El promotor es queixa de la manca de resolució del procediment de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i als serveis vinculats iniciat per la seva mare.
Concretament, el promotor de la queixa exposa la seva disconformitat amb la demora en la tramitació del procediment que, segons planteja, ha comportat que la seva mare no hagi rebut els ajuts que li correspondrien per atendre les seves necessitats.
De la informació facilitada resulta que en data 28 de febrer de 2008 es va reconèixer a la sol·licitant un grau II nivell 2 de dependència. Amb posterioritat, el 8 d'abril de 2008, va sol·licitar una revisió de grau, que no es va resoldre fins al 12 de juny de 2009, quan se li va reconèixer un grau III nivell 2.
Amb tot, la persona interessada havia mort mesos abans, el febrer de 2009. El promotor de la queixa indica que l'acord del Programa individual d'atenció (en endavant PIA) -segons la qualificació anterior- s'havia signat ja el 27 d'octubre de 2008, però sembla que no s'ha resolt.
El promotor va presentar una reclamació per aquests fets al Consorci de Serveis Socials de Barcelona el 26 de març de 2010, però tampoc n'ha rebut cap resposta.
El Consorci de Serveis Socials de Barcelona indica que ha traslladat a la unitat PRODEP (Programa per a l'impuls i l'ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb dependències) del Departament d'acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) d'un informe -que també s'ha tramès- sobre les actuacions dutes a terme en aquest procediment, per tal de donar la gestió oportuna a la reclamació presentada pel promotor.
Un cop valorada la informació disponible sobre el cas, ateses les competències que corresponen al DASC i al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, per delegació, amb el benentès que caldrà una actuació coordinada de tots dos, el Síndic fa les següents consideracions a ambdós ens, per tal de resoldre convenientment la situació plantejada:
Així, de les dades aportades sobre el cas resulten els fets següents:
- La persona interessada va iniciar aquest procediment l'any 2007, i el 28 de febrer de 2008 es va dictar la resolució per la qual se li reconeixia una grau II nivell 2 de dependència. Posteriorment, el desembre de 2008 es va aprovar el PIA amb la concessió d'una prestació econòmica vinculada al servei residencial. Aquesta prestació -segons es desprèn de la informació aportada- va ser abonada fins al moment de la seva defunció, el 2 de febrer de 2009.
- Paral·lelament a l'elaboració del PIA es va iniciar un procés de revisió de dependència, per empitjorament de l'estat de dependència de la sol·licitant. Així, es va presentar la sol·licitud corresponent el 8 d'abril de 2008, i es va dictar la resolució el 12 de juny de 2009, en què se li reconeixia un grau III nivell 2, amb efectes des del moment de la sol·licitud de revisió. En el moment de dictar-se aquesta resolució ja s'havia produït la defunció de la persona interessada.
- El seu fill va presentar diverses reclamacions adreçades al Consorci de Serveis Socials de Barcelona i al DASC per aquesta demora en la tramitació de la sol·licitud de revisió de dependència. En aquests escrits demanava també que se li abonés la quantia que correspondria a la seva mare per la diferència entre els dos nivells de dependència durant el període corresponent; és a dir, des del 8 d'abril de 2008 -data d'efectes del nou grau reconegut- fins a la seva defunció.
A la vista de la informació facilitada, el Síndic destaca, en primer lloc, que cal tenir en compte que s'ha produït una demora excessiva en la resolució de la sol·licitud de revisió de dependència, i no s'ha informat de cap causa que pugui justificar aquest retard, gairebé catorze mesos després de la sol·licitud.
Des d'aquest punt de vista, el Síndic recorda la necessitat que les administracions implicades en aquests procediments adoptin les mesures adients per tal d'assegurar la seva resolució en terminis adequats, i sempre dins del termini màxim establert.
Es pot concloure també que aquest retard ha estat causa que la persona interessada no pogués rebre els ajuts que li corresponien en la seva totalitat. Així, és raonable pensar que si la sol·licitud de revisió s'hagués resolt dins del termini de tres mesos, s'haurien pogut efectuar tots els tràmits subsegüents, com caldria, en vida de la sol·licitant i no s'hauria arribat a la situació que ara es planteja.
Aquesta demora, doncs, ha comportat una lesió en els drets de la persona interessada, que no ha rebut la quantia superior que li hauria correspost des de l'abril de 2008 fins a la seva defunció.
Pel que fa a les conseqüències de la defunció de la sol·licitant, el Síndic indica que en l'escrit de data 7 de juliol de 2010 que el DASC va adreçar al promotor s'indica això:
"Si en el vostre escrit us estiguéssiu referint a la manca de pagament de la quantia equivalent a la diferència entre ambdós graus de dependència, us informo que per dur a terme aquest pagament és necessari fer una modificació del seu PIA i emetre la resolució corresponent, procediment que només pot fer-se en vida de la persona sol·licitant. En el cas de les persones que han mort sense que s'hagi emès la resolució de modificació de PIA, el Departament d'Acció Social i Ciutadania resta a l'espera que l'Estat prengui una decisió comuna sobre aquesta qüestió, que s'està debatent a la Comissió Delegada del Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia...".
Sobre la qüestió general, el Síndic es remet a les consideracions i a les recomanacions fetes per aquesta institució sobre aquest assumpte.
Ara bé, el cas que es planteja en aquesta queixa té algunes particularitats, i, pels fets exposats i les raons que a continuació s'indicaran, s'entén que no seria coherent tampoc aplicar el raonament expressat pel DASC sobre els criteris generals per a aquest supòsits.
Així, d'acord amb els criteris aplicats pel DASC, la manca d'efectivitat del reconeixement de dependència en aquests casos es fonamenta en la impossibilitat de la persona dependent d'expressar la seva voluntat sobre els serveis i/o les prestacions que li serien més adients. En definitiva, segons aquesta interpretació, si la persona dependent no pot expressar la seva voluntat en l'acord del PIA, no hi hauria reconeixement del dret als serveis i/o prestacions, i per tant tampoc hi hauria possibilitat que les persones hereves, en cas de defunció de la persona dependent, se subroguessin en aquest dret.
Això no obstant, en aquest cas la modificació que seria necessària deriva únicament i exclusiva del canvi de qualificació i, per tant, suposa només una modificació de la quantia de la prestació prèviament reconeguda. És a dir, la persona dependent va manifestar convenientment la seva elecció i acceptació de la prestació -una prestació econòmica vinculada al servei residencial- ja que el DASC va emetre la resolució d'aprovació del PIA.
També va manifestar la voluntat d'iniciar un procés de revisió de dependència, ja que no s'ha palesat l'existència de cap incorrecció en aquest aspecte, i no resulta raonable pensar que hi haurien motius perquè pogués oposar-se a l'increment de la quantia de la prestació concedida que derivaria del canvi de qualificació de dependència. És evident que en els procediments pot donar-se una modificació dels serveis i/o de les prestacions concedides, però això no sempre es produeix quan es dóna un canvi de qualificació, com es planteja en aquest supòsit concret.
Per tot això, cal considerar que en el cas que es planteja en aquesta queixa no hi ha cap raó per no reconèixer l'efectivitat de la nova qualificació de dependència de la persona interessada i, un cop fets els tràmits i les comprovacions necessàries -tràmits que hauran de ser impulsats per l'Administració- abonar al seu fill, o, si escau, a les persones hereves la quantia que hauria correspost a la sol·licitant per la diferència entre els graus de dependència reconeguts.
D'altra banda, pel que fa a les diverses reclamacions presentades pel promotor de la queixa, s'observa que, amb posterioritat a l'escrit del DASC referit als paràgrafs anteriors, la persona interessada va presentar una nova sol·licitud -el 26 de juliol de 2010- perquè se li abonés la quantia corresponent al període d'abril de 2008 fins al febrer de 2009, per la diferència entre les prestacions d'un nivell i de l'altre. No consta que s'hagi resolt aquesta sol·licitud.
Tampoc consta -sens perjudici que així s'hagi fet, però no s'hagi informat el Síndic- que el Consorci hagi donat resposta a la reclamació presentada, ni que l'hagi informat que n'ha donat trasllat al DASC per a la resolució del cas.
Per tant, el Síndic suggereix al Consorci que caldria corregir aquesta situació, tot donant resposta a les reclamacions i sol·licituds presentades pel promotor, i informant-lo expressament de l'ens i òrgan competent per a la resolució d'aquestes reclamacions.
De conformitat amb això, en vista de la informació facilitada, el Síndic suggereix, tant al Consorci com al DASC, que adoptin les mesures adients per tramitar de manera immediata i resoldre oportunament la sol·licitud formulada pel promotor, i, un cop acreditada la condició i els drets de les persones hereves de la sol·licitant, abonar-li, si escau, la quantia equivalent a la diferència entre les prestacions corresponents als dos nivells de dependència.