Notícies

El defensor de les persones reclama al Ple del Parlament la necessitat de treballar les llibertats, el diàleg i l’autogovern, d’acord amb la voluntat ciutadana

07/11/2018

Ple Parlament

La restricció de la llibertat personal de diversos dirigents polítics i socials per la mesura cautelar de privació de llibertat constitueix una vulneració de drets fonamentals 

Les mesures derivades de l'aplicació de l'article 155 i l'ús desproporcionat del Codi penal no permeten avançar cap a la solució dels problemes

Cal enfortir les garanties democràtiques que asseguren l'exercici dels drets i les llibertats fonamentals, com ara la llibertat d'expressió, de reunió i de manifestació 

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha comparegut aquest dimecres 7 de novembre de 2018 al Ple del Parlament de Catalunya per debatre l'informe La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a l'1-O i l'aplicació de l'article 155 CE.

En el marc de la presentació a la cambra de l'informe fet públic el passat mes de maig sobre els efectes de l'aplicació de l'article 155 i la persecució judicial derivada de l'1-O, el síndic ha fet un repàs de les actuacions d'ofici i queixes investigades durant l'últim any relacionades amb aquesta matèria. Rafael Ribó ha considerat greus les vulneracions de drets que s'estan produint en nom de la inviolabilitat de la unitat d'Espanya i ha recordat que l'Estat té instruments legals eficaços per donar una resposta davant de possibles infraccions de l'ordenament jurídic, sense necessitat de recórrer al Codi penal. En aquest sentit, el síndic ha considerat desmesurada la resposta de l'Estat espanyol a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de l'any 2017,

Un any després dels fets descrits en l'informe, l'actuació dels tres poders de l'Estat s'ha caracteritzat per l'aplicació de mesures excepcionals que han limitat, vulnerat i, fins i tot, criminalitzat l'exercici de drets i llibertats fonamentals, especialment la llibertat d'expressió. Així mateix, la restricció de la llibertat personal de diversos dirigents polítics i socials per la via d'un ús abusiu i desproporcionat de la mesura cautelar de privació de llibertat constitueix potser la vulneració més flagrant de drets fonamentals que s'ha produït.

L'informe també aborda la dissolució per mitjà de l'article 155 CE del Parlament i la destitució de més de 250 alts càrrecs del Govern, i conclou que s'ha afectat de manera directa el dret de participació política que reconeix l'article 23 CE, en un doble sentit: d'una banda, resulta afectat el dret dels càrrecs públics destituïts i el dels representants fets cessar per la dissolució anticipada del Parlament; i, d'altra banda, també resulta afectat el dret de participació política de la ciutadania, en general, en la mesura que els representants que han elegit no han pogut exercir la seva funció pel temps pel qual van ser elegits.

El dret de participació política de l'article 23 CE també es veu afectat pels actes que, després de les eleccions celebrades el dia 21 de desembre de 2017, impedeixen sense base legal que persones que han estat elegides com a diputades al Parlament de Catalunya i que estan en possessió dels seus drets polítics puguin ser candidates a la presidència de la Generalitat.

Els atacs o regressions a la llibertat no se circumscriuen a les expressions o manifestacions de caràcter independentista a Catalunya, sinó que tenen un abast més ampli i s'estan aplicant a diferents formes de protesta i dissidència.

L'informe alerta que en el marc dels processos penals que se segueixen en diferents instàncies jurisdiccionals per causes derivades de la consulta de l'1 d'octubre i la declaració del 27 d'octubre les possibles afectacions a drets fonamentals resulten molt preocupants. Un dels més notables és el que fa referència al principi de legalitat penal, quan es formulen acusacions desproporcionades, basades en uns fets manifestament distorsionats, sense la indestriable previsió legal típica. Aquesta vulneració del principi de legalitat penal en la instrucció de delictes com ara rebel·lió, sedició, terrorisme o organització criminal, entre d'altres, sembla buscar càstigs exemplaritzants i un efecte dissuasiu de determinades posicions polítiques en el futur.

Així mateix, des del punt de vista processal, també són greus les possibles vulneracions del dret de defensa, i també les manifestacions públiques que s'han produït al llarg dels darrers temps i que posen en qüestió la necessària imparcialitat judicial.

Finalment, en diverses ocasions durant el període sobre el qual tracta l'informe, i en especial durant la jornada del primer d'octubre de 2017, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van actuar d'una manera desproporcionada, i van provocar un dany superior al mal que suposadament volien evitar. Especialment preocupant i inacceptable va ser l'ús de pilotes de goma. 

Tornar