La gestió de la renda mínima d'inserció ha estat objecte de diverses actuacions per part del Síndic de Greuges. Entre altres motius, la pèrdua o la reducció de la prestació ha motivat algunes queixes en casos en què la prestació ha estat reduïda o extingida arran de la comprovació dels ingressos de la unitat de convivència, entre els quals s'han comptabilitzat les prestacions que algun dels membres de la unitat de convivència percebia com a persona dependent, a l'empara de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
La constatació d'aquestes situacions ha motivat l'obertura d'aquesta actuació d'ofici.
La prestació de la renda mínima d'inserció es regeix per la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció. L'article 21.2 regula l'import de la prestació econòmica, i disposa que s'han de deduir, en el còmput anual, els ingressos de qualsevol mena de què disposin el titular i qualsevol membre de la unitat familiar, i que les excepcions s'han de determinar per reglament.
L'article 17.2 del Decret 384/2011, de 30 d'agost, que desplega aquesta qüestió, estableix els ingressos que no s'han de deduir de la prestació econòmica de renda mínima d'inserció. Entre aquests ingressos no hi ha les prestacions finalistes per discapacitat, les de protecció a la família o les prestacions de la Seguretat Social per fills o filles a càrrec, ni les pensions de jubilació, invalidesa, o viduïtat que percebin els membres de la unitat de convivència, que sí que s'excloïen en el reglament vigent amb anterioritat al Decret 384/2011.
Per tant, aquesta regulació porta a concloure que entre els ingressos que es dedueixen hi ha les prestacions econòmiques per dependència.
La renda mínima d'inserció té com a finalitat prestar el suport adequat a totes les persones a qui els calgui per atendre les necessitats bàsiques, i facilitar-los els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral. La prestació econòmica es configura com una prestació d'últim recurs, que té com a objectiu atendre necessitats bàsiques generals, com l'alimentació i l'allotjament.
Les prestacions derivades de la Llei 39/2006, en canvi, tenen un objecte diferent: atendre les necessitats de les persones que no poden fer de manera autònoma activitats com la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat, l'orientació, etc. Aquestes prestacions s'han de destinar a atendre les necessitats específiques d'aquestes persones per dur a terme les activitats de la vida diària. Es tracta, doncs, de prestacions de naturalesa diferent.
El règim establert actualment pel que fa al còmput d'ingressos per determinar l'import de la prestació de renda mínima d'inserció pot comportar un greuge a les persones afectades, i podria donar lloc a una atenció incorrecta de les necessitats de les persones dependents i a un incompliment de l'esperit i de les previsions reguladores de l'atenció a persones dependents.
Cal tenir en compte que l'article 39 de la Llei 39/2006 disposa que les administracions públiques han de vetllar per l'aplicació correcta dels fons públics destinats al Sistema per a l'autonomia i atenció a la dependència. I l'article 43 tipifica com a infracció el fet d'aplicar les prestacions econòmiques a finalitats diferents d'aquelles per a les quals s'atorguen.
Per tant, es podria considerar que destinar la prestació concedida a una persona dependent a la cobertura de les necessitats d'alimentació i subsistència dels membres de la unitat de convivència de què forma part no s'adiu amb la seva finalitat legal.
Per tot això, el Síndic considera que, per atendre convenientment els objectius d'aquestes prestacions i evitar situacions perjudicials per a les persones afectades, seria convenient una modificació normativa del règim actual de còmput d'ingressos, de manera que es faci compatible la cobertura de les necessitats bàsiques de la unitat de convivència que pretén la renda mínima d'inserció i l'atenció efectiva de les necessitats específiques de les persones dependents que en puguin formar part.
Igualment, el Síndic considera que seria convenient incorporar en les excepcions a la deducció les altres prestacions i pensions previstes en la normativa anterior al Decret 384/2011, de 30 d'agost i, si escau, altres prestacions finalistes assimilables.
En conseqüència, el Síndic demana al Departament d'Empresa i Ocupació que tingui en compte les consideracions exposades, i li suggereix que impulsi una modificació normativa del règim actual de còmput dels ingressos per determinar la concessió de la prestació de renda mínima d'inserció i de les deduccions de la prestació, de manera que no es computin ni dedueixin de l'import de la prestació de renda mínima d'inserció les prestacions reconegudes a l'empara de la Llei 39/2006.