En vista de la informació tramesa per la promotora, el Síndic indica a l'OGT de la Diputació de Barcelona que consten els següents fets:
En data 13 de març de 1980 la persona interessada va adquirir una finca en l'escriptura pública de la qual es va fer constar que la finca tenia 1.167,81 metres quadrats.
El 24 d'agost de 2006 la promotora va presentar un escrit a l'Ajuntament de Cubelles i va sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts en concepte de l'IBI, ja que considerava que estava pagant un import que no li corresponia en concepte d'aquell impost, a causa de l'existència d'un error en la superfície tinguda en compte en les dades cadastrals. Segons la persona interessada, la superfície del solar real era de 1.167,81 metres quadrats i en canvi en les dades cadastrals figurava que aquella superfície era de 1.437 metres quadrats. La promotora de la queixa manifesta la manca de responsabilitat sobre l'existència d'aquell error.
De la informació que ha traslladat la persona interessada es desprèn que aquell escrit presentat a l'Ajuntament de Cubelles va ser traslladat a la Gerència Territorial del Cadastre per tal que s'esmenés l'error. Consta que en data 5 de gener de 2009, la Gerència Regional del Cadastre va acordar modificar les dades cadastrals de l'immoble en qüestió i que va rectificar aquell error.
En vista del contingut de la resolució de 27 d'octubre de 2009 mitjançant la qual l'OGT estima parcialment la sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts, el Síndic observa que es considera que no és possible accedir a la devolució de les quantitats satisfetes per l'IBI per als exercicis 2002 a 2005, atès que la impugnació es va formular per primera vegada l'any 2006. En aquest sentit, s'indica que atès que no es va interposar recurs de reposició en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la notificació expressa de l'acte la revisió del qual se sol·licita, tal com estableix l'article 14.2 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquells actes han esdevingut ferms i consentits i, en conseqüència, no és procedent la devolució dels imports de l'IBI dels exercicis corresponents als anys 2002 a 2005. D'altra banda, es manifesta que aquest cas no s'inscriu dins dels supòsits de devolució de l'article 221.1 de la Llei general tributària (en endavant LGT), sense que es motivi aquesta afirmació.
En aquest ordre de coses, cal dir que l'article 221.3, amb relació a l'article 216.d) de l'LGT, estableix la possibilitat de tramitar un expedient de devolució d'ingressos indeguts quan l'acte d'aplicació dels tributs que va provocar l'ingrés indegut hagi adquirit fermesa. En aquest cas es podrà sol·licitar la devolució instant la revisió de l'acte mitjançant el procediment de rectificació d'errors.
Així doncs, l'aplicació d'aquests preceptes resulta quan la devolució se sol·liciti d'actes ferms i quan l'ingrés indegut sigui conseqüència d'un error.
En vista de la resolució que ha facilitat la promotora de la queixa, el Síndic entén que no és necessari entrar a analitzar la qüestió relativa a la fermesa dels actes, ja que l'argumentació de l'OGT per desestimar la sol·licitud de devolució de l'IBI dels exercicis 2002 a 2005 es fonamenta en aquest fet. D'altra banda, pel que fa a l'existència d'un error, cal tenir en compte que d'acord amb l'article 220 de l'LGT aquest error ha de ser material, de fet o aritmètic.
D'acord amb la jurisprudència, els errors materials, de fet o aritmètics, són aquells errors fàcilment identificables, sense necessitat de fer cap anàlisi jurídica, i, concretament, un error sobre l'extensió superficial d'una finca es pot considerar un error de fet, segons la sentència del Tribunal Suprem de 16 d'abril de 2003.
Així doncs, d'acord amb la informació que disposa, el Síndic entén que l'error de l'Administració en la superfície computada de la finca es tracta d'un error de fet en tant que l'error en la superfície assignada no ha estat el resultat de l'aplicació d'una norma jurídica. En aquest sentit, considera interessant citar la sentència del Tribunal Suprem de 29 de gener de 1999 en què s'indica que "en el caso de autos es indiscutible que el valor catastral fijado a la finca por el ejercicio 1988 [...] fue producto de un error material, cometido por la administración tributaria, y reconocido por ella, consistente en que la superficie de suelo no era de 2.387 sino de 1.206 metros cuadrados [...]. En el escrito del jefe de Unidad de Inspección, incluso se manifiesta que se ha comprobado igualmente que la geometría y dimensión de la finca ha permanecido inalterada, pues no ha sufrido ninguna agrupación o segregación con las fincas colindantes, de lo que se concluye que la diferencia de superficies en el solar responde únicamente a un error de medición. La administración tributaria estaba y está, por tanto, obligada a rectificar el error con efecto y respecto de todos los ejercicios no prescritos".
De conformitat amb l'article 220.1 de l'LGT, l'òrgan que hagi dictat l'acte, d'ofici o instància del particular, té el deure de rectificar, en qualsevol moment, els errors materials, de fet o aritmètics, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció. Així doncs, l'LGT regula la possibilitat de tramitar una devolució d'ingressos indeguts, encara que el particular no hagi impugnat l'acte administratiu de liquidació en el termini establert per poder plantejar la revisió corresponent, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció de quatre anys del dret a la devolució.
D'acord amb les consideracions anteriors, i en vista de la documentació de què disposa, el Síndic suggereix a l'OGT que revisi la resolució dictada i, en cas que l'error en la superfície sigui conseqüència d'un error de fet, estimi aquella sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts per allò ingressat en excés per les liquidacions no prescrites. En cas que entengui que no es tracti d'un error de fet, demana que informin dels motius.