Un cop estudiada tota la documentació sobre la qüestió plantejada, el Síndic fa al consistori les consideracions següents:
1. Pel que fa al procediment sancionador:
Quant a l'aspecte formal de la tramitació del procediment sancionador, el Síndic recorda que el procediment ha d'ajustar-se a les previsions formals contingudes en els articles 134 i següents de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (en endavant LRJPAC), i si l'Ajuntament no disposa de regulació pròpia, al Decret 278/1993, de 9 de novembre, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
El procediment sancionador està estructurat en una fase instructora i en una altra de sancionadora, segons l'article 134.2 de l'LRJPAC i els articles 9 i següents del Decret esmentat.
El Síndic indica que el procediment que l'Ajuntament ha tramitat amb relació al promotor s'inicia amb el Decret d'alcaldia 772/2009. En aquest decret hi manca el tipus d'infracció atribuïda, la seva graduació i la sanció que correspondria. D'altra banda, en la part dispositiva segona del Decret, s'estableix la certesa de sanció i se'n fixa l'import, que s'ordena pagar amb apercebiment d'inici de via executiva en el cas que no es faci així. No és el moment processal per fer-ho i aquesta forma d'actuar pot significar una conculcació del principi de presumpció d'innocència, article 137.1 de l'LRJPAC, si bé, a la pràctica, el promotor presenta al·legacions que són tingudes en compte per ser rebutjades.
També hi manca la proposta de resolució, moment en el qual s'han d'establir els fets que s'imputen, la qualificació de la sanció, la sanció i l'òrgan competent, article 13 del Decret 278/1993.
En conseqüència, el Síndic considera que el procediment sancionador tramitat no s'ajusta a dret.
Quant a la qüestió de fons, cal dir que la conducta inadequada atribuïda al promotor de la queixa és considerada com una infracció a les mesures protectores contra la contaminació acústica, conductes que l'Ordenança municipal sanciona quan se superen determinats llindars acústics definits a l'Ordenança.
Tot i això, no figura en l'expedient sancionador prova suficient que s'hagi produït una conducta que superi els valors màxims descrits en l'Ordenança municipal i en la quantia prevista en l'apartat d'infraccions greus. Si més no aquesta és la qualificació que hauria de deduir-se per l'import de la sanció ordenada.
Per tant, el Síndic recorda que quan la conducta sancionable es vincula a la superació de determinats valors sonors quantificables que no poden superar-se, cal aportar la prova objectiva.
En aquest sentit es manifesta el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (Sala contenciosa administrativa, secció 2a) en la Sentència núm. 65/1998, de 2 de febrer, repertori jurídic 1998/594:
"Como principal motivo de impugnación se aduce falta de prueba de los hechos imputados por no haberse efectuado mediciones acústicas ni en el interior ni en el exterior del local, así como tampoco en el domicilio del vecino cuya queja provocó la denuncia. El presupuesto fáctico de esta alegación resulta comprobado en el expediente administrativo, en el que no obran tales mediciones, haciéndose constar únicamente en la denuncia por los agentes de la Policía Municipal que se estaban causando molestias al vecindario a causa del alto volumen de la música.
Como regla general, en el artículo 137.3 de la LRJ-PAC, previene que los hechos constatados por los funcionarios a los que reconoce la condición de autoridad, y que se formalicen en documento público observando los requisitos legales pertinentes, tendrán valor probatorio sin perjuicio de las pruebas que en defensa de los respectivos derechos o intereses puedan señalar o aportar los propios administrados. Esta presunción de veracidad se recoge también en el artículo 16.5 del Reglamento del procedimiento para el ejercicio de la potestad sancionadora, y constituye criterio jurisprudencial consolidado, acerca de la presunción "iuris tantum" de veracidad de las denuncias de infracciones formuladas por agentes de la autoridad en el ejercicio de sus funciones que, si bien estas no tienen fuerza de convicción privilegiada que las haga prevalecer a todo trance, sí puede, sin embargo, atribuírseles relevancia probatoria, aunque no exclusiva ni excluyente, en el procedimiento administrativo sancionador en relación a la apreciación racional de los presupuestos fácticos de la infracción y de la culpabilidad del expedientado, siempre y cuando los hechos reflejados en la denuncia no fueran de referencia, ni producto de apreciación subjetiva, enjuiciamiento o deducción, sino que hayan sido percibidos real, objetiva y directamente por los agentes denunciantes, que, en estos casos, no han de ser considerados como simples particulares, sino como funcionarios públicos actuando objetivamente en el cumplimiento de las funciones de su cargo, circunstancias que dotan al contenido objetivo de la denuncia de un carácter directo y de imparcialidad que habría de ser destruido mediante prueba en contrario.
En conclusión sólo los datos objetivos percibidos por los agentes de la autoridad y consignadas en la denuncia están revestidos de esta especial relevancia probatoria, pero no las apreciaciones meramente subjetivas y los juicios de valor, como los del caso de autos, en el que la ausencia de mediciones acústicas Priva a la denuncia de todo valor probatoria, por la subjetividad de los datos en ella consignados; y, en defecto de cualquier otro medio que acredite los elementos de hecho constitutivos de la infracción sancionada, ha de concluirse que éstos no han quedado probados en el caso de autos, por lo que procede estimar el recurso objeto de este proceso".
Així, el Síndic recorda que l'acta de la Policia Local de l'Arboç no incorpora cap mesurament i sí la següent afirmació: "L'agent té clar que la música està en un volum excessiu, ja que amb la porta del domicili tancada s'escoltava molt fort provocant molèsties a la resta de veïns". En conseqüència, no queda provada la conducta sancionada.
2. Pel que fa al tractament de les conductes incíviques més enllà del seu impacte sonor:
El Síndic reconeix la dificultat pràctica i material per part del serveis municipals per combatre conductes sorolloses manifestament i reiteradament incíviques sense, pel que ja s'ha dit, prejutjar que aquest sigui el cas del promotor.
Així, recorda que una possibilitat que té l'Ajuntament és la de disposar d'aparells i formació suficient per fer els mesuraments acústics que permetin objectivar el nivell de soroll present en cada cas i, en conseqüència, sancionar i corregir per superar els llindars de sorolls màxims admesos.
Una altra possibilitat és que l'Ajuntament faci ús de les tècniques pròpies de resolució de conflictes mitjançant la mediació.
I una tercera possibilitat és donar al problema un tractament diferent i afrontar-lo des d'una altra perspectiva, no exempta de dificultats o incerteses, però que alguns ajuntaments ja apliquen en les seves ordenances.
Així, en aquest darrer sentit, lligar les conductes autores de sorolls molestos, per tal de combatre-les, als límits acústics que preveu la normativa en aquests àmbits específics obliga a obtenir dades objectives com a resultat de mesuraments fets amb sonòmetres seguint els protocols que la normativa estableix.
Aquest tipus d'actuació és eficaç per tractar conflictes originats per fonts sonores pròpies de les activitats comercials, funcionament de màquines, industrials, recreatives, d'espectacles o provocades per mitjans de transport, els que siguin. No sembla que resulti una actuació especialment eficaç per restituir la pau veïnal quan aquesta és alterada per la veu humana, lladrucs de gossos, arrossegament de mobles, aparells privats de música, ràdio o TV o altres focus de característiques similars. És a dir, cal acceptar que determinades conductes poden provocar molèsties per un soroll que, de mesurar-se, no superaria els llindars màxims establerts per la normativa sectorial i, en conseqüència, no podrien ser objecte de sanció o correcció, però constitueixen conductes inacceptables i molestes en el marc d'allò que ha de considerar-se la convivència veïnal i ciutadana generalment admesa i no poden quedar impunes.
Per tant, el Síndic entén que cal fer l'esforç d'identificar, descriure i provar la comissió d'algunes conductes incíviques sorolloses, desvinculant la seva sanció del mesurament quantitatiu dels llindars sonors de la normativa sectorial.
Així, recorda que les ordenances municipals poden tipificar conductes i establir sancions dirigides a l'ordenació de les relacions de convivència i a combatre les pertorbacions rellevants de la convivència que afecti de manera greu, immediata i directa la tranquil·litat o l'exercici de drets legítims d'altres persones, al normal desenvolupament d'activitats de tota classe conformes amb la normativa aplicable o a la salubritat o ornament públics, sempre que es tractin de conductes no subsumibles en els tipus previstos en el capítol IV de la Llei 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Així s'estableix als articles 139 i 140 de Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, segons la modificació introduïda per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local.
En la línia apuntada per l'article 58 de l'Ordenança municipal de bon govern, es tracta d'intentar donar més contingut i amplitud a les descripcions genèriques de conductes presents en aquesta ordenança, en els límits descrits pels articles 139 i 140 esmentats.
Aquest ha estat el tractament donat, per exemple, per les següents ordenances:
Ordenança municipal de Barcelona, de mesures per fomentar i garantir la convivència a l'espai públic de Barcelona. Articles 70 i següents, articles 80 i 86, aquest darrer en allò que fa referència a la tècnica de mediació. Aquesta ordenança ha estat sotmesa a revisió judicial. Es pot consultar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 26 de març de 2009, que no corregeix els aspectes aquí tractats.
Ordenança municipal de Barcelona de medi ambient urbà. Articles 51.1 i 59 quant a conductes, i articles 237 i 244, quant a sancions.
Ordenança municipal de Lleida de civisme i convivència, que també ha estat sotmesa a revisió judicial. Articles 45 i 46, especialment aquest darrer quant a conductes, i 101 i següents quant a règim sancionador.
El Síndic és conscient que l'Ajuntament de l'Arboç no té els recursos humans i materials dels ajuntaments de Barcelona i Lleida, però la consideració que el tractament de les ordenances donen a aquest problema li pot ser d'ajut.
També indica que es pot consultar la Sentència núm. 2247/2006 del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (sala contenciosa administrativa, secció 1a), de 15 de desembre, repertori 2007/245725, i la de l'Audiència Provincial de les Illes Balears, secció 5a, de 17 de novembre de 2009, repertori 479/2009, que, tot i ser de jurisdicció civil, pot donar criteris sobre el que pot considerar-se una activitat molesta amb relació a la convivència veïnal.
En conseqüència, el Síndic considera que el procediment sancionador no ha estat el correcte, quant a la forma i quant al fons, i la conducta no ha quedat demostrada, ja que l'Ordenança municipal vincula la molèstia als límits sonors establerts en aquesta normativa i aquests no han estat mesurats objectivament.
Per tant, el Síndic recomana que el consistori modifiqui l'Ordenança municipal de policia i bon govern segons les consideracions fetes i així, també, s'aprofiti per adaptar-la a la normativa vigent en matèria de contaminació acústica ja que, per exemple, els trams de decibels que graduen les classes d'infraccions no s'adeqüen a la normativa sectorial en vigor.