El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la denegació de la prestació de la renda mínima d'inserció que havia sol·licitat. Contra la resolució de denegació va presentar un recurs d'alçada, que encara no s'ha resolt.
Segons el Departament d'Empresa i Ocupació, la prestació es va denegar perquè no es va acreditar la insuficiència de recursos, però a més hi havia altres circumstàncies que no s'havien acreditat convenientment, com ara la composició de la unitat de convivència i el període de residència a Catalunya.
En primer lloc, si el promotor no havia aportat les dades necessàries per acreditar el compliment de les condicions exigides per percebre la prestació, l'òrgan gestor del procediment li hauria hagut de demanar que aportés els justificants oportuns a fi de resoldre amb certesa.
En segon lloc, s'ha produït un retard molt important en la tramitació del recurs d'alçada. A més, no consta si a banda de la publicació en el DOGC s'han complert les altres formalitats exigides per a la pràctica de les notificacions administratives, segons les previsions de la normativa de procediment administratiu comú. En aquest sentit, convé recordar la necessitat que en la pràctica de les notificacions es respectin les formalitats previstes per l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
I finalment, el Departament indica que atès que el promotor no va aportar cap documentació, se'l considera desistit del procediment, la qual cosa el Síndic considera que no s'ajusta a dret, i que en cap cas eximeix l'Administració del deure de dictar resolució expressa sobre el recurs, en el sentit que correspongui.
Tenint en compte tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que adopti les mesures oportunes perquè, en cas que no s'hagi fet, l'òrgan competent dicti resolució expressa sobre el recurs d'alçada interposat pel promotor contra la resolució per la qual se li va denegar la renda mínima d'inserció.