Actualitat: notícies e nòtes de premsa

Eth Sindic reclame mès acòrd politic entà afrontar es problematiques e es inegalitats sociaus

11/02/2019

foto

Informe tath Parlament 2018

A recebut pendent er an 2018 un totau de 10.495 queishes procedentes de 14.000 persones. Tanben a atengut 9.987 consultes e a iniciat 264 actuacions d’ofici. E, en globau, s’an tramitat 26.000 expedients e s’an atengut mès de 35.000 persones 

Son frequents es casi en qué a compdar deth refús o non-resolucion sus era renda garantida de ciutadania s’entre en ua ròda que derive en situacions grèus de praubesa energetica e pèrta d’abitatge

Er an 2018 i a agut un increment des sollicituds d’intervencion deth Sindic en encastre des drets civius e politics

En aguest informe, coma reflexion finau, Rafael Ribó demane a totes es institucions catalanes qu'establisquen coma rèptes prioritaris entath futur era luta contra era inegalitat sociau e economica, era consideracion der abitatge coma dret fonamentau, e non solament coma objècte economic, e era igualtat d’oportunitats ena educacion

Eth Sindic de Grèuges de Catalonha (Proòm dera Val) a recebut pendent er an 2018 un totau de 10.495 queishes procedentes de 14.000 persones, atengut que bères ues son collectives. Ei era chifra mès elevada dempús der an 2015. Tanben a atengut 9.987 consultes e a iniciat 264 actuacions d’ofici. S’an hèt 136 desplaçaments a 106 municipis e, en globau, s’an tramitat 26.000 expedients. Eth proòm dera val, Rafael Ribó, a destacat aguestes donades ath president deth Parlament, Roger Torrent, a qui a liurat aguest deluns, 11 de hereuèr, er Informe tath Parlament 2018, eth darrèr deth mandat peth quau siguec escuelhut er an 2010. Posteriorament, n’a hèt era presentacion publica.

Pendent era audiéncia mantenguda damb eth president deth Parlament, Rafael Ribó a exprimit era sua preocupacion pera inestabilitat politica que s’a viscut en Catalonha pendent er an 2018, agravada per entratge de mesures obstaculizadores e intervencionistes que n’an dificultat era governabilitat. En aguest sens, a alertat qu'eth principau damnatjat tostemp acabe en tot èster era persona mès vulnerabla, qu'ei qui mès emparament dera Administracion requerís.

Es chifres apunten en aguesta linha. Er increment mès significatiu de queishes s’a enregistrat en encastre des politiques sociaus, qu'a superat eth lindau de 30% (32%) dera totalitat de problematiques. E de manèra encara mès concrèta s’an pogut constatar es dificultats que s’an trobat es persones en risc d’exclusion sociau. Jamès coma enquia ara eth Sindic auie arrecebut tantes queishes en qué ua madeisha persona auesse tau quantitat de problèmes de tipes diuèrsi.

Son frequents es casi en qué a compdar deth refús o non-resolucion sus era renda garantida de ciutadania s’entre en ua ròda que derive en situacions grèus de praubesa energetica e pèrta d’abitatge. Situacions que pòden arribar a èster encara mès dramatiques quan se tracte de persones damb mainatges a cargue. De hèt, era majoria de queishes en aguesti encastres an estat presentades per hemnes. Eth genre ei fòrça present en aguesta realitat, e eth Sindic demane elaborar e implementar politiques sociaus dempús d’aguesta perspectiva.

Eth proòm dera val, Rafael Ribó, a arregraït era bona predisposicion e actitud collaboradora des administracions pendent tot eth mandat e a demanat a totes es institucions catalanes qu'establisquen coma rèptes prioritaris entath futur era luta contra era inegalitat sociau e economica, era consideracion der abitatge coma dret fonamentau, e non solament coma objècte economic, e era igualtat d’oportunitats en educacion.

68% de coneishença dera institucion e quasi ua 80% d’eficacitat

Ar inici deth sòn prumèr mandat, eth Sindic ère ua institucion desconeishuda entà bona part dera ciutadania catalana. Er indèx de coneishença er an 2005 a pena superaue eth 50%. Segons era darrèra enquèsta de coneishença, amiada a tèrme en gèr de 2019, eth grad de visibilitat dera institucion e eth prètzhèt qu'acomplís a arribat a 68%. Ath delà dera projeccion, eth Sindic s’auie fixat coma objectiu destacar era utilitat deth servici que preste. Er an 2018 s’a enregistrat un 97,6% d’acceptacion des resolucions (25,1% deth quau a estat acceptacion parciau).

Actuacions destacades per matèries
Es donades de 2018 presenten un increment deth numerò d’intervencions de dus encastres particularament considerables. Un ei era d’administracion publica, en concrèt de participacion ciutadana, atengut que fòrça persones considèren que s’an vulnerat es sòns drets civius e politics, coma eth dret de manifestacion o de libertat d’expression, eth dret a èster representades pes persones a qui an votat o era neutralitat der usatge d’espacis publics, entre d’autes.

Ara ben, er increment mès significatiu d’enguan s’a produsit en encastre des politiques sociaus. Er an 2018 a estat mès especiaument dur entàs persones en risc d’exclusion sociau.

Es encastres relacionadi damb enfància e educacion e tanben er encastre de transparéncia se tracten enes respectius informes que trobaratz en web sindic.cat.

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth proòm dera Val investigue er esbauçament de tèrra ena Garona

14/09/2018

foto (c) Gencat

Rafael Ribó, qu’en Aran exercís eth sòn cargue coma proòm, a daurit ua actuacion d’ofici deuant es informacions apareishudes ena premsa

A sollicitat informacion ara Confederacion Idrografica der Ebre e tanben as administracions d’Aran

Eth proòm a demanat informacion ara Confederacion Idrografica der Ebre, en relacion damb es actuacions qu’aguest organisme a previstes entà evitar es efèctes derivadi der esbauçament produsit ena Garona.

Segontes es mejans de comunicacion, es darrèrs mesi an agut lòc divèrsi esbauçaments de tèrra ena Garona que pòden comportar grèus afectacions ecologiques.

Atau, eth Proòm a demanat informacion ara Confederacion Idrografica der Ebre sus es trabalhs d’inspeccion qu’er organ a d’amiar a tèrme, atengudes es sues competéncies, entà garantir era viabilitat der ecosistema. Tanben a sollicitat èster informat des resultats dera inspeccion e des mesures urgentes que s’adoptaràn entà evitar alteracions ena reproduccion des espècies de peishi que demoren enes aigües afectades.

Fin finau, a sollicitat informacion as administracions deth territòri entà determinar quines afectacions pòt comportar aguest esbauçament; concrètament, s’a adreçat tath Conselh Generau d’Aran e divèrsi ajuntaments dera zòna.

Rafael Ribó, qu’en Aran exercís eth sòn cargue coma proòm, a daurit ua actuacion d’ofici deuant es informacions apareishudes ena premsa, a partir des quaus s’a hèt resson qu’eth Conselh Generau d’Aran s’a metut en contacte damb era Confederacion Idrografica der Ebre e li a sollicitat ua intervencion 

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic de Grèuges e Proòm dera Val recep detz queishes e dus consultes en desplaçament tà Vielha d’enguan

26/07/2018

Es problèmes mès exposadi an estat tèmes de consum, servicis sociaus, urbanisme e miei ambient

Eth sindic de grèuges, Rafael Ribó, cargue qu’en Aran exercís damb eth nòm de Proòm, a pogut verificar de prumèra man aguest dijaus 26 de junhsèga bères des problematiques que mès preocupen as aranesi.

Ribó, que s’a desplaçat tà Vielha, a atengut ua desena de persones, que li an presentat detz queixes e dus consultes sus diuèrsi tèmes. Es mès destacadi an estat consum, servicis sociaus, urbanisme e miei ambient.

Pendent eth 2017 eth Proòm recebec 16 queishes e 5 consultes, era màger part relacionades damb administracion publica e tributs (42,86%), seguidi de politiques territoriaus. En çò que hè ara distribucion de queishes per sèxe, en Aran s’invertissen es donades deth conjunt de Catalonha, ja qu’en Catalonha ei majoritària era preséncia de hèmnes que presenten queishes, especiaument en encastre de politiques sociaus, mentre qu’en Aran er an 2017 eth 75% des queishes an estat presentades per òmes, e en encastre des politiques sociaus, eth 66,7%.

Totes aguestes donades se pòden consultar en Informe annau dedicat ar Aran, coma se decidic en un acòrd der an 2008. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés enes sues comunicacions e materiau de difusion, e d’elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic, coma Proòm d’Aran, vò méter er accent ena defensa dera cultura e lengua araneses, dempús dera senténcia deth Tribunau Constitucionau

01/03/2018

foto

En cas de lengües en situacion de vulnerabilitat, cau qu’es autoritats les autregin un plus de preséncia e visibilitat

Tant era Carta de drets fondamentaus dera Union Europèa com era Carta europèa des lengües minoritàries e eth madeish tractat dera UE imposen enes païsi membres era obligacion de preservar er usatge e es coneishences des lengües minoritàries

Dempús d’analizar era recenta senténcia deth Tribunau Constitucionau (TC) contra er usatge preferent der aranés en encastres publics, eth Sindic (Proòm d’Aran) sollicite as administracions estatau, aranesa e catalana qu’assumisquen era responsabilitat de garantir e respectar era diuersitat lingüistica e culturau d’acòrd damb çò qu’establissen diuèrsi tractadi europèus. Eth Sindic recomane as autoritats qu’adopten mesures entà difóner e promoir er usatge der aranés.

Tant era Carta de drets fondamentaus dera Union Europèa com era Carta europèa des lengües minoritàries e eth madeish tractat dera UE imposen enes païsi membres era obligacion de preservar er usatge e es coneishences des lengües minoritàries. En cas de lengües en situacion de vulnerabilitat, coma er aranès, calerà qu’es autoritats les autregin un plus de preséncia e visibilitat.

Deuant era argumentacion deth TC qu’eth caractèr de lengua pròpria non pòt determinar ua preferéncia en usatge per part des poders publics en detriment deth castellan e deth catalan, e qu’es mesures adoptades entà garantir eth respècte e era proteccion der occitan (aranés en Aran) non pòden traspassar eth limit constitucionau der equilibri entre lengües cooficiaus, auran d’éster es poders publics es qui agen d'autrejar aguest plus. S’aguests non n'actuen coma promotors e defensors, dificilament se poirà preservar er usatge des lengües en situacion de vulnerabilitat.

Eth TC s’a pronunciat aguest mes de heureuèr de 2018 en relacion damb eth recòrs interposat contra determinadi articles dera Lei 35/2010, d'1 d'octobre, der occitan, aranés en Aran. En concrèt, a declarat era nullitat des referéncies ath sòn usatge preferent, coma lengua oficiau en Catalonha e pròpia der Aran, enes institucions, especiaument deth Conselh Generau d'Aran, ena Administracion locau e es entitats que ne depenen, enes mejans de comunicacion, ena ensenhança e ena toponimia.


Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e pròom dera Val d'Aran, Rafael Ribó, s'a desplaçat tà Vielha, a on a atengut 11 visites

18/07/2017

Era contaminacion acostica e es problèmes de convivéncia que genère, es conflictes urbanistics e era memòria istorica an estat bèri des tèmes tractadi

 

Coma hè cada an dempús deth 2008, eth sindic de grèuges de Catalonha, Rafael Ribó, s’a desplaçat tà Vielha entà atier es queishes des vesins. Eth sindic, cargue qu’en Aran exercís damb eth nòm de Proòm,  a pogut veir aguest dimars 18 de junhsèga quines son es problematiques que mès preocupen es aranesi.

En totau, a atengut 11 visites, que s’an tradusit en 11 queishes e 2 consultes. Bères exposauen  problèmes de convivéncia a causa dera contaminacion acostica e tanben s’an tractat es conflictes urbanistics, es males practiques de procediment administratiu, es tèmes de consum e era memòria istorica.  

Pendent tot eth 2016, eth pròom recebec 12 queishes e 3 consultes procedentes d’Aran, coma recuelh er informe annau dedicat a l’Aran en vertut d’un acòrd der an 2008. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés en es sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

 

Tornar tar inici deth listat de notícies