Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic actua d’ofici amb relació a les qüestions suscitades en l’àmbit universitari en coordinació amb els síndics universitaris

15/11/2019

El 29 d'octubre es va iniciar una actuació d'ofici per analitzar les mesures preses per les diferents universitats amb relació a les protestes dels estudiants i les seves reivindicacions

En el marc d'aquesta actuació, i d'acord amb el treball en xarxa i de respecte institucional a la tasca desenvolupada pels síndics universitaris, es van convocar reunions amb tots per coordinar les intervencions sobre aquesta qüestió

Tant els síndics universitaris com el Síndic de Greuges de Catalunya han tramitat les escasses queixes rebudes amb relació a les protestes després de la publicació de la Sentència 459/2019

En la major part dels casos, s'han resolt les queixes plantejades a través del diàleg entre universitat i estudiants

El Síndic va obrir una actuació d’ofici en data 29 d’octubre davant de les situacions produïdes arran de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa especial 20907/2017. Així, alguns estudiants universitaris han reivindicat que el seu dret a manifestar-se vagi acompanyat d'una flexibilització, i fins i tot modificació, dels criteris d'avaluació de la universitat on estudien, i també de la regulació de l'exigència d'assistència a classe i de la participació en pràctiques externes. També s'ha demanat l'adhesió de les universitats a la protesta optant perquè es clausurin aules i facultats. D’altra banda, alguns estudiants han denunciat la vulneració al seu dret a gaudir d'activitat lectiva amb normalitat.

Finalment, les set universitats públiques catalanes han aprovat en claustres extraordinaris celebrats entre els dies 17 i 28 d'octubre el “Manifest de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política. Aquesta iniciativa neix de la plataforma Universitats pels Drets Civils, una iniciativa de professorat, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes, que reivindiquen la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i el seu compromís per vetllar perquè aquests valors siguin efectius, com es recull en els estatuts de les universitats.

La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, la CRUE, per la seva banda, ha traslladat públicament el seu suport als rectors i equips de govern de les universitats catalanes en la seva tasca de defensa de les normes fonamentals de convivència, a la vegada que han expressat la reprovació a qualsevol acte de violència que alteri la vida universitària. Pel que fa als manifestos aprovats per claustre, la CRUE ha indicat que els textos sorgeixen a iniciativa de grups concrets i que els rectors, en compliment dels seus estatuts, tenen l'obligació de sotmetre a votació al claustre.

En el marc de l’actuació d’ofici iniciada, i d'acord amb el treball en xarxa i de respecte institucional a la tasca desenvolupada pels síndics universitaris, s’han convocat reunions de treball i anàlisi amb tots per coordinar les intervencions sobre aquesta qüestió. Tant els síndics universitaris com el Síndic de Greuges de Catalunya han tramitat totes les queixes rebudes amb relació a les protestes després de la publicació de la Sentència 459/2019, les quals han estat escasses. En el marc de les reunions, el Síndic ha estat coneixedor que la major part dels casos s'han resolt a través del diàleg entre universitat i estudiants.

El Síndic també s’ha adreçat a les universitats per poder emetre recomanacions amb relació a:

- Garantia del dret a manifestar-se, mobilitzar-se, dret a vaga dels estudiants versus dret a garantir l'activitat universitària i el dret a l’educació amb normalitat

- Conflicte entre la implementació de l'avaluació contínua i els principis del Pla Bolonya

- Autonomia universitària i possible homogeneïtzació de criteris amb relació a la situació plantejada, de reivindicació col·lectiva estesa en les diferents universitats

- Seguretat jurídica, informació als estudiants, modificació dels plans docents i sistemes d'avaluació i terminis per acollir-s'hi. Afectació a les pràctiques externes

- Posicionaments de les universitats. Conflicte de drets. Límits

- L'Estatut del becari i les afectacions de les protestes en aquest col·lectiu

Tornar a l

El Síndic reclama més garanties en els internaments d'infants per problemes de salut mental

15/11/2019

FOTO

Informe El dret a la salut mental infantil i juvenil

Manquen recursos suficients en la prevenció i la promoció de la salut mental, i també en la intervenció precoç

Cal regular i supervisar que tot internament en centre residencial especialitzat es duu a terme un cop exhaurides totes les opcions alternatives disponibles i durant el mínim de temps possible

La manca de recursos residencials públics de salut mental i de discapacitat provoca que alguns infants i adolescents siguin ingressats en centres privats sense les garanties necessàries

L’informe El dret a la salut mental infantil i juvenil: garanties en l’accés i l’atenció als centres residencials, que el síndic ha lliurat aquest divendres, 15 de novembre, al Parlament de Catalunya, s’ha elaborat partir de l’anàlisi de les queixes rebudes, dels intercanvis amb professionals, i també de les visites a centres dutes a terme per l’equip del Síndic i pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) als centres residencials actualment existents. El  Síndic visita sistemàticament tots els centres, es reuneix amb els interns i els professionals per detectar mancances i fer propostes en garantia dels drets. 

1. Discriminació per raons econòmiques en la garantia del dret a la salut mental 

En el cas dels infants i adolescents, el fet de no gaudir d’un nivell de salut mental adequat pot suposar dificultats en l’exercici del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, el dret al joc i el lleure, i també el ple desenvolupament de la identitat i la personalitat, entre d’altres.

A Catalunya hi ha desigualtat social en la prevalença de trastorns de salut mental. L’Enquesta de salut de Catalunya posa de manifest que, mentre un 5,4% dels infants de 4 a 14 anys en famílies de classe social desafavorida tenen probabilitat de patir un trastorn mental, aquest percentatge és només d’un 2,5% en el cas d’infants d'entorns socials més afavorits.

Aquest fet s’explica, entre d’altres, per la probabilitat més alta de patir, tant directament com a través dels seus progenitors o cuidadors principals, estressors ambientals derivats de manca de garantia estable en la cobertura de les necessitats bàsiques de la família (habitatge, alimentació, entre d’altres), que poden actuar com a detonants en el desenvolupament de patologies o que simplement generen malestar emocional. Així mateix, factors hereditaris poden tenir un paper a l’hora d’explicar aquest fenomen, atès que el fet de patir un problema relacionat amb la salut mental a la vegada pot esdevenir causa de pobresa o exclusió i de dificultats en l’exercici de la parentalitat positiva.

A aquesta desigualtat, s’hi afegeix la dificultat d’accedir a recursos alternatius fora de la xarxa pública de cobertura de necessitats en matèria de salut mental de la població menys afavorida econòmicament i la manca de recursos personals que pot dificultar la demanda d'ajuda en fases inicials.

Malgrat que el Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya es basa en un enfocament de prevenció de la salut i d’intervenció precoç i ha suposat un influx monetari important per al sistema de salut mental infantojuvenil, a la pràctica continua sent difícil destinar recursos suficients a la prevenció i la promoció de la salut.

2. Insuficiència de recursos per atendre els problemes de salut mental, trastorn de conducta i addiccions dels adolescents

Els serveis assistencials especialitzats en salut mental pròpiament sovint estan saturats i atenen principalment els trastorns mentals més greus, tot i que moltes vegades amb menys intensitat de la que requeririen i amb un tractament més farmacològic que terapèutic. Aquesta saturació afecta tant els centres de salut mental infantil i juvenil com els serveis d’hospitalització psiquiàtrica que atenen crisis més agudes, i deixa fora els casos menys greus que també requeririen tractament i l’acompanyament social necessari dels pacients.  

La xarxa pública de salut i la xarxa de serveis socials, d'altra banda, no cobreixen ni serveis residencials de comunitat terapèutica per a infants i adolescents menors de divuit anys drogodependents ni serveis residencials per a infants i adolescents menors de divuit anys amb discapacitat intel·lectual o física, sovint associats a trastorns de conducta, ni tampoc serveis residencials de tipus educatiu terapèutic per a infants i adolescents amb problemàtica derivada de salut mental, que també poden concórrer amb trastorn de conducta.

La demanda de provisió d’aquest tipus de recursos residencials terapèutics (per a adolescents principalment) sovint es cobreix des de l’àmbit privat.

A Catalunya consten almenys vuit centres residencials privats registrats, amb aproximadament 400 places, que ofereixen serveis terapèutics per problemes de salut mental, trastorn de conducta i addiccions a infants i adolescents en règim d'internament.

D'altra banda, l'Administració concerta algunes places per atendre infants i adolescents tutelats per l'Administració i també disposa de sis centres especialitzats d'educació intensiva per a trastorns de conducta, amb 142 places per a adolescents tutelats. La xarxa de centres especialitzats de la DGAIA per a adolescents tutelats, per la seva banda, malgrat l'increment de places els darrers anys, continua estant saturada.

D'acord amb el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DGAIA) i el Departament de Salut han implantat una experiència pilot de recurs residencial terapèutic per a adolescents en situació de vulnerabilitat, tutelats. També, amb la finalitat d'atendre aquestes situacions i a petició de les famílies afectades, el Departament de Salut ha creat el programa d'abordatge integral sobre els casos de salut mental d'elevada complexitat, encara per desplegar.

3. Manca de garanties en l'ingrés i de supervisió en la intervenció dels recursos residencials

L’ingrés en un centre terapèutic residencial per atendre una problemàtica de conducta, drogodependència, salut mental, discapacitat d’un infant o adolescent, demanat per la família, sense la declaració de desemparament, es fa sovint en centres privats sense la supervisió ni el control de l’Administració.

Són recursos que, a més, sovint impliquen restriccions importants de llibertats i drets i no sempre prenen com a punt de partida i final l’interès superior de cada infant o adolescent i el respecte a les necessitats específiques i concretes que presenta, i també la salvaguarda dels seus drets fonamentals.

Es tracta de centres autoritzats pel Departament de Salut, però no hi ha una programació específica d'inspeccions d'ofici en aquest àmbit.

En aquest sentit, en les visites periòdiques que ha fet el Síndic als centres actualment en funcionament, en el marc del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, s’han detectat mancances en les instal·lacions i també vulneracions de drets, sobretot en el tracte i en les mesures correctores i disciplinàries que s’hi apliquen.

4. Recursos especialitats del sistema de protecció i el seu ús disfuncional per cobrir mancances de recursos de salut mental

El sistema de protecció a la infància i l’adolescència, que atén els infants i adolescents que han hagut de ser tutelats per l’Administració, disposa de recursos residencials específics per atendre els infants i adolescents tutelats que requereixen una atenció especialitzada per raó de salut mental, discapacitat, trastorn de conducta i/o consum, ja sigui per mitjà de centres propis o del concert de places en centres privats.

Els centres residencials d’educació intensiva donen resposta a necessitats educatives i assistencials específiques d’adolescents i joves amb alteracions conductuals, però no estan previstos per a adolescents amb malalties mentals que requereixin tractament específic dels serveis competents en salut mental o adolescents discapacitats.

Tanmateix, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència actualment també té dificultats per proveir de recursos adequats les necessitats que presenten els adolescents tutelats. Això fa que alguns d’aquests adolescents siguin atesos en centres no adequats a les seves necessitats, com ara els infants residents en CREI amb patologies mentals.

Les famílies que no poden sufragar l’elevat cost que suposen aquests recursos intenten accedir-hi per mitjà del finançament que els aporta la cobertura de l’assegurança escolar obligatòria, que es limita a alumnes a partir del tercer curs d’ESO, tot i que no cobreix la totalitat del servei i implica una limitació en la durada del tractament. Altres famílies sense aquests recursos, i davant situacions de desbordament i de fort patiment, recorren a la cessió de la guarda o tutela del seu fill o filla a l’Administració perquè aquesta cobreixi el cost econòmic del recurs.

L'ús de la tutela o guarda d’un infant o adolescent per part de l'Administració perquè aquest pugui accedir a un recurs residencial específic públic sense que hi hagi un desemparament real és inadequat perquè el sistema de protecció a la infància i l’adolescència assumeix una situació que no s’ajusta a la finalitat per a la qual està previst.

 

RECOMANACIONS

  • Promoure programes de prevenció i promoció de la salut mental i també intervencions d’acompanyament a la criança i la parentalitat positiva al llarg del cicle vital de l’infant i adolescent des d’un model psicosocial i comunitari, i augmentar i estendre els programes de detecció precoç de trastorns i addiccions als instituts i les escoles.
  • Fer més accessibles els serveis actualment existents per donar cobertura a tota la població amb adequada distribució territorial.
  • Fer una anàlisi de la cobertura dels recursos públics existents, tant en l’àmbit de salut com de serveis socials, i valorar la pertinència de proveir centres residencials per a infants i adolescents menors divuit anys que requereixin intervencions o tractaments de desintoxicació i/o psicoteràpia de manera intensiva amb acompanyament social.
  • Regular i supervisar que tot internament en centre residencial especialitzat d'un infant i adolescent compleixi els requisits següents:

-  Última ràtio i mínim temps indispensable

-  Consentiment informat dels tractaments mèdics i edat mínima

-  Autorització judicial i avaluació forense

-  Supervisió i control periòdic que inclogui l’escolta dels infants i adolescents ingressats als centres i els professionals

Tornar a l

El Síndic demana en comissió parlamentària que el desplegament de la Llei de transparència esdevingui una prioritat política

12/11/2019

foto (c) Parlament de Catalunya

Compareixença en comissió informes transparència i pluralisme educatiu

Quatre anys després de l'entrada en vigor de la Llei, un total de 787 ajuntaments presenten un incompliment greu (165) o ampli (622) en la publicació al web municipal dels continguts essencials de la norma

Recomana que les administracions creïn una unitat responsable de tramitar les sol·licituds d’accés a la informació

Pel que fa a l’Informe sobre el pluralisme a les aules el Síndic ha subratllat la inexistència d’ adoctrinament sistemàtic a Catalunya

El Síndic de Greuges de Catalunya ha comparegut aquest dilluns, 11 de novembre de 2019, a la Comissió del Síndic del Parlament per presentar i debatre les principals conclusions recomanacions extretes de l’Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2018, que fa uns quants mesos es va lliurar al president de la cambra i a tots els grups parlamentaris.

En termes generals, el Síndic ha constatat que no s’observen canvis substancials en relació amb la situació descrita en l’informe anterior, en què el Síndic ja avançava la percepció d’alentiment o estancament en el desplegament de les obligacions de la Llei. A parer del Síndic, la Llei suposa un repte de grans proporcions, però també convé remarcar que és un pas necessari i imprescindible per recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions i que, per tant, ha de ser una prioritat política per als responsables públics.

De l’anàlisi que es fa en l’informe sobre la publicitat activa, cal destacar-ne que compleixen de manera generalitzada les obligacions de publicitat la major part dels departaments de l'Administració de la Generalitat (84,6%), però només el 34,8% dels ajuntaments de poblacions de més de 50.000 habitants. En els ajuntaments de menys 50.000 habitants el compliment generalitzat és molt limitat o pràcticament inexistent. Destaca també en negatiu que, quatre anys després de l'entrada en vigor de la Llei, un total 787 ajuntaments presentin un incompliment greu (165) o ampli (622) en la publicació dels continguts essencials de la Llei.

I quant al dret d’accés a la informació pública, a banda del seu desconeixement, persisteixen des de fa quatres anys mancances molt remarcables, com ara les xifres inacceptables de manca de resposta que evidencien el test de la ciutadana oculta (en gairebé el 35% de les sol·licituds no s'ha donat ni denegat l'accés a la informació). És important valorar les causes d’aquesta situació i adoptar mesures per revertir-la. En aquesta línia, es recomana a les administracions amb una estructura que raonablement ho permeti que creïn una unitat responsable de tramitar les sol·licituds.

Un altre element destacable és l’absència d’un reglament de desplegament de la Llei, malgrat que ara es comença a treballar un esborrany parcial.

Debat de l’informe El pluralisme a les escoles de Catalunya com a garantia del no-adoctrinament

El Síndic de Greuges, en acabar la primera compareixença, també ha exposat i debatut l’informe El pluralisme a les escoles de Catalunya com a garantia del no-adoctrinament, informe monogràfic presentat l’any 2018 en què desgrana la qüestió plantejada sobre un hipotètic adoctrinament en el si de l’escola catalana. El document aborda dos aspectes fonamentals: el tractament de la controvèrsia política per part dels centres educatius a partir de les queixes i incidències registrades pel Síndic i pel Ministeri d'Educació arran dels fets de l'1 d'octubre, i també una anàlisi exhaustiva del contingut dels llibres de text.

L’informe és concloent: més enllà de situacions puntuals que s’han de corregir en el tractament de la situació política per part dels centres escolars, i d'algun detall puntual dels llibres de text que pot induir a error, de l'anàlisi duta a terme en cap cas se'n desprèn un adoctrinament sistemàtic de l’alumnat a Catalunya.

El Síndic fa una crida als actors polítics i socials i als mitjans de comunicació a tractar aquest tema amb rigor i responsabilitat. També insta les administracions i les autoritats de la Generalitat de Catalunya i del Govern de l’Estat a preservar el clima de convivència i l’activitat educativa sense interferències ni instrumentalitzacions de caràcter partidista i mediàtic, de manera que es preservi el dret a l’educació de tot l’alumnat.

Pel que fa a l’abordatge de temes controvertits a les aules, el Síndic posa en valor la tasca desenvolupada pels professionals de l’educació, en un context social i polític d’enorme complexitat, per garantir la bona convivència als centres educatius amb ple respecte a la pluralitat.

Tornar a l

El Síndic lliura al Departament d’Educació el document del Pacte amb les mesures per al nou decret d’admissió d’alumnat

04/11/2019

foto

Pacte contra la segregació escolar
Entre les mesures proposades destaca l’ampliació de supòsits per determinar la consideració de necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides

També inclou propostes per promoure l’escolarització d’alumnat socialment afavorit en centres d’alta complexitat, com ara l’oferta singular, i la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques als centres

El document, que es lliurarà al Parlament, amplia la concepció de l’escolarització equilibrada més enllà del repartiment de l’alumnat amb dificultats. Entre altres aspectes, posa l’accent en la necessitat d’establir les zones educatives heterogènies com a unitats de gestió i planificació del procés d’admissió d’alumnat

Roda de premsa

El Síndic de Greuges de Catalunya ha lliurat aquest dilluns, 4 de novembre, al Departament d’Educació un document de propostes amb relació al nou decret d'admissió d'alumnat i als protocols d’actuació de la lluita contra la segregació escolar. Protocols respecte de l’ús, per exemple, de la reserva de places, la programació de l’oferta, la gestió de les quotes per part dels centres públics i  concentrats i el control dels fraus. El document també es lliurarà al Parlament.

Les propostes s’han consensuat en el marc de les diverses comissions d’estudi constituïdes per persones expertes proposades per les diferents entitats que integren el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. La Comissió de seguiment del Pacte ha mantingut aquest mateix dilluns la segona reunió, després de la seva constitució fa cinc mesos, i hi ha assistit una trentena de persones en qualitat de representants de les diverses entitats que la integren.

Entre les mesures proposades destaca l’ampliació de supòsits per determinar la consideració de necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides. A P3, a Catalunya, hi ha prop de 3.000 alumnes detectats amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques, per un total de 70.000 alumnes matriculats, menys del 5%. Si es té present que prop del 25% dels infants es troba en situació de risc de pobresa, una bona detecció hauria d‘incrementar progressivament aquesta xifra.

En aquest sentit, preveu la creació de la unitat de detecció i prospectiva, que s’ocuparà de coordinar les actuacions relacionades amb la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per part dels diferents serveis locals.

Per evitar la concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques en determinats centres, el document també planteja la proposta d’establir una proporció màxima per zona, que cada centre haurà de complir. Aquesta no pot superar en un 10% la proporció òptima d’alumnat amb necessitats educatives per grup. La proporció òptima equival al percentatge d’alumnat amb necessitats educatives específiques que correspondria per centre si la seva distribució fos plenament equilibrada.

A diferència d’ara, l’alumnat amb necessitats educatives específiques només es podrà escolaritzar en places reservades, amb una reserva que s’allargarà fins a l’inici del curs escolar, mentre que l’alumnat ordinari només s’escolaritzarà en places ordinàries.

Amb tot, el document no limita les mesures al repartiment de l’alumnat amb més dificultats i proposa concebre l’escolarització equilibrada d’alumnat com la tendència a l’equiparació de la composició social dels centres de manera que reflecteixi l’heterogeneïtat social de les zones on estan ubicats. Aquest equilibri no només fa referència a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, sinó al conjunt d’alumnat en funció del nivell socioeconòmic i educatiu familiar.

En aquesta línia, inclou propostes per promoure l’escolarització d’alumnat socialment afavorit en centres d’alta complexitat, com ara l’oferta singular, la possibilitat del trasllat de matrícula entre centres o, si escau, la integració i tancament de centres públics.

El document també posa l’accent en la possibilitat d’establir les zones educatives heterogènies com a unitats de planificació i gestió del procés d’admissió d’alumnat. Concretament, la proposta és que l’Administració educativa i els ajuntaments promoguin la configuració de zones educatives amb heterogeneïtat social interna (per nivell d’instrucció, renda, etc.), encara que aquest fet suposi no respectar les àrees administratives o territorials preestablertes (districtes, barris, etc.), especialment en municipis amb desequilibris en l’escolarització d’alumnat.

Un altre repte té a veure amb la gestió de la matrícula viva. El curs 2018/2019, més de 8.500 alumnes arribats després de l’inici de curs van ser escolaritzats a centres d’alta complexitat. Per evitar la concentració d’aquest alumnat a determinats centres, el document planteja impedir l’escolarització d’aquest alumnat nouvingut als centres d’alta complexitat o tancar les ràtios després de l’inici de curs, per poder gestionar millor i de manera equilibrada aquest fenomen.

Una altra proposta és la previsió de la quota necessària de places per a la matrícula fora de termini i la matrícula viva als centres de la zona. En la programació de l’oferta inicial i final, l’Administració educativa ha de fer una previsió de la quota de places per atendre les necessitats d’escolarització existents a la zona d’alumnat amb necessitats educatives específiques que es matricula fora de termini (després del període ordinari de preinscripció fins a l’inici de curs) i a partir de l’inici de curs.

L’Administració educativa, a més, i aquesta és una altra proposta, ha de desenvolupar els sistemes necessaris per a l’automatització de la documentació que han de presentar les famílies en la preinscripció, sempre que sigui possible (domicili, renda, etc.), i també per a l’automatització de l’assignació de plaça escolar. L’oficina electrònica de preinscripció i matrícula hi hauria de tenir un paper fonamental.

Quant al finançament, el decret ha de preveure i regular les garanties de gratuïtat. L’Administració educativa ha d’assegurar els recursos públics per fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (art. 50.1 i 199 LEC; art. 88.2 LOE). Pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l’escolarització, s’han d’establir els ajuts necessaris.

Amb el propòsit d’aprovar el model de zonificació escolar i el model d’adscripció entre centres en el pas de primària a secundària (en el cas dels centres públics), els serveis territorials (i el Consorci d’Educació de Barcelona) i els ajuntaments afectats elaboren un informe per estudiar l’impacte dels diferents models possibles de zonificació i d’adscripció en l’escolarització equilibrada d’alumnat i acreditar l’adequació del model proposat respecte d’altres models alternatius possibles.

Entre la resta de propostes, també cal destacar l’increment de mesures de control de frau i l’acompanyament a les famílies en els processos d’admissió, especialment en el pas de primària a secundària.

Tornar a l

El Síndic investiga els incidents ocorreguts al servei ferroviari

31/10/2019

Foto

Ha demanat informació detallada sobre els fets, sobre l'afectació de línies de tren i sobre les mesures empreses

També ha preguntat si l'Administració ha coordinat algun tipus d'operatiu amb la companyia operadora (RENFE) per estar amatent als possibles incidents i procurar respostes ràpides per evitar afectacions del servei

El Síndic apel·la a exercir el dret de protesta de forma pacífica 

El Síndic de Greuges ha obert una investigació, la qual no pressuposa que l'Administració o administracions investigades hagin comès irregularitats, per supervisar els incidents ocorreguts recentment en diversos punts de la línia fèrria de Catalunya i les mesures empreses. Així, el Síndic ha sol·licitat informació al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i al Departament d'Interior sobre els fets, l'afectació en línies de tren i les mesures que s'estan adoptant sobre aquesta qüestió.

En concret, ha demanat informació detallada sobre el temps que s'ha hagut d'interrompre el servei, amb el consegüent perjudici per a les persones usuàries, i si s'ha ofert transport alternatiu per suplir la manca de servei ferroviari. A més, el Síndic s'ha interessat per si s'han pogut identificar les causes i les persones que presumptament han comès actes que afecten el servei ferroviari i, en cas afirmatiu, ha preguntat si els fets s'han posat en coneixement de l'autoritat judicial.

Sobre la intervenció específica en temes de seguretat, per garantir-la a les persones usuàries del servei i persones treballadores del servei públic ferroviari, el Síndic ha demanat si l'Administració s'ha coordinat algun tipus d'operatiu amb la companyia operadora (RENFE), per estar amatent als possibles incidents i procurar respostes ràpides perquè el servei no es vegi afectat.

Finalment, el Síndic ha sol·licitat detalls sobre l'actuació dels agents de seguretat privada contractats per l'empresa operadora, per saber també l'abast de les seves actuacions, i també si han fet alguna altra actuació encaminada a prevenir aquestes situacions.

El Síndic reitera que l'exercici dels drets fonamentals (expressió, reunió i manifestació) s'ha de fer de forma pacífica, sense afectar els drets bàsics de convivència. 

Tornar a l