Actualitat: notícies i notes de premsa

COMUNICAT AMB MOTIU DEL SEGON ANIVERSARI DELS ATEMPTATS 17-A

16/08/2019

Atemptats17AEl Síndic de Greuges de Catalunya, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils d’ara fa dos anys (17 i 18 d’agost de 2017), demana una explicació parlamentària i vol manifestar la seva solidaritat amb les víctimes i les seves famílies, algunes de les quals s’estan trobant amb dificultats insòlites per obtenir el reconeixement i el suport que mereixen per part del Ministeri de l’Interior.

És inadmissible que tota la investigació parlamentària al Congrés de Diputats sigui la compareixença a la Comissió de Secrets Oficials del director del CNI, que la resta de diputats i la ciutadania no han conegut.

Així mateix, en la línia de l’informe Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya, lliurat i debatut al Parlament de Catalunya, el Síndic reitera que en les darreres setmanes han aparegut informacions contradictòries que apunten al caràcter de confident de l’imam de Ripoll i que això podria haver tingut alguna repercussió negativa a l’hora de detectar-ne la radicalització i prevenir els atemptats, sense que hi hagi hagut cap resposta oficial a aquest respecte. En sentit positiu, el Síndic es congratula que el Cos de Mossos d’Esquadra finalment hagi estat admès com a membre de ple dret del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), però continua reclamant aquest mateix reconeixement a escala internacional (EUROPOL). 

Per aquest motiu, el Síndic manifesta i reitera que:

1. Cal que el Govern de l’Estat aclareixi de manera exhaustiva i pública els fets que van conduir als atemptats de fa dos anys. I cal una explicació a fons en seu parlamentària, a les Corts Generals.

2. Cal integrar plenament la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra als àmbits de coordinació policial europea. 

3. Cal investigar si els Mossos van rebre tota la informació de què disposaven el CNI o els cossos i les forces de seguretat de l’Estat i si la coordinació entre els diversos cossos policials va ser la correcta. 

4. Cal investigar i aclarir si Abdelbaki es Satty era confident del Centre Nacional d’Intel·ligència i quin coneixement tenia el CNI de les seves passes els dies previs als atemptats.

5. Cal donar tot el suport institucional a les víctimes dels atemptats, particularment les que han patit danys psicològics. Barcelona, 16 d’agost de 2019

Tornar a l

El Síndic actua d’ofici davant les incidències, els retards i les cancel·lacions de vols a l’aeroport de Barcelona-el Prat Josep Tarradellas d’aquest estiu

02/08/2019

foto (c) Jordi Soteras

L’objectiu és analitzar quina ha estat l'actuació de les administracions públiques competents en defensa dels drets de les persones consumidores afectades

Recorda als viatgers la possibilitat d’adreçar les seves queixes i reclamacions a la institució, per orientar-los en la defensa dels seus drets

La manca d'informació als viatgers, les llargues cues per presentar una reclamació o la manca de resposta a les sol·licituds de compensació o de devolució són alguns dels greuges detectats

El Síndic de Greuges de Catalunya s'ha adreçat a l'Agència Catalana del Consum, al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya i a Vueling per demanar-los informació de sobre els nombroses problemes diversos, com ara incidències, retards i cancel·lacions de vols, que pateixen les persones usuàries d'aerolínies a l'aeroport de Barcelona-el Prat Josep Tarradellas.

En concret, el Síndic analitza la cancel·lació per part de Vueling de més de 100 vols previstos per a dissabte 27 i diumenge 28 a causa de la vaga del personal de terra d'Iberia a l’aeroport esmentat. A aquestes complicacions, s’hi va sumar la tempesta que el dissabte 27 va obligar a tancar l'aeroport al trànsit aeri aproximadament durant una hora. Així mateix, el comitè d'empresa de la companyia encarregada dels controls de seguretat de l'aeroport de Barcelona-el Prat Josep Tarradellas (Trablisa) va registrar dilluns 29 al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya una convocatòria de vaga indefinida a partir del 9 d'agost per la sobrecàrrega de treball de la plantilla.

Segons aquestes informacions, les cancel·lacions de vols, els retards i els canvis d'horaris se sumen a la manca d'informació als viatgers, les llargues cues per presentar una reclamació o la manca de resposta a les sol·licituds de compensació o de devolució de l'import del bitllet abonat. També es registren incidències relatives a la manca de garantia del dret d'assistència als passatgers (menjar, beguda, hotel, etc.) en uns dies de gran afluència de passatgers, per la sortida i l'arribada de les vacances.

El Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010, de 20 de juliol) considera que els transports són un servei bàsic, és a dir, uns serveis de caràcter essencial i necessaris per a la vida quotidiana o que tenen un ús generalitzat entre les persones consumidores. L'Agència Catalana del Consum té assignades legalment (Llei 9/2004, de 24 de desembre) les funcions següents, entre d'altres, d'orientar, informar i assessorar les persones consumidores i usuàries sobre els seus drets i la manera d'exercir-los; exercir les competències d'inspecció i de sanció en l'àmbit del consum; i impulsar la protecció legal efectiva de les persones consumidores i usuàries, iniciant les accions judicials pertinents i compareixent en les que es refereixen a assumptes que mereixen una atenció especial per raó de la transcendència dels drets que cal protegir o de l'alarma social que generen.

Així mateix, el Ministeri de Foment (per mitjà de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria - AESA) té, entre d’altres, la competència de vetllar pel compliment de les normes relatives a la protecció de la persona usuària del transport aeri. Especialment, de vetllar pel compliment del Reglament (CE) núm. 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de febrer de 2004, pel qual s'estableixen normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarcament i de cancel·lació o gran retard de vols.

El Síndic ja va iniciar actuacions  per problemes similars en anys anteriors al mateix aeroport de Barcelona-el Prat: el 2015, per problemes d'acumulació d'equipatges i de maletes; el 2016, per retards i cancel·lacions de Vueling; el 2017, per la situació dels passatgers d'un vol de Vueling que no va arribar a Madeira, i el 2018, sobre els retards i les cancel·lacions de Vueling i Ryanair. En aquest sentit, també recorda als viatgers i afectats la possibilitat d’adreçar les seves queixes i reclamacions a la institució, per poder-los orientar en la defensa dels seus drets.

Tornar a l

El Síndic obre una actuació d'ofici per garantir la retirada d'un abocador il·legal a Tossa de Mar

01/08/2019

foto (c) recyclind/Pixabay

El Síndic s'ha adreçat a l'Ajuntament de Tossa de Mar, a l'Agència de Residus de Catalunya i a la Direcció general dels Agents Rurals

El 2016 ja va actuar d'ofici en conèixer l'existència de dinou abocaments incontrolats a la demarcació de Barcelona, amb gran èxit

A través dels mitjans de comunicació, el Síndic ha tingut coneixement de l'existència d'un abocador incontrolat al municipi de Tossa de Mar. S'apunta que s'han descobert 2.500 pneumàtics i altres residus, com ara restes d'embarcacions i plàstics vells.

L'existència de l'abocador comporta un greu perill de contaminació ambiental per l'alta toxicitat dels materials que componen els pneumàtics, especialment en cas de combustió; un increment substancial del risc d'incendi forestal si la parcel·la és de matriu forestal; un important focus de cria i propagació del mosquit tigre, que suposa un important problema de salubritat pública, i un notable risc de consolidació d'aquesta parcel·la com un gran espai d'acumulació il·legal i incontrolat de pneumàtics usats i d'altres tipus de deixalles.

En síntesi, aquest abocament incontrolat, per la naturalesa pròpia dels residus i les característiques de la ubicació, comporta un greu perill per al medi i la salut de les persones, alhora que s'està produint un dany o deteriorament greu del medi ambient.

Cal, doncs, una actuació immediata i contundent de les administracions competents per restituir el medi, regenerar l'espai degradat per l'abocament incontrolat, i garantir la salut i la seguretat de les persones i els béns. Així mateix, cal que s'adoptin les mesures oportunes per evitar la producció de danys i minimitzar el perill potencial existent.

Amb aquesta finalitat, el Síndic s'ha adreçat a l'Ajuntament de Tossa de Mar, a l'Agència de Residus de Catalunya i a la Direcció general dels Agents Rurals.

En aquest sentit, la institució ja va actuar d'ofici l'estiu de 2016 en conèixer l'existència de dinou abocaments incontrolats a la demarcació de Barcelona, concretament als municipis d'Arenys de Mar, les Franqueses del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Cerdanyola del Vallès, Ullastret, Sant Salvador de Guardiola, Sant Fruitós de Bages, Fonollosa, Sant Mateu de Bages, Viver i Serrateix, Avinyó, Tavèrnoles, Rupit i Pruit, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Alpens, Sant Agustí de Lluçanès, Pinós i la Roca del Vallés.

Tots van acceptar les recomanacions i els suggeriments del Síndic de Greuges i, a excepció de la Roca del Vallès, van acreditar la neteja i la retirada dels abocadors.  El Síndic va denunciar la inactivitat de les administracions, durant deu anys en algun cas, en lloc d'adoptar mesures d'urgència davant una situació que comportava un gran risc, tant per al medi ambient com per a la salut i la seguretat de les persones.

Tornar a l

Transparència: encara desconeixement i alentiment

30/07/2019

foto

Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern

Es mantenen les mancances detectades en anys anteriors, tot i els quatre anys des de l’entrada en vigor de la Llei

Les xifres sobre la manca de resposta a les sol·licituds d’accés són inacceptables

Cal aprovar el reglament de desplegament de la Llei

Cal augmentar l’esforç per difondre el dret d’accés a la informació, encara massa desconegut

El Síndic de Greuges ha presentat avui, 30 de juliol de 2019, l’Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2018, al president del Parlament, Roger Torrent. Aquest és el quart informe que elabora el Síndic des que la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, encomana al Síndic de Greuges la funció d’avaluar el compliment de les obligacions que s’hi regulen.

En termes generals, no s’observen canvis substancials en relació amb la situació descrita en l’informe anterior, en què el Síndic ja avançava la percepció d’alentiment o estancament en el desplegament de les obligacions de la Llei i que malauradament es confirma aquest any. Certament, les mesures apuntades ja el 2018 per superar aquest estancament difícilment es poden concretar i donar resultats en un període curt de temps. Tanmateix, el Síndic vol remarcar que, en l’àmbit local, l’inici d’un nou mandat en les corporacions locals el juny de 2019 ha de ser una oportunitat per abordar aquesta necessitat i assumir el compromís d’analitzar necessitats i planificar actuacions per donar compliment a la Llei en un futur immediat. El Síndic és conscient que es tracta d’una llei complexa d’aplicar i que suposa un repte de grans proporcions, però també convé remarcar que és un pas necessari i imprescindible per recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions i que, per tant, ha de ser una prioritat política per als responsables públics.

Les obligacions de publicitat activa i de l'exercici del dret d'accés a la informació pública concentren bona part del treball d'anàlisi en què es fonamenta aquest informe d'avaluació, atès que són els dos pilars bàsics en què se sustenta el model de governança proposat per la Llei. I en aquests dos àmbits persisteixen pràcticament les mateixes mancances que ja es van assenyalar en l’informe anterior.

Quant a la publicitat activa, la tasca d’avaluació s’ha centrat novament a verificar directament el contingut dels portals de transparència. De l’anàlisi de la informació publicada, seguint en la línia del que ja es denunciava en l’informe anterior, es constata que les diferències en el grau de compliment de la norma entre les administracions territorials i les que en depenen continuen sent molt marcades. El mateix succeeix amb la distància entre les administracions de més dimensió i les de menys. El document d’anàlisi elaborat valora de manera global el nivell de compliment general dels elements fonamentals de publicitat activa per categories de subjectes obligats. D'aquesta anàlisi, cal destacar-ne que compleixen de manera generalitzada les obligacions de publicitat la major part dels departaments de l'Administració de la Generalitat (84,6%), però només el 34,8% dels ajuntaments de poblacions de més de 50.000 habitants. En els ajuntaments de menys 50.000 habitants el compliment generalitzat és molt limitat o pràcticament inexistent. Destaca també en negatiu que, quatre anys després de l'entrada en vigor de la Llei, un total 787 ajuntaments presentin un incompliment greu (165) o ampli (622) en la publicació dels continguts essencials de la Llei.

I quant al dret d’accés a la informació pública, a banda del seu desconeixement, persisteixen des de fa quatres anys mancances molt remarcables, com ara les xifres inacceptables de manca de resposta que evidencien el test de la ciutadana oculta (en gairebé el 35% de les sol·licituds no s'ha donat ni denegat l'accés a la informació). És important valorar les causes d’aquesta situació i adoptar mesures per revertir-la. En aquesta línia, es recomana a les administracions amb una estructura que raonablement ho permeti que creïn una unitat responsable de tramitar les sol·licituds.

Un altre element destacable és l’absència d’un reglament de desplegament de la Llei. Malgrat que s’han iniciat els treballs preparatoris per elaborar aquest reglament i se n’ha obtingut un primer redactat, un any després, aquest desplegament encara no s’ha concretat, i aquest fet comporta que persisteixin les dificultats detectades en l’aplicació de la norma perquè no estan prou concretades en la Llei. En aquest sentit, un dels aspectes que caldria abordar prioritàriament és la fixació de criteris homogenis sobre la periodicitat d’actualització de la informació i la determinació de formats reutilitzables.

Una part significativa de la informació en què es basa l’informe s’obté a partir de les respostes al qüestionari que s’envia a les administracions i entitats obligades per la Llei. En aquesta línia, cal destacar en positiu que el nivell de resposta ha estat successivament més alt i per a aquest informe ha arribat a un 89%, en relació amb el 78% de l'any anterior. Tot i això, encara s'és lluny del compliment íntegre que seria raonablement esperable, sobretot si es té en compte que es tracta d'un qüestionari senzill de respondre i amb un termini de resposta força ampli. L’informe inclou un annex amb la relació d’administracions que no han donat resposta al qüestionari i un segon annex amb les que no han donat resposta a les sol·licituds plantejades en el marc del test de la ciutadana oculta. En tots dos casos hi figuren ajuntaments de més de 20.000 habitants.

En l’informe també es destaca la necessitat de fer un major esforç per difondre el dret d'accés per mitjà d’una actuació conjunta de totes les administracions que pugui tenir un impacte substancial en el conjunt de la població, i també la necessitat de facilitar l’accessibilitat del conjunt de la ciutadania a la formulació de sol·licituds per via electrònica, amb canals de consulta i informació, i l’elaboració de guies explicatives entenedores.

També cal recordar que la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) és un instrument cabdal en la defensa i la consolidació del dret d’accés, però no disposa dels recursos necessaris per exercir la seva funció i continua pendent el nomenament de membres fins al mínim legal exigit.

Com a qüestions més singulars, l’informe assenyala que no sembla justificable que una part rellevant d'ajuntaments no disposi de codi ètic quan tenen un bon model disponible des de fa dos anys elaborat en col·laboració entre la Generalitat i el món local. Tampoc no s'observen millores rellevants en l'elaboració de cartes de serveis adaptades als requeriments de la Llei, tot i que en aquest cas sí que hi concorre una dificultat específica, com és l'obligació de fixar estàndards mínims de qualitat vinculants per a l'Administració. També cal remarcar que les previsions de la Llei sobre qualitat normativa són lluny de complir-se: la Generalitat té una experiència consolidada en avaluació de normes abans d'aprovar-les, però no ha fet cap avaluació de normes ja aprovades (ex post). En el món local, l'avaluació de normes és gairebé inexistent.

Tornar a l

El Síndic reclama que s’adoptin mesures legislatives per incorporar mecanismes més flexibles per als deutors tributaris

23/07/2019

(c) rebeccaleahdias0/Pixabay

Les persones tenen dret a un sistema fiscal no consficatori que no les privi dels mitjans econòmics indispensables per mantenir una vida digna

El Síndic apel·la a la segona oportunitat que mereixen els deutors tributaris, que hauria d’estar prevista en el sistema recaptatori

També suggereix que s'adoptin les mesures legislatives per fixar uns límits d'inembargabilitat, universals i generals, que garanteixin una subsistència digna

El Síndic ja ha detectat la situació en la qual es troben les persones que havien vist perjudicada la seva capacitat econòmica a causa de la greu crisi viscuda i que, tot i que haguessin pogut redreçar la seva situació econòmica financera, no podien fer front als deutes tributaris acumulats. Els recàrrecs, els interessos i els costos que s'acumulen per impagament van augmentant el deute i l'embargament de béns i drets posa en perill el manteniment d'un nivell mínim de subsistència. Aquestes situacions ja han estat recollides en els darrers informes al Parlament, fruit de les diverses queixes que ha rebut de persones directament afectades.

Tanmateix, l'ordenament jurídic no ofereix una solució flexible per a aquestes situacions i, davant l'impagament, les administracions apliquen el procediment de recaptació executiva fins a la satisfacció total del deute o la declaració de crèdit incobrable.

En aquest sentit, tot i que es va aprovar la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre social, que estableix que l’objectiu de la llei és que una persona física, malgrat el fracàs econòmic, tingui la possibilitat de redreçar novament la seva vida, sense haver d’arrossegar indefinidament un deute que mai no podrà satisfer.  Un cop analitzada aquesta normativa, però, el Síndic insisteix que els mecanismes de segona oportunitat també haurien de remetre als crèdits de dret públic, essencialment als tributaris, a fi de permetre a les persones superar-los.

I, en aquesta línia, el Síndic ha continuat rebent queixes de persones immerses en procediments d'execució forçosa que no poden satisfer els deutes i a qui els embargaments dels béns causen un greu perjudici i posen en perill la seva capacitat per fer front a necessitats bàsiques o fins i tot els aboquen a una situació de vulnerabilitat que no tenien.

A tall d'exemple, les queixes han posat de manifest situacions com ara: embargament de l'ajut al pagament del lloguer, fet que impedeix el pagament amb el consegüent risc de pèrdua d'habitatge i situa la persona en risc d'exclusió residencial; l’embargament de les úniques rendes que percep una persona, la qual cosa la deixa sense capacitat econòmica per satisfer les seves necessitats vitals; l’embargament de comptes corrents d'una persona que exerceix una activitat professional i obté ingressos irregulars, la qual cosa posa en perill la continuació de l'activitat econòmica, entre d’altres.

Si bé és cert que la llei (Llei d’enjudiciament civil) marca límits i fronteres a l’embargament amb motius de caràcter social, en la línia d'impedir que l'execució forçosa destrueixi completament la vida econòmica de la persona, i es posi en perill la seva subsistència i de la unitat familiar, aquests límits queden lluny d’assolir aquest objectiu. Així, per exemple, els límits no inclouen l’habitatge habitual, de manera que és susceptible d’embargament i execució, ni tampoc les rendes de diferents procedències que no tinguin la consideració de sou, salari, pensions, malgrat que siguin l’única font d’ingrés, de manera que la persona queda totalment desprotegida. També és motiu freqüent de queixa l’embargament de les prestacions públiques concedides, com ara la renda mínima o la renda garantida de la ciutadania.

Per tot l’anterior, el Síndic remarca que són necessàries una revisió i una reforma de la normativa que fixa els límits d'inembargabilitat, a fi de delimitar una esfera de protecció del patrimoni de la persona deutora que asseguri la satisfacció de les necessitats personals i familiars amb una mínima qualitat de vida, inclòs l'habitatge habitual.

A més, el Síndic recorda que s'ha de regir pel principi de proporcionalitat, de manera que l'actuació tributària sigui la menys perjudicial possible, i que és un principi general de les administracions públiques actuar d’acord amb els principis d'eficàcia i eficiència.

Per tot això, el Síndic ha suggerit que s'adoptin les mesures legislatives oportunes per incorporar mecanismes de protecció dels deutors tributaris que els permetin una segona oportunitat. En concret, que s'adoptin mesures legislatives que permetin exonerar o condonar deute tributari, negociar quitaments, atorgar moratòries o qualsevol altre mecanisme de segona oportunitat que permeti superar els deutes amb l'Administració tributària.

També suggereix que s'adoptin les mesures legislatives pertinents per fixar uns límits d'inembargabilitat, universals i generals, que garanteixin la subsistència digna dels contribuents i les persones a càrrec seu. A aquest efecte, cal revisar i reformar la normativa que fixa els límits d'inembargabilitat (en particular els articles 605 a 608 de la Llei d'enjudiciament civil i la resta de normes sectorials), a fi de delimitar una esfera de protecció del patrimoni de la persona deutora que asseguri que es poden satisfer les necessitats personals i familiars amb una mínima qualitat de vida, inclòs l'habitatge habitual.

En darrer lloc, el Síndic recomana que s'elabori un codi de bones pràctiques amb relació als procediments executius de constrenyiment seguits per l'Administració tributària, a fi de garantir que no es priva les persones dels mitjans econòmics indispensables per mantenir una vida digna mentre estan en situació de deute tributari.

Tornar a l