El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'embargament practicat per unes infraccions de trànsit comeses amb el seu vehicle i amb la manca de resposta de l'Ajuntament de Lleida als escrits que ha presentat amb relació a aquest expedient.
D'acord amb la informació facilitada per l'Ajuntament de Lleida, els expedients sancionadors als quals es referia el promotor tenen el seu origen en dues infraccions, de dates 13 de juliol de 2008 i 4 de desembre de 2008.
El primer expedient es va anul·lar després que el promotor identifiqués el conductor responsable de la infracció, mentre que en el segon expedient es van continuar les actuacions administratives que han portat a la diligència d'embargament.
La informació facilitada per l'Ajuntament de Lleida posa de manifest que la notificació d'inici del primer expedient es va efectuar en data 28 d'octubre de 2008 en un domicili de Mollerussa amb resultat de ?lliurat?. D'acord amb aquesta notificació, el promotor va presentar al·legacions i va identificar la conductora responsable de la infracció, motiu pel qual es va arxivar la denúncia al seu nom.
Tanmateix, les notificacions en via administrativa dutes a terme en el marc de l'altre expedient es van enviar a una altra adreça de Mollerussa facilitada per la Direcció General de Trànsit, amb el resultat d'?adreça incorrecta?, motiu pel qual l'Ajuntament va efectuar les notificacions mitjançant publicació en el Butlletí Oficial de la Província (BOP).
La notificació de la provisió de constrenyiment efectuada en aquesta segona adreça de Mollerussa va donar com a resultat ?lliurat en llista?. Contra aquesta notificació de la provisió de constrenyiment el promotor va presentar recursos, fora de termini, en els quals identificava la conductora responsable de la infracció.
Finalment, en aquella mateixa adreça se li va notificar la diligència d'embargament de sous i salaris, contra la qual el promotor va formular recurs.
El Síndic constata que les notificacions fetes amb motiu de les dues denúncies es van efectuar amb pocs mesos de diferència (13 de juliol de 2008 i 12 de novembre de 2008), però tot i aquest breu espai de temps, les notificacions es van practicar en adreces diferents.
Pel que fa a les adreces on s'han practicat les notificacions, l'informe emès pel Negociat de Multes de l'Ajuntament de Lleida posa de manifest que l'adreça del primer expedient era el domicili que constava a l'Ajuntament. En el segon expedient, les notificacions es van efectuar en el domicili que constava i encara consta en el Registre de Conductors de la Prefectura General de Trànsit. Tot i això, les notificacions practicades en via administrativa en aquest domicili van donar com a resultat ?adreça incorrecta?.
Per tant, el Síndic no entén que si l'Ajuntament disposava d'una adreça on s'havien practicat amb èxit les notificacions s'insistís a intentar notificar la sanció d'un altre expedient en una adreça en què l'intent de notificació ja va donar un resultat infructuós.
En aquest sentit, el Síndic considera que s'ha privat la persona denunciada de la possibilitat de poder defensar el seus drets en via administrativa, atès que va tenir coneixement de l'existència de l'expedient sancionador en via executiva.
En qualsevol cas, l'Administració ha de fer totes les actuacions d'investigació necessàries per intentar trobar una altra adreça on portar a terme amb èxit la notificació, tal com requereix la Sentència 128/2008, de 27 d'octubre, del Tribunal Constitucional. Aquesta doctrina també es recull, entre d'altres, en les sentències del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, secció segona) de 26 de maig i 2 de juny de 2011, en notificacions d'àmbit tributari.
Segons aquesta jurisprudència, correspon a l'Administració esgotar totes les possibilitats que tingui a l'abast per tal de fer efectiva la notificació personal dels diferents actes a la persona interessada.
D'acord amb aquestes consideracions, i sobre la base de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Lleida que deixi sense efecte l'expedient sancionador incoat contra el promotor de la queixa.