El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació d'un expedient sancionador per la comissió d'una suposada infracció a la normativa de trànsit.
El reclamant manifesta que al lloc on estava aturat el seu vehicle, el xamfrà dels carrers Consell de Cent i Independència, no obstaculitzava el trànsit i que es tractava d'una zona de càrrega i descàrrega, en la qual es va aturar per carregar uns aparells que acabava d'aquirir.
Un cop estudiat i valorat el contingut de l'informe tramès per l'Institut Municipal d'Hisenda, el Síndic s'hi ha tornat a adreçar i, a l'empara de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, li ha formulat els suggeriments següents:
En primer lloc, l'Administració reconeix que es va produir una errada en el procediment i que respecte a les al·legacions que havia formulat el reclamant va dictar una resolució que confirmava una sanció en un moment processal que no corresponia. El Síndic considera que aquesta actuació administrativa ja planteja dubtes respecte de la procedència legal de la resolució i les conseqüències que podia tenir amb relació a l'administrat.
En segon lloc, d'acord amb l'informe es considera que segons tots els escrits d'al·legacions presentats pel reclamant, no es podia considerar que hagués prescrit la infracció lleu denunciada el 29 de març de 2010. En aquest sentit, cal tenir en compte què diu la legislació específica en matèria de prescripció i interrupció, en el procediment sancionador de trànsit, i com ho interpreta l'Institut Municipal d'Hisenda en aquest cas. De l'article. 81.1 del Reial decret legislatiu 339/1990, text articulat sobre la llei de trànsit, circulació de vehicles a motor, i seguretat vial, se'n deriva que la legislació estableix que la prescripció només s'interromp per actuacions de l'Administració de les quals han de tenir coneixement l'administrat o les activitats administratives que tinguin com a finalitat esbrinar la seva identitat o domicili.
I en aquest mateix sentit ho avalen diferents sentències, entre les quals la STSJIB de 16 de desembre de 1997, la STSJM de 24 de maig de 2000 i la STS de 7 d'octubre de 2002.
En vista de la normativa i de la jurisprudència esmentada, el Síndic valora que el que es manifesta en l'informe, segons el qual encara no ha prescrit la sanció lleu denunciada el dia 29 de març de 2010, atesos els escrits que en el decurs de l'any 2010 i 2011 ha presentat el reclamant davant l'Administració, no s'ajusta a la Llei, atès que la Llei, perquè no es produeixi la prescripció, no menciona l'activitat de l'administrat sinó la de l'Administració, i aquesta no ha estat posada de manifest en l'informe, sinó què únicament s'ha esmentat una resolució de 7 de setembre de 2010, que es reconeix que va ser dictada en un temps processal erroni i que tampoc no tindria validesa en el procediment, ja que no donava resposta a les al·legacions formulades per l'administrat.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'Institut Municipal d'Hisenda que, un cop adoptades les resolucions que corresponguin en dret, deixi sense efecte la sanció imposada al promotor per haver prescrit la suposada infracció lleu que es va denunciar en data 29 de març de 2010, i que deixi sense efecte l'expedient incoat al reclamant.