La persona interessada es queixa de la tramitació de l'expedient sancionador incoat per infringir l'article 46.5 de l'Ordenança de convivència ciutadana i ús de la via pública de l'Ajuntament de Martorell, ja que considera que se li ha ocasionat un estat d'indefensió i s'han vulnerat diferents drets que han de presidir el procediment sancionador.
Arran de la informació aportada per l'Ajuntament de Martorell, el Síndic constata que la suposada infracció que va motivar l'expedient sancionador és la que està tipificada a l'article 46.5 de l'Ordenança municipal, i que consisteix a alterar o pertorbar el descans dels veïns directament o a través de menors pels quals s'hagi de respondre.
Un cop estudiada l'acta que va estendre la Policia Local, i posteriorment l'expedient sancionador tramitat, el Síndic comprova que es va atribuir la comissió de la infracció esmentada a la persona interessada per la seva condició de persona resident a l'habitatge en què la Policia Local es va intentar personar, ja que sembla que els sorolls que ocasionaven les molèsties als veïns provenien d'aquest habitatge.
Tanmateix, no es va poder identificar cap persona del pis en qüestió perquè ningú no va obrir la porta als agents, i sense que hi hagués cap nexe de causalitat, només basant-se en el padró d'habitants, la Policia Local va imposar una denúncia. Finalment, l'Administració va imputar al promotor de la queixa la comissió d'una infracció i l'obligació del pagament d'una sanció. No consta en l'expedient sancionador cap prova que el promotor de la queixa fos la persona responsable de la comissió dels fets tipificats com una infracció.
Per tot el que s'ha exposat, el Síndic considera que no s'han observat els principis bàsics que han de presidir la tramitació de tot expedient sancionador i s'ha ocasionat una situació d'indefensió a la persona sancionada.
Cal tenir en compte el principi de personalitat de la sanció o principi de responsabilitat personal que el Tribunal Constitucional ha anat configurant en les seves sentències, el qual es fonamenta en la correspondència que necessàriament s'ha d'establir entre la infracció comesa, el subjecte responsable, i la sanció. Aquest principi resulta vulnerat si no s'acompleixen aquestes relacions, si es declara incorrectament la responsabilitat del subjecte i si no queda provat qui ha estat el responsable de la infracció.
El fet d'imputar un ciutadà donat d'alta al padró d'habitants com a possible infractor i posteriorment declarar-lo com a tal resulta una imputació que no respecta ni el principi d'innocència ni el de legalitat, i conculca els principis de seguretat jurídica més elementals.
Per aquests motius, el procediment sancionador instruït incorre en una nul·litat de ple dret.
Una altra qüestió que el Síndic considera de legalitat dubtosa fa referència als mitjans emprats per mesurar els sorolls provinents de l'habitatge. L'Ajuntament va informar que els agents actuants no van fer servir cap mitjà elèctric o aparell sonomètric per tal d'avaluar el soroll, atès que en aquell moment no estaven aplicant l'Ordenança dels sorolls sinó la de convivència i de ciutadania i ús de la via pública.
Davant d'aquesta afirmació, el Síndic considera que no és admissible en dret argumentar que no es fa ús d'aquests mitjans perquè no s'està aplicant un determinat tipus d'ordenança, la del soroll, i que per supòsits relacionats amb sorolls previstos en l'Ordenança de convivència, n'hi ha prou que els policies locals constatin que hi ha sorolls que ocasionen molèsties als veïns.
Així mateix, el Síndic constata que el municipi, malgrat el nombre d'habitants que té, no disposa d'una ordenança reguladora del soroll i les vibracions, tot i que el marc jurídic aplicable en aquest assumpte estableix que atès el nombre d'habitants que integren el poble és de compliment obligat disposar-ne.
El Síndic valora que a l'Ajuntament li cal un instrument jurídic imprescindible i legalment necessari que en cap cas no pot suplir-se amb l'Ordenança de convivència ciutadana i de civisme actual, ja que regulen situacions i aspectes diferents. La manca d'aplicació d'uns mitjans tècnics concrets genera, sens dubte, inseguretat jurídica i pot ocasionar una actuació arbitrària de l'Administració.
Per tot això, el Síndic fa els suggeriments següents a l'Ajuntament de Martorell:
En primer lloc, que deixi sense efecte la sanció imposada a la persona interessa basant-se en els raonaments exposats.
En segon lloc, que no s'utilitzi el padró d'habitants com a sistema d'identificació dels possibles subjectes que puguin incórrer en un procediment sancionador, ja que no és cap elements probatori de la comissió d'una possible infracció.
I finalment, que s'aprovi, mitjançant els òrgans competents de l'Ajuntament, l'Ordenança reguladora del soroll, en tant que per la normativa local i el nombre d'habitants del municipi resulta obligatori disposar-ne i perquè amb el contingut d'aquesta ordenança haurien de desaparèixer les mancances que han quedat paleses que existeixen quan s'ha aplicat l'Ordenança de convivència i ciutadania en supòsits com el que s'ha exposat.