La promotora explica que el Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) va reconèixer a la persona que ella cuidava un grau III nivell 2 de dependència mitjançant una resolució de 27 de maig de 2008.
Exposa que, malauradament, la persona interessada va morir el dia 8 d'octubre de 2008, fet que ella, com a cuidadora i hereva, va comunicar al DASC en una carta presentada el 13 d'octubre de 2008.
També assenyala que en la mateixa carta que comunicava la defunció de la sol·licitant, demanava el pagament dels endarreriments que li corresponien des de la data de la sol?licitud de reconeixement de la situació de dependència i fins a la mort de la persona interessada.
La promotora indica també que ha fet diverses trucades per informar-se de la tramitació de la seva sol·licitud, però no se li ha donat cap resposta, només que està en la llista de prestació, però que no està resolta.
Atesa la manca de resposta, el 14 d'abril de 2009 la reclamant va presentar una nova sol·licitud d'informació respecte de la qual tampoc no ha rebut cap resposta.
El Síndic indica al Departament de Benestar Social i Família que aquest cas es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant. Per tant, recorda que el dia 26 de maig de 2010 (en el marc de l'actuació d'ofici 05426/08) va emetre una resolució adreçada al DASC en la qual exposava diverses consideracions i suggeriments sobre aquesta problemàtica.
Sobre aquestes consideracions i suggeriments, el DASC va respondre que el seu criteri és "que el Ministeri de Sanitat i Política Social ho reguli a través d'una norma estatal comuna". Assenyala, igualment, que "fins que el Govern espanyol no prengui una decisió comuna, el Departament continuarà aplicant les Instruccions 10/2009, que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que haurien correspost a la persona interessada només quan la defunció s'hagi produït amb posterioritat a la resolució del Programa individual d'atenció".
D'acord amb aquesta informació, el Síndic entén que, pel que fa a la problemàtica general, el DASC no va acceptar aquests suggeriments.
Pel que fa a aquest cas, s'entén que aquesta determinació implica reconèixer que en aquests supòsits "no s'ha arribat a reconèixer el dret a percebre cap prestació" i que, en conseqüència, s'haurà de dictar una resolució en aplicació de la Instrucció 10/2009.
Segons aquestes consideracions, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família que l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l'article 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, disposen el deure de les administracions de dictar resolució expressa sobre tots els procediments, i de notificar-la a les persones interessades, amb les úniques excepcions que són previstes expressament pels preceptes esmentats.
Atès tot això, i per cloure finalment aquest assumpte, el Síndic recorda la necessitat que es tinguin en compte i es respectin les formalitats i requisits establerts, especialment pel que fa a dictar resolució expressa i comunicar-la a les persones interessades.
Amb aquests recordatoris, es finalitza la intervenció en aquest assumpte.