En el marc de l'expedient número 5829/2009, el Síndic va emetre una resolució amb data 13 de gener de 2012 sobre la manca de garanties en el procés de determinació d'edat, amb un seguit de suggeriments adreçats al Departament de Benestar Social i Família, que són extensius a aquest expedient i són els següents:
En vista del que s'exposa a l'informe tramès per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA), el Síndic constata la poca disposició de la DGAIA d'assumir un posicionament més actiu, com a entitat competent en matèria de protecció de menors, en l'atenció de joves que es poden trobar en una situació de minoria d'edat.
A criteri del Síndic, aquest posicionament més actiu és necessari atès que, malgrat que hi ha organismes que per competència determinen l'edat d'aquests joves, aquesta determinació de l'edat té problemes significatius, científicament reconeguts, de fiabilitat. En altres paraules, algun dels joves als quals els organismes competents decreten la majoria d'edat pot ser cronològicament menor d'edat.
Davant d'aquest fet, a criteri del Síndic, encara que la Fiscalia de Menors decreti l'edat per mitjà de procediments científics o mèdics, la DGAIA no pot actuar com si aquests problemes de fiabilitat no existissin i l'edat decretada fos irrefutable i necessàriament ajustada a la realitat. Els marges d'error existents demostren que pot haver-hi menors que són, per probabilitat, considerats majors d'edat per les proves mèdiques sense ser-ho.
En aquest sentit, el Síndic demana a la DGAIA un posicionament més actiu en el seguiment del procés de determinació de l'edat i en l'atenció d'aquests joves abans, durant i després de la realització de les proves, que es concreta en els punts següents:
1. El Síndic demana a la DGAIA que, abans que es duguin a terme les proves, quan sol·liciti la intervenció dels òrgans competents en la determinació de l'edat, apliqui el principi ?favor minoris? en la detecció de dubtes raonables, i també el principi de proporcionalitat en cas de joves que refereixen per mitjà de documentació en regla una edat molt propera a la majoria d'edat.
2. El Síndic demana a la DGAIA que, durant el procés de realització de les proves, s'informi sobre si el procediment es duu a terme, a fi de poder donar l'atenció immediata prevista en l'ordenament jurídic vigent. Sense aquesta notificació, el Síndic entén que no és possible que la DGAIA valori si aquesta atenció immediata s'ha de produir o no.
La DGAIA exposa que presta atenció immediata només quan se li requereix, en els termes establerts per la normativa vigent. L'ordenament jurídic vigent preveu que els cossos policials poden sol·licitar aquesta atenció immediata a la DGAIA en cas de necessitat (art. 190 del Reglament de la Llei d'estrangeria), però no exclou que la DGAIA pugui iniciar l'exercici d'aquesta competència per voluntat pròpia.
Per tant, el Síndic demana a la DGAIA un posicionament més actiu en aquesta matèria, i que, sense incomplir òbviament el Reglament d'estrangeria, inspiri la seva intervenció en el que estableix la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (el deure de donar l'atenció immediata, no només quan ho decideixen els cossos policials). L'experiència demostra que la DGAIA no sempre coneix durant el procés l'existència de joves als quals se sotmet als tràmits de determinació de l'edat.
3. Pel que fa a l'atenció immediata, si bé la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, el Reglament d'estrangeria i la Llei 14/2010 no concreten en què ha de consistir aquesta atenció immediata, la DGAIA apunta que consisteix a ingressar el possible menor en un centre d'acollida de la xarxa de protecció. Des de la perspectiva del Síndic, però, l'atenció immediata d'aquests joves no s'ha de limitar a l'ingrés en un centre d'acollida, sinó que es pot oferir també en forma de cobertura de les necessitats bàsiques, informació i acompanyament durant el procés, informació i orientació al voltant de drets i oportunitats socials bàsiques, etc.
4. Pel que fa a la declaració del desemparament preventiu, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família que l'experiència constata que hi ha joves estrangers immigrats no acompanyats amb indicis de minoria d'edat (documentació en regla) que han estat diversos mesos abans que se'ls determinés l'edat sense que l'administració competent reconegués una situació de possible desemparament. A parer del Síndic, aquesta situació vulnera clarament drets bàsics.
5. Després de dur-se a terme les proves, el Síndic demana a la DGAIA que sol·liciti la informació completa referida al procés de determinació de l'edat del jove, a fi de poder decidir si emprèn actuacions addicionals.
Igualment, el Síndic també demana a la DGAIA i al Departament de Benestar Social i Família que no s'inhibeixin a partir de l'existència del decret de determinació d'una majoria d'edat per part de la Fiscalia de Menors. Aquesta institució recorda que el decret que determina l'edat és provisionalíssim, i que atès que alguns d'aquests joves poden ser cronològicament menors d'edat la DGAIA o bé el mateix Departament poden activar altres mesures.
6. Finalment, i atès que ens trobem davant de joves la majoria d'edat cronològica dels quals no es pot certificar amb plenes garanties de certesa, el Síndic demana al Departament de Benestar Social i Família que, bé per mitjà de la DGAIA, bé per mitjà d'altres àmbits del Departament, estudiï la possibilitat de garantir un acompanyament més actiu en el seu procés d'integració social.