Actualitat: notícies e nòtes de premsa

Eth proòm dera Val investigue er esbauçament de tèrra ena Garona

14/09/2018

foto (c) Gencat

Rafael Ribó, qu’en Aran exercís eth sòn cargue coma proòm, a daurit ua actuacion d’ofici deuant es informacions apareishudes ena premsa

A sollicitat informacion ara Confederacion Idrografica der Ebre e tanben as administracions d’Aran

Eth proòm a demanat informacion ara Confederacion Idrografica der Ebre, en relacion damb es actuacions qu’aguest organisme a previstes entà evitar es efèctes derivadi der esbauçament produsit ena Garona.

Segontes es mejans de comunicacion, es darrèrs mesi an agut lòc divèrsi esbauçaments de tèrra ena Garona que pòden comportar grèus afectacions ecologiques.

Atau, eth Proòm a demanat informacion ara Confederacion Idrografica der Ebre sus es trabalhs d’inspeccion qu’er organ a d’amiar a tèrme, atengudes es sues competéncies, entà garantir era viabilitat der ecosistema. Tanben a sollicitat èster informat des resultats dera inspeccion e des mesures urgentes que s’adoptaràn entà evitar alteracions ena reproduccion des espècies de peishi que demoren enes aigües afectades.

Fin finau, a sollicitat informacion as administracions deth territòri entà determinar quines afectacions pòt comportar aguest esbauçament; concrètament, s’a adreçat tath Conselh Generau d’Aran e divèrsi ajuntaments dera zòna.

Rafael Ribó, qu’en Aran exercís eth sòn cargue coma proòm, a daurit ua actuacion d’ofici deuant es informacions apareishudes ena premsa, a partir des quaus s’a hèt resson qu’eth Conselh Generau d’Aran s’a metut en contacte damb era Confederacion Idrografica der Ebre e li a sollicitat ua intervencion 

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic de Grèuges e Proòm dera Val recep detz queishes e dus consultes en desplaçament tà Vielha d’enguan

26/07/2018

Es problèmes mès exposadi an estat tèmes de consum, servicis sociaus, urbanisme e miei ambient

Eth sindic de grèuges, Rafael Ribó, cargue qu’en Aran exercís damb eth nòm de Proòm, a pogut verificar de prumèra man aguest dijaus 26 de junhsèga bères des problematiques que mès preocupen as aranesi.

Ribó, que s’a desplaçat tà Vielha, a atengut ua desena de persones, que li an presentat detz queixes e dus consultes sus diuèrsi tèmes. Es mès destacadi an estat consum, servicis sociaus, urbanisme e miei ambient.

Pendent eth 2017 eth Proòm recebec 16 queishes e 5 consultes, era màger part relacionades damb administracion publica e tributs (42,86%), seguidi de politiques territoriaus. En çò que hè ara distribucion de queishes per sèxe, en Aran s’invertissen es donades deth conjunt de Catalonha, ja qu’en Catalonha ei majoritària era preséncia de hèmnes que presenten queishes, especiaument en encastre de politiques sociaus, mentre qu’en Aran er an 2017 eth 75% des queishes an estat presentades per òmes, e en encastre des politiques sociaus, eth 66,7%.

Totes aguestes donades se pòden consultar en Informe annau dedicat ar Aran, coma se decidic en un acòrd der an 2008. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés enes sues comunicacions e materiau de difusion, e d’elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic, coma Proòm d’Aran, vò méter er accent ena defensa dera cultura e lengua araneses, dempús dera senténcia deth Tribunau Constitucionau

01/03/2018

foto

En cas de lengües en situacion de vulnerabilitat, cau qu’es autoritats les autregin un plus de preséncia e visibilitat

Tant era Carta de drets fondamentaus dera Union Europèa com era Carta europèa des lengües minoritàries e eth madeish tractat dera UE imposen enes païsi membres era obligacion de preservar er usatge e es coneishences des lengües minoritàries

Dempús d’analizar era recenta senténcia deth Tribunau Constitucionau (TC) contra er usatge preferent der aranés en encastres publics, eth Sindic (Proòm d’Aran) sollicite as administracions estatau, aranesa e catalana qu’assumisquen era responsabilitat de garantir e respectar era diuersitat lingüistica e culturau d’acòrd damb çò qu’establissen diuèrsi tractadi europèus. Eth Sindic recomane as autoritats qu’adopten mesures entà difóner e promoir er usatge der aranés.

Tant era Carta de drets fondamentaus dera Union Europèa com era Carta europèa des lengües minoritàries e eth madeish tractat dera UE imposen enes païsi membres era obligacion de preservar er usatge e es coneishences des lengües minoritàries. En cas de lengües en situacion de vulnerabilitat, coma er aranès, calerà qu’es autoritats les autregin un plus de preséncia e visibilitat.

Deuant era argumentacion deth TC qu’eth caractèr de lengua pròpria non pòt determinar ua preferéncia en usatge per part des poders publics en detriment deth castellan e deth catalan, e qu’es mesures adoptades entà garantir eth respècte e era proteccion der occitan (aranés en Aran) non pòden traspassar eth limit constitucionau der equilibri entre lengües cooficiaus, auran d’éster es poders publics es qui agen d'autrejar aguest plus. S’aguests non n'actuen coma promotors e defensors, dificilament se poirà preservar er usatge des lengües en situacion de vulnerabilitat.

Eth TC s’a pronunciat aguest mes de heureuèr de 2018 en relacion damb eth recòrs interposat contra determinadi articles dera Lei 35/2010, d'1 d'octobre, der occitan, aranés en Aran. En concrèt, a declarat era nullitat des referéncies ath sòn usatge preferent, coma lengua oficiau en Catalonha e pròpia der Aran, enes institucions, especiaument deth Conselh Generau d'Aran, ena Administracion locau e es entitats que ne depenen, enes mejans de comunicacion, ena ensenhança e ena toponimia.


Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e pròom dera Val d'Aran, Rafael Ribó, s'a desplaçat tà Vielha, a on a atengut 11 visites

18/07/2017

Era contaminacion acostica e es problèmes de convivéncia que genère, es conflictes urbanistics e era memòria istorica an estat bèri des tèmes tractadi

 

Coma hè cada an dempús deth 2008, eth sindic de grèuges de Catalonha, Rafael Ribó, s’a desplaçat tà Vielha entà atier es queishes des vesins. Eth sindic, cargue qu’en Aran exercís damb eth nòm de Proòm,  a pogut veir aguest dimars 18 de junhsèga quines son es problematiques que mès preocupen es aranesi.

En totau, a atengut 11 visites, que s’an tradusit en 11 queishes e 2 consultes. Bères exposauen  problèmes de convivéncia a causa dera contaminacion acostica e tanben s’an tractat es conflictes urbanistics, es males practiques de procediment administratiu, es tèmes de consum e era memòria istorica.  

Pendent tot eth 2016, eth pròom recebec 12 queishes e 3 consultes procedentes d’Aran, coma recuelh er informe annau dedicat a l’Aran en vertut d’un acòrd der an 2008. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés en es sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

 

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e pròom dera Val d'Aran, Rafael Ribó, s'a desplaçat tà Vielha, a on a atengut 11 visites

18/07/2017

rr
Era contaminacion acostica e es problèmes de convivéncia que genère, es conflictes urbanistics e era memòria istorica an estat bèri des tèmes tractadi

 

Coma hè cada an dempús deth 2008, eth sindic de grèuges de Catalonha, Rafael Ribó, s’a desplaçat tà Vielha entà atier es queishes des vesins. Eth sindic, cargue qu’en Aran exercís damb eth nòm de Proòm,  a pogut veir aguest dimars 18 de junhsèga quines son es problematiques que mès preocupen es aranesi.

En totau, a atengut 11 visites, que s’an tradusit en 11 queishes e 2 consultes. Bères exposauen  problèmes de convivéncia a causa dera contaminacion acostica e tanben s’an tractat es conflictes urbanistics, es males practiques de procediment administratiu, es tèmes de consum e era memòria istorica.  

Pendent tot eth 2016, eth pròom recebec 12 queishes e 3 consultes procedentes d’Aran, coma recuelh er informe annau dedicat a l’Aran en vertut d’un acòrd der an 2008. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés en es sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

 

Tornar tar inici deth listat de notícies