Notícies

El Síndic manifesta que a les escoles de Catalunya es garanteix el pluralisme i el no-adoctrinament

02/07/2018

foto

Informe El pluralisme a les escoles de Catalunya com a garantia del no-adoctrinament

L’informe és concloent: a Catalunya no hi ha un problema d'adoctrinament sistemàtic als centres, tot i algunes pràctiques puntuals per corregir

Del total d’incidències presentades al Síndic de Greuges o al Ministeri d’Educació, arran dels fets de l’1-O, un 5,7% conté actuacions irregulars

La judicialització de l’actuació del professorat pel tractament que ha donat als esdeveniments polítics dels darrers mesos a l’aula afecta la garantia del dret a l’educació dels infants

Els continguts dels llibres de text respecten, amb caràcter general, els principis, els valors, les llibertats, i els drets i els deures establerts en el nostre ordenament jurídic

El principal problema de l'educació a Catalunya és la manca d'igualtat d'oportunitats. Cal avançar en la lluita contra la segregació escolar

El Síndic de Greuges ha presentat aquest dilluns 2 de juliol de 2018 un informe monogràfic en què desgrana la qüestió recentment plantejada sobre un hipotètic adoctrinament al si de l’escola catalana. El document aborda dos aspectes fonamentals: el tractament de la controvèrsia política per part dels centres educatius a partir de les queixes i incidències registrades pel Síndic i pel Ministeri d'Educació arran dels fets de l'1 d'octubre, i també una anàlisi exhaustiva del contingut dels llibres de text, arran d’un informe previ de l'entitat AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari), que denunciava l’existència de material suposadament adoctrinador.

L’informe és concloent: més enllà de situacions puntuals que s’han de corregir en el tractament de la situació política per part dels centres escolars, i d'algun detall puntual dels llibres de text que pot induir a l'error, de l'anàlisi duta a terme en cap cas se'n desprèn un adoctrinament sistemàtic de l’alumnat a Catalunya.

El Síndic fa una crida als actors polítics i socials i als mitjans de comunicació a tractar aquest tema amb rigor i responsabilitat. També insta les administracions i les autoritats de la Generalitat de Catalunya i del Govern de l’Estat a preservar el clima de convivència i l’activitat educativa sense interferències ni instrumentalitzacions de caràcter partidista i mediàtic, de manera que es preservi el dret a l’educació de tot l’alumnat.

Pel que fa a l’abordatge de temes controvertits a les aules, el Síndic posa en valor la tasca desenvolupada pels professionals de l’educació, en un context social i polític d’enorme complexitat, per garantir la bona convivència als centres educatius amb ple respecte a la pluralitat.

L’educació no pot estar aïllada de l’entorn de l'alumnat. Treballar aspectes relacionats amb la situació social i política on s’escolaritza l’alumnat no és contrari als fins de l’educació, sinó que s’emmarca en l’exercici del dret a l’educació i en les funcions que el marc normatiu vigent atribueix al sistema educatiu. Tant al Consell d’Europa com la Comissió Europea han considerat necessari impulsar l’aprenentatge i el debat d’aspectes controvertits a les escoles, com a element de cohesió i d’expansió de la cultura de la democràcia i el respecte als drets humans.

De les 174 incidències presentades al Síndic de Greuges o al Ministeri d’Educació, arran dels fets de l’1-O, no sempre verificables, amb referències específiques a 134 centres diferents, un 5,7% conté actuacions irregulars, un 6,3%, actuacions no irregulars però que constitueixen males praxis i un 4,6%, actuacions que estan subiudice. La resta són incidències no verificables, inconsistents o que s'ajusten als principis que regeixen el nostre sistema educatiu 

El Síndic recorda la necessitat de revisar les pràctiques irregulars puntuals que es produeixin, però l'informe també evidencia que:

- un 21,3% de les incidències denunciades, tant al Síndic de Greuges com al Ministeri d’Educació, no han pogut ser verificades perquè formen part d’escrits formulats per persones, de vegades anònimes, que expressen opinions o remeten a determinats fets suposadament ocorreguts, sense especificar el lloc on es van produir;

- un 23,0% de les incidències són inconsistents, bé totalment o bé parcialment.

Entre actuacions irregulars i males praxis, hi ha una vintena de situacions que cal revisar, que, en cap cas, poden ser extrapolades al conjunt del sistema educatiu, com si la gestió que s’hagués fet arran dels fets de l’1 d’octubre de 2017 fos estructuralment irregular. Convé recordar que, segons dades del Departament d’Ensenyament, el curs 2017/2018 hi ha més de 1.300.000 alumnes matriculats als diferents ensenyaments del sistema educatiu a Catalunya, en prop de 4.800 centres públics i privats (3.000 dels quals imparteixen ensenyaments obligatoris).

Algunes de les idees importants que es reflecteixen en l'informe són:

- Els centres educatius han d’evitar mostrar símbols o signes identificatius amb les diferents opcions partidistes, del signe que siguin. Aquesta previsió no exclou els missatges que no siguin partidistes i que respectin el seu caràcter propi.

- Tractar l'actualitat política a les aules forma part del procés educatiu de l'alumnat. Aquest tractament, però, s'ha de fer sense manipulacions ideològiques ni propagandístiques, amb respecte a la pluralitat, sempre amb l'interès de l'infant en el centre, amb la possibilitat que totes les visions polítiques es puguin manifestar lliurement i amb respecte per a qui no vulgui expressar-les.

- Els eventuals conflictes derivats del tractament a l'aula de fets controvertits s'han de resoldre de manera positiva i no confrontativa, a través dels mecanismes establerts administrativament a aquest efecte. La judicialització de l’actuació del professorat pel tractament que ha donat als esdeveniments polítics dels darrers mesos a l’aula afecta la garantia del dret a l’educació dels infants.

- La importància de tractar amb cura els fets controvertits per evitar l'adoctrinament no pot comportar restriccions de drets per als infants: l'alumnat té dret a prendre decisions col·lectives respecte a l'assistència a classe, i també a participar en manifestacions i en reunions públiques; l'alumnat té dret a expressar les seves opinions polítiques a classe, en els debats d'aula o, si s’escau, en els treballs.

- La controvèrsia partidària al voltant del model lingüístic a l’escola provoca que es confongui el català a l’escola com a instrument d’adoctrinament de determinades opcions partidistes. L’article 6.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que “la llengua pròpia de Catalunya és el català”, previsió que ha estat declarada constitucional per la Sentència 31/2010, del 28 de juny (interpretada en els termes establerts pels FJ 14). Allò que és propi de Catalunya no pot tenir la consideració de partidari.

Pel que fa al suposat adoctrinament a través dels llibres de text, l’informe desmunta alguns mites, com ara la incapacitat crítica de l’alumnat, el silenci com a garantia de no-adoctrinament, la neutralitat del currículum i l'autorització administrativa prèvia dels llibres o l'homologació del currículum com a garantia de pluralisme i no-adoctrinament.

L'informe analitza de manera exhaustiva un informe previ elaborat per l'entitat AMES sobre l'adoctrinament a través dels llibres de 5è i 6è de primària. Aquest informe conté observacions específiques de 59 pàgines, d’un total de 3.296 pàgines (més de 1.500 referides específicament a la història i la geografia) en els catorze llibres analitzats, l’1,8%. N’hi ha dos sense continguts suposadament adoctrinadors, i n’hi ha cinc amb dos continguts o menys. De la resta de llibres, com a màxim, hi ha 11 continguts suposadament adoctrinadors. Cap dels trenta-cinc continguts suposadament adoctrinadors identificats per l'entitat AMES, a més, apareixen en més de la meitat dels llibres de text analitzats, i la majoria (21 dels 35) apareix només en un sol llibre. A partir d’aquesta realitat, i sense entrar a valorar la consistència o no del caràcter adoctrinador d'aquests continguts, val a dir que, si bé hi poden haver aspectes puntuals a corregir, no es pot afirmar que hi hagi un adoctrinament sistemàtic dels alumnes catalans a través dels llibres de text.

- Hi ha llibres que dediquen més extensió a parlar de la història i la geografia de Catalunya, mentre que d'altres ho fan d'Espanya. En tot cas, els llibres de text han de contenir els continguts curriculars previstos en els plans d’estudi.

- Els continguts dels llibres de text s'haurien d’elaborar fonamentalment a partir de criteris pedagògics, i, d’acord amb aquests criteris, no és inconsistent que hi hagi alguns dels llibres de text que centrin més espai a explicar realitats situades en l’entorn més proper dels alumnes, perquè poden tenir una significació més gran per a la seva vida quotidiana a causa de la proximitat, especialment a primària. A mesura que s’incrementa l’edat, es van incorporant progressivament continguts relacionats amb Catalunya, Espanya, Europa i el món.

- Els llibres de text han d’exposar els continguts amb rigor científic, sempre d’una manera que sigui comprensible per a les edats dels alumnes als quals estan adreçats.

- Els llibres de text, com qualsevol producció acadèmica, han d’estar subjectes a revisió i a introducció de possibles millores. De l'anàlisi feta, el Síndic ha detectat alguna imprecisió puntual, tot i que aquesta sembla més ocasionada per la voluntat de fer comprensible la informació que es transmet que no pas per la voluntat d’inculcar una determinada doctrina.

L’informe de l’entitat AMES atribueix determinades intencions adoctrinadores a determinats continguts, intencions que poden ser versemblants quan s’analitzen aquests continguts aïlladament però no quan es contextualitzen amb la resta del contingut dels llibres. L’adoctrinament es produiria si es transmetés de manera sistemàtica una informació parcial o esbiaixada en un llibre de text, no només quan aquesta informació hi apareix de manera puntual i no es té en compte que en altres parts del llibre hi apareixen altres informacions que permeten construir una visió global ben formada, a partir de la suma de les informacions parcials.

En aquest sentit, en l’anàlisi del possible adoctrinament de l’alumnat, el Síndic demana que no es descontextualitzin els continguts que s’analitzen, perquè aïlladament no tenen la mateixa significació que quan s’interpreten en el conjunt dels llibres. Alhora, el Síndic també demana que no es confongui la simplificació en què determinats continguts s’exposen en els llibres de text amb l’adoctrinament, de la mateixa manera que no s'ha de confondre la lluita contra l’adoctrinament amb la voluntat d’imposar una única manera d’exposar la història o la geografia de Catalunya i d’Espanya. La mateixa historiografia admet diferents interpretacions sobre els fets històrics, com ho demostren els nombrosos debats existents en l’àmbit acadèmic, però també com evidencia la diversitat de plantejaments existents en els mateixos llibres de text.

El Síndic també ha constatat que, amb caràcter general, els continguts dels llibres de text respecten els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures establerts en el nostre ordenament jurídic.

De fet, el Síndic recorda que el principal problema del sistema educatiu és la manca d'igualtat d'oportunitats, i reitera la necessitat d'avançar en l'assoliment del Pacte contra la segregació escolar.

Fetes aquestes consideracions, l’informe acaba amb algunes recomanacions:

- Incorporar en les instruccions del Departament d’Ensenyament sobre el funcionament dels centres criteris i pautes adreçades a les direccions dels centres sobre el tractament de la situació política.

- Elaborar materials didàctics per poder tractar temes controvertits a les aules. De la mateixa manera, promoure el tractament i el debat de l’actualitat política.

- Garantir els drets dels infants, especialment el dret a la llibertat de pensament i el dret a la llibertat d’expressar-lo i, si convé, de no expressar-lo, situant l’interès superior de l’infant en el centre d’aquesta tasca.

- Promoure la formació del professorat per a l’abordatge dels temes controvertits a les aules.

- Divulgar entre la comunitat escolar els procediments de resolució positiva dels conflictes, amb ús de les vies administratives

- Garantir el no-adoctrinament i la pluralitat del contingut dels llibres de text, amb mecanismes de supervisió

Tornar