Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic denuncia a la comissió parlamentària greus mancances del dret a la mobilitat

25/04/2017

Planteja que cal transparència sobre les concessions dels peatges de les autopistes i la seva recuperació a mans públiques

Reitera la precarietat del servei de Rodalies Renfe, que diàriament vulnera els drets de milers de passatgers

Debat a la Comissió del Síndic un informe sobre el servei que presta la xarxa d'autopistes i un altre sobre els drets de les persones en els serveis ferroviaris

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha comparegut aquest dilluns 24 d'abril davant la Comissió parlamentària del Síndic per presentar als diputats dos informes extraordinaris relacionats amb el dret a la mobilitat: un sobre autopistes i un altre sobre el servei ferroviari.

Pel que fa a les autopistes, l'Informe destaca que un 40,8% de la xarxa d’autopistes i vies d’alta capacitat són vies objecte de concessió en règim de peatge explícit i el 20,7%, en règim de peatge a l’ombra. Així, de cara a l’usuari, el 59,2% de la xarxa d’autopistes i autovies d’alta capacitat és lliure de pagament; percentatges que varien lleugerament si es consideren estrictament autopistes i autovies: un 43,9% de peatge explícit i un 56,1% lliure de pagament. En aquest àmbit, el Síndic planteja que cal transparència sobre les concessions i la seva recuperació a mans públiques.


Un altre eix central de l'Informe fa referència a la necessitat de proporcionar una informació acurada i completa sobre l'abast i l'estat del servei de l’autopista abans d’accedir-hi. D'aquesta manera, els conductors poden adoptar amb temps una decisió raonada i planificar, si cal, un nou recorregut. A banda dels panels de missatges variables situats als accessos de l’autopista, aquesta informació s’hauria de donar per mitjà de pàgines web, xarxes socials, centres d’atenció al client 24 hores, emissores de ràdio locals i d’abast superior, app, etc.

Pel que fa a l'Informe sobre el servei ferroviari, el Síndic ha plantejat fórmules d'aplicació immediata i ha demanat que se superi la concepció del passatger com a simple usuari d’una empresa de transport i es consideri com a titular del dret a un servei bàsic

En concret, ha proposat normes de qualitat sobre informació, tarifes, incidències, reclamacions, accessibilitat i estat de les estacions, entre d’altres

També ha recomanat que s’agiliti la Devolució Xpress de Rodalies i es fixi un sistema de compensació pels retards que sigui comú a totes les empreses operadores de ferrocarril a Catalunya

Rafael Ribó ha demanat que es creïn les autoritats territorials de la mobilitat de les Terres de l’Ebre i de les comarques centrals i que es desenvolupi totalment la integració tarifària allà on ara és parcial. Sobre la situació de les Terres de l'Ebre, una de les més castigades per la manca d'inversions, ha destacat la tasca de la plataforma Trens Dignes, que precisament li ha fet saber un greuge relacionat amb el trajecte de l'Euromed.

Segons l'entitat, després de vint anys sense aturar-se a les Terres de l'Ebre, s'ha aconseguit que l'Euromed faci una parada a l'estació central de l'Ebre Sud (L'Aldea-Amposta-Tortosa). Malauradament, el tren no permet el trajecte direcció cap a Castelló i València amb origen a l'Aldea, malgrat l'aturada. El Síndic ha avançat la informació a la Comissió, amb el compromís d'iniciar els tràmits amb les administracions competents per solucionar-ho.

Tornar a l

Rectificació del comunicat de premsa sobre la concessió dels peatges de les autopistes

24/04/2017

foto

Ateses les notícies publicades sobre la compareixença de Rafael Ribó en comissió parlamentària per debatre l'Informe monogràfic sobre la xarxa d'autopistes, el síndic matisa que en cap dels informes presentats des de l'octubre de 2015 ni en cap moment de l'esmentada compareixença d'ahir 24 d'abril de 2017 ha demanat la gratuïtat del servei d'autopistes.

El comunicat següent és la versió corregida del que es va emetre el dia 24 d’abril de 2017.

Accés al comunicat corregit 

 Demanem disculpes pel malentès comunicatiu. 

(versió anterior)

El Síndic denuncia a la comissió parlamentària greus mancances del dret a la mobilitat

Rafael Ribó defensa que el servei d'autopistes és d'interès general i en demana la gratuïtat

Reitera la precarietat del servei de Rodalies Renfe, que diàriament vulnera els drets de milers de passatgers

Debat a la Comissió del Síndic un informe sobre el servei que presta la xarxa d'autopistes i un altre sobre els drets de les persones en els serveis ferroviaris


El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha comparegut aquest dilluns 24 d'abril davant la Comissió parlamentària del Síndic per presentar als diputats dos informes extraordinaris relacionats amb el dret a la mobilitat: un sobre autopistes i un altre sobre el servei ferroviari.

Pel que fa a les autopistes, el Síndic defensa que es tracta d'un servei d'interès general que hauria de ser gratuït. No obstant això, l'Informe destaca que un 40,8% de la xarxa d’autopistes i vies d’alta capacitat són vies objecte de concessió en règim de peatge explícit i el 20,7%, en règim de peatge a l’ombra. Així, de cara a l’usuari, el 59,2% de la xarxa d’autopistes i autovies d’alta capacitat és lliure de pagament; percentatges que varien lleugerament si es consideren estrictament autopistes i autovies: un 43,9% de peatge explícit i un 56,1% lliure de pagament. En aquest àmbit, el Síndic planteja que cal transparència sobre les concessions i la seva recuperació a mans públiques.


Un altre eix central de l'Informe fa referència a la necessitat de proporcionar una informació acurada i completa sobre l'abast i l'estat del servei de l’autopista abans d’accedir-hi. D'aquesta manera, els conductors poden adoptar amb temps una decisió raonada i planificar, si cal, un nou recorregut. A banda dels panels de missatges variables situats als accessos de l’autopista, aquesta informació s’hauria de donar per mitjà de pàgines web, xarxes socials, centres d’atenció al client 24 hores, emissores de ràdio locals i d’abast superior, app, etc.

Pel que fa a l'Informe sobre el servei ferroviari, el Síndic ha plantejat fórmules d'aplicació immediata i ha demanat que se superi la concepció del passatger com a simple usuari d’una empresa de transport i es consideri com a titular del dret a un servei bàsic

En concret, ha proposat normes de qualitat sobre informació, tarifes, incidències, reclamacions, accessibilitat i estat de les estacions, entre d’altres

També ha recomanat que s’agiliti la Devolució Xpress de Rodalies i es fixi un sistema de compensació pels retards que sigui comú a totes les empreses operadores de ferrocarril a Catalunya

Rafael Ribó ha demanat que es creïn les autoritats territorials de la mobilitat de les Terres de l’Ebre i de les comarques centrals i que es desenvolupi totalment la integració tarifària allà on ara és parcial. Sobre la situació de les Terres de l'Ebre, una de les més castigades per la manca d'inversions, ha destacat la tasca de la plataforma Trens Dignes, que precisament li ha fet saber un greuge relacionat amb el trajecte de l'Euromed.

Segons l'entitat, després de vint anys sense aturar-se a les Terres de l'Ebre, s'ha aconseguit que l'Euromed faci una parada a l'estació central de l'Ebre Sud (L'Aldea-Amposta-Tortosa). Malauradament, el tren no permet el trajecte direcció cap a Castelló i València amb origen a l'Aldea, malgrat l'aturada. El Síndic ha avançat la informació a la Comissió, amb el compromís d'iniciar els tràmits amb les administracions competents per solucionar-ho.

Tornar a l

El Síndic alerta del caràcter invasiu del Projecte de llei estatal sobre la resolució alternativa de conflictes de consum

19/04/2017

(c)Síndic

Recorda que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de consum

Detecta que s'ha obviat la importància de la imparcialitat dels mediadors en la resolució de conflictes

Reclama un tractament diferencial per a les relacions de consum que afecten drets bàsics, constitucionals o estatutaris

El Síndic de Greuges de Catalunya ha constatat que el Projecte de llei que el Govern de l'Estat ha elaborat per donar compliment a la Directiva 2013/11/UE presenta diverses mancances que afecten els drets dels consumidors catalans, i destaca el retard del Govern de l'Estat a impulsar-ne la transposició a l'ordenament intern (ja que la data marcada per la UE per fer-ho no havia de superar el juliol del 2015).

El Síndic ha tramès algunes consideracions i recomanacions a tots els grups parlamentaris, de les Corts Generals i del Parlament de Catalunya, perquè les tinguin en compte. Entre aquestes, ha destacat que el Projecte de llei no esmenta en cap moment les “comunitats autònomes” ni fa referència a les competències en consum que tenen, algunes de les quals en exclusiva.

En aquest sentit, en exercici de les competències exclusives que té en matèria de consum, la Generalitat de Catalunya s'ha dotat d'un codi de consum de Catalunya i de diverses normes que el despleguen. També és significatiu que el fet que l'article 113 de l'Estatut d'autonomia recull expressament la competència de l'Administració de la Generalitat per desplegar, aplicar i executar la normativa de la Unió Europea que afecti l'àmbit de les seves competències.

Una segona consideració del Síndic és que una llei sobre la resolució alternativa de conflictes en l'àmbit del consum hauria de donar un tractament diferenciat a les relacions de consum que afecten drets bàsics, constitucionals o estatutaris i, per tant, relacionats amb serveis universals, bàsics o d'interès general. El Projecte de llei esmentat no en fa cap diferenciació.

Quant a l'hora de designar els organismes més adequats per exercir de mediadors en casos conflictius relacionats amb el consum, el Projecte de llei permet que tant una persona física com una entitat es dediquin a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum. La independència i la imparcialitat de la persona mediadora i de l'entitat de resolució alternativa és un element cabdal per garantir la defensa dels drets de les persones consumidores i usuàries.

Finalment, el Síndic considera inexcusable que, en vista de les seves atribucions definides per l'Estatut d'autonomia, el legislador estatal no hagi previst un paper actiu pels defensors en aquest sistema.

Tornar a l

El Síndic investiga les morts per meningitis de dues persones amb discapacitat

13/04/2017

Ha obert una actuació d'ofici per aclarir-ne l'origen i supervisar la gestió de l'Administració davant el risc de contagi

El Síndic de Greuges de Catalunya ha iniciat una actuació d'ofici arran de la notícia publicada sobre la mort de dues persones adultes (una dona de 61 anys i un home de 39) a causa d'una infecció provocada per una meningitis B. Les dues víctimes treballaven en un centre ocupacional per a persones amb discapacitat a Barcelona.

El Síndic s'ha adreçat a l’Agència de Salut Pública de Barcelona per demanar informació sobre l'origen del bacteri i les circumstàncies de les morts, i per saber quin protocol s'està seguint per evitar el contagi de la resta de persones que havien estat en contacte amb les víctimes. També ha demanat informació relacionada amb la vacunació per detectar si hi ha certes franges d'edat amb risc més alt davant un possible brot. 

Atès que les víctimes tenien una discapacitat intel·lectual i treballaven en el mateix centre ocupacional, el Síndic també s'ha adreçat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i ha demanat informació sobre les condicions higienicosanitàries del centre.

Tornar a l

El Síndic insta Adif i la Generalitat que compleixin l'acord de 2004 i suprimeixin els vuit passos a nivell pendents

12/04/2017

Cinc dels passos són competència de la companyia concessionària i tres de l'Administració catalana

Recomana que s'agiliti l'inici de les obres de soterrament de les vies que creuen Sant Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac, on s'han registrat nombroses víctimes

Reitera el dèficit d'inversions a Rodalies i Regionals de Catalunya, que comporta l'existència d'infraestructures precàries i insegures 

El Síndic de Greuges ha posat de manifest la necessitat urgent d'adoptar mesures contundents i posar data per materialitzar les obres de supressió i millora dels passos a nivell encara existents a Catalunya. Ha destacat sobretot els passos que són en nuclis urbans amb gran afluència de vianants. Aquest és el cas de les vies que creuen els municipis de Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat, les quals han registrat nombroses víctimes mortals.

Ambdues infraestructures, que són competència d'Adif, formen part dels 24 passos a nivell que el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya van acordar suprimir l'any 2004. No obstant això, i malgrat que fins i tot el Parlament de Catalunya ha instat el Govern català que prengui mesures per modernitzar el servei ferroviari en aquest sentit, la manca de dotació pressupostària està retardant l'inici de les obres.

De fet, dels 24 passos a nivells que es van decidir eliminar en l'esmentat acord de l'any 2004 encara en queden vuit de pendents (cinc per part d'Adif i tres de la Generalitat). El Síndic ha recomanat tant a la companyia concessionària, dependent del Ministeri de Foment, com al Departament de Territori i Sostenibilitat que l'informin del calendari previst i de l'estat de les obres, ja sigui en fase d'execució o de projecte.

Els cinc passos a nivell titularitat d'Adif són (el de Montacada i Reixac és un cas apart) els de Sant Feliu de Llobregat, Flaçà, Tàrrega i els dos de Mollerussa. Pel que fa als que són competència de la Generalitat, queden pendents els passos a nivell de Flix, Campdevànol i Bell-lloc d'Urgell.

En qualsevol cas, calen més recursos per combatre la precarietat i inseguretat d'unes infraestructures que fa temps que són obsoletes i que, segons un acord signat fa gairebé 15 anys, no haurien d'existir. El Síndic ha vinculat la demora en les obres a la manca d'inversió en el servei ferroviari català per part de l'Estat.

L'any 2016 constava que a Catalunya hi havia 224 passos a nivell. Adif ha informat el Síndic que 180 passos són de la seva competència. Pel que fa als casos titularitat de la Generalitat, el Departament de Territori n'ha comunicat 44 de propis. 

Tornar a l