El promotor de la queixa, responsable de l'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona, manifesta la seva disconformitat amb relació al contingut d'un protocol d'actuació del Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa.
El promotor ha informat el Síndic de l'existència de l'Ordre de direcció número 19/2010, assumpte "Protocol d'actuació prestant servei a l'habitació número 23, habitació específica, observació i vigilància continuada", signada pel coordinador del Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa en data 27 de desembre de 2010.
A més, també ha informat del cas d'un intern que va ingressar al Pavelló el 5 de gener de 2011, procedent del Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, fins al 10 de gener, al qual es va mantenir l'aïllament fins a dos dies més del previst. Posteriorment, el mateix intern va tornar a ingressar al Pavelló Hospitalari de Terrassa, presumptament per haver-se autolesionat.
Del contingut de l'informe de resposta elaborat per la Direcció General de Règim Penitenciari i Recursos, se'n desprèn el següent:
En primer lloc, pel que fa a l'ordre esmentada, en data 16 de febrer de 2011, d'ofici, se'n van modificar aspectes regimentals de l'ordre que no aportaven seguretat a l'objectiu d'aquesta ordre, és a dir, practicar l'aïllament en la denominada cel·la 23 quan l'intern és sospitós amb indicis clars de ser portador de drogues.
També s'ha incorporat a la nova Ordre 6/2011 l'obligació de notificar al jutjat de vigilància penitenciària els aïllaments que es duguis a terme i les mesures que comportin restriccions de drets dels interns.
En segon lloc, pel que fa a l'intern esmentat, en vista de la informació tramesa i després d'analitzar i estudiar degudament el contingut de l'ordre 19/2010, modificada per la 6/2011, el Síndic ha fet arribar al Departament de Justícia, d'una banda, una sèrie de consideracions generals sobre aspectes com el dret a la salut, els establiments especials, la seguretat interior, l'aïllament en cel·la i les normes de règim interior; i de l'altra, li ha traslladat el conjunt de conclusions a les quals ha arribat sobre l'assumpte plantejat en la queixa i que són les següents:
- l'Ordre té un caràcter estrictament regimental i s'hi troba a faltar un enfocament mèdic en l'adopció de les mesures que conté. En conseqüència, el reclús, sense deixar de ser intern, no és tractat com a malalt que ingressa per rebre l'atenció mèdica necessària i adient a la seva situació.
- Els serveis sanitaris que presten serveis a l'àmbit penitenciari i de justícia juvenil han de ser els mateixos que presten serveis a la comunitat, amb la mateixa pràctica de protocols i tractament. L'intern, adult, menor o jove, forma part de la societat, i quan és un malalt també se l'ha de tractar com a tal.
- Els dret a la salut de l'intern es veu clarament vulnerat en benefici de la seguretat de l'establiment, i se situa en un segon pla respecte dels principis bàsics de seguretat propis d'un centre penitenciari.
- El Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa és un establiment especial en el qual ha de prevaldre el caràcter assistencial, sens perjudici de les especificitats pròpies que hagin de regir en el cas d'ingressos de persones privades de llibertat. En tot cas, les decisions que s'acordin i que afectin el règim i les condicions de vida dels malalts ingressats han d'integrar el criteri mèdic del facultatiu corresponent.
- La norma que s'empra per regular el règim i les condicions de vida d'un intern malalt que ingressa al Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa té rang d'ordre de direcció, dins la potestat d'elaborar normes i manuals d'organització que tenen els consells de direcció.
- Les instruccions, circulars i ordres de servei s'empren per unificar criteris d'actuació, donar una interpretació uniforme a normes legals i reglamentàries i regular el funcionament dels centres d'acord amb uns paràmetres homologables, atès que les normes legals i reglamentàries existents no poden regular tots els aspectes de la realitat penitenciària. Ara bé, no es pot deixar en mans d'una disposició administrativa interna com ara una ordre de direcció, la regulació de l'aplicació de mesures tan excepcionals com són l'aïllament provisional i l'escorcoll integral.
- Dintre de les funcions pròpies del Consell de Direcció per dictar aquestes ordres, en el cas de l'Ordre 19/2010 sembla que inicialment es va aprovar per decisió unilateral del coordinador del Pavelló Penitenciari de Terrassa sense que el centre directiu en tingués coneixement i sense el quòrum de constitució exigit i previst al Decret 329/2006.
- L'Ordre de direcció assenyala que la població reclusa que s'ubiqui a l'habitació número 23 estarà en situació d'aïllament provisional. La mesura d'aïllament provisional s'ha d'aplicar durant el temps estrictament necessari i mai no ha de comportar una sanció encoberta. L'intern esmentat va romandre cinc dies en aquesta habitació en situació d'aïllament i vigilància continuada. En vista d'això, el Síndic entén que no tan sols no es van observar les exigències legals sinó que el confinament que es va produir d'aïllament absolut suposa un tracte inhumà o degradant, tan per les circumstàncies en què es va donar com per la durada.
- L'existència d'aquesta habitació i les condicions de vida que comporta es justifiquen amb el fet que s'hi ubiquen interns sospitosos de ser portadors de substàncies estupefaents. Tanmateix, si es compara amb la resta de mesures que estan a disposició de les autoritats penitenciàries per a aquests casos, la regulació que conté aquesta ordre és la més restrictiva i severa de totes i no té cap tipus de cobertura legal.
- Pel que fa a la comunicació al jutge de vigilància penitenciària de l'aïllament i de les mesures que comportin restriccions de dret, s'ha observat que és una pràctica habitual que aquesta comunicació es produeixi un cop ha cessat l'adopció de les mesures acordades i no des del principi, de manera que esdevé un mer tràmit formal.
- Finalment, l'Ordre es va difondre entre els professionals de vigilància i prefectura de serveis. Tanmateix, en la línia de reforçar les garanties de protecció de l'intern-malalt, l'Ordre s'hauria d'haver fet arribar també al jutge de vigilància penitenciària corresponent.
Per tot això i de conformitat amb l'article 46 de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, aquesta institució ha recomanat al Departament de Justícia, d'una banda, que elimini la totalitat de l'Ordre de direcció 19/2010, modificada per la 6/2011 i, en conseqüència, destini l'habitació número 23 a un ús mèdic; i, de l'altra, que es torni a recuperar l'habitació del Pavelló Hospitalari de Terrassa que actualment és utilitzada pels funcionaris de vigilància penitenciària i no per ubicar-hi els malalts que ingressen, amb la conseqüent pèrdua de les dues places hospitalàries que això ha representat.
Finalment, el Síndic ha demanat al Departament que li faci saber la seva posició davant aquesta resolució i les mesures que s'adoptaran sobre el cas.
Amb caràcter posterior a aquests suggeriments, el Departament de Justícia ha tramès un informe, arran del qual es posa de manifest que la resolució del Síndic tan sols ha estat acceptada en part respecte del suggeriment de tornar a recuperar l'ús mèdic de l'habitació actualment utilitzada pels funcionaris de vigilància penitenciària. Concretament, l'informe diu que "si fos necessari, res no impedeix que l'ús de l'espai referit es pugui recuperar davant circumstàncies que així ho requereixin, sempre atenent a un criteri de necessitat mèdica i de places disponibles."
Pel que fa a la resta de consideracions, l'informe conclou que "l'Ordre de Servei 6/2011 no vulnera cap criteri ni legal ni reglamentari i, per tant, es circumscriu a criteris plenament jurídics".
En vista d'això, el Síndic dóna per closes les actuacions iniciades en aquest assumpte i arxiva l'expedient.