La persona interessada es queixa que es va enxampar el seu fill sense bitllet al tramvia. Quan la persona interessada els va demanar que l'esperessin, que vindria a pagar in situ per poder tenir dret al pagament bonificat, s'hi van negar i li van imposar la percepció mínima completa al noi.
El Departament de Territori i Sostenibilitat informa el Síndic que:
(1) S'ha tramès un escrit a l'operador RENFE i Tramvia Metropolità, amb la recomanació que es valori la possibilitat d'incorporar un protocol d'actuació per a la imposició de percepcions mínimes a menors d'edat com el que fa servir Ferrocarrils de la Generalitat.
(2) Ha estat creat un grup de treball pels diferents operadors ferroviaris per poder establir un procediment general per a la imposició de percepcions mínimes quan l'infractor és un menor d'edat, com a criteri comercial dels operadors.
(3) La regulació del procediment de la percepció mínima té rang legal i no estableix cap règim específic per als menors, de manera que l'establiment d'aquest amb caràcter general requeriria un canvi de la llei vigent i en el cas objecte de la queixa es va respectar el procediment establert en la llei vigent.
El Síndic fa les consideracions següents a l'Administració:
L'exercici de la potestat sancionadora per part de l'Administració no hauria de quedar al marge dels principis que regeixen l'actuació de l'Administració respecte als menors d'edat.
És freqüent, per no dir habitual, que els infants i adolescents, especialment els que tenen menys de setze anys, que no tenen edat de treballar, no disposin dels 50 euros necessaris per fer front al pagament immediat de la percepció mínima bonificada.
D'altra banda, els infants i els adolescents necessiten rebre més informació que els adults, quan hi ha una incidència amb relació a un servei públic, ja que pot ser que els manqui coneixement de les institucions i de les lleis.
Per aquest motiu, s'hauria d'establir el requisit de posar-se en contacte amb els pares o tutors de l'infant afectat, abans d'imposar una sanció o multa o de sol·licitar la percepció mínima.
Una diferenciació en el procediment que s'ha de seguir en aquests casos, quan l'usuari és un infant o adolescent, respondria a dues necessitats: d'una banda, tractar les persones menors d'edat segons les seves característiques i necessitats (segons preveuen la Convenció dels drets de l'infant i la Llei 14/2010 sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència); i de l'altra, la perspectiva de la participació com a ciutadans responsables, amb drets i deures, i l'acceptació de les normes i la jerarquia.
Certament, la Llei 7/2004, de mesures fiscals i administratives, modificada per la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, en regular el procediment per a l'abonament de la percepció mínima, dins les mesures aplicables per l'ús indegut del transport públic de viatgers, no conté una previsió específica relativa a la seva aplicació a infants i adolescents.
Des d'aquesta perspectiva es podia haver cercat una fórmula alternativa que sense perjudicar el funcionament del servei li permetés fer efectiva la percepció mínima bonificada, atesa l'absència de mala fe i el caràcter justificat de la sol·licitud.
Per tant, el Síndic suggereix:
(1) Que es revisi la resolució de les dues reclamacions presentades per la interessada, en nom del seu fill, de manera que s'admeti la seva petició d'assumir només el pagament bonificat de la percepció mínima,formulada en el moment que es van requerir les dades del noi, tenint en compte les consideracions exposades.
(2) Que s'elaborin instruccions adreçades als agents i als interventors del transport públic de viatgers relatives al procediment que s'ha de seguir en el cas dels infants i els adolescents quan siguin objecte de sancions, sobre quina informació se'ls ha de donar, en presència de qui se'ls ha d'explicar el motiu i l'abast de la sanció, i de quina manera cal fer-ho.
(3) Que s'adoptin mesures per assegurar que els infants i adolescents menors de setze anys puguin comptar amb la presència dels progenitors per satisfer la percepció mínima bonificada o, altrament, que s'asseguri que en aquests casos l'abonament es pugui fer de manera diferida.
(4) Que en cas que no es consideri possible l'aplicació d'un protocol específic per a menors, especialment pel que fa a l'abonament de la percepció mínima, es promogui la modificació de la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals (article 52), per garantir un tracte diferenciat a infants i adolescents dins el procediment aplicable de la percepció mínima, especialment per sota de setze anys, per garantir la presència dels progenitors o el pagament de la percepció mínima bonificada de manera diferida.