La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'extinció de la prestació de renda mínima d'inserció que tenia concedida.
Exposa que en data 12 d'agost de 2011 es va dictar una resolució per la qual s'extingia la prestació de què era beneficiària perquè la unitat familiar superava els ingressos establerts a la Llei 10/1997, de 3 de juliol, i al Decret 339/2006, de 5 de setembre.
La Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom ha informat que la modificació de la prestació es va acordar perquè un dels membres de la unitat de convivència percebia una prestació per econòmica reconeguda a l'empara de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, de manera que en computar tots els ingressos se supera el límit establert per mantenir la prestació de renda mínima d'inserció.
En primer lloc, cal concloure que les resolucions adoptades en aquests casos s'adeqüen a la normativa vigent, concretament la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, i el Decret 384/2011, de 30 d'agost, que la desplega. Aquestes normes estableixen que s'han de deduir de l'import de la prestació els ingressos de qualsevol mena de què disposin els membres de la unitat de convivència amb les excepcions previstes reglamentàriament; i entre aquestes excepcions no s'inclouen les prestacions derivades de la Llei 39/2006.
Això no obstant, el Síndic considera que la situació plantejada posa en relleu la conveniència d'algunes modificacions en la regulació actual de la prestació de renda mínima d'inserció.
Així, aquesta prestació té com a objectiu atendre necessitats bàsiques de la unitat de convivència, com ara l'alimentació i l'allotjament. En canvi, les prestacions establertes per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, s'han de destinar a atendre les necessitats específiques d'aquestes persones per a la realització de les activitats de la vida diària.
La naturalesa de les prestacions és diferent i, a parer del Síndic, computar les prestacions d'atenció a la situació de dependència com a ingressos als efectes de determinar l'import de la renda mínima d'inserció pot suposar un greuge i un perjudici per a l'atenció correcta de les necessitats de les persones dependents.
Així, el Síndic entén que seria convenient una modificació normativa del règim actual de còmput dels ingressos per determinar la concessió de la prestació de renda mínima d'inserció i de les deduccions de la prestació, de manera que s'incloguin entre les excepcions regulades a l'article 17.2 del Decret 384/2011 les prestacions que reben les persones dependents derivades de la Llei 39/2006, de 14 de desembre. És a dir, que no es dedueixin de l'import de la prestació de renda mínima d'inserció les prestacions reconegudes a l'empara de la Llei 39/2006, de 14 de desembre.
Per tot això, el Síndic ha recomanat al Departament d'Empresa i Ocupació que impulsi una modificació normativa en aquest sentit.