La persona interessada exposa la seva disconformitat amb l'Administració per la vulneració del seu dret d'opció lingüística, atès que en un escrit que va presentar el febrer de 2010 a la Junta de Mèrits i Capacitats en relació amb una convocatòria del Departament de Justícia va demanar que la resposta fos escrita en castellà i no es va fer així.
El Departament de Justícia exposa que en relació amb el model de sol·licitud que la persona interessada va sol·licitar en castellà, es tracta d'un formulari que únicament poden utilitzar els empleats públics de la Generalitat de Catalunya en convocatòries de concurs específic de mèrits i capacitats, i que aquests empleats, com és el cas de la persona interessada, d'acord amb l'article 11.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, han de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials.
Igualment, el Departament exposa que d'acord amb l'article 9 de la mateixa Llei, es recordava a la persona interessada que la Generalitat, les administracions locals i altres corporacions públiques de Catalunya han d'utilitzar el català en les seves actuacions internes, per la qual cosa el model de sol·licitud no figura traduït a la pàgina web del Departament de Governació i Administracions Públiques, ja que els empleats públics, en el marc d'un concurs de provisió d'un lloc de treball no actuen com a ciutadans aliens a l'Administració, que és el cas previst en els articles 32 i 33 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, sinó que mantenen una relació de subjecció especial de caire laboral i en les seves actuacions internes han d'usar el català.
Davant d'aquestes manifestacions, el Síndic assenyala que no només és la normativa invocada pel Departament de Justícia la que determina els drets lingüístics dels ciutadans, sinó que també la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en l'article 9.1, ha reconegut a les persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit jurídic català el dret de rebre en castellà les comunicacions i les notificacions si així ho demanen.
De forma més concreta, en l'article 10.1 de la norma esmentada s'estableix que en els procediments administratius tramitats per l'Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s'ha d'emprar el català sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.
En conseqüència, l'ús d'una o altra llengua per part de les administracions públiques catalanes en les comunicacions i notificacions a la ciutadania i en la tramitació dels procediments administratius no depèn del coneixement per part de la ciutadania d'una o altra llengua, ni del fet que tinguin la condició de funcionaris de l'Administració autonòmica, com en el cas de la persona interessada, a qui s'exigeix per dur a terme les tasques que té encomanades un coneixement adequat i suficient de les llengües oficials a Catalunya, sinó del dret d'opció lingüística que els ciutadans i ciutadanes hagin exercit legítimament.
Igualment, el Síndic entén que per tal que aquest dret pugui ser exercit, cal tenir a disposició dels ciutadans en ambdues llengües oficials els formularis l'ús dels quals sigui imprescindible per a l'exercici dels seus drets, no així els models no normalitzats que poden ser redactats sense cap mena de formalitat per les mateixes persones interessades.
Així doncs, tot i que per la condició de funcionari la persona interessada tenia acreditats els coneixements d'un nivell suficient per a la comprensió de la missiva que se li va trametre i, per tant, el Síndic entén que no va quedar indefens respecte a l'exercici dels seus drets, aquesta institució reitera al Departament de Justícia el deure legal de facilitar-li totes les comunicacions i notificacions que se li adrecin en la llengua oficial demanada, per evitar així la vulneració dels seus drets lingüístics.