El promotor de la queixa exposa el seu desacord amb una resolució sancionadora per conducció temerària. Afirma que el dia de la denúncia, el 16 de setembre de 2011, no es trobava a Cornellà del Llobregat, i que desconeix el motiu pel qual se l'acusa d'aquest fet infractor.
En la denúncia només consta que s'ha infringit el precepte del Reglament general de circulació relatiu a la conducció de manera diligent, però no s'especifica quin tipus de conducta es duia a terme en el moment de la denúncia.
Tampoc no s'especifica per quin motiu no es va lliurar en mà la denúncia en el moment dels fets a la persona interessada.
El promotor va presentar al·legacions el 25 d'octubre de 2011 i va sol·licitar un informe de ratificació de l'agent denunciant. Tot i això, aquestes al·legacions van ser desestimades i es va resoldre imposar la sanció de 500 euros i retirada de 6 punts del permís de conduir a la persona interessada en data 12 de desembre de 2011.
L'informe tramès per l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat fa notar les contradiccions que hi ha a les al·legacions de la persona interessada, que, d'una banda, manifesta que no era al lloc dels fets en el moment de la denúncia i desconeix els fets de què se l'acusa i, de l'altra, demana la reconstrucció dels fets mentre parla de la ?bona visibilitat pels vehicles que s'incorporen a la rotonda per l'esquerra? i requereix que es referenciïn les mesures efectuades després de l'incident, com a prova de la poca fiabilitat de les seves afirmacions.
A la resolució sancionadora que resol les al·legacions plantejades per la persona interessada no s'inclou cap tipus de motivació ni concreció sobre la infracció comesa i qüestionada ni s'adjunta l'informe de ratificació de l'agent a què es fa referència.
Així, el Síndic recorda que és reiterada i unànime la doctrina i la jurisprudència que predica per al procediment administratiu sancionador la translació dels principis que regeixen el dret penal, i per tant considera que cal tenir en compte la presumpció d'innocència i el dret a defensa de tota persona acusada d'una infracció fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment declarada.
Segons aquest principi, és l'Administració sancionadora la que ha de provar la comissió de la infracció, dotant-se de tots els elements probatoris possibles per tal de destruir la presumpció d'innocència del presumpte infractor, i també qui ha de motivar degudament les resolucions que desestimen les al·legacions i la proposta de prova que plantegi la persona interessada, tal com es recull expressament als articles 13.1 i 14 del Reglament del procediment sancionador en matèria de trànsit.
Així mateix, respecte a la notificació en mà de les denúncies, l'article 10.2 del mateix Reglament especifica que les denúncies formulades pels agents sense lliurar-les als denunciants només són vàlides si consten en aquestes denúncies les causes concretes i específiques per les quals va ser impossible detenir el vehicle, i en aquest cas no s'hi han fet constar.
Respecte a la prova de la comissió de la infracció, el que determina que l'informe de ratificació de l'agent denunciant sigui preceptiu és que el denunciat al·legui dades diferents a les consignades a la denúncia, com ha estat el cas. La denúncia de l'agent, sense posterior ratificació, només constitueix prova suficient si el denunciat no nega els fets imputats a la denúncia al moment de formular al·legacions. Aquest informe s'ha de fer arribar al denunciant en tot cas perquè en tingui coneixement i per donar resposta a les al·legacions plantejades.
La presumpció de veracitat de les manifestacions fetes pels agents de l'autoritat encarregats de la vigilància del trànsit no els eximeix de l'obligació d'aportar tots els elements probatoris que siguin possibles, i més en un cas com el que ens ocupa en què la infracció imputada consisteix en un concepte jurídic indeterminat, conducció temerària, amb remissió al que disposa l'article 3 del Reglament general de circulació, sobre les obligacions dels conductors, i que en cap moment del procediment sancionador s'especifica en què ha consistit a la persona denunciada, fet que li ha generat indefensió.
Per aquests motius (la manca de motivació de la resolució sancionadora, la manca de trasllat a la persona interessada de les causes concretes i específiques per les quals no es va notificar en mà la denúncia en el moment dels fets i la manca d'especificació dels fets constitutius de la infracció imputada), el Síndic considera que es pot haver generat indefensió a la persona interessada, i suggereix a l'Ajuntament que revisi aquest expedient i consideri la imposició de la sanció.