Un cop vist el contingut de l'informe, consta que el DPTOP ha donat una resposta congruent a la demanda del promotor sobre la injustícia amb què es regula la imputació de les despeses d'administració del port als usuaris d’amarradors, en el marc de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En concret, és correcta la resposta que s'incorpora a l'informe de la cap del Servei de Ports de 4 de febrer de 2009, perquè el Reglament del port va ser aprovat per resolució administrativa amb presumpció de validesa, que no implica que sigui inatacable però que obliga a qui vulgui qüestionar-la a utilitzar arguments de dret o de fet i no vagues consideracions sobre la injustícia de la mesura.
El Síndic va indicar al promotor, en relació amb la resposta del servei de ports a la resta de les qüestions plantejades, que el DPTOP va respondre l'escrit que exposava les incidències i peticions, mitjançant un informe de la cap del Servei de Ports, emès el 4 de febrer de 2009. Vist el contingut d'aquest informe i l'escrit de discrepància de 26 de febrer, el Síndic fa les reflexions següents:
D’una banda, un cop llegides les observacions de l’informe esmentat, el Síndic veu que les observacions han estat ateses per l'Administració o estan pendents d'una nova valoració per part del Servei de Ports, un cop aquest hagi obtingut resposta de l'empresa concessionària a les peticions d'informació formulades. De fet, a la part final de l'informe es comunica que, un cop obtinguda i valorada aquesta resposta s'informarà del resultat. En conseqüència, cal esperar el resultat d'aquestes gestions amb la concessionària, sens perjudici que si no rep en un temps prudencial l'informe de l'Administració sobre el resultat obtingut i la valoració efectuada, ho faci saber. Es constata que altres consideracions formulades, com la relacionada amb la permissivitat que un vaixell ocupi un amarrament que excedeixi l'eslora en un 10% sobre la longitud de l’amarrament, un cop examinats tant el reglament d'explotació del port com l'exemplar de contracte facilitat, com diu l'informe de l'Administració, no són permeses.
I d’altra banda, una de les consultes formulades està relacionada amb l'accés a la informació comptable de la concessionària. Un cop examinada la resposta de l'Administració es constata que, a més del que exposa, l’Administració informa de les vies per les quals es pot disposar d'aquesta informació: consulta al Registre Mercantil i, a l'empara del que disposa l'article 35 de la Llei 30/1992, sol·licitud de la informació a l'Administració portuària.
Atès tot això, el Síndic entén que es pot fer ús de qualsevol de les vies proposades i, si el promotor s’adreça a l'Administració portuària i es genera alguna incidència sobre aquesta demanda, el Síndic resta a la seva disposició per qualsevol intervenció addicional que se li requeriu.
Dit això, en relació amb la valoració de la resposta donada al promotor sobre les despeses d'administració del port, el Síndic pensa que la resposta del DPTOP hauria d'haver estat diferent. Un cop examinat l'escrit del promotor, consta que demanava una modificació del Reglament perquè la imputació de les despeses d'administració fos, no per unitat, sinó per superfície en metres quadrats ocupada a l'àrea concessional, igual que es fa amb la resta de despeses generals, llevat d'aquelles ocasionades per consums mesurats per comptador. Vista la resposta del Servei de Ports, el Síndic entén que aquesta resposta reprodueix el que determina el reglament d'explotació sobre aquesta qüestió, però no es pronuncia sobre la petició del promotor de la queixa. Per tant, el Síndic creu que no es pot interpretar que la consulta del promotor sobre les despeses d'administració del port tant sols encaixa en el marc procedimental derivat de la Llei 30/1992, amb les exigències d'argumentació jurídica que se'n deriven, sinó que també es pot entendre la consulta com una forma d'exercir el dret de petició, que exigeix resposta de l'Administració, amb independència de la pertinença o no dels motius adduïts per mostrar la seva discrepància a la solució adoptada en aquest cas pel DPTOP.
Així, el Síndic recorda que la normativa reguladora del dret de petició determina que la contestació de les peticions admeses ha de recollir, almenys, els termes en què la petició ha estat presa en consideració per part de l'autoritat o l'òrgan competent i ha d'incorporar les raons i els motius pels quals s'acorda accedir o no a la petició. Per tant, el Síndic recorda que, d'acord amb el marc normatiu que regula el dret de petició, cal traslladar al promotor de la queixa els motius pels quals el DPTOP considera correcte imputar les despeses d'administració per unitat.