L'Ajuntament de Pineda de Mar exposa en el seu informe que els correus electrònics enviats per la persona interessada no van ser contestats perquè els serveis tècnics municipals no els van rebre a la seva bústia.
El Síndic assenyala que l'Ajuntament era coneixedor dels escrits que la persona interessada va enviar a diferents adreces electròniques, ja que va detallar les dades dels enviaments dels correus, i considera que no hi ha cap raó que justifiqui la manca de resposta als escrits presentats i que no és admissible que una manca de coordinació interadministrativa estigui vulnerant un dret d'un ciutadà.
Per aquest motiu, recorda que l'article 42 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix el deure legal de les administracions públiques de respondre de forma expressa els escrits i les sol·licituds efectuades per les persones interessades, obligació legal que té com a fonament la garantia de la tutela judicial efectiva consagrada en l'article 24 de la Constitució espanyola.
Així mateix, també recorda que la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, estableixen la possibilitat que els ciutadans puguin comunicar-se amb l'Administració per mitjans electrònics.
D'acord amb el que s'ha exposat, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que resolgui de forma expressa i motivada els escrits presentats per la persona interessada.
En relació amb els desperfectes causats a la finca del promotor de la queixa, el Síndic considera que l'informe emès per l'Ajuntament no desvirtua l'existència d'una relació de causa-efecte entre les obres que el promotor esmentava en el seu escrit i els desperfectes causats a la seva finca que comporti la necessitat de la corporació local de reparar-los atès que s'ha produït un dany que el ciutadà no té el deure jurídic de suportar.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que valori la possibilitat de reparar els desperfectes causats en termes de producció d'un dany que el ciutadà no té el deure jurídic de suportar.