La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de represa dels pagaments de la prestació de renda mínima d'inserció després de sol·licitar-ho quan van desaparèixer les causes que havien donat lloc a la suspensió.
Exposa que el mes de novembre de 2010 se li va suspendre la prestació perquè va treballar fins al mes de febrer de 2011. El mes de maig de 2011 va sol·licitar la represa de la prestació, però no ha obtingut cap resposta.
Segons la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, no es va reprendre la prestació ?a causa dels ingressos de la unitat familiar, ja que la persona interessada convivia amb la seva germana i una neboda?.
D'això cal deduir, doncs, que efectivament la persona interessada va sol·licitar la represa al maig i que, un cop valorada la seva petició, es va considerar que els ingressos familiars en aquell moment no permetien la represa. No obstant això, aquesta decisió no es va comunicar a la persona interessada ni es va emetre cap resolució, cosa que va impedir, d'una banda, que la persona interessada tingués resposta a la seva sol·licitud i, d'altra banda, la possibilitat de mostrar el seu desacord amb la decisió. Per tant, el silenci de l'Administració davant la petició de represa i les reclamacions que havia presentat la persona interessada la van deixar en una situació d'indefensió.
Així, el síndic recorda que l'Administració ha d'impulsar d'ofici tots els procediments administratius i procurar-ne la resolució, en el sentit que correspongui, en el termini més breu possible. Aquest principi de celeritat, a més a més, és especialment important quan es tracta de procediments que, com és el cas de la renda mínima d'inserció, tenen com a objectiu atendre situacions de màxima necessitat. En aquestes circumstàncies és evident que la demora en la tramitació i la resolució dels procediments afecta molt negativament la situació d'aquestes persones, que veuen compromesa la seva subsistència i la cobertura de les necessitats més bàsiques.