La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de renda mínima d'inserció. Exposa que la suspensió es va acordar mitjançant resolució de 16 de desembre de 2011, perquè se la va considerar il·localitzable. Diu que amb anterioritat a aquesta resolució no havia rebut cap requeriment que hagués desatès, i que sempre ha estat en contacte amb els serveis socials bàsics que fan el seguiment del cas, per la qual cosa considera injustificada la suspensió. Ha presentat un recurs d'alçada contra aquesta resolució, però no ha rebut resposta.
En primer lloc, pel que fa a la suspensió, convé recordar que la pràctica de les notificacions administratives s'ha de fer amb les formalitats previstes per l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. I també que cal extremar les mesures per intentar localitzar les persones interessades, especialment en supòsits com aquest, en què s'afecta la percepció d'una prestació destinada a cobrir necessitats bàsiques de subsistència.
En segon lloc, cal destacar que s'ha produït una demora excessiva en la reactivació de la prestació, sense que s'hagi posat de manifest cap causa que ho justifiqui. Així, la represa del pagament s'ha fet gairebé dos anys després del moment en què havia de tenir efectes. Per tant, durant aquest temps la persona interessada s'ha vist privada d'una prestació a què tenia dret. Resulta imprescindible, doncs, articular les mesures organitzatives i pressupostàries adients per evitar aquestes demores, de manera que quan finalitza la causa que va motivar la suspensió es reprengui el pagament de manera ràpida.
Igualment, cal articular les mesures oportunes perquè en un termini breu s'abonin a la persona interessada les mensualitats encara pendents, tenint en compte el retard tan important que s'ha produït en aquest cas.
Finalment, pel que fa al recurs d'alçada interposat per la persona interessada contra la resolució de suspensió, el Departament d'Empresa i Ocupació informa que en data 4 de desembre de 2013 es va enviar a aquesta persona un escrit de resposta. Això no obstant, l'escrit de la persona interessada té naturalesa de recurs d'alçada, i per tant s'hauria de tramitar i resoldre com a tal, d'acord amb allò que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic, de les administracions públiques i del procediment administratiu comú: que la resolució del recurs d'alçada correspon a l'òrgan superior jeràrquic d'aquell que va dictar la resolució, que s'ha de dictar resolució en un termini de tres mesos i que s'ha de notificar convenientment, amb indicació, entre d'altres coses, del règim de recursos possible. En aquest cas, però, no s'ha fet així, i l'escrit enviat a la persona interessada no pot substituir el deure de dictar resolució expressa sobre el recurs d'alçada.
Tenint en compte tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació:
- que es doni el tràmit corresponent al recurs d'alçada interposat per la persona interessada contra la resolució de 16 de desembre de 2011, que es dicti resolució expressa i que es notifiqui convenientment a la persona interessada. En aquest sentit, a fi d'agilitar la resolució del cas, el Síndic demana també que es traslladi aquesta resolució a l'òrgan encarregat de la resolució del recurs d'alçada.
- que regularitzi els pagaments i que faci efectives les quanties que es deuen a la persona interessada com més aviat millor.