El promotor de la queixa, responsable d'un canal de televisió de Berga, manifesta la seva disconformitat amb el fet que l'Ajuntament d'aquest municipi fa dos anys que dóna cobertura il·legal a un altre canal de televisió, perquè ho fa sense llicència de TDT. També es queixa que aquest canal ocupa locals municipals sense pagar lloguer ni subministrament elèctric. Ha presentat diverses instàncies a l'Ajuntament demanant explicacions però no ha obtingut resposta.
El Síndic destaca que l'article 57 del Reglament de patrimoni dels ens locals determina que l'ús privatiu que no comporta la transformació o la modificació del domini públic està subjecte a llicència temporal d'ocupació i que, quan els sol·licitants siguin més d'un, l'adjudicació dels espais ha de tenir en compte els principis de publicitat, objectivitat i concurrència.
En aquest sentit, caldria regular la concessió d'ús privatiu de les dependències municipals tenint en compte que quan el nombre de potencials interessats supera el d'espais disponibles cal fixar criteris objectius d'adjudicació que respectin les regles de publicitat i lliure concurrència de tots els interessats.
Per al cas dels béns patrimonials, cal destacar que l'article 75 del mateix Reglament estableix que la cessió d'ús a precari només pot ser a favor d'altres administracions o entitats privades sense ànim de lucre, que els destinin a fins d'utilitat pública o interès social. Alhora, la forma ordinària de cessió o autorització d'ús és el concurs, de manera que l'adjudicació directa queda reservada a aquells supòsits en què ho requereix les peculiaritats del bé o els interessos locals que cal satisfer.
D'altra banda, el termini de la llicència o autorització d'ús ha de ser temporal, de manera que l'assignació dels locals s'ha de fer de nou al venciment de la llicència temporal i, si hi ha més d'un sol·licitant, amb subjecció a criteris objectius d'adjudicació, convocatòria pública i ple respecte al principi de lliure concurrència, o bé mitjançant concurs públic si es tracta d'un bé patrimonial. Pel que fa a aquest termini de durada de la llicencia, a títol indicatiu, ja que aquest precepte no té caràcter bàsic, convé assenyalar que l'article 92.3 de la Llei de patrimoni de les administracions públiques fixa una durada màxima de quatre anys, pròrrogues incloses. En el cas objecte de queixa, la darrera renovació de la cessió d'ús, d'acord amb la informació facilitada per l'Ajuntament, és de l'any 1997.
D'acord amb les consideracions anteriors, les autoritzacions d'ús privatiu de béns municipals s'han de convocar de forma pública i amb subjecció a criteris objectius que respectin la lliure concurrència de les entitats interessades. Així mateix, la durada d'aquestes autoritzacions no hauria d'excedir els quatre anys de durada, sens perjudici que la regulació municipal pugui establir un termini diferent, si escau, en el moment que ho reguli.
Per tant, el Síndic suggereix a l'Ajuntament la conveniència de regular específicament la cessió d'ús a particulars de dependències municipals d'acord amb els paràmetres indicats. I pel que fa específicament al cas objecte de queixa, demana que es revisi la cessió d'ús vigent d'acord amb els paràmetres de publicitat, concurrència, igualtat de tracte i temporalitat que han de regir l'accés dels particulars a l'ús privatiu dels béns municipals.
En el cas objecte de queixa, la subjecció als criteris indicats és especialment rellevant perquè es tracta d'una entitat que competeix en el mercat audiovisual municipal o comarcal en concurrència amb altres operadors, de manera que disposar gratuïtament d'un local o dependència municipal li comporta una situació d'avantatge competitiu, perquè no ha d'assumir el cost associat a la disponibilitat d'un espai per a la seva activitat i la despesa de subministraments.