Actualitat: notícies e nòtes de premsa

Eth Sindic, coma Proòm d’Aran, vò méter er accent ena defensa dera cultura e lengua araneses, dempús dera senténcia deth Tribunau Constitucionau

01/03/2018

foto

En cas de lengües en situacion de vulnerabilitat, cau qu’es autoritats les autregin un plus de preséncia e visibilitat

Tant era Carta de drets fondamentaus dera Union Europèa com era Carta europèa des lengües minoritàries e eth madeish tractat dera UE imposen enes païsi membres era obligacion de preservar er usatge e es coneishences des lengües minoritàries

Dempús d’analizar era recenta senténcia deth Tribunau Constitucionau (TC) contra er usatge preferent der aranés en encastres publics, eth Sindic (Proòm d’Aran) sollicite as administracions estatau, aranesa e catalana qu’assumisquen era responsabilitat de garantir e respectar era diuersitat lingüistica e culturau d’acòrd damb çò qu’establissen diuèrsi tractadi europèus. Eth Sindic recomane as autoritats qu’adopten mesures entà difóner e promoir er usatge der aranés.

Tant era Carta de drets fondamentaus dera Union Europèa com era Carta europèa des lengües minoritàries e eth madeish tractat dera UE imposen enes païsi membres era obligacion de preservar er usatge e es coneishences des lengües minoritàries. En cas de lengües en situacion de vulnerabilitat, coma er aranès, calerà qu’es autoritats les autregin un plus de preséncia e visibilitat.

Deuant era argumentacion deth TC qu’eth caractèr de lengua pròpria non pòt determinar ua preferéncia en usatge per part des poders publics en detriment deth castellan e deth catalan, e qu’es mesures adoptades entà garantir eth respècte e era proteccion der occitan (aranés en Aran) non pòden traspassar eth limit constitucionau der equilibri entre lengües cooficiaus, auran d’éster es poders publics es qui agen d'autrejar aguest plus. S’aguests non n'actuen coma promotors e defensors, dificilament se poirà preservar er usatge des lengües en situacion de vulnerabilitat.

Eth TC s’a pronunciat aguest mes de heureuèr de 2018 en relacion damb eth recòrs interposat contra determinadi articles dera Lei 35/2010, d'1 d'octobre, der occitan, aranés en Aran. En concrèt, a declarat era nullitat des referéncies ath sòn usatge preferent, coma lengua oficiau en Catalonha e pròpia der Aran, enes institucions, especiaument deth Conselh Generau d'Aran, ena Administracion locau e es entitats que ne depenen, enes mejans de comunicacion, ena ensenhança e ena toponimia.


Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e pròom dera Val d'Aran, Rafael Ribó, s'a desplaçat tà Vielha, a on a atengut 11 visites

18/07/2017

Era contaminacion acostica e es problèmes de convivéncia que genère, es conflictes urbanistics e era memòria istorica an estat bèri des tèmes tractadi

 

Coma hè cada an dempús deth 2008, eth sindic de grèuges de Catalonha, Rafael Ribó, s’a desplaçat tà Vielha entà atier es queishes des vesins. Eth sindic, cargue qu’en Aran exercís damb eth nòm de Proòm,  a pogut veir aguest dimars 18 de junhsèga quines son es problematiques que mès preocupen es aranesi.

En totau, a atengut 11 visites, que s’an tradusit en 11 queishes e 2 consultes. Bères exposauen  problèmes de convivéncia a causa dera contaminacion acostica e tanben s’an tractat es conflictes urbanistics, es males practiques de procediment administratiu, es tèmes de consum e era memòria istorica.  

Pendent tot eth 2016, eth pròom recebec 12 queishes e 3 consultes procedentes d’Aran, coma recuelh er informe annau dedicat a l’Aran en vertut d’un acòrd der an 2008. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés en es sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

 

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e pròom dera Val d'Aran, Rafael Ribó, s'a desplaçat tà Vielha, a on a atengut 11 visites

18/07/2017

rr
Era contaminacion acostica e es problèmes de convivéncia que genère, es conflictes urbanistics e era memòria istorica an estat bèri des tèmes tractadi

 

Coma hè cada an dempús deth 2008, eth sindic de grèuges de Catalonha, Rafael Ribó, s’a desplaçat tà Vielha entà atier es queishes des vesins. Eth sindic, cargue qu’en Aran exercís damb eth nòm de Proòm,  a pogut veir aguest dimars 18 de junhsèga quines son es problematiques que mès preocupen es aranesi.

En totau, a atengut 11 visites, que s’an tradusit en 11 queishes e 2 consultes. Bères exposauen  problèmes de convivéncia a causa dera contaminacion acostica e tanben s’an tractat es conflictes urbanistics, es males practiques de procediment administratiu, es tèmes de consum e era memòria istorica.  

Pendent tot eth 2016, eth pròom recebec 12 queishes e 3 consultes procedentes d’Aran, coma recuelh er informe annau dedicat a l’Aran en vertut d’un acòrd der an 2008. Er acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés en es sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

 

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth sindic recep en Vielha es queishes des vesins d’Aran

31/05/2016

(c) Síndic

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e proòm dera Val d’Aran, s’a desplaçat aguest dimars 31 de mai tà Vielha entà atier es queishes e es consultes des vesins d’Aran. Prèviaments, s’a reünit damb eth baile dera localitat, Juan Antonio Serrano.

Rafael Ribó e es membres deth sòn equip s’an desplaçat un viatge ar an tad Aran dempús der an 2008, en que se signèc un convèni damb eth sindic d'Aran entà recuperar era figura deth proòm coma garant des drets ena zòna.  L'acòrd establie eth compromís deth Proòm d'emplegar er aranés enes sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

Bères donades destacades deth nomentat Informe corresponent ar an 2015 son eth nombre d'actuacions iniciades per residents d'Aran, 13 queishes e 5 consultes. Mès dera mitat d'aguestes (10) èren relacionades damb er encastre de consum.

Maugrat qu’eth Proòm a canaus abilitadi entà presentar queishes des de quinsevolh punt deth mon, eth het d'apropar-se tàs localitats mès aluenhades dera sedença en Barcelona li permet conéisher in situ es problematiques e es conflictes dera zòna, en aguest cas des aranesi, damb es administracions e enterpreses que provedissen servicis basics.

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic expause es insuficiéncies dera politica lingüistica der Estat espanhòu en çò que hè ath catalan en encastre d’ua jornada internacionau de comissaris lingüistics

11/03/2016

(c) Síndic

Rafael Ribó lamente era manca de politiques e d'un eventuau comissionat que velhe pes drets des parlants de toti es idiòmes oficiaus d'Espanha

Es membres dera Associacion Internacionau de Comissaris Lingüistics (IALC), constituïda er an 2014 en Barcelona, s'an amassat aguests dies en Irlanda 

Ei pràcticaments entà complir per part deth Govèrn espanhòu er art. 3.3 dera Constitucion entà promòir e protegir es lengües

Eth Sindic de Grèuges de Catalonha a lamentat publicaments era inexisténcia en Estat espanhòu de politiques e d'un eventuau comissionat especific que garantisca eth compliment des drets des parlants de toti es idiòmes oficiaus. Deuant d'un auditòri integrat per defensors de drets lingüistics d'arreu deth mon, Rafael Ribó a destacat qu’eth Govèrn centrau manca d'ua politica clara de proteccion des lengües minoritàries e qu’eth Tribunau Constitucionau a evidenciat ua interpretacion favorabla e desequilibrada en favor deth castellan.

Rafael Ribó a participat aguests dies ena III Jornada dera IALC, Associacion de Comissaris Lingüistics constituïda er an 2014 en Barcelona e dera quau eth sindic ei membre fondador.

Es tèmes centraus dera jornada d'enguan an estat era evolucion legau en matèria lingüistica e eth desplegament de nòrmes mès protectores. Tanben s'a abordat era relacion entre identitat e lengua, era importància der idioma ena prumèra educacion e s'a tractat especificaments eth cas d'Irlanda deth Nòrd.

A banda deth sindic, an participat ena amassada, entre d'autes, comissaris lingüistics de Canadà, Galles o Belgica, experts universitaris d'Escòcia, Naua Zelanda e Irlanda, er ararteko deth País Basc e er exministre d'Educacion finlandés.  

Tornar tar inici deth listat de notícies