Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic investiga la gestió de la renda garantida de ciutadania davant possibles incompatibilitats amb ajuts d’obligada sol·licitud

18/04/2018

Es podrien produir algunes casuístiques incoherents amb el principi i la finalitat de la prestació

El Síndic ha obert una actuació d’ofici per valorar com l’Administració actuarà davant de possibles complicacions amb què es poden trobar les persones beneficiàries de la renda garantida de ciutadania a l’hora de cobrar aquest ajut. Concretament, ha demanat informació sobre quines mesures s’adoptaran per complir les previsions legals relacionades amb la renda garantida pel que fa als requisits i les incompatibilitats amb altres ajuts, com ara el del lloguer.

En aquest sentit, s’ha adreçat als departaments de Treball, Afers Socials i Famílies i al de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.

La Llei estableix que les persones beneficiàries de la renda garantida de ciutadania tenen el deure de sol·licitar qualsevol altra prestació o ajut a què puguin tenir dret durant la percepció de la renda, i també no renunciar voluntàriament a una altra prestació que estiguin rebent. L'incompliment d'aquestes obligacions pot ser causa d'extinció o de suspensió de la prestació.

Per tant, el Síndic ha avançat que es podrien produir algunes casuístiques incoherents amb el principi i la finalitat de l’ajut. Per exemple, el cas en què les persones i les famílies que siguin perceptores de la renda garantida que puguin perdre la prestació per no haver sol·licitat un ajut per al pagament del lloguer. També es podria donar el cas que, com a conseqüència d'obtenir posteriorment un ajut per al pagament del lloguer, els beneficiaris n’hagin de retornar una quantia en concepte d'ingressos indeguts de la prestació, amb les conseqüències que això suposa.

La renda garantida de ciutadania és una prestació destinada a assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i famílies que es troben en situació de pobresa. L'article 4 de la Llei estableix el caràcter complementari i subsidiari d'aquesta prestació, i fixa expressament els ingressos compatibles que no computen per determinar el llindar econòmic, entre els quals hi ha les prestacions econòmiques d'urgència per evitar desnonaments, però no els ajuts per pagar el lloguer en casos que no suposen una emergència.

Tornar a l

El Síndic obre una investigació per la intoxicació d’una quarantena de joves amb monòxid de carboni a Sant Hilari Sacalm

17/04/2018

Considera necessari conèixer les circumstàncies en què va tenir lloc l'incident

Davant les notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre l’atenció sanitària que van requerir aquest passat 14 d’abril un grup d’infants i de joves allotjats en una casa de colònies a Sant Hilari Sacalm (Girona), el Síndic ha decidit obrir una actuació d’ofici.

El Síndic considera necessari conèixer les circumstàncies en què va tenir lloc l'incident, i també l'actuació de l'administració que supervisa els recursos de lleure. Per aquest motiu, l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants i els adolescents, M. Jesús Larios, s’ha adreçat a l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i a la Direcció General de Joventut, depenent del Departament de Treball, Afers socials i família. Així, el Síndic ha demanat tota la informació necessària per conèixer, entre d’altres, l’estat de les instal·lacions o les mesures previstes per evitar que situacions similars es repeteixin.

Segons les informacions, un grup d’uns quaranta joves, la majoria infants i adolescents que passaven el cap de setmana en una casa de colònies, han requerit assistència mèdica en diferents centres hospitalaris a causa d’una intoxicació aparentment de monòxid de carboni.

Tornar a l

El Síndic reitera que impedir la investidura de Jordi Sànchez vulnera els seus drets polítics i vulnera la independència del Parlament de Catalunya

12/04/2018

Considera que el Tribunal  Suprem actua en contra de la jurisprudència europea i ignora el Comitè de Drets Humans de l’ONU

El Síndic de Greuges reitera que denegar un permís especial a Jordi Sànchez per participar, com a candidat, en la sessió d’investidura convocada pel president del Parlament de Catalunya per al proper 13 d’abril vulnera els drets de participació política del diputat i de tota la ciutadania de Catalunya. Tal com es va manifestar en el comunicat emès en ocasió del primer intent d’investidura de Sànchez, la negativa del jutge instructor a permetre la seva participació en una sessió d’investidura en què és el candidat proposat vulnera de manera flagrant aquests drets i va en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

La decisió afecta igualment la separació de poders, en la mesura que, d’acord amb l’Estatut de Catalunya (art. 67) i en el marc de la Constitució espanyola, la condició de diputat o diputada genera un dret potencial a esdevenir president del govern, si es compta amb el suport majoritari de la cambra. Això només ho pot constatar, i per tant decidir, el president del Parlament, després de les consultes als grups parlamentaris, sense que el poder judicial pugui substituir aquesta funció democràtica.

Davant d’aquesta nova interlocutòria, el Síndic considera que resulten vulnerats elements actius i passius del dret de participació política i de la llibertat de Jordi Sànchez. A més, en el marc del seu mandat estatutari de defensa dels drets individuals i les llibertats públiques, i sens perjudici del respecte a la independència del poder judicial, reitera com en altres ocasions que la qualificació penal com a rebel·lió o sedició dels fets al voltant de l’1 d’octubre és clarament desproporcionada i pot atemptar contra principi de legalitat penal. Així mateix, és desproporcionada la mesura cautelar de presó provisional que es manté en el marc d’aquest procés per a vuit persones; mesura que, en tant que s’hagi adoptat en funció de la ideologia d’aquestes persones, seria contrària al dret a la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i manifestació i el dret a la llibertat i seguretat personals.

Addicionalment, el Comitè de Drets Humans de l’ONU, en l’ofici d’acusament de recepció de la comunicació tramesa per Sànchez per la presumpta vulneració de l’article 25 del Pacte internacional de drets civils i polítics (Com. n. 3160/2018), ha recordat a les autoritats espanyoles que han de “prendre totes les mesures necessàries per assegurar que Jordi Sànchez i Picanyol pot exercir els seus drets polítics d’acord amb l’article 25 del Pacte”. Aquest advertiment s’ha formulat en el marc de l’article 92 del Reglament de procediment del Comitè, que permet a aquest òrgan “comunicar a l’Estat la seva opinió sobre la conveniència d’adoptar mesures provisionals per evitar un dany irreparable a la víctima de la vulneració denunciada”.

El Síndic posarà aquests fets en coneixement de la comissària europea de drets humans, Dunja Mijatović, i dels òrgans competents en matèria de drets humans de les Nacions Unides.

Tornar a l

El Síndic s’adreça a la comissària europea de Drets Humans i a relators de les Nacions Unides per la manca de proporció de les actuacions davant presumptes delictes comesos per persones dissidents amb la unitat d’Espanya

11/04/2018

Les actuacions perseguides en aquest cas per l’Audiència Nacional s’han de considerar prima facie com a expressió de llibertats públiques legalment protegides

El Síndic ha posat en coneixement de la nova comissària europea de drets humans, Dunja Mijatović i dels relators competents en matèria de drets humans de Nacions Unides les darreres detencions de persones acusades de rebel·lió i terrorisme. Es tracta d’una operació coordinada per l’Audiència Nacional pels talls de carretera i l’aixecament de peatges duts a terme fa dues setmanes. El Síndic recorda que les llibertats d’expressió i de manifestació constitueixen drets fonamentals protegits per les més altes normes jurídiques nacionals i internacionals i que, tot i que aquestes llibertats no són absolutes, els seus límits han d’estar basats en la llei, cercar fins legítims i ser proporcionals.

Les actuacions perseguides en aquest cas per l’Audiència Nacional s’han de considerar prima facie com a expressió de llibertats públiques legalment protegides. Si, en el decurs de l’exercici d’aquestes llibertats, s’han ultrapassat els límits constitucionals i estatutaris dels drets en qüestió i s’han comès actes de desordre públic, s’han de perseguir penalment aquests fets amb proporció i mesura. La qualificació de fets d’aquesta naturalesa com a rebel·lió o terrorisme resulta manifestament desproporcionada, contrària al principi de legalitat i adreçada aparentment al doble objectiu, d’una banda, de criminalitzar la protesta i provocar un efecte dissuasiu de cara a futures mobilitzacions; i, de l’altra, de permetre a l’Audiència Nacional assumir la instrucció d’uns fets que, en virtut del principi de jutge predeterminat per la llei, correspondria als jutjats d’instrucció dels territoris on s’hagin comès.

Tornar a l

El Síndic demana a les autoritats policials i judicials que actuïn amb proporció i mesura a l’hora de perseguir possibles delictes dissidents amb la unitat d’Espanya

10/04/2018

Recorda que les llibertats d’expressió i de manifestació constitueixen drets fonamentals protegits per les més altes normes jurídiques nacionals i internacionals

La qualificació de fets d’aquesta naturalesa com a rebel·lió o terrorisme resulta manifestament desproporcionada

Davant les informacions relatives a la detenció de persones acusades de rebel·lió i terrorisme en una operació coordinada per l’Audiència Nacional pels talls de carretera i l’aixecament de peatges duts a terme fa dues setmanes, el Síndic recorda que les llibertats d’expressió i de manifestació constitueixen drets fonamentals protegits per les més altes normes jurídiques nacionals i internacionals i que, tot i que aquestes llibertats no són absolutes, els seus límits han d’estar basats en la llei, cercar fins legítims i ser proporcionals.

Les actuacions perseguides en aquest cas per l’Audiència Nacional s’han de considerar prima facie com a expressió de llibertats públiques legalment protegides. Si, en el decurs de l’exercici d’aquestes llibertats, s’han ultrapassat els límits constitucionals i estatutaris dels drets en qüestió i s’han comès actes de desordre públic, s’han de perseguir penalment aquests fets amb proporció i mesura. La qualificació de fets d’aquesta naturalesa com a rebel·lió o terrorisme resulta manifestament desproporcionada, contrària al principi de legalitat i adreçada aparentment al doble objectiu, d’una banda, de criminalitzar la protesta i provocar un efecte dissuasiu de cara a futures mobilitzacions; i, de l’altra, de permetre a l’Audiència Nacional assumir la instrucció d’uns fets que, en virtut del principi de jutge predeterminat per la llei, correspondria als jutjats d’instrucció dels territoris on s’hagin comès.

El Síndic posarà aquests fets en coneixement de la nova comissària europea de drets humans, Dunja Mijatović i dels òrgans competents en matèria de drets humans de les Nacions Unides.

Tornar a l