La promotora es queixa de la manca de resposta de l'Ajuntament de Castellar del Vallès a una sol·licitud de reserva d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.
La persona interessada és una persona amb discapacitat que té reconeguda la superació del barem de mobilitat reduïda. Amb motiu d'un canvi de domicili, en data 30 de setembre de 2009 va sol·licitar a l'Ajuntament la concessió d'una reserva de plaça d'aparcament, d'acord amb les previsions del Decret 97/2002, de 5 de març.
La reclamant indica que no ha rebut encara la resolució corresponent, fet que li comporta perjudicis importants, atès que pateix greus dificultats de mobilitat.
A més, planteja que per aquest motiu ha de fer servir ocasionalment les zones de càrrega i descàrrega i, tot i que disposa de la targeta acreditativa corresponent, li han imposat multes per aquest motiu. Concretament, fa referència a una sanció imposada el 4 d'octubre de 2009.
Un cop rebut i estudiat l'informe municipal de resposta, el Síndic conclou que l'Ajuntament no reconeix la possibilitat de concedir places d'aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda de manera individual o personalitzada.
Per a la valoració d'aquest assumpte, el Síndic recorda que cal partir de les previsions establertes en matèria d'accessibilitat, i de manera específica del Decret 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d'aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda.
Aquesta targeta constitueix un mecanisme de promoció de l'autonomia i la lliure circulació de les persones amb discapacitat, que resulta rellevant per compensar les dificultats amb què es poden trobar aquestes persones per desenvolupar les activitat quotidianes, superar les limitacions derivades de les discapacitats que els afecten i afavorir-ne la integració. Per tant, s'emmarca en les mesures orientades a la protecció de les persones amb discapacitat, d'acord amb les previsions de la Constitució.
Amb aquesta finalitat s'estableixen diverses mesures que, amb caràcter de mínims, han de garantir els ens locals competents en matèria d'ordenació del trànsit, mitjançant les seves ordenances. Aquestes mesures es recullen a l'article 5 del Decret, que diferencia dos tipus de reserves:
D'una banda, la lletra d) estableix la possibilitat de la reserva de places d'aparcament, abans de fer la sol·licitud, en els llocs on es comprovi que és necessari per a les persones titulars de targetes d'aparcament per a persones amb disminució i, especialment, a prop dels seus domicilis i/o dels seus llocs de treball.
D'altra banda, la lletra h) disposa l'elaboració d'un pla d'ubicació de reserva de places d'aparcament públiques per a l'ús dels vehicles que portin persones titulars d'aquesta targeta d'aparcament, distribuïdes per les zones considerades d'interès en els nuclis urbans.
La qüestió fonamental, en aquest cas, és determinar el sentit que s'ha de donar a la primera d'aquestes previsions, continguda a la lletra d).
El Síndic entén que s'ha de relacionar amb una reserva individualitzada, destinada a una persona concreta, i no a qualsevol persona amb discapacitat i mobilitat reduïda que sigui titular d'aquesta targeta.
En aquest sentit, cal tenir en compte que el text fa referència expressament a llocs ubicats "a prop dels seus domicilis i/o dels seus llocs de treball", cosa que caldria entendre referida a la persona que fa la sol·licitud. D'una banda, el domicili, entès com a lloc de residència d'un individu o d'una família, té un significat personal, individual; i de l'altra, la referència als "seus" domicilis i als "seus" llocs de treball portaria també a aquesta conclusió.
Aquesta qüestió, de fet, ha motivat altres actuacions del Síndic, arran de les interpretacions diverses que els ens locals han fet d'aquest precepte. Per aquest motiu, l'any 2009 el Síndic va recomanar al Departament d'Acció Social i Ciutadania que modifiqués el Decret 97/2002 perquè recollís de manera clara aquest sentit o, en qualsevol cas, que regulés de manera unívoca aquesta qüestió. Aquest suggeriment va ser acceptat pel Departament, que va informar que la regulació de la reserva de places d'aparcament que s'inclourà en la modificació del Codi d'accessibilitat en tràmit indicarà que han de ser individualitzades.
En qualsevol cas, amb independència d'aquesta futura modificació normativa, s'entén que, amb el redactat vigent, la interpretació més coherent d'aquest precepte -article 5, lletra d)- fa referència a reserves d'aparcament individualitzades o personalitzades, destinades a la persona concreta que fa la sol·licitud. Així es permetria que la persona beneficiària pugui gaudir d'aquesta reserva de manera exclusiva, a prop del "seu domicili" o del "seu lloc de treball".
Per tant, el Síndic assenyala que el redactat de l'article 5 estableix que es tracta de mesures que els ajuntaments han d'establir "com a mínim" en les seves ordenances. Per tant, sembla que s'atribueix un caràcter imperatiu a aquesta mesura, sens perjudici que en les ordenances es regulin els paràmetres, aspectes i condicions en què es podrà gaudir d'aquestes reserves, els límits o altres aspectes concrets que resultin necessaris, en el marc de les previsions establertes pel Decret. També que en cada cas concret s'avaluïn de manera específica les sol·licituds presentades i s'adopti la decisió que correspongui, de manera motivada.
A banda d'això, cal referir-se a l'estacionament del vehicle en zona de càrrega i descàrrega que va donar lloc a la sanció imposada a la persona interessada el 4 d'octubre de 2009.
Entre les mesures indicades a l'article 5 del Decret 97/2002, i que les ordenances municipals han de recollir com a condició mínima, s'estableix que s'ha de permetre a les persones titulars de targetes d'aparcament per a persones amb disminució que "estacionin els seus vehicles, sense cap limitació de temps i sense obtenir comprovant, en els estacionaments amb horari limitat i en les zones de càrrega i descàrrega".
Aquesta possibilitat es disposa amb caràcter general, sense limitació ni excepcions. En la mateixa línia es regula en l'article 33.1 de l'Ordenança municipal, si bé l'apartat següent introdueix un element que podria suposar una limitació i, alhora, genera confusió.
Amb tot, cal considerar que les previsions del Decret 97/2002 avalarien una interpretació més favorable al reconeixement d'aquesta possibilitat d'estacionament sense limitació per part de les persones titulars de la targeta d'aparcament. Això aconsellaria una reconsideració de la sanció imposada a la persona interessada.
En últim extrem, en el supòsit que es pretengués limitar la possibilitat d'estacionament en aquesta zona, cal plantejar la conveniència d'una modificació del redactat de l'article 33 de l'Ordenança municipal, a fi de concretar les condicions d'ús d'aquesta possibilitat d'estacionament en zona de càrrega i descàrrega i evitar situacions d'inseguretat jurídica.
De conformitat amb això, el Síndic recomana a l'Ajuntament de Castellar del Vallès:
En primer lloc, que modifiqui l'Ordenança municipal reguladora de la circulació de vianants i de vehicles de Castellar del Vallès, per tal d'adaptar-la a les previsions del Decret 97/2002, de 5 de març, i estableixi la possibilitat de concessió de reserva de places d'aparcament individualitzades o personalitzades per a les persones amb mobilitat reduïda.
I en segon lloc, que modifiqui el redactat de l'article 33 de l'Ordenança esmentada i anul·li la sanció imposada a la persona interessada per estacionar en zona de càrrega i descàrrega segons les previsions de l'article 5, lletra b del Decret 97/2002.
En data 22 de setembre de 2011 el Síndic reitera el seu suggeriment.