres i els recursos necessaris per al correcte funcionament i la independència de les institucions. L’objectiu és consolidar i potenciar els ombudsman, que tenen un paper crucial en l’enfortiment de la democràcia, l’estat de dret, el bon govern, i la protecció i promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals.

En nom de l’Institut Internacional de l’Ombudsman, com a president europeu, el síndic va liderar la consulta que es va fer a tots els defensors d’Europa sobre aquest document, i també va participar en els grups de treball previs organitzats per la mateixa Comissió de Venècia.

La inscripció a les jornades és gratuïta, però les places són limitades. Per demanar més informació, podeu contactar per mitjà del correu electrònic inscripcions@sindic.cat i del telèfon 933 040 108.

Tornar a l