Un cop rebuda i valorada la informació municipal de resposta amb relació a aquest assumpte, el Síndic indica que d'acord amb la informació rebuda l'Ajuntament requereix a qui sol·licita l'alta al padró d'habitants que acrediti documentalment la seva identitat i el títol que legitima l'ocupació de l'habitatge en el qual sol·licita ser empadronat.
En el cas de persones sense un domicili fix, es requereix un informe dels serveis socials municipals sobre la continuïtat de la residència al municipi.
En el cas de la promotora de la queixa, el consistori indica que ha estat atesa en nombroses ocasions pels serveis socials municipals. En aquest sentit, tot i que no s'indica en l'informe tramès, sembla que els serveis socials municipals tenen constància de la seva residència continuada al municipi a partir d'aquestes actuacions.
No obstant això, cal tenir en compte que el cas de la persona interessada no és el d'una persona sense domicili fix que sol·licita l'alta al padró, ja que sol·licita ser empadronada en un habitatge concret, on manifesta que resideix permanentment, si bé no té títol possessori que legitimi jurídicament aquesta residència.
En aquest sentit, la promotora de la queixa manifesta que sempre que ha sol·licitat l'empadronament en aquest habitatge li ha estat denegat perquè no podia acreditar un títol possessori.
Per tant, el que hauria determinat en aquest cas la denegació de la inscripció hauria estat no poder acreditar un títol possessori i és, doncs, l'exigència d'aquest requisit el que cal valorar específicament en aquest cas, malgrat que a l'informe facilitat es fa referència també al supòsit d'inscripció de persones sense domicili fix.
Pel que fa a aquesta qüestió, el Síndic recorda que de conformitat amb el Reglament estatal de població i demarcació territorial de les entitats locals, el padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi, i les seves dades constitueixen prova de la residència en el municipi, i de tenir-hi el domicili habitual (article 53).
D'altra banda, tota persona està obligada a inscriure's al padró del municipi on resideix habitualment (article 54). Així mateix, els ajuntaments estan facultats, d'ofici i amb instrucció prèvia del procediment establert, a donar d'alta al padró les persones que viuen habitualment al terme municipal però no hi figuren inscrits, i tramitar la baixa d'aquelles persones que figuren empadronades incomplint els requisits de l'article 54 del Reglament (articles 72 i 73). Alhora, els ajuntaments poden comprovar la veracitat de les dades consignades pels veïns i exigir amb aquesta finalitat l'acreditació documental de la personalitat i el títol que legitimi la possessió de l'habitatge on manifesta que té el seu domicili habitual, o bé altres documents anàlegs (article 59.2).
D'acord amb les normes esmentades més amunt, el padró dóna fe de la residència habitual la municipi i que determinat habitatge és el domicili habitual de la persona inscrita, i l'ajuntament està facultat per comprovar que la persona resideix efectivament al municipi i en l'habitatge que fa constar en la sol·licitud.
Per contra, el registre del padró d'habitants no dóna fe de cap facultat possessòria de la persona inscrita sobre l'habitatge declarat, sinó només de la residència a aquell domicili. Per aquest motiu, cal entendre que les facultats de comprovació de l'ajuntament es limiten a verificar la residència efectiva al domicili declarat pel sol·licitant, però no poden abastar la verificació del títol jurídic que legitima la possessió de l'immoble, ja que aquesta és una dada sense incidència registral i, per tant, la verificació no està emparada en les facultats de comprovació, sinó que és un element per comprovar la residència efectiva.
En aquest sentit, allò establert a l'article 59.2 del Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals no comporta l'obligació d'acreditar el títol possessori sobre l'habitatge com a requisit per a la inscripció en el domicili que es declara com a habitual, sinó que aquest títol és només un document que l'ajuntament pot sol·licitar per verificar que el veí resideix efectivament al domicili que vol fer constar al Padró, i pot ser substituït per altres documents acreditatius o per una actuació de comprovació del mateix ajuntament.
Des d'aquesta perspectiva, l'exigència del títol que legitimi l'ocupació de l'habitatge, prevista a l'article 59.2 del Reglament de referència, té l'única finalitat d'acreditar la residència efectiva en l'habitatge, però no legitima la denegació de la inscripció quan es pot comprovar que la persona resideix a l'habitatge declarat, encara que sense títol.
Per aquest mateix motiu, i en sentit contrari, l'acreditació de títol possessori no legitima, per si mateixa, la inscripció al padró, de manera que si es comprova que la persona no resideix al domicili declarat, correspon tramitar la baixa d'ofici, encara que disposi d'un títol que legitimi l'ocupació de l'habitatge, ja que s'ha verificat que la residència declarada no es correspon amb la realitat.
En definitiva, el títol possessori no és un requisit per a la inscripció al padró sinó només la via ordinària per acreditar la residència, que l'Ajuntament està facultat a sol·licitar per verificar la residència al domicili, però no hauria de ser causa de denegació de la inscripció sense altres comprovacions alternatives per verificar la residència efectiva, que el mateix article 59.2 indicat permet realitzar.
En el mateix sentit s'expressa la resolució de 4 de juliol de 1997 de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Cooperació Territorial, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró municipal, quan assenyala que "(...) la possibilitat que l'ajuntament demani al veí el títol que legitimi l'ocupació de l'habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d'arrendaments urbans o, en general, de naturalesa jurídicoprivada, sinó que té com a única finalitat servir d'element de prova per acreditar que, efectivament, el veí viu al domicili que ha indicat (...)".
Més endavant, la mateixa resolució afegeix que "aquest títol pot ser una escriptura de propietat o un contracte d'arrendament, però també un contracte de subministrament d'un servei de l'habitatge (aigua, gas, electricitat, telèfon, etc.) o, fins i tot, pot no existir en absolut (és el cas de l'ocupació sense títol d'una propietat aliena, ja sigui pública o privada). En aquest darrer supòsit, el gestor municipal hauria de comprovar per altres mitjans (informe policial, inspecció del propi servei, etc.) que realment el veí habita aquell domicili i, en cas afirmatiu, inscriure'l en el Padró (...)".
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic considera que l'Ajuntament pot comprovar la residència efectiva al domicili al·legat si se sol·liciten altres elements de prova, o mitjançant la verificació a través dels serveis socials municipals -que indiquen que han atès reiteradament la persona interessada i el seu avi- o la policia local, i acordar la inscripció o denegar-la en funció del resultat d'aquestes comprovacions.
Per les raons indicades, el Síndic suggereix que es revisi la sol·licitud formulada per la promotora al seu dia i es faci efectiva la seva inscripció al Padró en l'habitatge declarat o es denegui aquesta inscripció, amb les comprovacions prèvies que s'estimin oportunes sobre la residència efectiva al domicili declarat. En aquest darrer cas, s'entén que caldria sol·licitar informe dels serveis socials municipals per valorar el seu empadronament sense domicili fix.