El Síndic ha obert una actuació d'ofici per conèixer quin és el procediment que segueix la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família a l'hora d'atendre les sol·licituds d'informe d'arrelament social i d'adequació de l'habitatge, en el marc dels procediments d'estrangeria, per a l'obtenció d'una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals i d'una autorització de residència per reagrupament familiar, respectivament.
L'aprovació del Reglament d'estrangeria (Reial decret 557/2011) ha comportat que els informes en matèria d'arrelament social i d'adequació i disponibilitat d'habitatge siguin emesos per la comunitat autònoma, llevat d'acord exprés perquè ho faci l'ajuntament; en aquest darrer cas, aquesta circumstància s'haurà de posar en coneixement previ de la Secretaria d'Estat (actualment Secretaria General) d'Immigració i Emigració.
A Catalunya s'ha fixat que sigui la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família qui emeti els informes. Per aquest motiu, el 6 d'abril de 2011 el Departament va signar un acord amb les entitats municipalistes de Catalunya, en què es va fixar que dins de la instrucció del procediment per a l'emissió de cada informe calia disposar d'un informe de l'ajuntament en què el ciutadà estranger estigués empadronat.
Per tal que els informes municipals s'emetessin seguint un mateix patró, l'acord va establir que un grup de treball de la Comissió Mixta Paritària Generalitat-Ens Locals fixaria uns criteris comuns que inspiressin les decisions homogènies i no contradictòries en els informes dels ajuntaments.
D'altra banda, el Departament ha elaborat els models de sol·licitud d'informe d'arrelament social i d'adequació d'habitatge. Ambdós tenen un apartat d'informació addicional en què s'hi fa constar que el lloc de presentació és l'ajuntament en què la persona estigui empadronada.
Arran de diverses queixes que s'han rebut, el Síndic ha detectat que als ciutadans estrangers que presenten la sol·licitud a l'ajuntament se'ls exigeix el pagament d'una taxa, sigui en concepte d'informe municipal d'arrelament social, sigui en concepte de servei urbanístic per efectuar la inspecció del seu habitatge.
En aquestes queixes també es posa de manifest una demora excessiva per part de la Direcció General a l'hora d'emetre i notificar els informes que s'han de lliurar a l'Oficina d'Estrangers juntament amb la sol·licitud d'autorització de residència per circumstàncies excepcionals i la de reagrupament familiar. Aquesta demora, segons indiquen les persones interessades, pot posar en perill els terminis de caducitat d'altres documents, com per exemple els antecedents penals. Tanmateix, es desconeix si la causa de la demora es troba en la Direcció General o en l'ajuntament, ja que aquest no lliura cap document que confirmi l'enviament de l'informe al Departament de Benestar Social i Família.
Un cop examinats l'informe tramès per la Direcció General per a la Immigració; el protocol d'actuació que va signar el Departament de Benestar Social i Família amb les entitats municipalistes; la Instrucció 1/2012, de 20 de març, i la normativa vigent en matèria d'estrangeria, el Síndic indica que valora positivament la col·laboració establerta amb els ajuntaments en el procés d'elaboració dels informes.
Tot i això, el Síndic ha detectat algunes disfuncions en el circuit i el procediment dissenyat a la Instrucció 1/2012, de 20 de març, de criteris generals per a l'elaboració dels informes d'estrangeria, que poden produir inseguretat jurídica. Aquestes disfuncions són les següents:
1. La Instrucció restringeix el ventall d'opcions que conté l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en fixar que la sol·licitud s'ha de presentar en el registre de l'ajuntament en què la persona està empadronada, sense cap remissió al precepte esmentat.
2. En el procés de consulta als ajuntaments, el Departament de Benestar Social i Família els ha conferit una tasca que, de vegades, pot resultar excessiva, tenint en compte que segons el Reglament d'estrangeria han d'emetre el seu parer amb la informació que puguin tenir sobre l'afer en qüestió.
3. La qualificació dels informes o documents proposta dels ajuntaments, en el protocol d'actuació, com a preceptius i determinants no s'adiu amb la qualificació que es desprèn del Reglament d'estrangeria.
4. La Instrucció deriva el ciutadà a presentar la sol·licitud d'informe a l'ajuntament, la qual cosa repercuteix en l'allargament del termini de resolució i en el procés de requeriment d'esmena i millora de la sol·licitud, ja que: la Instrucció no està habilitada per establir un termini màxim de 30 dies hàbils als ajuntaments per emetre el document proposta; la Instrucció incompleix el termini d'emissió i notificació dels informes, de 30 dies hàbils, previst en el Reglament d'estrangeria; i el requeriment d'esmena i millora de la sol·licitud l'ha de dur a terme formalment l'òrgan competent per resoldre (en aquest cas la Direcció General per a la Immigració), que hauria de tenir coneixement immediat de les sol·licituds registrades.
5. Per a una major seguretat jurídica i en aplicació del dret a una bona administració podria ser convenient incloure un tràmit d'audiència a la persona interessada abans d'emetre l'informe d'estrangeria amb caràcter desfavorable.
6. La manera de sufragar les despeses que l'elaboració del document proposta genera a les entitats locals s'ha de fixar entre la Direcció General per a la Immigració i els ajuntaments. El ciutadà estableix exclusivament la relació amb l'administració autonòmica, concretament amb la Direcció General per a la Immigració, que és l'òrgan competent per resoldre i a qui va adreçada la sol·licitud.
Per assolir una gestió més eficaç i ajustada a la normativa vigent del procediment d'elaboració dels informes, el Departament de Benestar Social i Família hauria de repensar com articular la relació amb els ajuntaments, per exemple per mitjà de l'encàrrec de gestió o la delegació.
A partir de les conclusions anteriors, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que revisi i corregeixi les disfuncions detectades en el circuit i el procediment dissenyats a la Instrucció 1/2012, de 20 de març.
Alhora, el Síndic suggereix al Departament que estudiï i valori si la tècnica emprada per articular la relació de col·laboració entre la Direcció General per a la Immigració amb els ajuntaments és la més idònia, tenint en compte les consideracions precedents.