El promotor es queixa de la tramitació d'un expedient sancionador del Servei Territorial de Ports i Transports dels Serveis Territorials a Lleida, contra el qual va interposar un recurs d'alçada davant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (en endavant DPTOP) en data 19 de febrer de 2010, sense que fins ara la persona interessada n'hagi rebut resposta.
La persona interessada va ser sancionada per una suposada manca d'atenció als requeriments formulats per l'Administració en un expedient que no concorda amb l'expedient que, en teoria, era l'origen de les actuacions i que es tramitava amb un altre número.
La cronologia dels fets es troba relatada en el recurs d'alçada esmentat, en què s'insisteix en l'error que l'Administració havia comès en adreçar a la persona interessada un document de control per justificar unes manifestacions que en cap moment la persona interessada havia fet.
D'acord amb la informació que proporciona el DPTOP, el cert és que, tot i que ha transcorregut amb escreix el termini de què l'Administració disposa per a la resolució dels recursos d'alçada, que és de tres mesos (article 115.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú), encara no s?ha dictat.
Per aquest motiu, en primer lloc, el Síndic recorda que, d'acord amb el que estableix l'article 42 de la norma esmentada, l'Administració té l'obligació de dictar resolució expressa en tots els procediments i de notificar-la, i que aquest deure s'ha de dur a terme dins del termini i la forma escaients per tal de complir els principis d'eficàcia i d'eficiència que han de presidir l'actuació de l'Administració.
Igualment, recorda que per disposició de l'article 47 del mateix text legislatiu els termes i els terminis establerts per aquesta norma obliguen les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques competents per a la tramitació dels assumptes.
D'altra banda, i pel que fa a la qüestió de fons objecte de la queixa, el Síndic indica que ha examinat amb deteniment el relat fàctic que es fa en l'informe tramès sobre la situació a què va donar lloc la denúncia que es va formular contra la persona interessada, en data 13 de novembre de 2008 quan circulava, amb un excés sobre la massa màxima autoritzada del vehicle amb què feia el transport i que va donar lloc a la incoació d'un expedient sancionador.
La persona interessada va abonar en data 4 de juny de 2009 la sanció imposada amb el convenciment que havia estat com a transportista, ja que en el butlletí de denúncia ja va fer constar quina era l'empresa carregadora del transport denunciat.
Tanmateix, s'entén que si s'haguessin explicat amb més detall a la persona interessada les circumstàncies que van provocar la incoació de l'expedient sancionador, i que no són altres que la negació de l'empresa carregadora de tenir cap implicació en els fets denunciats, no hauria induït la persona interessada a error respecte d'una possible errada del DPTOP.
En definitiva, s'entén perfectament versemblant l'afirmació de la persona interessada, que no va atendre el requeriment que se li va fer en els termes següents: "vist el plec de descàrrecs presentat en relació amb l'expedient indicat, us concedim un termini de 10 dies hàbils per tal que presenteu la documentació original o fotocòpia compulsada del document de control de data 13 de novembre de 2008", perquè ho va atribuir a un error del DPTOP, ja que se li va notificar el 28 de juliol de 2009, amb el mateix número d'expedient corresponent al de la resolució sancionadora que havia abonat un mes abans i contra la qual no havia formulat cap plec de descàrrecs.
Tot i això, quan en data 23 de novembre de 2009 es va incoar l'expedient sancionador per no haver atès el requeriment transcrit, amb un altre número de referència, amb la imputació de la desatenció a l'Administració i encara sense explicar a la persona interessada de quins fets derivava aquesta incoació, el promotor de la queixa va formular dins del termini al·legacions en què manifestava, justament, les raons per les quals considerava que hi havia un error en la imputació d'una infracció quan ell ja havia abonat la sanció.
Com fàcilment es pot comprovar de la documentació que ha de constar en l'expedient, no va ser fins al moment en què es va dictar la resolució que es van explicar a la persona interessada les raons que van motivar el requeriment de data 28 de juliol de 2009 i la posterior incoació de l'expedient sancionador per haver-lo desatès.
S'entén que els termes en què es va formular el requeriment, la desatenció del qual va derivar en la resolució sancionadora que ha estat impugnada i encara no resolta, no va garantir els drets de la persona interessada a conèixer suficientment els fets imputats en la fase d'instrucció, com a presumpte responsable d'una infracció comesa, en els termes establerts en l'article 135 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
Per aquest motiu que, si bé és cert que no es va atendre el requeriment de l'Administració, també suggereix que al moment de resoldre el recurs formulat per la persona interessada es tinguin en compte les consideracions fetes respecte de les circumstàncies que van motivar la incoació de l'expedient sancionador.