El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'atenció deficient que es va prestar a la seva mare a l'Hospital del Mar, tant per part de la Unitat Funcional Interdiciplinària Sociosanitària (en endavant UFISS) de Geriatria com per part de la treballadora social que els va atendre posteriorment.
El promotor manifesta que es va sentir totalment desemparat i va presentar una reclamació a l'hospital mateix, de la qual encara no ha rebut resposta. També va presentar una reclamació al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, des d'on, dies després que ja hagués ingressat la seva mare en una residència privada, se li va proporcionar una llista de centres en què hi havia places públiques lliures.
En primer lloc, pel que fa a l'atenció que es va prestar a la persona interessada a l'UFISS de Geriatria de l'Hospital del Mar, si bé no s'informa sobre la qualitat ni la durada de la visita, en l'escrit que es va fer arribar des del centre hospitalari al promotor es recull que la situació que presentava la seva mare feia que no fos tributària d'ingrés en un centre sociosanitari i, per aquest motiu, els van derivar a la treballadora social perquè davant les dificultats de retorn al domicili que es van plantejar i la situació de fragilitat de la persona interessada, els aconsellés sobre el recurs més adequat a la seva situació.
No obstant això, el Departament de Salut ha informat que el contingut de la queixa del promotor es va traslladar als professionals implicats ?per evitar que es reprodueixin situacions com la que exposa?. D'aquesta afirmació es dedueix que el centre hospitalari considera que la gestió del cas de la persona interessada no va ser del tot correcta.
En segon lloc, pel que fa al recurs que es va oferir com a solució davant la situació de la persona interessada (una residència de gent gran), d'una banda, el fet que la intervenció de la treballadora social de l'Hospital del Mar es limités a lliurar al promotor una llista de residències col·laboradores i a instar-lo a buscar una plaça en una residència privada, va provocar al promotor sensació de desemparament. També afirma que posteriorment l'assistent social de zona li va facilitar una altra llista més restringida i que quatre dies després que ingressés la seva mare en un centre privat, el centre de serveis socials (en endavant CSS) li va facilitar una tercera llista de centres on sí que hi havia places públiques lliures. D'altra banda, la treballadora social del centre hospitalari ha manifestat que en cap moment va tenir coneixement de l'existència de centres amb places públiques lliures.
Sobre aquest punt, el promotor es pregunta com és possible que la llista que li va facilitar la treballadora social del centre hospitalari, la que li va lliurar la treballadora social de zona i la que li van proporcionar des del CSS no sigui la mateixa. I més encara, que mentre que en la llista que li va facilitar la treballadora social de l'Hospital del Mar no hi havia cap centre amb plaça pública disponible, sí n'hi hagués en la llista que li van facilitar des del CSS i que, segons li fan informar, està a l'abast de tots els professionals de serveis socials.
De tot plegat resulta, doncs, que arran d'una informació defectuosa, el promotor va haver d'ingressar la seva mare en una plaça privada quan en realitat hi havia places públiques disponibles.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic, en primer lloc, suggereix al Departament de Salut i al Departament de Benestar Social i Família que dugin a terme actuacions de coordinació suficients per garantir la continuïtat assistencial i l'accés al recurs que calgui en el moment que calgui i per assegurar-se que es disposa de la mateixa informació sigui quin sigui el dispositiu des del qual s'ofereix.
I en segon lloc, el Síndic recorda al Departament de Salut i al Departament de Benestar Social i Família el deure legal recollit en la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic de procediment de les administracions públiques de Catalunya, d'informació veraç i de qualitat, sigui quin sigui el suport en què es presti.
A banda d'aquest reconeixement normatiu cal remetre's, també, a les bones pràctiques administratives que han de regir l'actuació de les administracions públiques i, en aquest sentit, el Síndic va aprovar el Codi de bones pràctiques administratives el setembre de 2009, el qual recull que l'Administració ha d'informar de manera clara les persones dels drets que poden exercir en les seves relacions amb l'Administració i també dels requisits previstos per la legislació per a la tramitació de les seves sol·licituds.