Síndics anteriors

 

Anton Cañellas i Balcells

Mandat: 1993-2004

Siguec escuelhut Sindic de Grèuges de Catalonha eth mes de hereuèr de 1993. En hereuèr de 1998, a propòsta de toti es grops parlamentaris, siguec escuelhut nauament Sindic de Grèuges per un dusau periòde de cinc ans, que s'alonguèc enquiath junh de 2004.

Pendent es onze ans ath capdauant deth Sindic, Cañellas impulsèc era projeccion internacionau dera institucion e potencièc eth papèr des nomentats ombudsman regionaus.

Siguec president der Institut Europèu der Ombudsman (2000-2002) e vicepresident dera Federacion Iberoamericana der Ombudsman (FIO) pendent es ans 1999-2001.

Es contactes internacionaus lo portèren a organizar en Barcelona era prumèra trobada d'ombudsman regionaus dera Union Europèa eth 1997 e era prumèra taula redona d'ombudsnman regionaus d'Euròpa en junhsèga deth 2004 amassa damb eth Consell d'Euròpa.

Damb eth Defensor deth Pòble e eth Collègi d'Avocats de Madrid metec en marcha un programa de cooperacion ena zòna des Balcans.

Tanben pendent eth sòn mandat se designèc era figura der Adjunt tara Defensa des Drets des Infants e se comencèren a hèr es desplaçaments dehòra dera sedença e anar a atier as ciutadans en diferentes localitats catalanes. En 1993 nomntèc coma adjunt Enric R. Bartlett i Castellà e en 1997 a Jordi Cots i Moner coma adjunt d'infants.

Neishut en Barcelona, er an 1923, se liciencièc en Dret ena Universitat de Barcelona. Er an 1947 intervenguec ena fondacion des Joventuts Democratiques de Catalonha e, mès tard, ena creacion dera Societat Catalana d'Estudis Juridics, Economics e Sociaus, filiau der Institut d'Estudis Catalans, e derh Centre d'Estudis Europèus. Tanben siguec secretari e president dera Associacion des Nacions Unides.

Er an 1976  formèc part dera representacion oficiau der estat espanhòu tara signatura per part deth Govèrn d'Espanha des Pactes Politics e Economics des Drets Umans, qu'auec lòc ena ONU.

Siguec deputat en parlament espanhòu en dues ocasions, en 1977 enes Corts Constituentes e en 1979. Formèc part dera Delegacion de Parlamentaris de Catalonha encargada de redactar e negociar era aprobacion der Estatut d'Autonomia de Catalonha de 1979 pes Corts Generaus e, er an 1980, siguec escuelhut deputat deth Parlament de Catalonha, eth quau lo nomentèc senador, enquiar an 1984.

Despús d'aguesta activitat politica, en 1985 siguec nomentat president deth Cosnelh Sociau dera Universitat Autonòma de Barcelona.

 

Frederic Rahola i d'Espona

Mandat: 1984-1992

Siguec eth prumèr Sindic de Grèuges, escuelhut er an 1984. Reelegit en 1989, aucupèc eth cargue enquiara sua mòrt que siguec eth 23 de noveme de 1992. Coma prumèr Sindic fixèc es bases de foncionament dera institucion.
Nomentèc coma adjunts a Jaume Giné i Daví (1984-1987) e Elies Rogent i Albiol (1988-1993) que siguec sindic en foncions pendent tres mesi entre es ans 1992-93.

Rahola  neishec eth 21 de seteme de 1914 en Barcelona. Licenciat en Dret. Trabalhèc en Departament de Finances dera Generalitat pendent es 1936-1938, cargue qu'abandonèc entà anar tar exilh en França. Tornèc tà Barcelona en 1942 e amassa damb eth sòn cunhat, Jaume Vicens Vives, creèren era Editoriau Teide.

Militant istoric d'ERC, en 1977 siguec nomentat conselhèr de Governacion dera Generalitat de Catalonha peth alavetz president Josep Tarradellas, de qui siguec òme de confiança e eth sòn representant en Catalonha des de 1976.