El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca d'assistència dels serveis socials de Badia de Vallès i amb la manca de resposta de l'Ajuntament d'aquest municipi a diverses instàncies que hi va presentar.
Exposa que es troba en una situació social i econòmica molt precària atès que està a l'atur des de l'any 2008 i ha perdut el dret a la prestació corresponent, i que ell i la seva parella estan empadronats a casa de la seva mare però que viuen realment en un cotxe, ja que no tenen un lloc on viure.
Explica que el 2 de gener de 2012 es va adreçar als serveis socials de Badia de Vallès i que no li han volgut tramitar cap tipus d'ajut, i que ha presentat diverses instàncies a l'Ajuntament sense haver obtingut resposta.
El Síndic es va posar en contacte els serveis socials de Badia del Vallès, des d'on es va informar de les diverses gestions dutes a terme en relació amb aquest assumpte i dels tràmits que es van fer per verificar el municipi de residència del promotor.
A l'informe s'explica que durant l'entrevista mantinguda amb la persona interessada el 2 de gener de 2012 se la va informar que no es podia atendre la seva petició de tramitar una sol·licitud de prestació de renda mínima d'inserció mentre estigués empadronat en el mateix domicili que una altra persona perceptora d'aquesta prestació, com era el seu cas.
Així, el Síndic entén que en aquell moment, quan la persona interessada va demanar la tramitació de la sol·licitud de renda mínima d'inserció, s'hauria pogut tramitar.
Davant d'aquesta realitat, el Síndic considera que la intervenció dels serveis socials s'hauria d'haver orientat a aconseguir que la informació que costava al padró municipal d'habitants reflectís de la millor manera possible el domicili en què realment vivia la persona interessada. I, coneixent que es tractava d'una persona en possible risc d'exclusió o en una situació extrema, la qual cosa impedia determinar amb claredat un habitatge amb adreça coneguda com a domicili habitual, s'hauria pogut recórrer a les instruccions tècniques establertes per la Subsecretaria del Ministeri de Presidència mitjançant la Resolució de 21 de juliol de 1997, sobre el padró municipal d'habitatge, segons la qual, d'una banda, s'ha d'acceptar com a domicili qualsevol adreça on efectivament visqui una persona, i de l'altra, es pot i s'ha de recórrer a una ?adreça fictícia? en els supòsits en què una persona que no té sostre resideixi habitualment al municipi i la seva situació sigui coneguda pels serveis socials corresponents.
Si en el moment de l'entrevista del mes de gener de 2012 serveis socials haguessin optat per proposar a la persona interessada l'alternativa d'empadronar-se en una adreça fictícia, com a conseqüència de la seva situació de veí del municipi sense sostre, segurament hagués pogut, tot seguit, tramitar la sol·licitud de renda mínima d'inserció que demanava. Això, però, no es va fer.
També s'informa que en coordinació amb la Creu Roja de Sabadell els serveis socials van constatar que la persona interessada es va empadronar posteriorment a Sabadell a casa d'una amiga, i que demanava el trasllat del seu expedient a aquell municipi.
D'acord amb això, el Síndic entén que a hores d'ara l'objecte de la queixa ha perdut actualitat i que els serveis socials de Badia del Vallès ja no tenen competència sobre el cas del promotor. Tot i així, considera necessari incidir en les consideracions fetes en els paràgrafs anteriors en relació amb la intervenció duta a terme el mes de gener de 2012 per tal d'evitar que es tornin a repetir situacions com la descrita.