El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la desestimació del Servei Català de Trànsit de les al·legacions que va formular contra una denúncia per conduir utilitzant dispositius de telefonia mòbil que requereixen intervenció manual del conductor.
El promotor explica que el 21 de setembre de 2010 va presentar al·legacions contra la denúncia esmentada, en les quals exposava que l'agent denunciant no va observar la suposada conducta, sinó que va ser una altra patrulla, situada en algun lloc amagat, la que va detectar-la, i que no estava utilitzant el telèfon mòbil ni tan sols per mitjà del dispositiu de mans lliures que té incorporat el vehicle.
Així mateix, va adjuntar a l'escrit d'al·legacions el document del fabricant que certifica que el vehicle disposa d'un equipament de bluetooth, el certificat de l'empresa en què treballa i que és la titular de la línia de telèfon mòbil de què disposa, el llistat de trucades fetes amb aquest telèfon, en el qual només consta que va fer una trucada aquell matí, i que va finalitzar 15 minuts abans de l'hora en què va ser denunciat, i una fotografia de l'equipament de mans lliures en la qual també consta aquesta trucada.
Finalment, manifesta que la resolució de 14 de gener de 2011 que desestima les seves al·legacions no té en compte les proves que ha aportat, i que es limita a presentar l'informe d'un agent que no va ser el denunciant, redactat tres mesos després de la comissió de la suposada infracció.
En aquest sentit, el Síndic observa que les al·legacions i les proves de la persona interessada aporten dades noves i diferents de les constatades per l'agent denunciant i, tanmateix, la resolució esmentada és genèrica, es limita a proposar la sanció a la persona responsable, sense proporcionar cap resposta a la persona interessada ni especificar en què consisteix la prova de l'expedient.
Pel que fa a l'informe de l'agent, certament no es tracta de l'agent que va notificar la denúncia, sinó d'un agent que feia un servei específic de detecció de conductors que utilitzaven dispositius de telefonia mòbil.
En l'informe de resposta tramès pel Servei Català de Trànsit es posa de manifest que l'article 18.2 del Reial decret 1428/2003, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament general de circulació, estableix que es prohibeix la utilització durant la conducció de dispositius de telefonia mòbil. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit entén que per tipificar la conducta no es necessita que s'hagi parlat de forma efectiva pel mòbil (trucant o contestant la trucada), sinó que n'hi ha prou amb manipular-lo mentre es condueix, fet que indica l'agent en la butlleta de denúncia.
D'altra banda, es consideren irrellevants les proves aportades per la persona interessada.
Així mateix, el Servei Català de Trànsit indica que els fets van quedar acreditats mitjançant la denúncia de l'agent encarregat de la vigilància del trànsit, i en aquest cas les proves aportades no desvirtuen la presumpció de veracitat de l'agent de trànsit.
Amb relació a la conducta infractora, certament, l'article 11.3 de la Llei de trànsit i l'article 18.2 del Reglament de circulació estableixen que està prohibida la utilització durant la conducció de dispositius de telefonia mòbil i qualsevol altre mitjà o sistema de comunicació. Tanmateix, el precepte continua de la manera següent: ?excepto cuando el desarrollo de la comunicación tenga lugar sin emplear las manos ni usar cascos, auriculares o instrumentos similares?. En un altre cas, el fet d'agafar el mòbil podria ser equiparable a qualsevol acció del conductor que el distreu de la conducció que, igualment, pot ser constitutiva d'infracció, però no de la que descriu l'article 18.2 del Reglament de circulació.
La qüestió probatòria d'aquest tipus d'infraccions és complicada, ja que en aquest cas, el denunciat ha de poder demostrar que, en el moment dels fets, no utilitzava cap dispositiu de telefonia mòbil que requerís la intervenció manual del conductor. Així doncs, se li exigeix la ?prova diabòlica dels fets negatius?, i difícilment podrà desvirtuar la versió dels agents.
En aquest sentit, d'acord amb el que estableix l'article 75 de la Llei sobre trànsit i la jurisprudència, la denúncia de l'agent pot ser una prova idònia i és aplicable la presumpció de veracitat, sempre que els fets que s'hi reflecteixen hagin estat constatats directament per l'agent i que s'hi acompanyin tots els elements probatoris existents, ja que la constatació d'aquests elements permetrà a la persona denunciada exercir el seu dret de defensa amb plena igualtat (Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura, de 26 d'octubre de 2006).
Per aquest motiu, i per tal d'evitar situacions d'aquest tipus, el Síndic ha suggerit al Departament d'Interior que en totes les denúncies originades per l'ús de dispositius de telefonia mòbil que puguin ser notificades en mà a la persona denunciada, quedi constància el dispositiu amb el qual s'hagi comès la presumpta infracció, com a mecanisme per garantir el dret de defensa de la persona denunciada.