Notícies

La llei d’accés a la informació podria ser un instrument de reactivació democràtica i combat a l’opacitat

04/06/2012

(c) Síndic de Greuges

El Síndic alerta davant el Parlament de la decepció que pot suposar el retard i un contingut restringit del projecte de llei d’accés a la informació

En la seva compareixença a la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, Rafael Ribó ha centrat la seva intervenció en tres eixos:

  1. ha posat l’accent en un seguit de qüestions que la llei hauria d’incorporar per garantir la qualitat i el control democràtic;
  2. ha advertit sobre l’abús en les excepcions de matèries,situacions o institucions que podrien quedar al marge de la regulació del dret d’accés;
  3. ha reflexionat sobre l’impuls democràtic que comportarà la llei d’accés a la informació si es fa seguint els paràmetres de lleis equivalents d’altres països europees i nordamericans.

De les diverses propostes que conté l’informe del Síndic de Greuges sobre el dret d’accés a la informació, la intervenció de Rafael Ribó ha remarcat especialment els següents aspectes per tal que siguin incorporats en les futures normes:

- El silenci positiu després de 15 dies d’haver-se produït la petició per fer efectiu el dret d’accés a la informació pública. Amb aquesta mesura es vol que l’accés sigui efectiu amb celeritat i evitar que la passivitat de l’administració impedeixi per la via dels fets el dret d’accés a la informació.

- El dret d’accés ha d’estar garantit per a tota informació d’activitat pública, independentment de si aquesta està en mans d’organismes privats, ja siguin empreses o altres organismes.

- L’obligació de que la informació es disposi de manera comprensible i en formats electrònics d’accés universal.

El Síndic defensa  que la futura llei reguli el dret d’accés a la informació de manera completa, unitària i coherent amb els paràmetres europeus.

Així mateix ha recomanat que la llei inclogui l’obligació de difondre informació d’interès públic, com a manifestació del principi de transparència i també d’eficiència, ja que una activitat intensa de difusió –que les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten– reduiria la necessitat de peticions expresses i individuals d’accés.

D’entre les informacions d’interès públic, la relativa a l’activitat econòmica dels poder públics esdevé especialment rellevant.  Cal que la informació econòmica i d’execució pressupostària es difongui i sigui accessible  mitjançant un format comprensible i que permeti explotar les dades fàcilment.

En el llistat següent es recullen les principals propostes incloses en l’informe que avui el Síndic ha presentat davant el Parlament

- Qualsevol persona hauria de poder sol·licitar l’accés a la informació pública sense necessitat d’acreditar-hi cap interès personal ni motivar la seva petició.

- La regla general ha de ser permetre l’accés a la informació, i la denegació n’ha de ser l’excepció.

- El que ha de ser rellevant als efectes de l’aplicació de la llei és que la informació faci referència a activitat pública.

- Una informació no definitiva, preparatòria, que és d’interès públic, no hauria de quedar exclosa de l’accés per aquest caràcter auxiliar, llevat que pugui comportar algun perjudici per a altres drets o interessos i l’exclusió sigui necessària per protegir-los.

- La llei ha d’articular mecanismes per permetre l’aplicació proporcional quan l’accés entra en conflicte amb altres drets.

- El termini per resoldre hauria de ser de 15 dies, tal com preveuen les institucions comunitàries. El silenci ha de ser positiu, sense necessitatd’actuacions addicionals o confirmatòries.

- L’accés a la informació ha de ser gratuït.

- Una autoritat independent hauria d’assumir la tasca de promoure el dret d’accés i revisar els supòsits que l’Administració ha denegat,prèviament a la via judicial.

- El dret d’accés a la informació i el dret a la intimitat són drets complementaris i han de deixar de ser considerats antagònics. En cap cas el dret a la intimitat pot ser un límit absolut al dret d’accés, cal cercar una aplicació ponderada i proporcional en l’exercici i la garantia d’ambdós drets. 

Tornar