La promotora de la queixa manifesta el seu desacord amb relació a l'actuació del Servei Català de Trànsit en ocasió de la tramitació contra ella d'un procediment sancionador de trànsit.
La persona interessada va demanar la pràctica de diverses proves, entre les quals hi havia la tramesa de l'acreditació de les revisions del cinemòmetre amb el qual es va mesurar la velocitat del seu vehicle i l'estat de funcionament d'aquest aparell en data 1 de maig de 2009, data en què va ser denunciada.
També qüestionava la ubicació del cinemòmetre i la manca d'informació sobre la instal·lació de l'aparell, alhora que demanava conèixer l'acreditació de les operacions efectuades en aplicació dels marges d'error i l'acreditació de l'agent encarregat de la manipulació del radar.
L'informe tramès pel Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) reconeix que la persona interessada va presentar al·legacions en què sol·licitava que es duguessin a terme algunes diligències probatòries addicionals, i que d'acord amb l'article 17.1 del Reglament per a l'exercici de la potestat sancionadora i el 13.1 del Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, l'instructor no va considerar necessàries per esbrinar els fets.
El Síndic recorda a l'SCT que l'article 13.1 del Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit especifica que l'instructor només pot rebutjar mitjançant resolució motivada les proves proposades per les persones interessades quan aquestes proves siguin improcedents.
La promotora demanava que es practiquessin diverses proves: acreditació de les revisions del cinemòmetre, l'estat de funcionament que aquest aparell presentava el dia 1 de maig de 2009, la ubicació del cinemòmetre, amb informació de la seva instal·lació, l'acreditació de les operacions efectuades en aplicació dels marges d'error i la titulació de manipulació de radars de l'agent.
Atès que la resolució sancionadora no resol motivadament la procedència o no de la prova proposada i en l'informe de l'SCT tampoc no se'n dóna la raó, el Síndic torna a demanar a aquest organisme que l'informi de manera expressa sobre les qüestions plantejades i la denegació de la pràctica de prova proposada per la persona interessada.
Més endavant, el Síndic ha rebut un segon informe de l'SCT en què s'informa de les qüestions plantejades per la persona interessada en fase d'al·legacions i la prova proposada.
En primer lloc, amb relació a la ubicació del cinemòmetre, s'informa que ja que es tracta d'un radar mòbil dels agents de trànsit, no té una ubicació predeterminada.
En segon lloc, respecte dels marges d'error, es confirma que d'acord amb l'Ordre ITC/3699, de 22 de novembre, l'error màxim permès és d'un 7% pel cas de vehicles que circulin a més de 100 km/h, i per tant aquest marge s'ha respectat en la imposició de la sanció.
Finalment, sobre la verificació del cinemòmetre, s'informa que a l'acord d'incoació de l'expedient s'adjuntava el certificat de verificació de l'aparell i que al certificat s'establia que el dia 1 de juliol de 2008 l'aparell havia superat els assaigs corresponents i que tenia una validesa fins a l'1 de juliol de 2009, període dins del qual va tenir lloc la denúncia.
El Síndic considera que no es va motivar suficientment a la resolució sancionadora la denegació de la prova proposada per la persona interessada, tot i que aquesta prova no es considerés necessària per acreditar la comissió de la infracció.
Tot i això, atesa la informació rebuda, el Síndic finalitza les seves actuacions en aquest assumpte.