Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic exigeix una resposta oficial sobre els vincles d’Es Satty i altres elements de la cèl·lula terrorista amb els serveis d’intel·ligència espanyols

16/07/2019

foto (c) Gencat

S’ha adreçat al Ministeri de Defensa, al Ministeri de l’Interior, al Defensor del Poble per demanar una resposta oficial i determinar en quina mesura aquest fet va dificultar o impedir la necessària coordinació policial

El Síndic de Greuges ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació dels documents que assenyalen Abdelbaki es Satty, conegut com l’imam de Ripoll, com a confident  dels serveis secrets espanyols fins al dia anterior que es perpetressin els atemptats del 17A, de Barcelona i Cambrils.

El Síndic, en el seu informe de novembre de 2017 Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya, va constatar que hi havia informacions que apuntaven al caràcter de confident de l’imam de Ripoll, i que això podria haver tingut alguna repercussió negativa a l’hora de detectar la seva radicalització i prevenir els atemptats. Per això, es va “reclamar una investigació exhaustiva i transparent sobre la condició o no d’Abdelbaki Es Satty com a confident policial, i si això va afectar d’alguna manera la coordinació entre cossos, amb les responsabilitats que se’n derivin”.

Avui, en resposta a les noves informacions aparegudes, el Síndic s’ha adreçat al Ministeri de Defensa, al Ministeri de l’Interior i al Defensor del Poble per demanar una resposta oficial sobre els vincles d’Es Satty i altres elements de la cèl·lula terrorista amb els serveis d’intel·ligència, i determinar en quina mesura aquest fet va dificultar o impedir la necessària coordinació policial i, per tant, una possible prevenció dels atemptats, i també les mesures es pensen prendre a partir d’aquestes informacions.

Paral·lelament, el Síndic també s’ha adreçat a la Conselleria d’Interior de la Generalitat perquè l’informi de qualsevol acció que dugui a terme el Departament.

Quant a les explicacions donades en relació amb els atemptats, el Síndic continua insistint en la manca d’informació institucional que ha tingut la ciutadania. Els poders públics, cadascun des del seu nivell de responsabilitat, i sobretot el Govern de l’Estat i les Corts Generals, haurien d’haver abordat el tema públicament amb celeritat i transparència institucional. Si bé és cert que al Parlament de Catalunya es va crear la Comissió d’Investigació l’abril del 2018, al Congrés dels Diputats es va tractar el tema en el marc del Comissió de Despeses Reservades i, per tant, no ha estat accessible per a la ciutadania. 

Tornar a l

El síndic compareix al Parlament per presentar el balanç del mandat

15/07/2019

foto (c) Parlament de Catalunya

Des del 2010 s’han fet gairebé 200.000 actuacions i s’han atès prop de 392.000 persones

Rafael Ribó ha centrat la seva intervenció en les actuacions dutes a terme en matèria de medi ambient, urbanisme, habitatge, infància i educació

El síndic està en funcions d’ençà de l’1 de març, en què va finalitzar el seu darrer mandat, iniciat el 2010

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, l’adjunt general, Jaume Saura, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants, Maria Jesús Larios, han comparegut aquest dilluns, 15 de juliol, davant la Comissió del Síndic del Parlament de Catalunya per fer balanç del seu mandat al capdavant de la institució.

Rafael Ribó va ser escollit síndic de greuges de Catalunya per a un segon mandat el 10 de febrer del 2010, d’acord amb la nova Llei del Síndic i superant àmpliament la majoria de tres cinquenes parts necessàries per a la designació. El primer mandat va tenir lloc del 2004 al 2009. En iniciar el seu segon mandat, l’1 de març de 2010, el síndic va proposar al Parlament les línies d’actuació dissenyades, entre les quals hi havia el compromís de comparèixer al Parlament cada tres anys per analitzar-ne el compliment i fer-ne balanç.

Durant la compareixença, el síndic ha explicat les principals xifres d’activitat de la institució des del 2010 fins al 2018, darrer any tancat. D’entre aquestes, ha destacat que s’han iniciat un total de 82.426 queixes, 112.719 consultes i 1.907 actuacions d’ofici, i que s’han atès 391.912 persones.

Per àrees, destaquen les 15.722 queixes d’administració pública (19%), les 12.670 de consum (15%), i les 9.699 d’urbanisme, mobilitat i habitatge i 9.391 de serveis socials, que representen l’11% del total. En conjunt, les àrees socials (serveis socials, salut, educació, infància, etc.) han representat el 34% de les queixes rebudes a la institució durant aquest període. En canvi, les àrees de les quals s’han rebut menys queixes han estat discriminació (392 queixes), que representa el 0,5%, i cultura i llengua (534 queixes), que només representa el 0,6% del total. Cal precisar que les competències del Síndic en matèria de discriminació i igualtat gènere i per garantir els drets del col·lectiu LGTBI encara són recents i sovint desconegudes per la ciutadania.

De tots els casos tramitats al llarg d’aquests anys, s’ha detectat irregularitat per part de l’Administració en 41.278 casos, que representen el 47%. D’aquests, en el 81% dels casos l’Administració ha acceptat la resolució amb les recomanacions del Síndic; en el 14%, l’ha acceptat parcialment, i només en el 4% no l’ha acceptat.

També ha volgut destacar l’activitat de l’oficina itinerant de la institució, que el 2010 va canviar de model de manera que s’abandona progressivament el caràcter institucional i es reforça el vessant d’atenció a les persones. L'objectiu principal d’aquesta oficina és respondre a la necessitat de moltes persones, entitats i, fins i tot, administracions de ser ateses personalment quan exposen una problemàtica que consideren important. Des del 2010 fins a l’actualitat, s’han fet 961 desplaçaments al territori i s’han recollit 8.863 queixes i 4.884 consultes.

Quant als temes rellevants, el síndic, en la seva intervenció, ha volgut destacar els atemptats al territori i al medi ambient que s’han treballat al llarg d’aquests anys, entre els quals el Castor ha tingut un protagonisme especial. El síndic ha tornat a recordar que està pendent l’execució plena de la Sentència del Tribunal Constitucional, per la qual s’anul·laven alguns articles del Reial decret–llei 13/2014 que regulen la indemnització que es va pagar a Escal UGS, SL, i la forma com es va repercutir en les persones consumidores. Si bé és cert que el Govern de l’Estat va acordar la paralització del pagament d’aquells drets de cobrament i dels costos d’operació i de manteniment reconeguts, encara no ha adoptat cap mesura en relació amb la indemnització satisfeta. A més, el síndic ha insistit en la necessitat que es dugui a terme una auditoria tècnica per analitzar si el projecte tenia des dels inicis totes les garanties tècniques imprescindibles perquè es portés a terme de manera correcta.  

També ha volgut posar en valor que mitjançant la intervenció urgent del Síndic de Greuges es va poder aturar l’execució imminent d’un projecte de pavimentació d’un camí forestal que transcorre per una de les zones més sensibles i protegides del Parc Natural del Montseny i que no havia seguit els tràmits ambientals necessaris. La tramitació del POUM de Pals, que suposava un creixement urbanístic en zones de pins i dunes; la construcció del port de Tossa de Mar, sense un encaix en el plantejament sectorial, territorial i urbanístic vigent, i l’aeròdrom de la Cerdanya han estat els altres temes destacats en matèria d’urbanisme d’aquests darrers anys.

I quant a la contaminació, el síndic ha volgut destacar la problemàtica dels purins, ja que la contaminació de aigües per un excés de nitrats provinents dels purins és un problema greu. Algunes de les recomanacions que ha fet el Síndic s’han assolit però d’altres encara estan pendents, com ara la redacció del Pla director urbanístic d’ordenació de les explotacions ramaderes o l’aprovació del règim sancionador específic per part de l’Administració.

En matèria de contaminació acústica, s’han detectat millores importants i s’han incrementat els mesuraments sonomètrics efectuats per les administracions. No obstant l’anterior, encara no s’han assolit alguns objectius desitjables, com ara la disminució del soroll nocturn derivat dels serveis de recollida d’escombraries. També s’ha de treballar més en la línia de disminuir la contaminació de l’aire derivada del trànsit de vehicles, ja que té un impacte directe en la salut de les persones.

En matèria d’habitatge, el síndic ha destacat la necessitat de donar resposta a totes les situacions d’emergència social i econòmica i de fer-ho de manera immediata. També ha posat de manifest la necessitat d’incrementar el parc d’habitatge social i la necessitat d’arribar a acords de lloguer social amb les entitats financeres amb relació als habitatges desocupats. Tot i que és cert que s’han fet esforços importants en aquesta matèria, està pendent donar compliment al suggeriment del Síndic de Greuges sobre la necessitat de preveure un pla de xoc que permeti donar una solució definitiva al degoteig constant de situacions d’emergència residencial que encara es produeixen.

En l’àrea d’infància i educació, el síndic ha volgut posar l’accent en la lluita contra la segregació escolar. Durant els darrers anys, el Síndic de Greuges s’ha ocupat de conscienciar la societat, els agents educatius i les administracions que la segregació escolar suposa una vulneració greu del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. També ha contribuït a corregir pràctiques concretes de les administracions a partir de les nombroses recomanacions en el marc de les actuacions d’ofici i queixes rebudes sobre aquesta temàtica. Un dels èxits més importants en aquesta matèria ha estat la signatura del Pacte contra la segregació escolar el passat mes de març. El pacte inclou trenta actuacions i cent vuitanta-nou mesures concretes que el Departament d’Educació es compromet a implementar durant aquesta legislatura.

Una altre tema que ha treballat a bastament la institució ha estat la garantia dels drets dels adolescents migrants sense referents familiars. Des del 2016, l’arribada d’adolescents estrangers sense referents familiars s’ha incrementat, la qual cosa deixa el sistema de protecció en una situació crítica. L’acollida d’aquests menors recau en un sistema protector defectuós, precari i infradotat pressupostàriament. En aquest sentit, en diverses ocasions el Síndic de Greuges ha remarcat la necessitat de reformular-lo.

En aquest darrer mandat, el Síndic de Greuges també ha adquirit noves competències, com ara l’avaluació del compliment de les obligacions regulades en la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, o la defensa dels drets i les llibertats en matèria de no-discriminació per raó de gènere que puguin haver estat vulnerats per l’actuació d’institucions o persones, tant públiques com privades, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 11/2014, per garantir els drets dels col·lectius LGTBI, i Llei 17/2015, d’igualtat efectiva homes i dones.

En la darrera part de la seva intervenció, el síndic ha explicat com per mitjà de la publicació d’informes monogràfics s’ha consolidat la seva intervenció en l’àmbit dels serveis d’interès general. Un exemple d’això seria l’Informe sobre el dret al subministraments bàsics (2014) o l’Informe sobre els drets de les persones en els serveis ferroviaris (2016). L’elaboració d’aquests informes ha permès crear una valuosa xarxa d’actors i sinergies molt positives.

Tornar a l

El síndic participa en la XII trobada de síndics de greuges, defensors i mediadors universitaris organitzada per la Xarxa Vives

12/07/2019

foto

Rafael Ribó ha explicat els Principis de Venècia aprovats pel Consell d’Europa

Aquest divendres, 12 de juliol, el síndic de greuges de Catalunya ha pronunciat la ponència "Els Principis de Venècia per a la protecció de la figura de l’ombudsman", en el marc de la dotzena trobada de síndics universitaris de la Xarxa Vives, que ha tingut lloc a la Universitat de Barcelona. En aquesta ocasió, la trobada ha estat organitzada pel síndic de la mateixa universitat, Lluís Caballol, i ha comptat amb la participació de la majoria dels síndics universitaris.    

A principis d’any, la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret del Consell d’Europa (més coneguda com a Comissió de Venècia) va aprovar els principis de Venècia, amb l’objectiu ser un referent internacional pel que fa a les directius que els estats han de seguir per protegir les institucions d’ombudsman. En els darrers temps algunes d’aquestes institucions han vist amenaçada la seva independència, i fins i tot la mateixa existència.

En nom de l’Institut Internacional de l’Ombudsman, com a president europeu, el síndic va liderar la consulta que es va fer a tots els defensors d’Europa sobre aquest document i també va participar en els grups de treball previs organitzats per la mateixa Comissió de Venècia. Aquest document ja es va traslladar al Parlament de Catalunya i a diferents defensories.

A banda de la intervenció del síndic, la resta d’intervencions de la trobada, que ha tingut lloc l’11 i el 12 de juliol, s’han centrat en la salut mental i la comunitat universitària.

A la trobada, a més de l’intercanvi d’experiències amb relació a supòsits d’intervenció dels síndics en què la salut mental és un factor rellevant, han intervingut professionals del món sanitari, entre d’altres, Carmina Saldaña, catedràtica de personalitat, avaluació i tractament psicològics i directora de la clínica psicològica de la UB.

En el si de la Xarxa Vives, la Xarxa de Síndics de Greuges i Defensors Universitaris té com a objectiu compartir informació i bones pràctiques entre els diversos representants, tant en l’àmbit de direcció com tècnic, en el marc de la trobada anual que organitzen de manera rotatòria les universitats.

La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats, i té com a finalitat potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per crear un espai universitari que permeti coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia.

Tornar a l

El Síndic insta la DGAIA a protegir de manera immediata els infants que dormen en esglésies i carrers de Barcelona

09/07/2019

(c) De Farisori/Wikipedia

La situació detectada suposa una vulneració flagrant de la Convenció dels drets de l’infant

Insta les administracions públiques a extremar els esforços de coordinació i actuació interadministrativa

El Síndic ja es va adreçar a l'Administració amb relació a la situació dels infants en alguns carrers de Barcelona i s'hi torna a adreçar per demanar solucions immediates

El Síndic s'ha adreçat a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i a l'Ajuntament de Barcelona i els ha suggerit que actuïn de manera immediata per abordar la situació d'infants migrants sols que dormen en esglésies i carrers de Barcelona i atendre les seves necessitats al més aviat possible.

El Síndic demana que se l’informi sobre el nombre d'infants que s’hagin detectat en aquesta situació i les mesures acordades per la DGAIA, en coordinació amb l'Ajuntament de Barcelona, per a la protecció efectiva i atenció de les seves necessitats.

D'acord amb l'article 43 de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (LDOIA), sobre el suport a la integració social dels infants i adolescents migrants, les administracions públiques han de fomentar, mitjançant serveis i programes d’acollida, la integració social dels infants o els adolescents migrants.

L’Administració de la Generalitat, mitjançant el departament competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents, ha de prestar el servei de primera acollida amb relació als infants i adolescents migrants sense referents familiars.

Els infants i els adolescents migrants que són a Catalunya tenen els drets que reconeix la Convenció sobre els drets de l’infant i les lleis de protecció de la infància, i especialment tenen dret a ser escoltats i a rebre informació de manera entenedora sobre qualsevol actuació que afecti els seus drets.

La Convenció sobre els drets de l’infant estableix en l’article 12 el dret dels infants a ser escoltats en qualsevol procediment administratiu o judicial que els afecti. Aquest dret no es garanteix solament demanant formalment l’opinió de l’infant, encara que sigui per mitjà d’un representant, sinó que té com a requisit previ el reconeixement d’altres drets, com ara tenir informació sobre les opcions possibles existents i les conseqüències que se’n derivin (Manual de preparació d’informes de drets humans de les Nacions Unides de 1998).

Per al ple respecte dels principis i drets que recull la Convenció sobre els drets de l’infant, el Síndic insta les administracions públiques a extremar, de manera immediata, els esforços de coordinació i actuació interadministrativa per portar a terme una avaluació precisa de la situació individual i les condicions de vulnerabilitat particulars de cada infant, de manera que en cada cas es busqui el recurs que sigui més adequat per a la cobertura de les seves necessitats.

Els darrers anys el Síndic ha vetllat pels drets dels infants migrants no acompanyats, tant per mitjà de la resolució de queixes i actuacions d’ofici, com especialment mitjançant l’informe extraordinari sobre la situació d'infants migrants a Catalunya, presentat al Parlament de Catalunya l’any 2018, en què el Síndic va formular diverses recomanacions relatives al model d’atenció socioeducativa dels infants o als procediments de tutela i dret a l’escolta i a la defensa.

Pel que fa a l’atenció dels infants que dormen al carrer, el Síndic demana que els equips tècnics pertinents duguin a terme els plans individualitzats d’atenció i que s'activin les mesures immediates que millor responguin a l'interès superior de cadascun d’ells, tant en l’àmbit de la protecció en centres −o l’acolliment en famílies extenses que puguin tenir o famílies alienes que es puguin formar− com en l'atenció en pisos assistits si són majors d'edat, i també en l’àmbit dels itineraris formatius i de la tramitació de la documentació.

Els infants migrants sense referents familiars són, abans que res, infants i, com a tals, tenen dret a gaudir del mateix nivell de protecció que qualsevol infant, d'acord amb el principi d'igualtat i no-discriminació que recull l'article 2 de la Convenció sobre els drets de l’infant.

L'article 3 de la Convenció estableix el principi de l'interès superior de l'infant, com a consideració primordial en tots els actes relatius als infants portats a terme per les autoritats públiques.

Els infants migrants no han de ser etiquetats com a conjunt. Cada infant presenta una trajectòria i unes necessitats particulars que el Síndic demana que siguin ateses i abordades per les administracions públiques competents.

Tornar a l

El síndic estudia l’afectació a la mobilitat de les persones a causa del tall de la L1 entre el Clot i Fondo

05/07/2019

foto (c) wikipedia

El Síndic ha rebut diverses queixes per la durada del trajecte alternatiu i per les dificultats amb què es troben les persones amb mobilitat reduïda

El Síndic recorda que el Codi de consum de Catalunya considera que els transports són un servei bàsic, i identifica uns col·lectius d'especial protecció en les relacions de consum 

El Síndic ha obert una actuació d'ofici per analitzar la garantia del dret a la mobilitat de les persones com a conseqüència del tall de la línia 1 del metro entre les estacions del Clot i Fondo entre el 29 de juny i el 30 d'agost de 2019 i que, segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), afecta més de 90.000 persones.

Tot i que l'empresa ha establert diverses recomanacions de transport per suplir el servei de metro en el tram afectat i ha posat en servei dos itineraris de bus llançadora que tindran el mateix horari de metro, segons informacions recollides per la premsa i de persones que s'han adreçat al Síndic es triga gairebé una hora d'inici a fi de tram. A això, s'hi afegeix la sobreocupació que pateixen els autobusos d'aquest servei alternatiu.

A més, el Síndic també ha rebut diverses queixes que exposen les dificultats amb què es troben les persones amb discapacitat, ja que l'estació del Clot de la línia 1 està pendent d'adaptació a la normativa d'accessibilitat. En la mateixa línia, també s'han rebut queixes que reclamen que el bus llançadora cobreixi les estacions de Sant Andreu i Torras i Bages, per donar cobertura a dos equipaments per a persones amb discapacitat.

Per tot això, el Síndic s'ha adreçat a TMB perquè l'informi sobre el dispositiu alternatiu implementat, el nombre de persones que l'utilitzen, la suficiència dels vehicles que integren el servei especial, els elements informatius a peu de carrer i les persones informadores a les estacions. També s'ha demanat informació sobre quines mesures s'han implementat per garantir els drets de les persones amb mobilitat reduïda. En el mateix sentit, també ha demanat informació als ajuntaments de Barcelona i de Santa Coloma de Gramenet.

El Síndic recorda que el Codi de consum de Catalunya considera que els transports són un servei bàsic, és a dir, un servei de caràcter essencial i necessari per a la vida quotidiana o que tenen un ús generalitzat entre les persones consumidores.

A més, el mateix Codi identifica uns col·lectius d'especial protecció en les relacions de consum, com ara els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitat i qualsevol altre col·lectiu en situació d'inferioritat o indefensió especials. 

Tornar a l