L'Associació de Veïns i Veïnes del barri de la Mina manifesta la seva disconformitat davant el procés de reallotjament de 338 famílies del barri de la Mina.
Exposen que, atès el context econòmic actual, moltes famílies no poden accedir a cap crèdit hipotecari per fer efectiu els 34.000 euros que l'Administració els exigeix per poder accedir als nous habitatges.
Un cop estudiada aquesta qüestió, el Síndic ha adreçat les consideracions següents al Consorci del Barri de la Mina i a les administracions que en formen part (Ajuntament de Sant Adrià del Besós, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona):
1. Es detecta una manca de voluntat política per part de les administracions involucrades per resoldre la problemàtica del reallotjament dels veïns de l'edifici Venus i, més enllà dels aspectes jurídics, urbanístics i econòmics, els poders públics han de tenir present que al seu dia es va justificar l'actuació per motius de caràcter social i de respecte a les persones vulnerables. Ara cal, doncs, ser conseqüent amb les decisions adoptades i estar a l'alçada dels compromisos adquirits i les expectatives generades als ciutadans. Per tant, i amb respecte a la legalitat vigent, la resolució d'aquesta problemàtica passa també per la voluntat política de solucionar-la.
2. Amb coherència amb tot el que s'ha exposat, el Síndic considera que l'edifici Venus ha de ser enderrocat, com estava previst. Si fa dotze anys era clar que aquest edifici no tenia viabilitat per aconseguir la transformació del barri, després de dotze anys sense cap actuació per adequar i dignificar l'edifici, encara és més clar que no hi ha cap alternativa a l'enderroc.
3. El Síndic no pot considerar l'alternativa de rehabilitar l'edifici Venus una alternativa justa amb els veïns, ja que amb aquesta decisió es menyspreen les il·lusions que els veïns havien dipositat en un nou projecte de vida i es condemna a la marginalitat les famílies que no poden fer front al preu determinat -unilateralment- per part del Consorci.
4. Els habitatges amb protecció oficial construïts a la rambla de la Mina són promocions finalistes, principalment, per reallotjar les famílies de l'edifici Venus.
5. Cal no confondre la voluntat dels veïns de quedar-se a l'habitatge originari amb la impossibilitat econòmica d'afrontar el cost que els suposarà el reallotjament, i en aquest context són lògics els neguits, les reticències i les exigències que plantegin.
6. L'Administració ha de permetre que el Jurat d'Expropiació emeti, si escau, la seva resolució per determinar si el valor que ha proposat l'Administració és correcte o no. Cal destacar que, tot i el temps que ha transcorregut des que es va aprovar inicialment el procediment d'expropiació i malgrat que molts dels veïns havien exposat la seva disconformitat amb el full d'apreuament, el projecte encara no ha estat aprovat definitivament i, per tant, no s'ha pogut sotmetre a valoració del Jurat d'Expropiació de Catalunya.
7. Tant el planejament com l'execució d'un procés urbanístic d'aquesta magnitud s'ha de fer sense perdre de vista el component social i tenint en compte, en tot cas, qui afecta.
En conseqüència, el Síndic ha fet les recomanacions següents al Consorci del Barri de la Mina:
1. Atès que el Consorci ha pogut constatar les dificultats que tenen les famílies afectades per accedir als nous habitatges amb les condicions econòmiques establertes, cal que, sense més demora, l'Administració actuant faci tot allò que tingui al seu abast per cercar solucions i poder concloure el reallotjament de les famílies.
2. Cal valorar, cas per cas, si la família pot fer front a l'import assenyalat per l'Administració i, en el cas que no sigui així, arribar a un acord per portar a terme el reallotjament en les condicions que cada família pugui afrontar a canvi de compromisos socials. El contacte individualitzat amb les famílies pot resultar molt més efectiu, perquè d'aquesta manera les famílies poden parlar de la seva situació real.
3. Cal crear instruments propis i flexibles per fer possible el reallotjament que permetin adaptar-se a les necessitat concretes de cada família, com ara el lloguer amb opció de compra, l'adquisició de l'habitatge de forma diferida, el lloguer social, la copropietat amb l'Administració o altres formes d'accés a la propietat de l'habitatge de substitució.
4. Si és necessari, el Consorci hauria de valorar la possibilitat d'obrir una línia especial de crèdit amb unes condicions preferencials, fer un acompanyament en la negociació amb entitats bancàries per aconseguir el crèdit o constituir avals per accedir als préstecs.
5. L'Administració ha de donar l'impuls necessari al procediment d'expropiació perquè, si escau, el Jurat d'Expropiació pugui determinar el preu just de l'expropiació.
6. Cal cercar mecanismes per compensar els perjudicis causats als veïns durant el temps en què han hagut de malviure en els seus habitatges per la manca de manteniment de l'edifici a causa de l'afectació urbanística de l'edifici Venus. En aquest sentit, es podrien crear mecanismes compensatoris vinculats a la reducció del preu per accedir als habitatges de substitució.