Un intern del Centre Penitenciari Quatre Camins va presentar en data 11 de juliol de 2007 una queixa al Síndic sobre les diferències de preus dels economats dels establiments penitenciaris. Concretament, l'intern manifestava que els preus de l'economat del centre eren abusius, que superaven en alguns productes els preus del mercat i que eren superiors a la resta d'economats dels altres centres penitenciaris.
De l'informe tramès pel Departament de Justícia relatiu a aquella queixa se'n desprenia que l'empresa externa encarregada de gestionar l'economat d'aquest centre penitenciari havia dut a terme un estudi comparatiu dels preus d'alguns productes venuts a l'economat del centre i dels preus dels mateixos productes venuts en centres comercials i petits comerços de la zona, i havia comprovat que els preus no diferien dels existents a les botigues de la localitat més pròxima al centre penitenciari, i que eren fins i tot relativament més baixos als de la resta de comerços.
En data 22 de novembre de 2007 el Síndic va fer una sèrie de suggeriments al Departament de Justícia. L'Administració els va acceptar i va manifestar que s'havien acordat una sèrie de mesures per homologar els preus de tots els centres.
No obstant aquesta acceptació de suggeriments, han continuat arribant queixes. En el decurs dels anys 2009 i 2010 s'ha rebut una desena de queixes en relació amb els preus excessius de les botigues gestionades pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (en endavant CIRE). Les queixes posaven de manifest la diferència entre els preus de les botigues gestionades pel CIRE i els dels economats gestionats pel mateix centre.
Aquest fet ha motivat l'obertura, en data 27 de juliol de 2009, d'aquesta actuació d'ofici.
El Síndic va obrir una actuació d'ofici per analitzar la mateixa qüestió que es planteja en aquesta queixa. Tanmateix, atesa la complexitat de l'estudi de tota la informació obtinguda sobre aquest assumpte, fins al mes d'abril de 2011 no s'ha elaborat un informe amb les conclusions a què s'ha arribat, les quals han estat trameses al Departament de Justícia.
A continuació, es fa una síntesi d'algunes de les conclusions principals a les quals s'ha arribat i que són les següents:
- Més del 55% dels interns han estat penalitzats a pagar preus que, en alguns casos, arriben a superar el 30% del preu del mateix producte en un altre centre.
- Els intens no han de veure minvat el seu poder adquisitiu per un encariment dels productes fruit de l'encàrrec de gestió que l'Administració fa a l'empresa externa que s'encarrega dels economats.
- És necessari recordar que es interns no disposen de llibertat per poder comprar els productes en establiments més econòmics, sinó que han de passar obligatòriament per una única botiga sense competència, circumstància que els impedeix comprar un mateix producte a l'establiment que l'ofereixi a un preu més econòmic.
Per aquest motiu, el Síndic ha suggerit al Departament de Justícia que l'Administració penitenciària vetlli per fer possible la màxima legal segons la qual els preus dels productes no han de superar els preus que tenen a la zona on s'ubica el centre penitenciari. Aquesta referència, doncs, ha de fixar-se a partir dels preus dels productes de les mitjanes i grans superfícies, i no dels petits comerços de la zona.
L'Administració no pot deixar que sigui la mateixa empresa adjudicatària la que fixi els límits dels preus dels productes per un període anual.