Actualitat: notícies i notes de premsa

Curs sobre el Síndic de Greuges

19/01/2018

programa
Curs organitzat pel Síndic de Greuges amb el reconeixement acadèmic de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Places: 45
Calendari: de l'1 al 22 de març de 2018 de 16 a 19 hores
Lloc: Seu del Síndic de Greuges
Avinguda Lluís Companys, 7, Barcelona


La inscripció al curs és gratuïta, però hi ha places limitades. Es pot fer per telèfon al 933 040 108 o per correu electrònic a cpleguezuelos@sindic.cat amb independència dels requisits de matriculació a cada universitat.

Hi haurà control d’assistència a l’inici de cada sessió. L’avaluació consistirà a acreditar l’assistència activa com a mínim a un 80% de les sessions i en l’elaboració d’un treball de recerca que caldrà lliurar en un termini de 30 dies després de finalitzar l’activitat. El treball haurà de definir un àmbit d’estudi i objectius de recerca vinculats a l’activitat del Síndic de Greuges. Així mateix, haurà de comptar amb aparell bibliogràfic, una sistemàtica apropiada i conclusions.

2 ECTS a la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra.

PROGRAMA

I. La defensa pública dels drets humans a través de la figura de l'ombudsman

1 març

  • Conferència inauguralRafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya
  • Fonaments de la figura de l'ombudsman:  drets humans i bona administracióJoan Lluís Pérez Francesch, professor de la UAB
6 març 

  • El Síndic i el Parlament de CatalunyaFerran Domínguez, lletrat del Parlament
  • El tràmit de la queixa i les relacions amb les administracions públiques i les companyies de serveisJaume Saura, adjunt general al Síndic de Greuges
8 març  
  • Les defensories de drets en un món interconnectat
    Taula rodona amb Joan Barrera, síndic de greuges de Cornellà del Llobregat; Lluís Caballol, síndic de greuges de la Universitat de Barcelona, i Sergi Sanchis, customer counsel d’AGBAR
II. La institució del Síndic de Greuges en el seu funcionament pràctic

13 març     
  • Transparència i accés a la informació
    Assessors del Síndic de Greuges de Catalunya
15 març
  • Els drets dels consumidors. Els drets socials: salut i habitatge
    Assessors del Síndic de Greuges de Catalunya
20 març 
  • La protecció de la infància
    Adjunta al síndic per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents i assessors del Síndic de Greuges de Catalunya
22 març
  • Seguretat i justícia: la prevenció de la tortura i la lluita contra la discriminació
    Assessors del Síndic de Greuges de Catalunya

Tornar a l

La Junta Electoral Central accepta els arguments del Síndic en defensa dels drets del col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat, de Reus

17/01/2018

Coincideix en el fet que qualsevol manifestació, a banda del dia de reflexió i de la votació, queda emparada pel dret constitucional de reunió

El Síndic va rebre dues-centes queixes pel fet que la Junta Provincial de Tarragona els prohibís manifestar-se per demanar la llibertat dels líders independentistes empresonats

El Síndic ha elevat el cas a la Relatoria especial en drets de llibertat d’associació i d’assemblea pacífica de les Nacions Unides

La Junta Electoral Central (JEC) ha donat la raó al Síndic i ha secundat les recomanacions que li ha fet arribar amb relació a les més de dues-centes queixes del col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat, de la ciutat de Reus. Les queixes manifesten la seva disconformitat amb una decisió de la Junta Electoral Provincial de Tarragona.

Concretament, les reclamacions feien referència a la prohibició de la Junta Provincial a concentrar-se pacíficament cada dia durant la campanya electoral prèvia a la votació que va tenir lloc el 21 de desembre de 2017, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. La finalitat de les concentracions, tal com afirma el col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat, era reclamar la llibertat del vicepresident i els consellers del Govern i dels líders independentistes empresonats.

La JEC ha assegurat que comparteix el criteri manifestat pel Síndic de Greuges de Catalunya en el sentit que, com diu textualment la recomanació, “qualsevol manifestació o concentració ciutadana durant els períodes electorals i fora de la jornada de reflexió i del dia de la votació, sempre que es compleixin la resta de requisits legals per dur-la a terme, queda emparada pel dret constitucional de reunió”.

També ha destacat que si es tracta d’actes de campanya electoral correspon a les juntes electorals provincials valorar si es compleixen els requisits legals esmentats. Finalment, l’organisme estatal ha afegit que els afectats haurien pogut presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia, amb caràcter preferent i urgent, com preveu la normativa.

El Síndic, en la seva resolució, exposa que, davant una qüestió relativa a l'exercici del dret fonamental de reunió recollit en l'article 21 de la Constitució, s'ha de procedir a una interpretació extensiva i favorable a l'exercici del dret.

A més, recorda que les restriccions o limitacions al lliure exercici del dret fonamental de reunió s'han d'interpretar de manera restrictiva, han de ser especialment rellevants i han d'estar fonamentades en criteris jurídicament fundats.

El Síndic ha valorat positivament la resposta de la JEC, ja que, malgrat que al seu dia es van vulnerar els drets dels manifestants, el reconeixement per escrit de la irregularitat comesa per una junta provincial ha de poder servir per evitar que casos similars es tornin a repetir en el futur.

Per tot això, el Síndic ha elevat aquest cas a la Relatoria especial en drets de llibertat d’associació i d’assemblea pacífica de les Nacions Unides, que té com a mandat les funcions, entre d'altres, de buscar, rebre i respondre informació de governs, organitzacions no governamentals, parts interessades pertinents i qualsevol altra part, amb la finalitat de promoure i protegir els drets a la llibertat d'assemblea pacífica i d'associació, d'informar sobre violacions d'aquests drets en qualsevol lloc on es puguin produir, així com discriminació, amenaces o ús de violència, assetjament, persecució, intimidació o represàlies dirigides a persones que exerceixin aquests drets, i cridar l'atenció del Consell i l'Alt Comissionat sobre situacions que revesteixin d’una especial atenció.

Tornar a l

El Síndic reclama que se simplifiqui el procediment per sol·licitar el nou bo social i se’n concreti l’abast entre la població vulnerable

16/01/2018

foto

La complexitat en la gestió de l’ajut i la fi de l’assignació automàtica per a potències inferiors a 3kw poden suposar un retrocés en drets

La Llei catalana 24/2015 preval sobre el Reial decret 897/2017 pel que fa a prohibir la suspensió del subministrament d'electricitat en situacions de vulnerabilitat

Manquen garanties que les administracions competents en serveis socials disposin de recursos suficients per assumir el 50% de les factures dels consumidors vulnerables

Aplicar el bo social de manera directa a totes les persones que viuen en habitatges socials, incorporar les famílies monoparentals i les unitats de convivència entre els col·lectius de possibles beneficiaris i suprimir l'obligació de prorratejar el límit de consum d'igual forma entre tots els mesos de l'any. Aquestes són tres de les diverses propostes de millora del bo bo social que el Síndic ha traslladat a més de trenta ens públics de tot l’Estat espanyol. Entre els destinataris, destaquen el Defensor del Poble estatal i els defensors autonòmics, els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats i diversos ministeris i conselleries.

El document és el resultat d’una investigació duta a terme en el marc d’una actuació d’ofici sobre el nou decret que regula el bo social (Reial decret 897/217, de 6 de octubre) i arran de la qual el Síndic s’ha reunit amb els principals agents que formen part d’aquest àmbit.

D’acord amb l’actual norma, els consumidors seran considerats com a vulnerables i tindran un 25% de descompte en la factura si compleixen determinats requisits. No obstant això, el nou bo ja no s’aplica de manera automàtica a les llars amb potència inferior a 3 kW, supòsit que la regulació anterior sí que preveia, atès que aquesta potència tan limitada es relacionava amb llars habitades per persones vulnerables, habitualment soles i amb instal·lacions antigues i escàs equipament elèctric. En aquest sentit, el Síndic considera, i així ho suggereix, que es valori quanta població queda desatesa amb la nova regulació del bo social.

A més, segons el Síndic, el procediment i la documentació requerida per sol·licitar el bo comporta massa complexitat. Per tant, cal valorar si tota la documentació que es requereix (complexa de recopilar per als consumidors vulnerables) és estrictament necessària. Així mateix, s'hauria d'aplicar el principi segons el qual l'Administració no ha de demanar documentació de què ja disposa o que ja té en poder seu.

A banda dels ja esmentats, la llista de suggeriments del Síndic també inclou la proposta d’eliminar l'obligació de sol·licitar la renovació del bo social cada dos anys, de manera que la seva aplicació abasti tot el període en què es mantenen les condicions per obtenir-lo.

També considera que cal que l'administració de cada comunitat autònoma decideixi sense dilació quin serà l'òrgan designat per a la gestió del bo social i per rebre les llistes de titulars requerits de pagament i trasllat de la informació als serveis socials municipals.

A parer del Síndic, el requisit del 50% de pagament de les factures cal aclarir-lo o suprimir-lo, ja que els serveis socials no es guien per un simple import factura, sinó per tota una altra sèrie de variables a l'hora de decidir si atenen −i de quina manera− una persona vulnerable.

Arran d’aquest requisit, es pot generar una situació de gran desigualtat, segons el criteri de les diverses administracions competents en serveis socials per finançar i segons els recursos de què disposen. No sembla que hi hagi garantia que les administracions competents en serveis socials disposin de recursos suficients per cobrir totes les necessitats que es puguin generar. Sembla probable que això pugui portar a desatendre altres àmbits de cobertura dels serveis socials.

Sobre el paper dels serveis socials, el Síndic remarca que a Catalunya la Llei 24/2015 preval sobre el Reial decret 897/2017 pel que fa a la suspensió del subministrament d'electricitat i la seva prohibició en cas que els serveis socials determinin que el consumidor es troba en una situació de vulnerabilitat. Així, quan l’empresa subministradora hagi de fer un tall de subministrament, ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial.

Finalment, en la resolució insta a analitzar si el sistema d'acreditació d'aquestes circumstàncies preserva adequadament la confidencialitat de les dades personals especialment protegides i, molt singularment, el paper de les empreses comercialitzadores en l'accés i la comunicació d'aquesta informació personal. Pel que fa als drets dels infants, recomana que s’estudiï si el procediment garanteix la protecció de les dades personals dels majors de 14 anys que formen part de la unitat familiar i que mantenen la condició de menors d'edat.

El Síndic fa anys que treballa amb les administracions, empreses subministradores i entitats socials en la defensa dels drets de les persones més vulnerables. Com a resultat d’aquesta tasca, el Síndic ha elaborat informes pioners, com ara La pobresa energètica a Catalunya, d’octubre de 2013; La prestació privada de serveis d’interès general i les bones practiques corporatives, de febrer de 2014, i El dret als subministraments bàsics (electricitat, aigua, gas), de desembre de 2014.

El Síndic també és membre fundador de la Xarxa Europea d’Ombudsman de l’Energia NEON. Aquesta entitat és la interlocutora dels ombudsman del sector de l’energia amb la Comissió Europea i, d’acord amb això, participa en diversos grups de treball de les direccions generals d’Energia i Justícia. També manté una relació de treball permanent amb el Consell dels Reguladors Europeus de l’Energia (CEER) i l’Agrupació Europea d’Associacions de Consumidors (BEUC).

Tornar a l

El Síndic actua d’ofici arran la detenció d’un professor de l’Escola Vedruna-Gràcia per un presumpte delicte de pederàstia

12/01/2018

Una de les víctimes ha explicat que va patir una agressió sexual

El docent havia estat arrestat el 2015 per suposats abusos a infants d’un esplai on exercia de monitor i l’escola en tenia coneixement

El Síndic ha obert una actuació d’ofici arran de les informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre la detenció per un presumpte delicte de pederàstia d’un professor d’informàtica i de cultura religiosa de l’Escola Vedruna-Gràcia. La detenció ha tingut lloc després que una suposada víctima ha explicat que va patir una agressió sexual.

Segons les notícies publicades, el docent detingut ja havia estat arrestat l’any 2015 per suposats abusos a infants en un esplai on exercia de monitor. Malgrat les denúncies, va quedar en llibertat per falta proves, tot i que l’escola va ser informada de la situació. A parer del Síndic, cal aclarir els motius pels quals la direcció del centre va decidir mantenir el professor amb les mateixes tasques, tot i conèixer-ne els antecedents.

També considera important valorar si s’han aplicat els protocols vigents d’actuació en cas d’abusos sexuals o maltractaments a infants i adolescents. En aquest mateix sentit, i amb relació a les recomanacions emeses pel Síndic en l’Informe sobre l’abús sexual infantil a Catalunya, de l’any 2006 i actualitzat l’octubre de 2016, cal posar l’accent en com ha funcionat la coordinació entre els diferents serveis i institucions. Segons el Síndic, s’ha d’assegurar l’aplicació efectiva dels protocols de maltractaments, fent-ne difusió entre els professionals i serveis, fent-ne un seguiment, avaluant-ne l’aplicació.

Per dur a terme la investigació, el Síndic demanarà informació a les administracions implicades. Pel que fa al paper de l’escola, de caràcter religiós i en règim concertat, s’adreçarà al Consorci d’Educació de Barcelona i al Departament d’Ensenyament. També contactarà amb els departaments d’Interior i de Treball, Afers Socials i Famílies. 

Tornar a l

El Síndic destaca la importància dels mecanismes de supervisió de les subministradores d’energia atès el desequilibri entre aquestes i els consumidors

09/01/2018

foto

Rafael Ribó ha participat a París en una Jornada organitzada per l’Ombudsman de l’energia de França

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha participat aquest dimarts, 9 de gener, a París en una taula rodona sobre el paper dels ombudsman en la supervisió del sector energètic. La jornada, organitzada per l’Ombudsman de l’Energia de França ha reunit destacats experts en aquest àmbit procedents de diverses disciplines. 

La ponència del síndic ha posat l’accent en el desequilibri actual entre les companyies subministradores i els consumidors quant a la perspectiva de les dinàmiques de mercat. Un desequilibri que situa els consumidors en una situació de desprotecció que requereix la intervenció dels mecanismes de supervisió, com els ombudsman. 

Segons el síndic, “les persones consumidores necessiten que s'estableixin mecanismes d'ajuda i protecció, a fi de proporcionar-los una informació i una formació clares per prendre decisions. Igualment, calen mecanismes àgils, efectius, gratuïts i independents per resoldre les controvèrsies que sorgeixin en aquests casos”. En tot moment, el síndic ha posat l’accent en la situació dels consumidors més vulnerables i més desprotegits. En aquest sentit, la institució està actuant d’ofici per analitzar les possibles vulneracions de drets derivades del nou bo social del consum elèctric, aprovat recentment. 

En el context actual l’ombudsman també té la funció de controlar de manera directa les activitats del sector privat que comportin l’exercici d’obligacions de servei públic.

La liberalització de la prestació d’unes activitats considerades essencials no pot comportar la disminució de drets i garanties per als usuaris. Aquest procés de liberalització i privatització d’activitats i de serveis públics té com a principal conseqüència que l’Administració ja no és l’únic subjecte a qui l’ordenament atribueix obligacions de servei públic. També ho són, per l’activitat que desenvolupen, determinats sectors econòmics privats.

El Síndic, que és membre de la Xarxa Europea d’Ombudsman de l’Energia (NEON), ha destacat la importància de compartir en el marc europeu el contingut de les queixes i reclamacions en aquest àmbit. En aquest sentit, ha parlat de preus elevats que inclouen conceptes de comprensió difícil, factures poc entenedores, procediments complexes amb les empreses i en el mercat elèctric, novetats tecnològiques (smart meters) que plantegen nous problemes, reptes mediambientals, canvis de normativa, etc.

Tornar a l