Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic recomana a l’Estat espanyol que ratifiqui el Protocol 16 de la Convenció europea de drets humans

14/08/2018

foto

S’ha adreçat per carta recentment al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i li ha demanat que s’involucri en el projecte europeu

El protocol, ratificat per una desena d’estats europeus, entre ells França, comporta una ampliació de les facultats consultives del Tribunal Europeu de Drets Humans

 

El Síndic de Greuges de Catalunya s’ha adreçat per carta recentment al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, amb relació al fet que Espanya no hagi ratificat el Protocol número 16 de la Convenció europea de drets humans, en vigor des de l’1 d’agost de 2018. El síndic, Rafael Ribó, i l’adjunt general, Jaume Saura, han explicat en roda de premsa aquest dimarts 14 d’agost la recomanació que li han fet al president espanyol de rectificar aquesta situació. També han exposat les implicacions negatives de no subscriure el Protocol.

El protocol, ratificat per una desena d’estats europeus, entre ells França, comporta una ampliació de les facultats consultives del Tribunal Europeu de Drets Humans. En concret, permet que els més alts tribunals estatals puguin sol·licitar a aquest tribunal, amb seu a Estrasburg, opinions consultives i l’assessorament oportú abans de pronunciar-se sobre un tema en concret que pugui donar peu a interpretacions conflictives amb el Conveni europeu de drets humans.

L’objectiu principal és evitar que els organismes judicials dels estats membres del Consell d’Europa, en aquest cas Espanya, emetin resolucions que suposin una vulneració del tractat europeu de referència en matèria de drets humans. I, en definitiva, podria evitar sentències del Tribunal d’Estrasburg com la de la Doctrina Parot o la de les devolucions en calent de persones migrants, de plena actualitat, que no afavoreixen ni la bona salut ni la imatge de l’estat de dret, i que finalment tenen un elevat cost econòmic en indemnitzacions.

El Govern espanyol havia ratificat fins ara tots els protocols facultatius del Conveni europeu de drets humans, amb la qual cosa posava de manifest el  seu compromís amb les garanties internacionals de protecció de drets humans. La ratificació del Protocol 16 reforçaria aquest compromís i dotaria les més altes instàncies judicials d’un valuós instrument per assegurar que les seves sentencies són conformes als estàndards europeus.

En un moment en què la mirada d’Europa està pendent dels tribunals espanyols, que en els pròxims mesos han d’emetre pronunciaments molt controvertits, és especialment significatiu, segons el Síndic, que l’Estat espanyol s’involucri en el projecte europeu fonamentat en el principi del respecte dels drets i les llibertats amb la ratificació d’aquest protocol.

L’abril de 2017, el Síndic va presentar un informe en què denunciava la progressiva regressió de drets al regne d’Espanya. Una situació de deteriorament democràtic evidenciada a partir de l’aprovació de lleis restrictives amb la llibertat d’expressió i d’un abús del dret penal en casos d’índole política. L’informe també destacava l’aparent manca de separació de poders.

 

Tornar a l

El Síndic investiga la presumpta passivitat de l’Administració en la preservació de la posidònia

10/08/2018

to

Es tracta d'una espècie protegida atesa la importància d’aquests hàbitats per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat

Hi ha praderies de posidònia que es troben en espais naturals protegits, i que tot i això es veuen amenaçades

El Síndic ha demanat informació a la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat per saber l'estat de les praderies o alguers de posidònia a Catalunya. Davant de la presumpta manca d'actuació de les administracions competents per garantir el compliment de la normativa de protecció de la posidònia, de què ha tingut coneixement el Síndic, s'ha obert una actuació d’ofici.

La posidònia és una fanerògama marina endèmica del mar Mediterrani, que forma praderies o alguers que es distribueixen des de la superfície fins a més de 40 metres de fondària. Té un paper clau en tota una sèrie de processos geomorfològics i ecològics, com el reciclatge de nutrients, la millora de l’estabilitat dels sediments, el subministrament d’aliment per a la fauna herbívora i, sobretot, pel fet de ser un hàbitat protector i de cria per a moltes espècies.

El fondeig d'embarcacions causa danys a les praderies de posidònia, que és una espècie protegida atesa la importància d’aquests hàbitats per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Hi ha praderies de posidònia que es troben en espais naturals protegits. És el cas, per exemple, del massís de Cadiretes i de les praderies que es troben en camps de fondeig situats davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar. També hi ha la reserva marina de la Masia Blanca (el Vendrell) o els alguers de posidònia de la costa del Maresme, inclosos a la Xarxa Natura 2000.

El Síndic també ha demanat informació sobre quin és l'òrgan de l'administració de la Generalitat que té les funcions de garantir la protecció especial de la posidònia i, en concret, d'inspeccionar i -si escau- sancionar els incompliments de la normativa vigent, especialment pel que fa al fondeig d'embarcacions de lleure.

 

 

 

Tornar a l

El Síndic reclama una actuació contundent de l’Administració davant les pràctiques abusives de les companyies aèries

08/08/2018

foto
Les incidències a l’aeroport del Prat inclouen retards i cancel·lacions de vols, manca d’informació i llargues cues per fer reclamacions

S’ha adreçat a l’Agència Catalana de Consum i a la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya

Arran del ressò mediàtic i de les queixes rebudes amb relació als retards i les cancel·lacions de vols que aquests dies s’estan repetint a l’aeroport del Prat, el Síndic ha decidit actuar d’ofici i analitzar el paper de l’Administració davant d’una actuació aparentment abusiva. L’objectiu és protegir els drets dels passatgers i assegurar que les males praxis de les companyies aèries rebin una resposta contundent per part de les administracions competents.

Per aquest motiu, s’ha adreçat a l’Agència Catalana del Consum, a la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya (perquè actuï de pont amb el Ministeri de Foment) i a la companyia Vueling, que té la seu a Catalunya i que, juntament amb Ryanair, és la que més incidències està ocasionant.

L'Agència Catalana del Consum té la funció d'orientar, informar i assessorar els consumidors i els usuaris sobre llurs drets i la manera d'exercir-los. També és l’organisme responsable de les tasques d'inspecció i sanció en l'àmbit del consum. Finalment, té la funció d’impulsar la protecció legal efectiva dels consumidors i els usuaris, iniciant les accions judicials pertinents i compareixent en les que es refereixen a assumptes que mereixen una atenció especial per raó de la transcendència dels drets que cal protegir o de l'alarma social que generen.

Així mateix, el Ministeri de Foment (per mitjà de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria) té, entre d'altres, la competència de vetllar pel compliment de les normes relatives a la protecció de l'usuari del transport aeri. Especialment, de vetllar pel compliment del Reglament (CE) núm. 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de febrer de 2004, pel qual s'estableixen normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d'embarcament i de cancel·lació o gran retard de vols.

El Síndic destaca que, segons les notícies publicades, a les cancel·lacions de vols, els retards i els canvis d'horaris s’hi ha d’afegir la manca d'informació als viatgers, les llargues cues per presentar una reclamació o la manca de resposta a les sol·licituds de compensació o de devolució de l'import del bitllet abonat. També es registren incidències relatives a la manca de garantia del dret d'assistència als passatgers (menjar, beguda, hotel, etc.).

El Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010, de 20 de juliol) considera que els transports són un servei bàsic, és a dir, un servei de caràcter essencial i necessari per a la vida quotidiana o que té un ús generalitzat entre les persones consumidores. L’article 78 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya dona atribucions al Síndic per actuar en l’àmbit d’empreses privades que presten serveis universals o d’interès general.

Tornar a l

El Síndic torna a reclamar al Defensor del Poble que intervingui per facilitar el procés per accedir al bo social

06/08/2018

foto
El gener de 2018 li va enviar un document amb 14 propostes que poden simplificar el periple amb què es troben els consumidors

El Síndic de Greuges de Catalunya ha reclamat de nou al Defensor del Poble espanyol que intervingui davant de l’Administració de l’Estat perquè aquesta adopti les mesures necessàries per simplificar els passos i condicionants relacionats amb la sol·licitud del bo social d’energia elèctrica, tant pel que fa a la normativa com al procediment de tramitació.

Des del gener de 2018, que li va enviar un document amb 14 propostes d’actuació, s'ha evidenciat que els obstacles denunciats es mantenen i que la complexitat del procediment és un fre perquè les persones vulnerables s'acullin al bo social, i de fet molt poca gent ho està fent.

Aplicar el bo social de manera directa a totes les persones que viuen en habitatges socials, incorporar les famílies monoparentals i les unitats de convivència entre els col·lectius de possibles beneficiaris i suprimir l'obligació de prorratejar el límit de consum d'igual manera entre tots els mesos de l'any. Aquestes són algunes de les diverses propostes de millora del bo social que el Síndic va traslladar a més de trenta ens públics de tot l’Estat espanyol. Entre els destinataris, destaquen el Defensor del Poble estatal i els defensors autonòmics, els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats i diversos ministeris i conselleries.

El document és el resultat d’una investigació duta a terme en el marc d’una actuació d’ofici sobre el nou decret que regula el bo social (Reial decret 897/217, de 6 de octubre)

En el BOE núm. 242, de 7 d'octubre de 2017, es va publicar el Reial decret 897/217, de 6 d'octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció pels consumidors domèstics d'energia elèctrica. El Reial decret 897/2017 defineix la figura del consumidor vulnerable i, amb caràcter general, l'associa a uns determinats llindars de renda en funció del nombre de persones de la unitat familiar, a banda d'incloure altres col·lectius com les famílies nombroses, les persones consumidores pensionistes de la Seguretat Social per jubilació o incapacitat permanent o les víctimes de violència de gènere o terrorisme. Aquesta definició del consumidor vulnerable fa que s'estableixin subdefinicions que inclouen els consumidors vulnerables especials, els severs i els que es troben en risc d'exclusió social.

Una lectura inicial del contingut del Reial decret 897/2017 posa en relleu una evident complexitat de gestió, tant pel que fa al bo social com a la suspensió del subministrament, tenint en compte que es tracta de procediments i actuacions que hauran de ser impulsats per persones vulnerables i que impliquen administracions de diversos nivells i competències.

El Síndic també es va adreçar a l'Agència Catalana del Consum i al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies perquè l'informessin de les actuacions que està previst dur a terme en relació amb els drets de les persones afectades pel Reial decret 897/2017.

La institució fa anys que treballa amb les administracions, empreses subministradores i entitats socials en la defensa dels drets de les persones més vulnerables. Com a resultat d’aquesta tasca, el Síndic ha elaborat informes pioners, com ara La pobresa energètica a Catalunya, d’octubre de 2013; La prestació privada de serveis d’interès general i les bones pràctiques corporatives, de febrer de 2014, i El dret als subministraments bàsics (electricitat, aigua, gas), de desembre de 2014.

El Síndic també és membre fundador de la Xarxa Europea d’Ombudsman de l’Energia (NEON). Aquesta entitat és la interlocutora dels ombudsman del sector de l’energia amb la Comissió Europea i, d’acord amb això, participa en diversos grups de treball de les direccions generals d’Energia i Justícia. També manté una relació de treball permanent amb el Consell dels Reguladors Europeus de l’Energia (CEER) i l’Agrupació Europea d’Associacions de Consumidors (BEUC).

 

Tornar a l

El Síndic exigeix la provisió immediata dels punts de trobada familiar per garantir els drets dels infants

03/08/2018

Qualsevol dilació suposa una vulneració del dret dels infants a mantenir contacte regular i directe amb el seu pare o mare

La recuperació del vincle, quan és necessària, es veu greument afectada pel retard en la provisió del recurs

Arran de la investigació de diverses queixes rebudes, el Síndic s’ha adreçat a la Direcció General de Famílies per reclamar una resposta immediata i eficaç que erradiqui la saturació dels serveis tècnics de punt de trobada familiar (SPTF).

L'article 9.3 de la Convenció sobre els drets de l’infant de les Nacions Unides, de 20 de novembre de 1989, determina que “els estats membres han de respectar el dret de l’infant separat d’uns dels pares o d’ambdós de tenir relacions personals i contacte directe amb tots dos regularment, tret que això vagi en contra del seu interès primordial”.

La Convenció i la legislació estatal i catalana reconeixen el dret dels infants i adolescents a mantenir contacte directe amb el progenitor amb qui no convisquin. Per tant, el dret de relació, visites i comunicació amb aquest progenitor és un dret de l’infant que decau només en funció del seu interès primordial.

L’endarreriment mai no pot ser justificat per un augment de la demanda puntual en un determinat servei de punt de trobada des de la perspectiva dels infants, atès que el temps s’erigeix com a factor clau en el procés de recuperació del vincle amb aquell progenitor, mare o pare, amb el qual no conviu, i la sentència judicial ha establert que s’hi relacioni per mitjà d’un servei de punt de trobada.

La manca de recursos humans i materials, en cap cas,  pot alterar l’inici i la freqüència dels contactes entre els infants i els progenitors d’acord amb el règim estipulat judicialment, com el Síndic ha tingut coneixement que ha succeït en determinats casos. Aquesta alteració va en detriment del dret de l'infant a mantenir contacte directe i regular amb ambdós progenitors.

Cal tenir en compte, per a la immediata provisió, que el temps acumulat durant els diversos procediments, judicials o administratius, és un factor clau que cal tenir en consideració per l’especial repercussió que té en l’infant. La dilació pot tenir repercussions perjudicials pel que fa a la recuperació de la relació de l'infant amb un progenitor.

Serveis tècnics de punt de trobada

És un recurs gratuït destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori i en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de separació o divorci dels progenitors o per al supòsit d'exercici de la tutela per part de l'Administració pública, amb la finalitat d'assegurar la protecció del menor.

La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, fa referència,  en l’article 38, als drets de relació i convivència dels infants i els adolescents, i el Decret 357/2011, de 21 de juny, regula els serveis tècnics de punt de trobada, que tenen com a funcions atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, i en presència de personal qualificat, la problemàtica sorgida de processos de conflictivitat familiar en casos de separació o divorci, o d’exercici de la tutela per part de l’Administració .

Tornar a l