El promotor es queixa de la manca de resolució del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) amb relació al procediment de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats a nom de la seva dona.
Segons la informació que ha estat facilitada pel promotor de la queixa, en data 27 de juliol de 2007 es va presentar la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència. L'11 de desembre es va dictar la resolució per la qual s'acordava reconèixer a la persona interessada tenir un grau III i un nivell 1 de dependència. Un mes més tard va tenir lloc la defunció de la sol·licitant. Des d'aleshores estan a l'espera que es resolgui el procediment iniciat.
El DASC fa saber que fins que el Govern espanyol no prengui una decisió comuna, continuarà aplicant les Instruccions 10/2009, que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que haurien correspost a la persona interessada només quan la defunció s'ha produït amb posterioritat a la resolució del Programa individual d'atenció (en endavant PIA).
El Síndic considera que aquest expedient s'hauria de resoldre de conformitat amb les reflexions i consideracions que aquesta institució va formular en l'escrit de data 26 de maig de 2010 sobre aquesta qüestió, però en vista d'aquesta darrera informació, entén que aquests suggeriments no han estat acceptats, circumstància que es farà constar en l'Informe que aquesta institució presenta anualment davant el Parlament de Catalunya.
No obstant això, el Síndic recorda al recent Departament de Benestar Social i Família el deure de l'Administració pública de dictar resolució expressa sobre tots els procediments -i de fer-ho dins el termini màxim establert en cada supòsit- sense que en cap cas es pugui abstenir de resoldre amb el pretext de silenci, obscuritat o insuficiència dels preceptes legals aplicables. La resolució expressa constitueix, doncs, un deure inexcusable de l'Administració, l'incompliment del qual pot donar lloc a l'exigència de responsabilitat en els termes que preveu la Llei.
Des d'aquest punt de vista, el fet que sobre aquesta qüestió no s'hagi pres una decisió comuna en l'àmbit estatal no és motiu perquè no s'hagi dictat a hores d'ara la resolució sobre el procediment de reconeixement de la situació de la dependència iniciat a nom de la persona interessada, la qual va morir abans de l'aprovació del PIA.
En conseqüència, el Síndic suggereix que s'adoptin les mesures adients per tal que es resolgui sense més demora el procediment iniciat per la persona interessada.
Amb aquestes consideracions, pel que fa a l'assumpte concret que es plantejava en aquesta queixa, es finalitzen les actuacions iniciades.