Un professor especialista d'orientació educativa d'un institut d'estudis secundaris (en endavant IES) de Mollet del Vallès, es queixa amb relació a les matèries que li han estat assignades.
La persona interessada refereix que va presentar una reclamació davant la direcció de l'IES el 7 de setembre de 2009 i que en data 5 d'octubre de 2009 va presentar un escrit de sol·licitud d'informació sobre cinc qüestions relatives a aquest assumpte al registre dels serveis territorials del Departament d'Educació del Maresme-Vallès Occidental, sense haver rebut resposta.
L'objecte de la queixa és que li van ser adjudicades tres hores de docència de llengua castellana i tres hores de matemàtiques als alumnes de 1r d'educació secundària obligatòria (en endavant ESO) de la unitat de suport a l'aprenentatge (en endavant USA),.
El promotor mostra la seva disconformitat amb l'assignació de matèries que ha d'impartir aquest curs 2009-2010, ja que li queden només tres hores per a l'atenció individualitzada dels alumnes amb dictamen o amb informe complementari de l'equip d'atenció pedagògica (en endavant EAP) a 1r i 2n d'ESO, trenta-quatre de les quals són a començament de curs. Això tot i que, segons la resolució de 29 de maig de 2009, sobre l'organització i el funcionament dels centres públics d'educació secundària per al curs 2009-2010, "els alumnes amb necessitats educatives especials vinculades a discapacitats i els alumnes amb greus dificultats d'aprenentatge són els primers que s'han de beneficiar de la intervenció d'aquests especialistes d'orientació educativa".
La persona interessada exposa que en aquestes tres hores de què disposa per atendre els alumnes amb dictamen o informe complementari de l'EAP cal incloure-hi tots els alumnes amb problemàtiques específiques derivats pels equips docents, els quals el curs 2008-2009 van ser seixanta a l'IES Gallecs. Per aquest motiu, no pot atendre els alumnes en les seves necessitats educatives.
El promotor planteja també que els alumnes als quals imparteix matemàtiques i llengua tenen dret a rebre aquestes matèries per part de professors especialistes.
De la informació que facilita el Departament d'Educació com a resposta a la petició del Síndic i de la que ha aportat la persona interessada, es desprèn que aquest IES disposa des del curs 2005-2006 d'una USA que agrupa alumnat de 1r d'ESO "amb processos d'aprenentatge deficitaris i que necessiten una atenció més individualitzada".
De la documentació rebuda també es desprèn que aquesta unitat es concep com una estratègia d'atenció a la diversitat amb l'objectiu d'afavorir l'aprenentatge dels alumnes que la integren; que té una ràtio d'entre dotze i catorze alumnes; que aquests hi cursen llengua catalana, castellana, anglès i matemàtiques, i que l'alumnat s'hi queda el curs sencer.
D'altra banda, també es constata que el promotor, professor especialista en orientació educativa i titulat en Psicologia, té assignat impartir les matèries de matemàtiques i llengua castellana en aquest grup d'alumnes, amb la supervisió de la coordinadora pedagògica del centre.
Quant a la situació de la persona interessada i l'assignació d'hores de docència en aquest grup, el Departament d'Educació fa referència a l'article 79.6 de la Llei 12/2009, de 20 de juliol, d'educació de Catalunya (en endavant LEC), el qual fixa els criteris d'organització pedagògica en l'educació bàsica i preveu que en l'ESO l'atenció docent s'ha d'organitzar equilibrant l'especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l'acció educativa, i s'ha de promoure la polivalència del professorat que actua sobre un mateix grup d'alumnes.
Tanmateix, el Síndic recorda que el mateix article 79.6 de la LEC introdueix limitacions a la polivalència del professorat, i estableix que cal tenir en compte la seva especialització i la seva formació. En aquest sentit, cal recordar que el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència a l'ESO, no fa cap assignació de matèries de l'educació secundària als professors d'orientació educativa, sinó que els assigna únicament a matèries optatives d'ESO, de batxillerat i de mòduls de programes de qualificació professional inicial (article 3.4, en relació amb l'article 5 del Reial decret esmentat).
En aquest cas, en canvi, a la persona interessada, que té l'especialitat d'orientació educativa, se li han assignat matèries obligatòries, de caràcter instrumental, que haurien de ser impartides per professors amb les especialitats que exigeix el Reial decret 1834/2008, de les quals no disposa el promotor, atès que no consta que tingui la titulació ni l'especialitat requerides per impartir l'assignatura de matemàtiques a secundària.
La regulació fixada pel Reial decret 1834/2008 i els requisits que s'hi estableix tenen caràcter bàsic, i són de compliment obligat. Com a tals, han de ser tinguts en compte en fer l'assignació de matèries als docents, encara que es tracti d'una USA o qualsevol altre recurs d'atenció a la diversitat.
En aquest sentit, l'obligació de l'Administració educativa de respectar els requisits de titulació del professorat es correspon amb el dret de l'alumnat a tenir professorat amb la titulació establerta normativament, i d'aquest dret en són titulars tot l'alumnat d'educació secundària, inclosos els alumnes que presenten més dificultats d'aprenentatge, que no haurien de resultar discriminats en aquest sentit pel seu rendiment acadèmic.
Des d'aquesta perspectiva, preocupa l'establiment d'un recurs que, amb el lloable objectiu de millora de l'atenció a la diversitat i de l'atenció a l'alumnat, pot resultar contrari als principis que han de regir el sistema educatiu.
Així, la separació permanent d'un grup d'alumnes en funció del seu nivell d'aprenentatge, encara que s'apliqui només en determinades assignatures, i l'assignació de professorat diferenciat que no pertany a l'especialitat poden resultar contraris al principi d'inclusió que recull la LEC (article 2 f), la qual també recull la inclusió com un dret dels alumnes ("article 21.2 i: Dret a ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació"), i com un criteri que ha d'orientar l'organització pedagògica dels centres (article 77).
D'altra banda, aquest tipus d'organització pot resultar estigmatitzador per als alumnes afectats, especialment si es té en compte que té caràcter definitiu, que es manté al llarg del curs i que no s'altera en funció de les eventuals millores en l'evolució de l'alumnat. La percepció d'estigmatització pot venir accentuada pel fet que es produeix a l'inici de la incorporació de l'alumnat al centre, i per la diferenciació dels docents.
D'acord amb tot això, tot i valorar l'esforç del centre per atendre l'alumnat, el Síndic suggereix al Departament d'Educació que s'hauria d'introduir modificacions en els mecanismes d'atenció a la diversitat del centre i, en aquest sentit suggereix:
En primer lloc, assegurar el caràcter flexible la USA citada, de manera que l'alumnat s'hi estigui només el temps necessari per assolir els aprenentatges imprescindibles per prosseguir l'escolarització amb la resta de companys.
En segon lloc, assegurar que els docents que imparteixen classes en aquest recurs tenen la titulació requerida normativament, que hauria de ser la mateixa que els professors de la resta de l'alumnat.
I finalment, d'acord amb els punts anteriors, ajustar l'assignació de funcions de la persona interessada a les previsions del Reial decret 1834/2008.
D'altra banda, sens perjudici d'aquests suggeriments, el Síndic demana informació sobre els criteris emprats per determinar els alumnes als quals es proposa l'assignació a aquest recurs, i el moment del curs en què aquesta assignació es duu a terme.