El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de la renda mínima d'inserció.
Exposa que el 21 d'octubre de 2011 es va dictar una resolució per la qual se li suspenia la prestació que tenia atorgada per ?trasllat temporal de residència fora de Catalunya?. Planteja la seva disconformitat amb aquesta resolució atès que va marxar al seu país per visitar el seu germà malalt. A més, manifesta que va viatjar amb autorització del Ministeri de Treball i Immigració del 26 de juny al 3 de juliol de 2011.
En data 28 de novembre de 2011 va presentar recurs d'alçada contra la resolució però no ha rebut cap notificació o comunicació de l'Administració.
En l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom s'indica que en data 21 d'octubre de 2011 es va suspendre la prestació del promotor per trasllat temporal de residència fora de Catalunya, i que el recurs d'alçada que va interposar la persona interessada està en tràmit de resolució.
Tot i això, en aquest informe no es detallen les circumstàncies en què es va produir la sortida del promotor. En tot cas, de la documentació facilitada per la persona interessada es desprèn que va traslladar temporalment la seva residència en dues ocasions, per períodes inferiors a quinze dies i amb motiu de la malaltia del seu germà.
D'altra banda, cal tenir en compte que en la data en què es va suspendre la prestació, la persona interessada es trobava a Catalunya, com ho prova l'entrevista que va mantenir amb els serveis encarregats de fer la verificació dels requisits per mantenir el dret a la prestació.
A més, en el moment en què la persona interessada va viatjar encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya. Per consegüent, d'acord amb la normativa vigent en el moment dels fets, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació i, per tant, els viatges del promotor no es poden considerar causa suficient per suspendre la prestació.
Pel que fa al recurs d'alçada contra la resolució de suspensió, el Síndic recorda que, d'acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos i, per tant, en aquest cas s'ha superat de molt aquest termini.
Caldria, per tant, corregir aquesta situació, a fi d'evitar que s'allargui la situació en què es troba la persona interessada.
Finalment, la suspensió de la prestació econòmica té un caràcter temporal i mentre duri el fet que l'ha provocada. És dir, l'abonament de la prestació de renda mínima d'inserció s'ha de reprendre si desapareixen les causes o circumstàncies que n'han motivat la suspensió. Així, en aquest cas concret la causa de suspensió va desaparèixer quan la persona interessada va retornar a Catalunya, per la qual cosa, si segueix compleix complint la resta de requisits exigits, s'hauria d'acordar la fi de suspensió i reprendre de nou el pagament de la prestació.
De conformitat amb el que s'ha exposat, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes perquè, en primer lloc, es reprengui el pagament de la prestació concedida al promotor sense més dilació; en segon lloc, es resolgui el recurs d'alçada interposat pel promotor, es deixi sense efecte la suspensió acordada mitjançant resolució de 21 d'octubre de 2011 i se li reconegui el dret a la percepció de la prestació sense interrupció; i en tercer lloc, es faci l'abonament de les mensualitat corresponents a aquest període amb la major brevetat possible.