El promotor de la queixa, pare d'un menor de 17 anys amb una discapacitat reconeguda del 76%, i un grau de dependència III i nivell 2, manifesta la seva disconformitat amb la manca de plaça residencial per al seu fill, que van sol·licitar l'any 2008.
Exposa que els informes mèdics consideren necessari que pugui gaudir d'una plaça en un centre residencial per a persones amb discapacitat.
De l'informe tramès pel Departament de Benestar Social i Família es desprèn que, un cop valorades totes les possibilitats, es treballarà per ingressar el menor tan aviat com sigui possible, la qual cosa no es preveu que sigui fàcil a causa de la tipologia del recurs que requereix.
L'informe fa constar que les persones menors d'edat amb discapacitat es troben sota la cura directa de la família, amb el suport dels serveis que fan possible que s'integrin a la comunitat; i que només en ocasions d'urgència social o quan la persona menor d'edat està sota la tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència es pot acordar l'ingrés en una de les places que l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials té concertades amb les entitats prestadores de serveis a persones amb discapacitat intel·lectual.
Des del punt de vista conceptual i des de la perspectiva de la no-discriminació, aquesta posició es considera positiva. Tanmateix, el cert és que hi ha adolescents la situació dels quals requereix que siguin atesos en un centre residencial per a persones amb discapacitat, per assegurar la seva integritat i la dels seus familiars.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda, que es facin els màxims esforços per proveir de plaça residencial aquest menor, atesa la seva situació i el perill que comporta per a si mateix i per als que l'envolten; i de l'altra, que s'adoptin les mesures necessàries per fer efectiu el seu ingrés segons les seves necessitats d'atenció especialitzada.