La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca d'informació amb relació a la tramitació d'una reclamació per mala praxis assistencial a l'Hospital de Bellvitge, que inicialment va presentar al Servei Català de la Salut.
Exposa que va haver d'adreçar-se a un centre privat perquè l'atenció inicial a l'Hospital de Bellvitge va ser, al seu criteri, incorrecta. Afirma també que pateix seqüeles arran d'aquella atenció, si bé no en precisa l'abast ni quantifica el dany.
D'acord amb la informació rebuda, la reclamació es va tramitar i resoldre -en sentit desestimatori- d'acord amb el procediment de rescabalament de despeses regulat a l'article 4.3 del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut i el procediment per a la seva actualització.
Un cop valorada aquesta resposta, el Síndic indica que discrepa de l'opció adoptada ja que la promotora va presentar una reclamació per danys i el seu fonament no era que la reclamant s'havia adreçat a un centre privat per una necessitat ?d'assistència urgent, immediata i de caràcter vital?, únic supòsit en què el sistema sanitari públic s'ha de fer càrrec del cost de l'atenció privada, sinó una pràctica assistencial que la reclamant considera incorrecta en un centre assistencial públic.
Per tant, el Síndic considera que el que calia era valorar l'atenció prestada i el dany al·legat, d'acord amb el règim de responsabilitat patrimonial derivada de mala praxi assistencial. En aquest sentit, el fet que el dany al·legat coincideixi amb el cost de l'assistència prestada no comporta que la reclamació s'hagi de tramitar com a rescabalament de despeses, sinó que el que és determinant de la qualificació com a responsabilitat patrimonial és que la reclamant considera que hi ha una atenció inadequada al sistema sanitari públic i que aquesta atenció li ha ocasionat una despesa indemnitzable.
D'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic entén que la reclamació de la promotora de la queixa havia d'haver estat qualificada com a reclamació de responsabilitat patrimonial, i tramitada i resolta d'acord amb el règim de responsabilitat patrimonial establert a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i el procediment establert al Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial, aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.