Qui ei eth sindic?

Dempús de junhsèga de 2004, eth sindic de grèuges de Catalonha (proòm dera val en Aran) ei Rafael Ribó.

Eth sindic ei escuelhut per tres cincaus parts deth Parlament e eth mandat a ua durada de nau ans.

Neishut en Barcelona eth 10 de mai de 1945, Rafael Ribó siguec escuelhut sindic de grèuges de Catalonha er an 2010 d’acòrd damb era naua lei deth Sindic. Aguest ei eth sòn dusau mandat ath capdavant dera institucion. Eth prumèr siguec dempús deth 2004 enquiath 2009, encara damb era lei anteriora.

Licenciat en Sciéncies Economiques e en Dret pera Universitat de Barcelona, ei doctor en Sciéncies Politiques, Economiques e Comercaius pera madeisha Universitat e a un Master of Arts in Politcal Science pera New School for Social Research de Naua York.

Ei professor titular jubilat de Sciéncia Politica e dera Administracion e a exercit era docéncia dempús deth 1970 ena Universitat de Barcelona, era Universitat Autonòma de Barcelona, era Universistat Pompeu Fabra, The American College e The New School for Social Research. Ei autor dera prumèra tesi doctorau escrita en catalan dempús dera Guerra Civil, er an 1974, damb eth títol “El concepte de cultura política segons Almond: a la recerca de l’especificitat política dels pobles”.

Membre dera Assemblada de Catalonha, siguec un des impulsors dera campanha tara oficialitat deth catalan e secretari dera comission d'enlaç. Secretari generau deth PSUC en 1986, siguec deputat en Parlament de Catalonha enquiara fin dera siesau legislatura (1980-2001), deputat en Congrès de Deputats (1993-1995) e president d'Iniciativa per Catalunya (1987-2000).

Ribó a ocupat diuèrsi cargues laguens der Institut Internacionau der Ombudsman (IIO), deth quau forme part dempús der an 2006. A l'ora d'ara es president de president dera Junta Directiva Europèa e un des directors dera Junta Mundiau.

Coma sindic a estat un des fondadors dera IALC (International Association for Language Comissioners), prumèra Associacion Internacionau de Comissaris de Lengua, constituïda en Barcelona er an 2014. Tanben a impulsat, amassa damb autes ombudmen, eth Hilat Europèu d’Ombudsmen deth sector energetic (NEON), fondat formauments eth mes de gèr de 2015 en Brusselles.

A publicat diferenti libres, capítols e estudis com, per exemple, El sistema polític de CatalunyaLa qüestió nacional i els Països CatalansManual de ciencia políticaCiudadanía y nacionalismo, e Les regions especials i la reforma del tractat de la Unió Europea.

Dempús der an 2001 ei eth president deth Patronat dera Fondacion Ulls del Món.