Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic alerta de mancances en el cas de la mort d’un nadó: en la detecció del maltractament, l’aplicació dels protocols i la coordinació entre serveis

18/06/2019

foto (c) Gencat

Constata l’aparició, com a mínim, d’una situació de sospita de maltractament infantil, que, aparentment, va ser minimitzada i descartada sense activar el Protocol contra el maltractament

El nou Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut, de març de 2019, inclou actuacions de prevenció prenatal i en nadons, reclamades pel Síndic des de l’any 2015

L'obertura de diferents històries clíniques al nadó va dificultar el traspàs d'informació i la coordinació entre els professionals sanitaris

Cal garantir una dotació de recursos humans i econòmics als serveis socials d'atenció primària per atendre les famílies en situació de vulnerabilitat social

El Síndic ha finalitzat la investigació iniciada en tenir coneixement de l'ingrés a la UCI de l'Hospital de la Vall d’Hebron d'un nadó de dos mesos per lesions derivades d'un presumpte maltractament per part del seu pare, l’11 de gener de 2019. En el marc d’aquesta actuació, ha detectat dèficits en la intervenció dels diversos serveis que van interactuar amb l'infant i la seva família, i que en més o menys mesura podrien no haver contribuït a protegir-lo.

Pel que fa als dèficits de detecció de signes compatibles amb un maltractament infantil, el Síndic constata que el dia 23 de desembre hi va haver una sospita de maltractament infantil durant la visita al Servei d'Urgències de l'Hospital de Calella, arran dels signes de possible maltractament físic i dels dubtes que havia generat el relat dels progenitors, la qual va ser descartada internament pel mateix servei d'urgències. El Síndic constata que es va donar l'alta hospitalària del nadó el mateix dia, sense comunicar immediatament el cas a la Unitat de Treball Social de l'hospital, a fi d'instar una avaluació global de la situació familiar.

A més, durant l'exploració al Servei d'Urgències de l'Hospital de Calella aquell dia, s'observen altres signes d'irritabilitat i de malestar del nadó. També es detecten imprecisions en l'informe d'assistència sobre les proves practicades. D’altra banda, no es va utilitzar l'eina SMSGR (simulador RUMI) de maltractament (segons el Protocol marc) ni es va trucar al telèfon Infància Respon perquè la DGAIA valorés si esqueia activar l'EVAMI (Equip de valoració de maltractaments infantils detectats a l'àmbit sanitari).

Aquestes sospites es constaten no només en la diferent documentació de salut a la qual ha accedit el Síndic, sinó en la comunicació del 4 de gener al telèfon Infància Respon per part del Servei de Pediatria de la UCI Neonat de l'Hospital de la Vall d'Hebron per notificar una possible situació de maltractament físic del nadó, i en què es deixa constància que es té coneixement que fa dos setmanes el nadó ha estat atès a l'Hospital de Calella, on hi ha hagut sospites de maltractament.

El Síndic també ha constatat que el circuit emprat en aquest cas per descartar la sospita de maltractament és improcedent: no s'activa el Protocol contra el maltractament infantil i la sospita es descarta sense instar cap coordinació interna amb la Unitat de Treball Social de l'hospital ni coordinacions externes amb cap servei (CAP de referència, serveis socials i DGAIA) el mateix dia de la visita.

El Síndic valora que l'aparició en un nadó tan petit de signes catalogats, bé d'equimosis o bé d'hematomes, no descartava un fet traumàtic i, per tant, requeria l'activació del Protocol d'actuacions davant l'aparició d'una sospita de maltractament infantil. A criteri del Síndic, el protocol ha de ser un instrument clau que es consulti i s'utilitzi amb freqüència quan apareix qualsevol signe de sospita, i molt especialment en les situacions que afecten nadons, per la seva extrema fragilitat i alta vulnerabilitat.

Pel que fa a la coordinació, són diversos els dèficits detectats. D’una banda, el Departament de Salut comunica que són diferents les històries clíniques obertes al nadó, per la qual cosa els professionals sanitaris no van tenir accés a tota la informació i a totes les anotacions que hi constaven, de manera que, per exemple, els professionals que van visitar el nadó en data 29 de desembre de 2018 no van poder veure les anotacions de Treball Social, pel fet que constaven en una altra  història clínica i perquè van ser escrites en data 31 de desembre de 2018 (es feia referència a les lesions presentades pel nadó i el fet de la manca d'aclariment sobre les lesions que presentava el nadó).

En la documentació analitzada també s’observa una manca de coordinació adequada entre els serveis de salut i els serveis de l'àmbit social. Si bé es constata l'existència de correus electrònics entre Serveis Socials de Pineda de Mar, Treball Social de l'Hospital de Calella i Treball Social del CAP de Pineda de Mar, això no implica una coordinació efectiva entre els tres serveis a fi de citar els progenitors, malgrat que des del dia 28/12/2018 es considerava adequat fer-ne un seguiment familiar. Atès que es tractava d'un nadó, el treball en xarxa comportava pautar qui, quan i com s'havia de reunir amb els progenitors per iniciar el seguiment de la situació familiar i valorar (per mitjà d'entrevistes i, si esqueia, fent alguna visita domiciliària) si els progenitors garantien el benestar del nadó.

Des d'un vessant preventiu, i tenint en compte les llistes d'indicadors i de factors de protecció dels infants i adolescents aprovats per l'Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, la situació familiar hauria requerit un seguiment proper per acompanyar la parella en la cura del nadó, amb els mecanismes previstos per a aquesta finalitat. Els serveis socials haurien d’haver activat mesures per valorar una possible vulnerabilitat de l'infant en el nucli familiar, tenint en compte els aspectes sociofamiliars que es desprenien de les dues entrevistes amb els progenitors, considerant especialment que es tractava d'un nadó amb progenitors joves en condicions precàries.

L'any 2015, arran d'un altre cas similar, el Síndic va demanar que s’emprenguessin mesures específiques per a la protecció dels nadons. Des de llavors, el Síndic ha insistit en la necessitat d'elaborar un protocol d’estudi, d’intervenció i de seguiment dels nadons (o infants petits) en situació de risc. Enguany, el nou Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut, de març de 2019, dona resposta al suggeriment del Síndic, incideix en el bon tracte a l’infant en la seva màxima amplitud, incloent-hi actuacions de prevenció prenatal i en nadons, i desenvolupa característiques especials que cal tenir en compte en la detecció de maltractaments en nadons.

Principals recomanacions:

Al Departament de Salut:

  • Garantir el coneixement, la consulta i l'aplicabilitat del protocol davant de casos de sospita i de certesa de maltractament infantil.
  • Emprendre mesures per prevenir la duplicitat d'històries clíniques, tot garantint l'obertura d'una única història clínica que reculli les observacions dels professionals de salut durant les visites dels infants −i molt especialment dels nadons− a tots els serveis de salut (serveis d'urgències, hospitals, CAP, etc.).
  • Incloure en el Pla de formació anual dels professionals de salut procediments d'atenció sanitària i de notificació (Salut-DGAIA) adequats als que estableixen els protocols.
  • Emprendre mesures per fomentar el necessari treball multidisciplinari davant de casos de sospita de maltractament infantil per incorporar el diagnòstic social sanitari (emès des d'una unitat de treball social) al diagnòstic pediàtric.
  • Intensificar la formació i la sensibilització dels professionals sanitaris, amb un èmfasi especial en els d’atenció primària, i incloure en els plans de formació que emprengui el Departament de Salut les especificitats concretes referides a la prevenció i la detecció del maltractament infantil en nadons i infants petits, per la seva extrema vulnerabilitat.

Al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en coordinació amb el Departament de Salut:

  • Garantir la coordinació entre els serveis socials i els equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) davant d'una sospita de maltractament infantil.
  • Assegurar l’aplicació efectiva dels protocols de maltractaments, tot fent-ne difusió entre els professionals i serveis, fent-ne un seguiment i avaluant-ne l’aplicació.
  • Establir, com a mínim, una persona de referència a tots els centres sanitaris i centres de serveis socials per a l’aplicació del protocol que pugui rebre formació específica i actuar com a referent davant de situacions de sospita o certesa de maltractament infantil.
  • Formar els professionals que treballen amb infants (salut, policia, ensenyament, lleure, serveis socials) en drets dels infants i indicadors de risc (formació inicial i formació contínua permanent).
  • Desenvolupar i aplicar actuacions preventives des dels serveis de salut i de l'àmbit social per millorar la detecció precoç del maltractament infantil.
  • Garantir la comunicació entre serveis davant de situacions en què un infant pateix o pot estar patint violència.
  • Dur a terme campanyes de sensibilització adreçades a la ciutadania i també per a sectors professionals.
  • Promoure polítiques de suport i educació a la criança.

A l'Ajuntament de Pineda de Mar:

  • Revisar els protocols d'estudi, d'intervenció i de seguiment dels infants que es troben en situació de risc i de les seves famílies, especialment de nadons i infants petits.
  • Garantir una dotació de recursos humans i econòmics als serveis socials d'atenció primària suficient per poder atendre adequadament les necessitats existents entre les famílies en situació de vulnerabilitat social.
  • Que la Comissió Específica de Seguiment del Protocol d'Atenció a la Infància i l'Adolescència en Risc de Pineda de Mar avaluï el funcionament del protocol.

 

Tornar a l

El Síndic compareix al Parlament per debatre els informes sobre els atemptats del 17-A i sobre l’activitat del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT)

17/06/2019

foto

De l’informe sobre els atemptats del 17-A ha recomanat a les administracions que fomentin un discurs d’integració i de prevenció de conductes racistes i de discriminació, i també aconseguir la presència dels Mossos d’Esquadra a l’Europol

De l’informe de l’MCPT 2018 ha destacat la necessitat de revisar la Instrucció sobre la immobilització i contenció mecànica, ajustar les instruccions de les pistoles Taser, i la seva preocupació per la major ocupació dels centres de justícia juvenil

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i l’adjunt general, Jaume Saura, han comparegut aquest dilluns, 17 de juny, davant la Comissió del Síndic del Parlament de Catalunya per debatre els informes Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya i Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura 2018, que ja havien estat lliurats a la cambra el novembre del 2017 i el desembre del 2018, respectivament.

En la línia de l’informe Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya, que també va ser debatut en la Comissió Parlamentària d’Investigació dels Atemptats (sessió del 24 de juliol de 2018), el Síndic ha recomanat a les administracions, amb caràcter general, que fomentin un discurs d’integració i de prevenció de conductes racistes, de discriminació, d’enaltiment de la violència i de l’odi, posant un èmfasi especial en la població jove que està immersa en un procés de recerca d’identitat, i també parant atenció en alguns processos d’integració i de socialització vinculats a la identitat basada en la religió i les dificultats vinculades als processos migratoris. 

 

Quant a les explicacions donades en relació amb els atemptats, el Síndic continua insistint en la manca d’informació institucional que ha tingut la ciutadania. Els poders públics, cadascun des del seu nivell de responsabilitat, i sobretot el Govern de l’Estat i les Corts Generals, haurien d’haver abordat el tema públicament amb celeritat i transparència institucional. Si bé és cert que al Parlament de Catalunya es va crear la Comissió d’Investigació l’abril del 2018, al Congrés dels Diputats es va tractar el tema en el marc del Comissió de Despeses Reservades i, per tant, no ha estat accessible per a la ciutadania.

El Síndic també continua reclamant una investigació exhaustiva i transparent sobre la condició, o no, Abdelbaki Es Satty com a confident policial i si això va afectar d’alguna manera la coordinació entre cossos. Finalment, demana que es faci possible de manera immediata la presència del Cos dels Mossos d’Esquadra, amb la consideració d’autoritat competent, dins l’Europol i la resta d’organismes de coordinació i d’intercanvi d’informació a escala internacional. Si bé és cert que s’han fet passos en aquest sentit, aquesta demanda encara no s’ha assolit.

Sobre l’Informe del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura 2018, el Síndic ha assenyalat que es van visitar 45 centres de privació de llibertat, una xifra molt similar a la dels anys anteriors. Pel que fa als centres penitenciaris, el Síndic ha insistit que cal una revisió en profunditat de la Instrucció sobre immobilitzacions i contenció mecànica vigent que tendeixi a una política de contenció zero, i que es potenciïn protocols de prevenció generals i específics. En aquest context, la contenció mecànica hauria de ser una mesura exclusivament sanitària pels riscos que comporta per a la salut de les persones i, en cas que s’arribi a produir, ha de tenir una durada mínima, limitada a l’estat d’alteració de la persona immobilitzada, i ha d’estar exclusivament supervisada pels serveis sanitaris. L’altra recomanació que el Síndic fa temps que assenyala és que caldria revisar de manera urgent i a la baixa els imports de tots els productes que es comercialitzen als economats dels centres penitenciaris.

En relació amb la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, el Síndic ha destacat la necessitat d’ajustar les instruccions d’ús de les pistoles Taser, en el sentit de prohibir-ne l’ús en infants i adolescents menors de 18 anys i de garantir que en tots els casos hi hagi registre audiovisual de la utilització. Quant al dret a l’assistència sanitària durant la detenció, ha remarcat la necessitat que la visita mèdica es faci en privat.

En relació amb les policies locals, continua reclamant que totes les àrees de custodia de la policia local que no compleixin les condicions materials de detenció siguin immediatament clausurades. També ha destacat la necessitat que els departaments de Justícia i Interior de la Generalitat facin un recordatori als responsables de les comissaries de policia i dels centres penitenciaris sobre els drets que assisteixen les persones estrangeres en relació amb la comunicació amb els seus consolats perquè no sempre s’informa adequadament d’aquests drets.

Pel que fa als centres de justícia juvenil, se’n detecta una major ocupació i el Síndic expressa la seva preocupació per com aquesta circumstància pot afectar la tasca educativa que s’acompleix en aquests centres, ja que sovint pot comportar un canvi en la dinàmica educativa i de reinserció cap una intervenció més disciplinària.

El Síndic també ha posat en coneixement de la Comissió que en algun cas concret es fa una intervenció incompatible amb els drets dels infants, com ara el dret a la intimitat i dignitat, i el dret al manteniment del vincle i les relacions amb els seus familiars. També són inadequades la pràctica de contencions i les sancions i mesures correctores, moltes de les quals no ofereixen les garanties necessàries.

Tornar a l

Apel·lació del Síndic de Greuges al diàleg polític, la participació i la llibertat

14/06/2019

foto
Arran de la culminació de la fase oral de la causa especial 20907/2017 del Tribunal Suprem, un cop fixada la vista per a sentència, el Síndic de Greuges de Catalunya fa un seguit de consideracions.

1. Una qüestió política. Un conflicte polític s’ha de resoldre per la via política

Com ha fet en altres ocasions al llarg dels darrers mesos, el Síndic posa de manifest que el conflicte territorial que es viu entre Catalunya i la resta de l’Estat té caràcter eminentment polític i d’una interpretació gasiva dels preceptes constitucionals sobre autogovern territorial (entre d’altres, els articles 2, 3, 149 i 156 CE, relatius a nacionalitats, diversitat lingüística, diàleg territorial i finançament), que té com a punt d’inflexió la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut de Catalunya.

Aquest conflicte eminentment polític està produint greus afectacions a drets fonamentals, incloent-hi els drets de participació política per mitjà dels representants elegits, la llibertat d’expressió i de manifestació, i el dret a la llibertat individual.

Un conflicte d’aquest tipus només pot tenir una solució política, basada en la diversitat lingüística, cultural i nacional del Regne d’Espanya. Cal iniciar un diàleg constructiu per aconseguir una solució política al conflicte; un diàleg agosarat i imaginatiu, com el que es va produir durant la Transició, que ha d’incloure una consulta al poble de Catalunya.

En aquest sentit, l’article 4 de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, preveu, entre les competències del Síndic, promoure la conciliació i portar a terme, si escau, dins el seu àmbit d'actuació, funcions de mediació o de composició de controvèrsies. Per això, el síndic posa a disposició de les autoritats públiques i la societat civil la institució del Síndic de Greuges de Catalunya, en la seva funció de mediació, per organitzar una taula d’entesa i d’acord, des de la responsabilitat institucional i amb ple respecte als drets humans.

2. Dret de participació. La ciutadania té el dret a escollir representants populars, que tenen el dret a desenvolupar la tasca de representació

El Síndic ha manifestat reiteradament que l’article 23 de la Constitució i l’article 3 del Protocol addicional n. 1 al Conveni europeu de drets humans (CEDH), quan reconeixen el dret al sufragi actiu i passiu, determinen que les persones que no incorren en causa d’ineligibilitat poden ser escollides com a representants populars. El dret de sufragi passiu no es limita, però, al dret a ser votat o a ser escollit, sinó que es desplega, un cop escollit, en el dret a desenvolupar la tasca de representació per a la qual s’ha estat elegit. Ja ho va manifestar al seu dia la Comissió Europea de Drets Humans, l’any 1984, en considerar que “no és suficient que una persona tingui el dret a ser candidata, també ha de tenir el dret a exercir com a parlamentària un cop escollida. Adoptar una opinió contrària significaria buidar de contingut el sentit del dret a ser candidat en unes eleccions” (Cas M. contra el Regne Unit, decisió de la Comissió de 7 de març de 1984, n. 10316/83).

a) Tal com es va assenyalar en el comunicat publicat ara fa prop d’un any (29 de juny de 2018), una interpretació de l’article 384 bis LECrim que sigui conforme a la doctrina del Tribunal Constitucional (STC 199/1987) fa inaplicable la suspensió automàtica de càrrec o funció pública de les persones processades i empresonades pels delictes dels quals s’acusa els diputats i el senador ara suspesos, atès que en aquest cas no s’ha produït en cap moment la utilització d’armes o explosius, com s’ha posat de manifest al llarg de la vista oral i com reconeixia el mateix Tribunal Suprem en la seva interlocutòria de 26 de juny de 2018. Per aquest motiu, el Síndic considera que s’han vist afectats els drets dels diputats i del senador a la participació en condicions d’igualtat, cosa que també afecta el dret de l’electorat,  i que, en conseqüència, s’obren les vies per recórrer contra aquesta decisió a les instàncies jurisdiccionals competents, incloent-hi l’empara constitucional.

b) A més, cal recordar que l’aplicació de l’article 384 bis correspon exclusivament al jutge instructor i que s’ha d’adoptar, si escau, immediatament després d’haver dictat el processament d’una persona imputada, si es troba privada de llibertat per aquella causa. Cap altra autoritat pública, ni judicial ni de cap altra mena, no es pot emparar en aquest precepte processal penal extraordinari.

c) Les mateixes consideracions s’han de fer pel que fa a les persones que han estat escollides com a diputades al Parlament Europeu i com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona, de manera que han de poder gaudir plenament i efectiva d’aquest estatut i de les prerrogatives respectives.

d) L’article 99 de la Constitució estableix que, després de la renovació del Congrés dels Diputats, el rei, “prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària [...] proposarà un candidat a la Presidència del Govern”. Resulta completament impropi, i vulnera el principi de separació de poders, que la Sala Segona del Tribunal Suprem hagi impedit al diputat designat per un grup polític amb representació parlamentària acudir a la consulta amb el cap de l’Estat, tot adduint que ho pot fer una altra persona diputada.

3.  Dret a la llibertat. La presó provisional durant 20 mesos ha estat abusiva i cal restaurar la llibertat dels presos vinculats al procés

El Síndic ha manifestat reiteradament que la restricció a la llibertat personal de diversos dirigents polítics i socials per la via d’un ús abusiu i desproporcionat de la mesura cautelar de privació de llibertat constitueix una vulneració flagrant de drets fonamentals. Una demanda política a un problema polític mai no pot ser confrontada ni solucionada per via penal.

També ha manifestat que la qualificació dels fets objecte dels diferents processos judicials com a rebel·lió o sedició resulta manifestament inadequada i pot ser contrària al principi de legalitat. A més, es podria entendre com una criminalització de la llibertat d’expressió i manifestació, en tant que les manifestacions pacífiques de la població, tal com ha acreditat un informe de dos excomandaments de Scotland Yard, mai no es poden entendre com a substrat de delictes tan greus. L’alliberament d’aquestes persones suposaria una contribució decisiva a la convivència i facilitaria el diàleg polític. A més, la seva posada en llibertat tindria com a efecte automàtic la inaplicabilitat de l’article 384 bis LECrim per part de qualsevol instància, inclosa la judicial.

En aquest sentit, el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, en l’Opinió 6/2017, de 27 de maig de 2019, i amb arguments similars als que el Síndic ha anat posant de manifest en informes i comunicats emesos el darrer any i mig, ha establert que la detenció dels senyors Cuixart, Sànchez i Junqueras va ser arbitrària, i conclou que el Regne d’Espanya els hauria d’alliberar immediatament i compensar-los pel temps que fa que estan privats de llibertat. Els arguments del Grup de Treball són extensibles a la resta de persones privades de llibertat en el marc de la causa especial 20907/2017.

A parer del Síndic, el valor jurídic d’aquesta opinió és equiparable a la que emeten els comitès vinculats a tractats internacionals en matèria de drets humans. Així ho va afirmar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la decisió d’admissibilitat del cas Peraldi c. França (7 abril 2009), en catalogar aquest grup de treball, en virtut de l’article 35. 2 CEDH, com “una instància internacional d’investigació o d’arranjament”.

En aquest context, cal recordar que el Tribunal Suprem, en sentència de 17 de juliol de 2018 (STS 2747/2018), ha afirmat que, malgrat que en l’ordenament jurídic espanyol no hi ha un procediment específic i autònom per fer efectives les recomanacions d’un comitè de les Nacions Unides per vulneració de drets fonamentals, “no es pot dubtar” que els seus dictàmens “tindran caràcter vinculant/obligatori per a l'Estat”.

Coherentment amb aquesta jurisprudència, l’Estat hauria de donar compliment immediat a l’Opinió 6/2017 del Grup de Treball. En aquest sentit, el qüestionament que ha fet el Govern del Regne d’Espanya sobre la imparcialitat de dos dels membres del Grup de Treball no s’ha efectuat en el moment processal oportú, que hauria estat en el marc de la resposta a la queixa formulada pels demandants.

Finalment, val a dir que el pronunciament del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries no tanca la porta a plantejar en el futur demandes davant del TEDH per altres fets relacionats amb la vulneració de drets i llibertats fonamentals reconeguts en el Conveni europeu que afectin temes relacionats amb el procés més enllà d’aquestes detencions considerades arbitràries (Savda c. Turquia, de 12 de juny de 2012, paràgrafs 64-70).

4. Conclusions

En conseqüència, el Síndic apel·la:

  • els representants polítics, grups parlamentaris i governants recentment elegits a promoure, des de les seves responsabilitats institucionals, un diàleg democràtic que cerqui una solució pactada al conflicte constitucional;
  • els líders socials a impulsar aquest diàleg, tot posant la institució a la seva disposició per ajudar a fer-ho possible;
  • a considerar com a element positiu l’alliberament de les persones vinculades al procés que es troben en presó provisional;
  • a considerar revertir la suspensió dels càrrecs electes privats de llibertat, tenint en compte que aquesta mesura vulnera el dret de sufragi passiu i de participació en condicions d’igualtat dels diputats suspesos, i també –indirectament– el de la ciutadania catalana que ha participat en els darrers comicis.

Aquesta apel·lació s’ha tramès al Parlament de Catalunya (presidència i grups parlamentaris), al Govern de la Generalitat, al president del Govern espanyol, a la presidenta del Congrés dels Diputats, al Defensor del Poble, al Defensor del Poble Europeu, a la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, a l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans i a tots els membres europeus de l’Institut Internacional de l’Ombudsman. També es farà extensiva als dirigents socials que puguin facilitar i impulsar aquest diàleg.

Tornar a l

Gent gran o amb malaltia greu en situació de privació de llibertat: qüestions pendents

12/06/2019

foto

El Síndic ha organitzat una Jornada per commemorar, el pròxim 1 de juliol de 2019, el Dia de les Víctimes de la Tortura. L'acte tindrà lloc a la seu del Síndic i estarà dedicat al respecte als drets de la gent gran o amb malaltia greu en situació de privació de llibertat.

1 de juliol de 2019 
Hora: de 17.30 a 19.30 h
Lloc: seu del Síndic de Greuges de Catalunya 
(Passeig de Lluís Companys, 7 08003 Barcelona)
Motiu: Commemoració del Dia de les Víctimes de la Tortura

Programa

Introducció de la Jornada
Jaume Saura, adjunt general al síndic

Ponències
Prof. David Bondia
Sra. Susanna Solé Sabaté
Dr. Joan Garcia
Sra. Viqui Molins

Cloenda
Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya

Tornar a l

El Síndic reitera la necessitat d’un compromís de totes les administracions en l’abordatge de l’acolliment dels temporers

11/06/2019

(c) Paco Nieto/Pixabay

Demana a l’Ajuntament de Lleida que doni continuïtat a les mesures contingudes en el projecte d’atenció i acollida i que el reforci 

És necessària una intervenció integral que impliqui totes les administracions públiques

El Síndic de Greuges ja fa temps que estudia la situació en què es troben les persones que es desplacen a les comarques de Lleida per treballar en les campanyes de recollida de fruita. En molts casos, aquestes persones són contractades en els països d’origen i, en el marc de les condicions laborals previstes, se’ls facilita un allotjament durant el temps de contracte. Tanmateix, també hi ha un bon nombre de persones que es desplacen amb la intenció de trobar feina i que no disposen de cap allotjament ni dels recursos necessaris per aconseguir-ne i que, finalment, es veuen obligades a pernoctar a l’aire lliure o en assentaments en condicions extremadament precàries.

El Síndic va rebre diverses queixes per l’actuació de l’Ajuntament de Lleida, en què s'indicava que el consistori no atenia correctament les necessitats d’aquestes persones i que els serveis d’allotjament que se'ls oferien eren insuficients.

En tots aquests casos, el Síndic es va adreçar a l’Ajuntament amb l’objectiu que facilités informació sobre les actuacions que havia dut a terme en relació amb aquesta qüestió i sobre els programes d’atenció i els recursos habilitats per l’Administració municipal per atendre les persones temporeres. La resposta de l’Ajuntament de Lleida argumentava que es tracta d’un fenomen inabastable només amb recursos locals, però que la voluntat de l’Ajuntament sempre ha estat posar a disposició d’aquest col·lectiu la millor atenció possible. I amb aquest objectiu ja va posar en marxa fa uns anys un projecte municipal en xarxa d’acollida a les persones temporeres, que incideix, sobretot, en la vessant social.

El Síndic coincideix amb l’Ajuntament que l’abordatge de les problemàtiques que aquesta situació comporta requereix una intervenció integral que impliqui totes les administracions públiques. A parer del Síndic, cal una actuació coordinada en diversos àmbits relacionats amb la programació i el desenvolupament de la campanya de recollida de fruita, però també sembla indispensable un suport econòmic específic per tenir més disponibilitat d’allotjaments, mitjançant la recuperació de línies de finançament als ens locals per a la construcció o habilitació d’allotjament. Amb tot, també considera que és indispensable que l’Ajuntament doni continuïtat a les iniciatives endegades en anys anteriors per a l’atenció de les persones que es desplacen al municipi, mitjançant els serveis d’una oficina única i altres serveis que permetin una atenció integral.

Tornar a l