El Departament d'Educació exposa que la reserva de places i la comissió de garanties d'admissió són els principals instruments de què es disposa per garantir l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, i que al municipi de Roses ja s'utilitzen amb aquest propòsit.
Amb tot, tal com el Síndic ja ha expressat en altres ocasions, com ara en el marc de l'informe extraordinari "La segregació escolar a Catalunya", presentat l'any 2008, aquest fenomen afecta una diversitat de categories socials que van més enllà de l'alumnat amb necessitats educatives específiques. En general, la guetització de determinats centres, situació que atempta contra el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, es produeix per la concentració escolar d'alumnat d'origen immigrat o de minories ètniques, que no necessàriament disposa de dictamen de necessitats educatives específiques. Aquesta realitat, doncs, planteja la necessitat que la política educativa concebi l'escolarització equilibrada des d'una perspectiva més comprensiva, que permeti donar resposta als dèficits d'equitat en l'admissió al sistema educatiu.
Així, el Síndic recorda que la mateixa Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació de Catalunya (en endavant LEC), estableix en l'article 43, com a principi ordenador de la prestació del servei d'educació de Catalunya, "el principi de responsabilització de tots els centres en l'escolarització equilibrada dels alumnes, especialment dels que presenten necessitats específiques de suport educatiu". Això significa que convé distribuir equitativament i de forma especial l'alumnat amb necessitats educatives específiques, però no només aquest tipus d'alumnat.
En aquest sentit, tal com el Síndic també va expressar en el mateix informe extraordinari, "La segregació escolar a Catalunya", o en ocasions posteriors, un instrument de planificació educativa que resulta fonamental per garantir aquesta escolarització equilibrada és la zonificació escolar. Prova d'aquest fet és que la mateixa LEC regula aspectes bàsics de les àrees d'influència en l'article 48, relatiu a la corresponsabilització de tots els centres en l'escolarització d'alumnes. Per tant, el model de zonificació és un instrument més, igual que ho és la reserva de places o altres, que ha de servir per promoure aquest accés al sistema educatiu en condicions d'igualtat.
Fetes aquestes consideracions prèvies, convé recordar que, segons exposa el Departament d'Educació en l'informe, i tal com també va manifestar la persona interessada, l'Ajuntament de Roses va proposar una nova zonificació del municipi, que preveia la creació de dues zones de proximitat: una on només hi havia centres públics, i l'altra, on hi havia centres públics i l'únic centre concertat de la zona, d'acord amb la proposta aprovada al consell escolar municipal. Aquesta proposta, com també destaca el Departament d'Educació, no comptava amb la participació d'altres ajuntaments implicats en la zonificació (com ara Pau, Palau Saverdera, Garriguella, Rabós, Vilajuïga i Vilamaniscle) i no tenia l'aprovació del centre concertat Empordà. Aquest centre concertat va presentar un recurs d'alçada en relació amb el nou model de zonificació, que va ser resolt de forma estimatòria per part del Departament d'Educació.
Tal com exposa aquest departament en el seu informe, el motiu pel qual es va desestimar la resolució del director dels Serveis Territorials a Girona en què autoritzava aquesta proposta ve determinat per la necessitat de complir amb el que preveu la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (en endavant LOE) i el posterior Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, i més específicament allò que estableixen els articles 86 i 11, i també l'article 48 de la LEC ja esmentat, segons el qual "l'Administració educativa ha de garantir la igualtat en l'aplicació de les normes d'admissió, fet que inclou l'establiment de les mateixes àrees d'influència per als centres públics i els centres privats concertats".
La interpretació que fa el Departament d'educació d'aquest article en el cas objecte de queixa és: "si un municipi només té un centre concertat, no es pot dividir en dues zones de proximitat perquè trencaria amb la igualtat que ha de garantir l'Administració a l'hora d'aplicar les normes d'admissió i, a més, seria un greuge per a les famílies de l'altra zona que volen optar per l'única escola concertada que hi ha al municipi i no poden fer-ho per trobar-se fora de la seva zona d'influència".
En aquest sentit, el Síndic indica que no comparteix aquest posicionament.
En primer lloc, considera que aquest posicionament trenca amb la lògica impulsada pel Pacte nacional per a l'educació i per la LEC de considerar l'oferta del servei d'educació de Catalunya com a xarxa unitària i integrada pels centres d'interès públic, siguin de titularitat pública o privada.
La disposició no homogènia de centres privats en el territori no ha de limitar l'aprofitament d'instruments de planificació educativa, com el de la zonificació escolar, que es proposen combatre la segregació escolar i promoure els principis d'equitat, inclusió educativa, foment de la cohesió social i respecte al dret a l'elecció de centre en el procés d'admissió d'alumnat, d'acord amb el que preveu la LEC.
En segon lloc, establir un model de zonificació escolar en què no hi hagi representat un centre concertat en una de les zones no vulnera el dret d'elecció de centre que estableix l'ordenament jurídic. La normativa no obliga l'Administració educativa a incorporar en les àrees d'influència oferta privada, encara que hi sigui en el municipi. Les famílies que ho decideixin tenen dret a escollir aquest centre, estigui o no dins de l'àrea d'influència, i així és com es respecta aquest dret d'elecció.
A més, el Síndic no considera, d'acord amb la lògica expressada prèviament de considerar unitàriament el servei d'educació de Catalunya, que la titularitat del centre hagi de ser un factor determinant a l'hora de garantir una diversitat interna de centres en la configuració de les àrees d'influència.
L'ordenament jurídic no reconeix el dret de qualsevol alumne a obtenir plaça a un centre privat concertat, per la qual cosa aquesta premissa no ha de considerar-se necessàriament en la zonificació escolar.
En canvi, l'ordenament jurídic sí que preveu considerar el deure de l'Administració educativa de promoure l'escolarització equilibrada de l'alumnat i l'equitat en la composició social dels centres a través dels instruments de què disposa, com ara la zonificació escolar.
El model de zonificació escolar proposat per l'Ajuntament de Roses, doncs, no vulnera el dret d'elecció de centre, i garanteix millor el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, des del moment en què contribueix millor a l'escolarització equilibrada de l'alumnat. Segons la informació que consta, aquest era el propòsit que va originar el canvi de zonificació.
En tercer lloc, ja s'ha esmentat que la LOE, el posterior Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, i la LEC preveuen com a mesura de corresponsabilització de l'escolarització equilibrada d'alumnat que les àrees d'influència per als centres públics i els centres privats concertats siguin les mateixes. Això significa, bàsicament, que un centre concertat no pot tenir una àrea de proximitat que englobi diverses àrees de proximitat de centres públics. En cap cas això no significa que les àrees de proximitat hagin de tenir centres públics i centres concertats, ni tampoc que un municipi com Roses no es pugui dividir en dues àrees i que només una d'elles tingui un centre concertat. El centre concertat a Roses ha de tenir la mateixa consideració a efectes del model de zonificació que qualsevol dels centres públics.
Des d'aquest punt de vista, tant el model de zonificació vigent actualment com el model de zonificació alternatiu proposat per l'Ajuntament de Roses respecten el deure de l'Administració educativa d'establir les mateixes àrees de proximitat per als centres públics i per als centres concertats.
Per tant, el Síndic considera que aquest argument no hauria de ser emprat per desestimar cap d'aquests dos models de zonificació, tal com es fa en la resolució del recurs d'alçada esmentat que va presentar el centre Empordà per al model proposat per l'Ajuntament de Roses.
Així, insisteix que la LEC preveu en l'article 48 que "l'Administració educativa ha de garantir la igualtat en l'aplicació de les normes d'admissió, fet que inclou l'establiment de les mateixes àrees d'influència per als centres públics i els centres privats concertats", i que aquest article fa referència a la corresponsabilització de tots els centres en l'escolarització d'alumnes. Precisament, el nou model de zonificació pretenia promoure aquesta corresponsabilització i combatre determinats processos de segregació escolar interns del municipi, i paradoxalment ha estat desestimat per part del Departament d'Educació argüint un incompliment d'aquest precepte normatiu.
En quart lloc, el Síndic comparteix amb el Departament d'Educació que seria bo que els canvis en els models de zonificació comptessin amb un consens en el si de la comunitat educativa. Es constata, però, que aquest consens no existia per l'oposició d'un dels centres, que no compartia el posicionament de la majoria de centres expressada en el Consell escolar municipal, i que el Departament d'Educació va decidir estimar el seu recurs, argüint un incompliment de la normativa que s'entén que no es produïa, tal com el Síndic ja ha manifestat, tot i que la proposta feta per l'Ajuntament de Roses protegia l'interès comú de promoure l'equitat en el procés d'admissió d'alumnat per sobre de l'interès particular del centre.
Es desconeixen els motius específics argüits pel centre Empordà per presentar el recurs d'alçada. Segons sembla desprendre's dels escrits tramesos, aquest centre al·lega un incompliment de la normativa que, com ja ha manifestat el Síndic, no es produeix pels motius expressats pel Departament d'Educació en la seva resolució.
En tot cas, l'únic possible incompliment de la normativa té a veure amb la manca de participació dels altres ajuntaments afectats en el procés de modificació de la zonificació. L'article 11 del Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics preveu que "a l'efecte d'aplicar en l'admissió de l'alumnat el criteri general de prioritat per proximitat del domicili al centre, el director o la directora dels serveis territorials [...] delimita les àrees de proximitat dels centres pel que fa als ensenyaments sufragats amb fons públics tenint en compte la distribució geogràfica dels centres que imparteixen cada ensenyament, a proposta de l'ajuntament o els ajuntaments corresponents, després d'escoltar els òrgans institucionals de participació i els centres afectats".
Per aquests motius, doncs, el Síndic suggereix al Departament d'Educació que apliqui, si així ho aprova novament el consell escolar municipal de Roses, i després d'haver consultat la resta d'ajuntaments, les àrees territorials de proximitat del municipi de Roses per al curs 2011/2012, d'acord amb la resolució del director dels Serveis Territorials a Girona, de 16 de febrer de 2009, per la qual es fixen les àrees territorials de proximitat dels centres docents públics i privats concertats del municipi de Roses.