Notícies

El Síndic analitza els fets al voltant de l’1-O, monitoritza l’aplicació de l’article 155 de la CE i estudia l’actuació de la Junta Electoral Central davant les eleccions del 21-D

01/12/2017

Investigarà la pàgina web del Ministeri de l’Interior, per determinar si pot ser classificada com a mecanisme per incitar la catalanofòbia
 
Insisteix en la necessitat d’abordar  l’actuació policial de l’1 d’octubre en seu parlamentària

Video de la roda de premsa

El passat 27 d’octubre, després de l’aprovació de dues resolucions al Parlament de Catalunya, clarament fora del marc constitucional amb la pretesa declaració d’independència, a proposta del Consell de Ministres, el Ple del Senat va autoritzar un ampli seguit de mesures respecte de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola (CE). A partir d’aquí, el president del Govern espanyol ha adoptat diversos reial decrets que inclouen el cessament del president, el vicepresident i els consellers del Govern de la Generalitat, i també d’altres alts càrrecs del Govern, i la dissolució del Parlament de Catalunya; dissolució que porta aparellada la convocatòria d’eleccions autonòmiques per al 21 de desembre d’enguany. La Fiscalia General de l’Estat també ha plantejat davant el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional querelles penals contra les persones que han governat la Generalitat i contra la Mesa del Parlament, que han estat admeses a tràmit per ambdós tribunals.

En el marc d’aquest context, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha avançat aquest divendres, 1 de desembre, que ha obert diverses actuacions per garantir la defensa dels drets dels candidats i de l’electorat davant la contesa electoral del pròxim 21 de desembre. La campanya, que comença d’aquí a 3 dies, concretament el pròxim dia 5 de desembre, podria dur-se a terme, a parer del Síndic, sense preservar el dret a la igualtat de condicions per a totes les candidatures. Per aquest motiu, supervisarà totes les possibles afectacions i dificultats que puguin trobar els candidats per dur a terme la campanya.

Un altre front que preocupa el Síndic són les decisions que està prenent la Junta Electoral Central, les quals considera que podrien emmarcar-se fora de les seves competències, i fins i tot, traspassar la legalitat constitucional. Ens trobem davant la censura prèvia de continguts i expressions diverses, tant pel que fa als candidats, com als mitjans de comunicació i fins i tot a la ciutadania. Es tracta, considera el Síndic, d’una greu conculcació del dret a la llibertat d’expressió o a la de manifestació. Fets com la prohibició del color groc o les restriccions imposades als mitjans de comunicació públics en són un exemple.

Finalment, el Síndic, també ha manifestat la voluntat d’analitzar la pàgina web del Ministeri de l’Interior, per determinar si pot ser classificada com a mecanisme per incitar la catalanofòbia amb l’objectiu, en aquest cas paradoxal, de denunciar els delictes d’odi.

El Síndic ha anunciat aquestes noves línies d’investigació en el marc de la presentació pública de l’informe de síntesi de les actuacions realitzades al voltant dels fets de l’1 d’octubre. A més, suposen una continuació de la tasca iniciada el passat mes d’abril amb la publicació d’un informe sobre els retrocessos democràtics al regne d’Espanya els últims anys. Ara, a Catalunya, especialment preocupants arran de l’aplicació de l’article 155.

Els fets al voltant de l’1-O

Després de fer un seguiment de les actuacions policials dutes a terme l'1 d'octubre a partir de les queixes rebudes i de la informació a què s'ha accedit des de diversos canals, el Síndic va iniciar una actuació d'ofici. Rafael Ribó  considera que, tot i que l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya era clara pel que fa al tancament dels col·legis electorals, també assenyalava que calia executar-la "sense afectar la normal convivència ciutadana".

El síndic de greuges ha enviat puntualment al comissari informacions sobre el context social i polític a Espanya i Catalunya; en concret, li ha traslladat informació sobre l’actuació de les forces de seguretat de l’Estat durant l’1 d’octubre i la voluntat de la institució de dilucidar responsabilitats judicials i policials. “Us insto que assegureu, amb la col·laboració d’altres organismes responsables de la seguretat, que es duguin a terme, de forma àgil, independent i efectiva,  investigacions sobre les acusacions contra els cossos policials de fer un ús desproporcionat de la força el passat 1 d’octubre a Catalunya”. Aquest és el requeriment que el comissari europeu de Drets Humans ha enviat recentment (4 d’octubre) al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido. El síndic també posa de relleu el compromís que el ministre Alfonso Dastis va prendre davant el Secretari General del Consell d’Europa, Thorbjørn Jagland, d’iniciar una investigació sobre l’ús de la força per part dels cossos policials. En aquest sentit, destaca les conclusions a les que han arribat organismes internacionals de reconegut prestigi, com poden ser Human Rights Watch o Amnistia Internacional.

El síndic ha manifestat sorpresa davant l’anunci de suspendre la comissió que havia d’analitzar els fets al Parlament de Catalunya, així com que no s’hagi articulat cap mecanisme per fer-ho al Congrés dels Diputats.

L’aplicació de l’article 155 CE

L’actuació del Tribunal Constitucional que suspèn o declara inconstitucionals lleis aprovades pel Parlament o declaracions posteriors demostra que dins de l’ordenament vigent hi ha mesures jurídiques per garantir el respecte a l’ordenament constitucional més adequats que l’ús que s’ha fet de l’article 155 CE. A banda de no haver fixat un límit temporal de l’excepcionalitat de manera explícita, les mesures adoptades pel Govern de l’Estat podrien vulnerar el dret fonamental a la participació política de tota la ciutadania de Catalunya, reconegut en els articles 23 de la Constitució i 3 del Protocol addicional al Conveni europeu de drets humans.

L’exercici del manament parlamentari dels càrrecs electes està protegit per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en aplicació d’aquest darrer precepte i, des d’aquest punt de vista, la destitució del Govern català en ple vulnera el dret a la participació política de tota la ciutadania de Catalunya, amb independència de les opcions que votés a les eleccions de setembre de 2015. Això és així en tant que aquesta destitució es produeix amb una possible transgressió del mateix ordenament jurídic espanyol, atès que cap precepte de la Constitució espanyola, inclòs l’article 155 CE, no preveu que es pugui adoptar una mesura d’aquesta naturalesa.

Aquesta resolució pot ser impugnada judicialment pels ciutadans, fins i tot en empara constitucional, pels qui considerin lesionat el seu dret de participació. Per la seva banda, davant d’irregularitats comeses en seu parlamentària que lesionen els seus drets, els parlamentaris disposen, com ja ha advertit el Síndic, de la via del recurs específic previst en la Llei del Tribunal Constitucional.

A banda, la interpretació que han fet el Senat i el Govern de l’article 155 sembla contrària a altres preceptes constitucionals. Les decisions preses sobre la competència de dissoldre el Parlament i convocar eleccions, i també de cessar el president i el Govern, poden transgredir el dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la CE i el sistema desplegat en el títol VIII. No obstant això, les eleccions convocades per al 21 de desembre s’han de poder desenvolupar amb totes les garanties democràtiques i sense cap amenaça ni advertiment amb relació als resultats. I, en tot cas, el Govern espanyol s’hauria de comprometre públicament a aixecar les mesures excepcionals adoptades un cop es formi, lliurament i segons les previsions estatutàries, el nou govern de la Generalitat.

A més, amb independència que la suspensió de l’autogovern de Catalunya es pugui considerar una vulneració intrínseca de drets o no, el fet que des del 29 d'octubre l’Administració de la Generalitat de Catalunya es governi a distància, per instàncies alienes a la voluntat popular expressada per la ciutadania de Catalunya i que no responen davant dels seus legítims representants, pot generar un risc de mala administració i de potencials vulneracions de drets.

Accés a l'Informe de síntesi dels fets de l'1-O

Tornar