Un funcionari del cos de la Guàrdia Urbana exposa que no ha rebut resposta a l'escrit que va presentar a l'Ajuntament de Barcelona en data 8 d'octubre de 2008 sobre l'atorgament d'unes medalles al mèrit.
El promotor de la queixa diu que no ha rebut resposta a l'escrit esmentat, en què demana -juntament amb un altre company del cos- conèixer els motius pels quals no se'ls ha atorgat una medalla d'argent al mèrit en relació amb una intervenció que van dur a terme en data 1 de desembre de 2007, a diferència d'altres agents que van participar en la mateixa actuació i que sí que han rebut la medalla en qüestió.
A banda de la menció al Reglament d'honors i distincions dels membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona i del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, de data 17 de setembre de 1976, l'Ajuntament de Barcelona indica que "el fet que va merèixer distinció, va tenir un caràcter excepcional, ja que els agents en lloc de limitar-se a requerir la presència dels serveis mèdics com correspon segons el protocol d'actuació, observant risc per a la persona agredida, van adoptar de "motu proprio", quan no estaven obligats, la decisió d'actuar, taponant la ferida i atenent fins que els serveis mèdics poguessin procedir al trasllat".
Tanmateix, el consistori no indica quina ha estat la resposta donada a l'esmentat escrit del promotor de la queixa en què, precisament, demanava a l'Ajuntament conèixer els motius pels quals, tot i haver intervingut en els mateixos fets, només havia estat felicitat per ordre interna i sense atorgament de medalla.
El Síndic recorda que l'article 42 de la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, estableix l'obligació de totes les administracions de dictar resolució expressa en tots els procediments i de notificar-la als interessats. També la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, recull aquesta obligació de resposta en relació als escrits per mitjà dels quals els ciutadans exerceixen el seu dret de petició.
Amb la resolució expressa, encara que sigui fora dels terminis previstos per la normativa, es fa possible que els interessats tinguin un coneixement fefaent del determini adoptat per l'Administració en relació amb la seva sol·licitud i puguin resoldre el que millor els convingui en defensa dels seus interessos.
Per tot això, el Síndic demana que adoptin les mesures adients per tal de donar resposta expressa a l'esmentat escrit de l'interessat.
Tal com es recull en el Codi de bones pràctiques administratives elaborat per aquesta institució, el deure de respondre expressament és una expressió del principi de bona administració que l'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix en el seu article 30.