Notícies

Comunicat amb relació a la suspensió del càrrec públic de sis diputats del Parlament de Catalunya

11/07/2018

cc

En data 10 juliol de 2018 s’ha donat a conèixer la interlocutòria del jutge instructor del Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017, que ordena la suspensió del càrrec públic de sis diputats del Parlament de Catalunya en aplicació de l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal (LeCrim).

Respecte d’aquesta decisió, el Síndic de Greuges manifesta el següent:

1. Tal com va assenyalar en el comunicat publicat el 29 de juny, una interpretació de l’article 384 bis que sigui conforme amb la doctrina del Tribunal Constitucional (STC 199/1987) faria inaplicable la suspensió automàtica de càrrec o funció pública de les persones processades i empresonades per presumptes delictes vinculats al procés, atès que en aquest cas no s’ha produït en cap moment la utilització d’armes o explosius, com reconeix el mateix Tribunal Suprem en la seva interlocutòria de 26 de juny de 2018. Per aquest motiu, el Síndic considera que els diputats afectats per la mesura de suspensió, en exercici del seu dret de participació i representació, poden recórrer contra la decisió a les instàncies jurisdiccionals competents, incloent-hi l’empara constitucional.

2. La suspensió de càrrec o funció pública de l’article 384 bis LeCrim pot tenir un efecte directe en el joc de majories del Parlament de Catalunya i pot desvirtuar el resultat de les eleccions de 21 de desembre de 2017. Respecte d’això, cal destacar que, en virtut d’una decisió judicial de tipus merament cautelar i no sobre el fons del cas sotmès a judici, es podria privar diversos diputats d’exercir les seves funcions per a un temps indefinit. Hi hauria una afectació, per tant, del dret fonamental de participació del parlamentari com a individu en la vida de la cambra i, sobretot, del dret col·lectiu de participació dels electors catalans en la formació de les majories polítiques a través d’eleccions competitives cada quatre anys. Aquesta decisió, en l’estadi actual del procediment, contradiria la jurisprudència del TEDH, per a qui “el paper dels òrgans judicials no pot en cap cas modificar l’expressió del poble” (Kerimova contra Azerbaitjan, de 30 de setembre de 2010).

3. L’alternativa que preveu la interlocutòria del jutge instructor, segons la qual el Parlament de Catalunya podria acordar la substitució dels diputats suspesos per altres membres de les candidatures corresponents, no està prevista en l’ordenament jurídic, suposa una extralimitació de les funcions judicials per invasió de la potestat legislativa, representa una intromissió en l’autonomia parlamentària i planteja per tots aquests motius serioses dificultats d’aplicació efectiva. En particular, el lliurament d’unes actes de diputats i diputades provisionals, que correspondria a la Junta Electoral i que no es pot sustentar en la Llei orgànica de règim electoral general (LOREG). Per tant, subsisteixen en el moment present tots els riscos de desvirtuació dels resultats electorals de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya assenyalats en el punt anterior.

4. Finalment, el Síndic torna a insistir, com ha acreditat en el seu recent informe de juny de 2017, La vulneració de drets fonamentals en ocasió de la reacció penal a l’1-O, que les acusacions de rebel·lió, sedició i organització criminal que s’estan substanciant al Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i altres tribunals d’instrucció són clarament desproporcionades respecte dels fets ocorreguts a Catalunya, particularment entre els mesos de setembre i octubre de 2017. Més concretament, pel que fa a la rebel·lió, les referències que va fer al seu dia el Tribunal Constitucional (STC 199/1987) a l’ús d’armes de guerra i explosius per justificar la suspensió de càrrec públic de persones processades i empresonades per rebel·lió denoten clarament que cap dels fets que s’investiguen en la causa especial 20907/2017 incorren en aquest tipus penal. Amb aquesta interlocutòria es fa un pas en la direcció contrària al necessari diàleg per resoldre el conflicte polític a Catalunya.

Aquest comunicat es posa en coneixement de la comissària europea de Drets Humans i de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa perquè en tinguin coneixement per a una eventual actuació.

Tornar