La promotora actua en interès de la seva tieta de vuitanta-set anys d'edat, la qual ocupa, en règim de lloguer, un habitatge protegit al carrer Campreciós de Barcelona. Es queixa de la manca de resposta de l'empresa pública Adigsa a les reclamacions efectuades per la persona interessada en la sol·licitud de reparació de les esquerdes existents en l'habitatge que ocupa i, sobretot, de reparació de la porta d'accés a l'aparcament de l'edifici, que limita amb la paret del dormitori de la persona interessada i que fa un soroll que li impedeix dormir i descansar al seu habitatge.
De la documentació que acompanya l'escrit de la promotora de la queixa es desprèn que s'han fet arribar diversos escrits de reclamació d'una actuació envers els problemes de les esquerdes i de la porta del garatge, que les persones interessades van adreçar a Adigsa, sobretot per mitjà de correu electrònic.
Així mateix, consta un escrit de resposta d'Adigsa, de data 3 de març de 2009, a través del qual comunica a les promotores que la seva reclamació ha estat traslladada a l'Àrea de Rehabilitació i Millora d'Adigsa, sense que, des d'aleshores, hagin rebut cap altra informació.
Pel que fa a les esquerdes, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH) indica que després de les inspeccions efectuades per la Unitat Operativa de Rehabilitació i Millora de l'Habitatge d'Adigsa s'ha pogut constatar que les fissures detectades en l'habitatge s'han estabilitzat i que, per tant, són susceptibles de ser reparades amb èxit, raó per la qual ja s'han encarregat els treballs de reparació necessaris.
D'altra banda, pel que fa al soroll que ocasiona la porta de l'aparcament comunitari, aquest departament indica que, un cop comprovat que no hi ha cap problema de funcionament, no té previst mesurar el nivell de soroll que provoca la porta, perquè considera que com que l'aparcament es va adjudicar com a concessió per un període de cinquanta anys, és responsabilitat del concessionari el funcionament correcte de la porta d'accés a l'aparcament.
Sobre això, el Síndic entén que el problema que planteja la promotora segurament pot tenir una solució molt senzilla, en la mesura que, amb independència que finalment es pugui constatar que el soroll que fa la porta està per sobre dels nivells legalment establerts, el cert és que el soroll que provoca la porta, en qualsevol cas, és molest i perjudica el dret al descans dels ocupants de l'habitatge del pis situat als baixos (actualment, la persona interessada) i que sovint en aquests casos la simple col·locació d'un amortidor o mesures de fàcil instal'lació i escàs cost econòmic permeten solucionar problemes d'aquest tipus.
Per aquest motiu, el Síndic considera que més enllà d'entrar a efectuar disquisicions jurídiques amb relació a les responsabilitats que es deriven per a les parts que han subscrit el contracte de concessió de l'aparcament i amb relació a l'Incasòl com a titular dels habitatges protegits objecte d'arrendament, entén que el que convindria és, d'una banda, constatar si s'ha fet un incompliment de la normativa en matèria de contaminació acústica i, de l'altra, valorar amb els responsables del funcionament de l'aparcament quines són les mesures i actuacions que es poden implantar per tal de minimitzar el soroll que provoca el funcionament de la porta d'accés a l'aparcament.
D'acord amb això, el Síndic suggereix, en primer lloc, que el DMAH adopti les mesures oportunes per tal que des de la Direcció General de Qualitat Ambiental es portin a terme els mesuraments necessaris per evitar la incidència acústica que pugui produir el funcionament de la porta de l'aparcament envers l'habitatge que ocupa la persona interessada, a fi i efecte de comprovar que no s'estiguin sobrepassant els nivells sonors màxims permesos.
En segon lloc, suggereix que Adigsa es posi en contacte amb el concessionari de l'aparcament per tal de traslladar-li la problemàtica de referència, amb la voluntat de col·laborar en la recerca de la millor solució al problema de sorolls que afecta la persona interessada.
Tot això, perquè el Síndic considera que seria desmesurat abocar una senyora d'edat avançada, com és el cas de la persona interessada, a iniciar actuacions d'investigació sobre qui és l'adjudicatari del contracte de concessió i, seguidament, a interposar actuacions de reclamació contra aquest concessionari. En primer lloc, per la seva condició d'arrendatària de l'habitatge i, en segon lloc, perquè, molt probablement, el problema que planteja la promotora té una solució tan fàcil i tan poc costosa que no justifica l'inici d'actuacions de reclamació d'aquesta envergadura, que fàcilment es poden evitar si des d'Adigsa s'adopta una posició proactiva a l'hora de contribuir a la solució del problema de referència.