La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió d'una prestació de renda mínima d'inserció. Exposa que des del mes d'octubre de 2011 no rep la prestació. Amb posterioritat, ha rebut una resolució, de data 20 de setembre de 2011, per la qual se li suspenia la prestació per trasllat temporal de residència.
La persona interessada explica que únicament va fer un viatge fora del país, de durada inferior a un mes, per motius familiars, i que abans de marxar va informar la treballadora social encarregada del seguiment del seu cas, per la qual cosa considera injustificada aquesta suspensió. Ha presentat recurs d'alçada, però encara no s'ha resolt.
En primer lloc, pel que fa al motiu de la suspensió, la persona interessada indica que va fer un viatge al Marroc, per motius familiars, el juliol de 2011, i que en va informar prèviament els serveis socials encarregats del seguiment del seu cas. Va marxar el 3 de juliol de 2011 i va retornar el 29 de juliol de 2011.
Per tant, caldria tenir en compte que en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya. Per tant, no seria aplicable en aquest cas aquesta obligació i, en conseqüència, aquest viatge no s'hauria de considerar causa suficient per suspendre la prestació.
Però, a més, s'ha de tenir present que, en regular les noves obligacions, la Llei 7/2011 preveu algunes excepcions, que s'han de fixar per reglament. El Decret 384/2011, de 30 d'agost, en desenvolupament d'aquestes previsions, disposa que ?excepcionalment les persones destinatàries es podran absentar fora de Catalunya per un període màxim d'un mes, sempre que sigui prèviament comunicat a l'òrgan que en faci el seguiment?.
D'acord amb això, el Síndic conclou que en aquest cas es donen aquestes circumstàncies excepcionals en què és possible la sortida fora de Catalunya.
En segon lloc, pel que fa al recurs d'alçada interposat per la persona interessada, el Síndic recorda que les administracions públiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini màxim establert en cada cas, els procediments administratius i també els recursos. I, d'acord amb l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos.
De conformitat amb el que s'ha exposat, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació, d'una banda, que resolgui amb celeritat el recurs d'alçada interposat per la persona interessada contra la resolució de 20 de setembre de 2011; i de l'altra, que s'anul·li la suspensió de la prestació i que es reconegui a la persona interessada el dret a la prestació durant el període de setembre de 2011 a abril de 2012.