Un cop vist l'acord del Ple adoptat el 25 de juliol de 2011, d'aprovació de les tarifes de subministrament d'aigua, el Síndic observa que l'estructura de la taxa per distribució i subministrament d'aigua potable es reparteix entre una quota mensual fixa de servei (amb diferenciació per usos domèstics, comercial, industrial i altres) i una quota per consum d'aigua.
D'acord amb això, és únicament en l'ús domèstic de la quota mensual fixa en què es comprova que es diferencia entre la primera i la segona residència d'acord amb
l'empadronament o no en el domicili de subministrament, s'entén que amb la finalitat que les despeses fixes i estructurals associades a la prestació del servei de distribució i subministrament d'aigua potable siguin traslladades de manera uniforme als abonats domèstics, ja siguin de primera o segona residència.
El Síndic entén que la diferenciació entre una quota que repercuteix les despeses fixes i una altra que recull el consum real d'aigua se situa en la línia que assenyala la Directiva marc de l'aigua, en el sentit que l'estructura tarifària ha d'afavorir l'estalvi d'aigua.
Ara bé, el Síndic recorda a l'Ajuntament que el Tribunal Suprem només ha admès diferències de tracte tarifari quan hi ha circumstàncies objectives i raonables que ho justifiquin. Així mateix, la institució reitera les reflexions que ja va exposar al consistori sobre aquest assumpte i li recomana que estudiï acuradament la possibilitat d'assolir un marc tarifari alternatiu que mantingui el criteri d'imputació proporcionada de despeses i que permeti ajustar-se a les determinacions jurisprudencials exposades.
Fetes aquestes consideracions, el Síndic finalitza la seva intervenció en aquest assumpte.