Els pares d'un alumne denuncien una situació de presumpte assetjament en un centre d'ensenyament infantil i de primària (en endavant CEIP) de Polinyà. Expliquen que el seu fill rep cops, insults i humiliacions des de fa tres anys per part de tres alumnes de la seva classe. Una de les agressions va succeir en unes colònies escolars per Setmana Santa, el 2005, i li van deixar hematomes, blaus i senyals per tot el cos. Les agressions les fan a l'hora de menjador mentre els tutors no hi són. Els promotors han parlat amb la direcció del CEIP, la qual, segons ells, no ha adoptat mesures efectives ni ha donat importància a la situació que pateix el seu fill.
El Síndic observa una gran discrepància entre els dos relats de la situació: el CEIP considera que es tracta d'una baralla entre alumnes que no es correspon amb una situació d'assetjament i conclou que s'han magnificat els fets.
La família, en canvi, afirma que l'assetjament havia començat dos cursos abans. Indica que va parlar amb la direcció diverses vegades, però que no es van constatar millores en la situació, ja que en l'informe psicològic constava que continuaven les agressions.
La discrepància es manté en les mesures preses davant la situació denunciada, perquè mentre que el Departament fa constar les diverses actuacions dutes a terme, la família manifesta que el centre escolar "no feia res respecte a això" ni tampoc "havia pres cap mesura efectiva". D'això, se'n desprèn que es demanin mesures que resolguin la situació del seu fill.
El Síndic manifesta que no sempre el fet de prendre totes les mesures possibles té l'efecte de resoldre el problema. En aquest cas, però, no es pot qüestionar que el Departament va fer actuacions, però no es pot saber si es va fer tot el que es podia per al cas concret.
En els informes del Departament d'Educació, s'hi troba a faltar la informació sobre l'acció tutorial realitzada, el treball amb els alumnes implicats, tant amb els presumptes perpetradors de l'assetjament com amb l'alumne afectat. Aquesta acció tutorial és important atesa l'edat dels alumnes i, tot i la sol·licitud d'intervenció que va fer el centre als altres serveis educatius (Unitat de Suport a la Convivència Escolar (USCE), Equip d'Assessorament Psicopedagògic (EAP), Inspecció), també necessària per treballar conjuntament per una solució.
Tanmateix, el Síndic constata la dificultat d'adoptar una resolució al problema plantejat. Se li demana que resolgui l'actuació dels serveis educatius per garantir el dret a la integritat física i psicològica de l'alumne i la presumpta manca d'actuació del centre docent. Tanmateix, la informació facilitada per ambdues parts dóna versions contradictòries sobre la valoració d'uns mateixos fets i sobre l'existència o no de les actuacions per resoldre'ls.
Davant l'inqüestionable dret de l'alumne a ser respectat i a obtenir el gaudi d'aquest dret amb la intervenció i l'auxili del professorat i del centre docent, es planteja la valoració per part dels serveis educatius de la manca d'assetjament a l'alumne. En tot cas, hi ha un fet inqüestionable: l'alumne va patir un tracte no adequat per part de tres companys, i els fets relatats i els signes que presentava podrien ser compatibles amb una situació d'assetjament.
D'altra banda, el Síndic recorda a la família la conveniència de col·laborar en els processos de mediació, que han de diferenciar-se de les actuacions d'assessorament jurídic o de les accions legals que la família pugui emprendre. Són aquestes dues vies diferents: la de l'acció educativa al centre, amb el treball amb els alumnes i amb els pares, amb la intenció de resoldre la situació, i la de les actuacions legals.
Atès que són fets passats que ja no poden esmenar-se, però que es poden corregir i millorar en futures ocasions, el Síndic recorda els suggeriments ja fets a l'informe ?Convivència i conflictes escolars":
1. Garantir l'observació i la supervisió educativa dels temps i dels espais no lectius.
2. Establir mesures per a la conscienciació de tots els àmbits educatius sobre la importància del respecte mutu i de l'exclusió total de qualsevol forma de violència en les relacions.
3. Garantir en totes les situacions d'assetjament escolar el suport, la protecció i la seguretat de la víctima.
4. Intervenir immediatament amb els alumnes assetjadors i transmetre'ls un clar missatge de tolerància zero a qualsevol tipus d'agressió
5. Establir circuits de comunicació amb el professorat perquè els alumnes puguin informar de la seva situació els tutors o responsables del centre
6. Fer un seguiment continuat de la situació i no dilatar els processos d'investigació i de sanció.
Finalment, el Departament d'Ensenyament assenyala que d'ençà del curs 2008-2009 en què l'alumne es va escolaritzar en un altra escola, no s'ha produït cap més iniciativa dels promotors que doni a entendre que siguin necessàries noves actuacions del Departament d'Ensenyament. Així mateix, pel que fa als suggeriments i les recomanacions que el Síndic va formular amb motiu de la queixa, s'assenyala que coincideixen amb les propostes i els objectius amb què actua el Departament d'Ensenyament.
Per tant, el Síndic finalitza la intervenció en aquest assumpte, com a suggeriment acceptat.